Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (1 revisió/ons)
 
(No es mostren 108 edicions intermiges d'13 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Article de qualitat}}
+
{{llengua|
−
{{llengua|nom=Occità
+
|nom= Llengües d'Oc, Occità
−
|altresdenominacions=Lenga d'òc ['leŋgo 'dɔ]
+
|nomnatiu= Lenga d'Òc, Occitan.
−
|pronunciació= [utsiˈta]/[u(k)si'ta<sup>n</sup>]/[uk∫i'tɔ]
+
|pronunciació=
−
|nomnadiu=Occitan
+
|atresdenominacions=
−
|estats=[[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Mònaco]]
+
|estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Mònac]]
−
|regió=[[Europa]]
+
|regió=  
−
|parlants=1.900.000{{cal citació}}
+
|parlants= 1.939.000
−
|rank=no està al ''top 100''
+
|parlantsnatius=
−
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br>
+
|parlantsnonatius=
−
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br>
+
|rank= No està entre els 100 primers.
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romàniques|Romànica]]<br>
+
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica occidental]]<br>
+
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Gal·loibèrica<br>
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llatí]]<br />
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[llengües occitanoromàniques|Occitanoromànic]]'''<br>
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Occità'''<br>
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />
−
|nació=[[Catalunya]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-ibèric]]
−
|regulat= [[Conselh de la Lenga Occitana]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-romanç]]
−
|iso1=oc|iso2=oci|sil=auv, gsc, lnc, lms, prv, sdt; segons dialecte}}
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romànic]]
−
L''''occità''' o '''llengua d'oc''' ''(occitan, lenga d'òc)'' és la llengua romànica pròpia d'[[Occitània]]. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats:
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Occità'''
−
* El terç sud de [[França]]
+
|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]
−
* La [[Vall d'Aran]] a [[Catalunya]]
+
|fontcolor=
−
* Les [[Valls Occitanes]], a [[Itàlia]] (ço és: una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
+
|regulat= Conselh de la Lenga Occitana
−
* El Principat de [[Mònaco]] (on l'occità coexisteix amb el [[monegasc]])
+
|iso1= oc
 +
|iso2= oci
 +
|iso3= oci
 +
|sil=
 +
|mapa=[[File:Idioma occitano.png|300px|center]]
 +
}}
 +
Les '''Llengües d'Oc''' ''(occitan, lenga d'òc pronunciat: uksi'ta, 'lengɔ dɔk)'' son les llengües romàniques pròpies de la zona Sur de [[França]]. El domini llingüístic actual de les Llengües d'Oc s'estén per quatre estats:
 +
* El terç sur de [[França]]
 +
* La [[Vall d'Aran]] en [[Catalunya]] ([[Espanya]])
 +
* Les [[Valls Occitanes]], en [[Itàlia]] (una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
 +
* El Principat de [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])
  
 
== Introducció i definició ==
 
== Introducció i definició ==
−
[[Image:Flag of Occitania.svg|thumb|right|Bandera d'Occitània]]Es denomina ''occità'' la llengua [[romànica]] que es parla a Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francès i la manca d'un estàndard suficientment difòs han exercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català però menys forta que en francès o en italià. Així una gran majoria de filòlegs especialistes de l'occità no dubten de la unitat d'aquesta llengua, i només una petita minoria la posen en dubte. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 milions de parlants nadius{{cal citació}}, i 7 milions de persones que poden entendre'l però no parlar-lo.{{cal citació}}
+
De forma genèrica, es denomina ''occità'' al conjunt de llengües [[romàniques]] que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment escampat i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del món han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero manco forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l''''occità''' no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una única llengua sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}} en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}
  
−
L'occità, junt al català, és una llengua occitano-romànica.   
+
Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic".   
−
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la va caracteritzar així atenent-se a 19 criteris lingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (lingüística)|morfològics]], un de [[sintaxi|sintàctic]] i dos de morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels termes següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francès]]) i la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propera al [[català]] que existeix.
+
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del [[sigle XIII]]: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l''''occità''' és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llògicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.
  
 
== Extensió ==
 
== Extensió ==
−
L'occità no sols es parla als antics territoris de l'Occitània i àrees veïnes, sinó també a altres llocs on van emigrar-hi occitans, a causa de les persecucions religioses (vegeu l'article sobre el [[catarisme]]) o per altres motius. A continuació es detalla una llista de les zones on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
+
L''''occità''' no a soles es parla en els antics territoris de l'Occitània i terres veïnes, sino també en atres llocs a on varen emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el [[catarisme]]) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones a on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
−
* [[Aquitània]]: exceptuant-ne la part [[basc|bascòfona]] i una xicoteta àrea al nord del departament de la [[Gironda]]. Cal fer notar que des de l'edat mitjana les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, però amb els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment basc, va passar a predominar-hi el [[basc]].
+
* [[Aquitània]]: exceptuant la part [[vasc|vascofona]] i una chicoteta àrea al nort del departament de la [[Gironda]]. Convé fer notar que des de l'edat mija les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, pero en els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment vasc, passà a predominar el [[vasc]].
 
* [[Migdia-Pirineus]].
 
* [[Migdia-Pirineus]].
−
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ja que es parla català a tot el departament excepte la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
+
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
−
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: però en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[lígur]].
+
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]].
−
* [[Poitou-Charentes]]. Avui en dia només se n'hi conserva l'ús en la meitat oriental de la '''Charanta'''.
+
* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia a soles es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.
 
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
 
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
 
* [[Alvèrnia]].
 
* [[Alvèrnia]].
−
* [[Roine-Alps]]: exceptuant-ne el [[Lionès]], el [[Forès]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
+
* [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
−
* [[Piemont]]: sols algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); a la resta de valls es parla [[italià]] i [[piemontès]], un dialecte [[gal·loromànic]].
+
* [[Piamont]]: a soles algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].
 
* [[Vall d'Aran]].
 
* [[Vall d'Aran]].
−
* [[Mònaco]] (on l'occità coexisteix amb el [[monegasc]])
+
* [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])
  
−
En la següent llista es detallen zones on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:
+
En la següent llista es detallen zones a on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:
−
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), a [[Calàbria]], al sud d'[[Itàlia]].
+
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), en [[Calàbria]], al sur d'[[Itàlia]].
−
* [[Sant Sebastià]] al [[País Basc]]. Ací hi desaparegué a començaments del segle XX.
+
* [[Sant Sebastià]] en el [[País Vasc]]. Ací desaparegué a la primeria del [[sigle XX]].
−
* Al voltant de Heilbronn a [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]].
+
* En les contornades de Heilbronn en [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]].
 
* [[Argentina]].
 
* [[Argentina]].
 
* [[Uruguai]].
 
* [[Uruguai]].
−
* [[Idaho]] i [[Oregon]] als [[Estats Units d'Amèrica]].
+
* [[Idaho]] i [[Oregon]] en els [[Estats Units d'Amèrica]].
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
−
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilitzada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità medieval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència amb la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] amb la seva variant dita ''febusiana'' però ara hi ha gairebé desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència amb la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència amb la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francès modern, la bonaudiana té trets francesos, altres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent amb alguns trets compartits amb la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, però no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
+
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità migeval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] en la seua variant dita ''febusiana'' pero ara ha casi desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència en la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
  
−
L'ortografia clàssica té l'avantatge de mantenir la unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflecteix el fet que l'occità no és una varietat del francès. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera intel·ligible als parlants d'altre dialecte. Per exemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), però en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escriptor. A més, la grafia clàssica té l'avantatge per als catalanoparlants de ser molt més semblant a la grafia catalana. La Wikipèdia occitana és escrita en grafia clàssica.
+
L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre l'unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l''''occità''' no és una varietat del [[francés]]. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), pero en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escritor. Ademés, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.
  
−
En canvi, l'ortografia mistralenca té l'avantatge de no forçar els parlants alfabetitzats en francès a aprendre un sistema completament nou. També l'han emprada un gran nombre d'escriptors eminents, particularment en el dialecte [[provençal]].
+
En canvi, l'ortografia mistralenca té la ventaja de no forçar els parlants alfabetisats en francés a dependre un sistema completament nou. També l'han utilisada un gran número d'escritors eminents, particularment en el dialecte [[provençal]].
  
−
Com a mostra de la diferència entre les dues grafies, podem veure un fragment del cant de la ''Copa Santa'', de Frederic Mistral (a l'article [[Copa Santa]] hi ha els dos textos complets):
+
Com a mostra de la diferència entre les dos grafies, podem vore un fragment del cant de la ''Copa Santa'', de Frederic Mistral (en l'artícul [[Copa Santa]] estan els dos texts complets):
  
 
En grafia mistralenca (original):
 
En grafia mistralenca (original):
Llínea 69: Llínea 79:
 
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''»
 
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''»
  
−
L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnès]] i al gascó en general s'anomena grafia febusiana i va ser establerta a final del [[segle XIX]]; actualment ha reculat força davant la norma clàssica.
+
L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnes]] i al gascó en general se diu grafia febusiana i fon establida a final del [[sigle XIX]]; actualment ha reculat prou davant la norma clàssica.
  
 
== Lèxic ==
 
== Lèxic ==
Llínea 75: Llínea 85:
 
{| {{taulabonica}}
 
{| {{taulabonica}}
 
|----- bgcolor="#eeeeee"
 
|----- bgcolor="#eeeeee"
−
||''[[Llatí]]''|| ''[[Francès]]'' || ''[[Italià]]''|| ''[[Castellà]]''|| ''[[Occità]]''|| ''[[Català]]''|| ''[[Portuguès]]''|| ''[[Romanès]]''|| ''[[Sard]]''|| ''[[Cors]]''|| ''[[Francoprovençal]]''
+
||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumà]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''
 
|-----  
 
|-----  
 
||'''clave'''  
 
||'''clave'''  
Llínea 82: Llínea 92:
 
||'''llave'''  
 
||'''llave'''  
 
||'''clau'''  
 
||'''clau'''  
 +
||'''clau'''
 
||'''clau'''
 
||'''clau'''
 
||'''chave'''  
 
||'''chave'''  
Llínea 93: Llínea 104:
 
||'''notte'''  
 
||'''notte'''  
 
||'''noche'''  
 
||'''noche'''  
−
||'''nuèch (nuèit)'''
+
||'''nuèch (nuèit, net)'''
 +
||'''nit'''
 
||'''nit'''
 
||'''nit'''
 
||'''noite'''  
 
||'''noite'''  
Llínea 106: Llínea 118:
 
||'''cantar'''  
 
||'''cantar'''  
 
||'''cantar (chantar)'''  
 
||'''cantar (chantar)'''  
 +
||'''cantar'''
 
||'''cantar'''
 
||'''cantar'''
 
||'''cantar'''  
 
||'''cantar'''  
Llínea 118: Llínea 131:
 
||'''cabra'''  
 
||'''cabra'''  
 
||'''cabra (chabra, craba)'''
 
||'''cabra (chabra, craba)'''
 +
||'''cabra'''
 
||'''cabra'''
 
||'''cabra'''
 
||'''cabra'''  
 
||'''cabra'''  
Llínea 129: Llínea 143:
 
||'''lingua'''  
 
||'''lingua'''  
 
||'''lengua'''  
 
||'''lengua'''  
−
||'''lenga'''
+
||'''lenga (lengua)'''
 +
||'''llengua'''
 
||'''llengua'''
 
||'''llengua'''
 
||'''língua'''  
 
||'''língua'''  
Llínea 141: Llínea 156:
 
||'''piazza'''  
 
||'''piazza'''  
 
||'''plaza'''  
 
||'''plaza'''  
 +
||'''plaça'''
 
||'''plaça'''
 
||'''plaça'''
 
||'''plaça'''
 
||'''plaça'''
Llínea 154: Llínea 170:
 
||'''puente'''  
 
||'''puente'''  
 
||'''pont (pònt)'''  
 
||'''pont (pònt)'''  
 +
||'''pont'''
 
||'''pont'''
 
||'''pont'''
 
||'''ponte'''  
 
||'''ponte'''  
Llínea 168: Llínea 185:
 
||'''glèisa (glèia)'''
 
||'''glèisa (glèia)'''
 
||'''església'''
 
||'''església'''
 +
||'''iglésia (església)'''
 
||'''igreja'''  
 
||'''igreja'''  
 
||'''biserică'''
 
||'''biserică'''
Llínea 179: Llínea 197:
 
||'''hospital'''  
 
||'''hospital'''  
 
||'''espital (espitau)'''  
 
||'''espital (espitau)'''  
 +
||'''hospital'''
 
||'''hospital'''
 
||'''hospital'''
 
||'''hospital'''  
 
||'''hospital'''  
Llínea 192: Llínea 211:
 
||'''formatge (hormatge)'''  
 
||'''formatge (hormatge)'''  
 
||'''formatge'''
 
||'''formatge'''
 +
||'''formage'''
 
||'''queijo'''  
 
||'''queijo'''  
 
||'''caş'''
 
||'''caş'''
Llínea 199: Llínea 219:
 
|}
 
|}
  
−
== Diferències amb el català ==
+
== Pronunciació de l'occità ==
−
S'ha dit que en els primers estadis de la llengua, l'occità i el català es podrien considerar la mateixa llengua, però el fet que s'escrivís exclusivament en [[llatí]] en aquest estadi fa impossible refutar-ho o no. En tot cas, els primers texts en llengües vulgars, per bé que molt semblants ja mostren diferències, les quals es van accentuar a mitjan [[segle XII]], a causa de les pressions d'aïllament polític i geogràfic. El [[gascó]] fou considerat com a un dialecte occità, mentre que el català, més proper al [[llenguadocià]] des d'un punt de vista lingüístic, que d'altres dialectes occitans fou considerat com a una llengua diferent. En l'obra del [[filòleg]] del [[segle]] XIX [[Friedrich Christian Diez]] es manté la consideració del català com a part integrant de l'occità, anomenat encara ''provençal''; tanmateix n'assenyala les diferències.
+
{{AP|Pronunciació de l'occità}}{{AP|Característiques fonètiques de l'occità}}  
−
 
+
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa conforme a regles de llectura constants i regulars, en ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronunciació de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndart. A banda de les lletres bases, l''''occità''' té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la diéresis (¨).
−
L'occità i el català es distingeixen també per la manera d'escriure la llengua (grafia). Els parlants actuals de l'occità han escollit majoritàriament la grafia clàssica, derivada de la llengua medieval, encara que d'altres han preferit usar les seues pròpies grafies (els provençals avinyonesos, l'escola lingüística Gaston Febus de Gascunya, etc.). Mentre que el català ha escollit una grafia basada en la manera de pronunciar.
 
−
També varia molt la pronunciació.
 
−
Per exemple,
 
−
 
 
−
* L' "o"/"ó" es pronuncia sempre com a [u], excepte quan té accent greu "ò": {{IPA|[ɔ]}} (pònt -pont-: {{IPA|/pɔnt/}}, onze: {{IPA|/'unze/}}, antropologia: {{IPA|/antrupulu'dʒiɔ/}})
 
−
 
 
−
* Quan un mot finalitza amb -a, o porta accent tancat, "á", aquesta es pronuncia com a [o]/{{IPA|[ɔ]}} (plaça: {{IPA|/plásɔ/}}, sentiái -jo sentia-: {{IPA|/sentj'ɔj/}}) excepte quan té accent greu "-à": [a].
 
−
 
 
−
* L'occità (sobretot el llenguadocià) evita la pronunciació de dues consonants seguides, sovint no pronunciant la primera i reforçant la segona (''abdicar'' es diria "addicà", tot i que "cc" es pronuncia "ts" en llenguadocià i ''occitan'' es pronuncia "utsità").
 
−
 
 
−
*En l'occità la síl·laba tònica de les paraules tendeix a ser propera al francès i existeixen molt poques paraules esdrúixoles (algunes acabades en -ia -enciclopédia, istòria, occitània-). La majoria de les esdrúixoles en català canvien a planes a l'occità (MÚsica (cat) → muSIca (oc), PÀgina (cat) → paGIna (oc), boTÀnica (cat) → botaNIca (oc)...).
 
−
 
 
−
Pels catalanoparlants, la grafia clàssica té l'avantatge d'assemblar-se força a la catalana, en bona part perquè els treballs d'actualització i fixació d'aquesta grafia, culminats per [[Loïs Alibert|Loís Alibèrt]] el 1937, van seguir uns criteris molt semblants als seguits per [[Pompeu Fabra]] pel català. També perquè ambdós es van van basar en la grafia medieval, formada quan totes  dues llengües es trobaven més properes als seus orígens comuns i a més els contactes eren més intensos (la poesia a Catalunya es va fer principalment en provençal fins entrat el segle XIV). amb tot, hi ha algunes diferències que cal tenir en compte per llegir amb facilitat els textos occitans:
 
−
* Es conserva la ''n'' final de les paraules agudes, tot i que a la majoria de dialectes no es pronuncia (les excepcions són el provençal, i el gascó, que inclou l'aranès). Exemples: ''occitan'', ''concepcion''.
 
−
* La ''h'' no s'escriu quan no es pronuncia (que sol coincidir amb quan es posa ''h'' en català): ''i a un òme'' (cat: ''hi ha un home''). Quan es posa ''h'' és en gascó per indicar que es pronuncia aspirada, habitualment substituint una ''f'' de la resta de dialectes i del català. Exemple: en gascó ''hèsta'', en els altres dialectes ''fèsta'', en català ''festa''.
 
−
* Els [[dígraf]]s ''lh'', ''nh'' i ''sh'' corresponen als catalans ''ll'', ''ny'' i ''ix''. El dígrafs ''lh'' i ''nh'' foren adoptats des de l'edat mitjana per les normes portugueses i modernament en la grafia romànica de la llengua [[vietnamita]].
 
−
 
 
−
L'aspecte polític, cultural i religiós és important també. Catalunya, contràriament a l'Occitània, ha gaudit d'una major ''independència'' estatal i un fort desenvolupament econòmic. A més a més, des del moment que la majoria dels territoris de llengua catalana estan englobats dins Espanya i Occitània dins França, el català segueix una tendència a castellanitzar-se, mentre que l'occità la té gal·licitzar-se.
 
−
 
 
−
Per a concloure cal dir que l'occità i el català no són tan diferents. Existeix una bona intercomprensió entre catalanoparlants i occitanoparlants, i a més, el nombre de contactes històrics, culturals i amicals són nombrosos.
 
−
 
 
−
== Dites en occità ==
 
−
Un dels passatges més notables en occità en la literatura occidental, es troba en el 26è cant del ''Purgatori'' de [[Dante]], en què el [[trobador]] [[Arnaut Daniel]] respon al narrador:
 
−
 
 
−
«''Tan m'abelhis vostre cortes deman, / qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. / Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; / consiros vei la passada folor, / e vei jausen lo joi qu'esper, denan. / Ara vos prec, per aquella valor / que vos guida al som de l'escalina, / sovenha vos a temps de ma dolor''»
 
−
 
 
−
I traduït al català modern:
 
−
 
 
−
«''Tant m'abelleix la vostra cortesa demanda, / que no puc ni vull amagar-me de vós. / Jo sóc Arnaut, el que plora i va cantant; / consirós veig la passada follia, / i joiós veig el que esperava el dia després de mi. / Ara us pregue, per aquell valor / que vos guia al cim de les escales, / assegureu-vos-en del meu dolor''»
 
−
 
 
−
També als articles de la categoria de [[trobador|trobadors]] es poden trobar nombroses composicions en occità amb les seues traduccions al català modern.
 
−
 
 
−
== Pronúncia de l'occità ==
 
−
{{AP|Pronúncia de l'occità}}{{AP|Característiques fonètiques de l'occità}}  
 
−
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronúncia de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndard. A banda de les lletres bases, l'occità té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la dièresi (¨).
 
  
 
===Vocals===
 
===Vocals===
Llínea 250: Llínea 235:
 
** '''o''' o '''ó''' es pronuncia [u] o [w].
 
** '''o''' o '''ó''' es pronuncia [u] o [w].
 
** '''ò''' es pronuncia {{IPA|[ɔ]}}.
 
** '''ò''' es pronuncia {{IPA|[ɔ]}}.
−
*'''u''' es pronuncia [y] o {{IPA|[ɥ]}} en posició semivocàlica excepte quan va després d'una vocal [w].
+
*'''u''' es pronuncia [y] o {{IPA|[ɥ]}} en posició semivocàlica excepte quan va darrere d'una vocal [w].
  
 
===Consonants===
 
===Consonants===
Llínea 259: Llínea 244:
 
*'''d''': [d]/{{IPA|[ð]}}
 
*'''d''': [d]/{{IPA|[ð]}}
 
*'''f''': [f]
 
*'''f''': [f]
−
*'''g''': [g]/{{IPA|[ɣ]}} davant "a", "o", "u". {{IPA|[dʒ]}} davant "e" i "i". Quan és final, es pronuncia [k] i en certs mots {{IPA|[tʃ]}}. '''gu''' davant "e" i "i" és [g]/{{IPA|[ɣ]}}
+
*'''g''': [g]/{{IPA|[ɣ]}} davant "a", "o", "u". {{IPA|[dʒ]}} davant "e" i "i". Quan és final, es pronuncia [k] i en certes paraules {{IPA|[tʃ]}}. '''gu''' davant "e" i "i" és [g]/{{IPA|[ɣ]}}
 
*'''h''': muda, [h] en gascó
 
*'''h''': muda, [h] en gascó
 
*'''j''': {{IPA|[dʒ]}}, [dz]
 
*'''j''': {{IPA|[dʒ]}}, [dz]
Llínea 269: Llínea 254:
 
*'''nh''': {{IPA|[ɲ]}}. En posició final [n]
 
*'''nh''': {{IPA|[ɲ]}}. En posició final [n]
 
*'''p''': [p]
 
*'''p''': [p]
−
*'''qu''': [k] davant "e" i "i". [kw] la resta.
+
*'''qu''': [k] davant "e" i "i". [kw] el restant.
−
*'''r''': [r] i {{IPA|[ɾ]}}. En posició final és muda en la majoria de mots. '''rn''' i '''rm''' {{IPA|[ɾ]}}.
+
*'''r''': [r] i {{IPA|[ɾ]}}. En posició final és muda en la majoria de paraules. '''rn''' i '''rm''' {{IPA|[ɾ]}}.
 
*'''s''': [s]. [z] entre vocals. '''ss''' és [s].
 
*'''s''': [s]. [z] entre vocals. '''ss''' és [s].
 
*'''t''': [t]. '''tg'''/'''tj''' és {{IPA|[tʃ]}}. '''tl''' és [ll]. '''tn''' és [nn]. '''tm''' és [mm]. '''tz''' és [ts]
 
*'''t''': [t]. '''tg'''/'''tj''' és {{IPA|[tʃ]}}. '''tl''' és [ll]. '''tn''' és [nn]. '''tm''' és [mm]. '''tz''' és [ts]
Llínea 278: Llínea 263:
 
*'''y''': [i]/[j]
 
*'''y''': [i]/[j]
 
*'''z''': [z], [s] en posició final.
 
*'''z''': [z], [s] en posició final.
−
 
−
===Fonologia===
 
−
:''Aquesta és una presentació simplificada. Per a més detalls, vegeu en occità: '''[[:oc:Fonologia de l'occitan]]'''.''
 
−
{|class="wikitable"
 
−
 
−
L'accent tònic té una mobilitat limitada: només pot tombar
 
−
* sobre la darrera síl·laba (mots oxítons o aguts)
 
−
* sobre la penúltima síl·laba (mots paroxítons o plans).
 
−
* Tanmateix, en [[niçard]], i més rarament en [[cisalpí]] ([[Valls Occitanes]]), l'accent tònic pot tombar també sobre l'antepenúltima (mots proparoxítons o esdrúixols).
 
−
 
−
! '''''VOCALS<br>EN GENERAL'''''
 
−
! colspan="2"| anteriors
 
−
! colspan="1"| centrals
 
−
! colspan="1"| posteriors
 
−
|-
 
−
!
 
−
! no<br>arrodonides
 
−
! arrodonides
 
−
! no<br>arrodonides
 
−
! arrodonides
 
−
|-
 
−
| '''tancades'''
 
−
| align=center | {{IPA|/i/}}
 
−
| align=center | {{IPA|/y/}}
 
−
|
 
−
| align=center | {{IPA|/u/}}
 
−
|-
 
−
| '''semitancades'''
 
−
| align=center | {{IPA|/e/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''semiobertes'''
 
−
| align=center | {{IPA|/ɛ/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center | {{IPA|/ɔ/}}
 
−
|-
 
−
| '''obertes'''
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center | {{IPA|/a/}}
 
−
|
 
−
|}
 
−
 
−
Regionalment, existeixen també els fonemes {{IPA|/œ/}} i {{IPA|/ə/}}.
 
−
 
−
Cal assenyalar el fenomen de l'''alternància vocàlica'', prou similar al que passa en català. En posició àtona, certes vocals són impossibles i es transformen en vocals més tancades:
 
−
* La vocal tònica {{IPA|/ɛ/}} es transforma en la vocal àtona {{IPA|/e/}}.
 
−
* La vocal tònica {{IPA|/ɔ/}} es transforma en la vocal àtona {{IPA|/u/}}.
 
−
{|class="wikitable"
 
−
! '''''CONSONANTS <br>EN GENERAL'''''
 
−
! colspan="2"| labials
 
−
! colspan="2"| dentals i<br>alveolars
 
−
! colspan="2"| palatals
 
−
! colspan="2"| velars
 
−
|-
 
−
!
 
−
! '''sordes'''
 
−
! '''sonores'''
 
−
! '''sordes'''
 
−
! '''sonores'''
 
−
! '''sordes'''
 
−
! '''sonores'''
 
−
! '''sordes'''
 
−
! '''sonores'''
 
−
|-
 
−
| '''oclusives'''
 
−
| align=center| {{IPA|/p/}}
 
−
| align=center| {{IPA|/b/}} 
 
−
| align=center| {{IPA|/t/}}
 
−
| align=center| {{IPA|/d/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/k/}} 
 
−
| align=center| {{IPA|/g/}}
 
−
|-
 
−
| '''fricatives'''
 
−
| align=center| {{IPA|/f/}}
 
−
| align=center| {{IPA|(/v/)}}
 
−
| align=center| {{IPA|/s/}}
 
−
| align=center| {{IPA|/z/}}
 
−
| align=center| {{IPA|(/ʃ/)}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''africades'''
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/ts/}}
 
−
| align=center| {{IPA|(/dz/)}} 
 
−
| align=center| {{IPA|/tʃ/}} 
 
−
| align=center| {{IPA|/dʒ/}} 
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''nasals'''
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/m/}}
 
−
| 
 
−
| align=center| {{IPA|/n/}}
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/ɲ/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''laterals'''
 
−
|
 
−
|
 
−
| 
 
−
| align=center| {{IPA|/l/}}
 
−
| 
 
−
| align=center| {{IPA|/ʎ/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''vibrants'''
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/r/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''batudes'''
 
−
|
 
−
|
 
−
| 
 
−
| align=center| {{IPA|/ɾ/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| '''semiconsonants'''
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/w/, /ɥ/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|
 
−
| align=center| {{IPA|/j/}}
 
−
|
 
−
|
 
−
|}
 
−
: ''Remarca -'' S'ha de notar que els fonemes {{IPA|/r/}} (vibrant) i {{IPA|/ɾ/}} (batuda), notats així segons les habituds de les publicacions catalanes, solen ésser notats {{IPA|/rr/}} (vibrant) i {{IPA|/r/}} (batuda) respectivament en les publicacions científiques occitanes.
 
−
 
−
Regionalment, existeixen també els fonemes {{IPA|/ʀ/}}, {{IPA|/h/}} i {{IPA|/ʒ/}}.
 
−
 
−
La distinció entre {{IPA|/v/}} i {{IPA|/b/}} és general en [[provençal]], [[vivaroalpí]], [[alvernès]] i [[llemosí (occità)|llemosí]]. En canvi, en [[llenguadocià]] i [[gascó]], els fonemes {{IPA|/b/}} i {{IPA|/v/}} s'han neutralitzat en {{IPA|/b/}} (doncs {{IPA|/v/}} hi ha desaparegut).
 
  
 
==Dialectes de l'occità==
 
==Dialectes de l'occità==
−
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. Barcelona, Edicions 62, 1977 (Traducció de l'original francès ''La langue occitane''. Paris, Presses Universitaires de France, 1973 (1963)</ref>: nord-occità, occità meridional i aquitano-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).  
+
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).  
−
El principal tret que diferencia el nord-occità és la [[palatalització]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentre que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga''  (nota: ''cha'' es llegeix en occità com en català ''txa''). Aquesta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ja que el [[francès]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalalització com el nord-occità, mentre que el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per exemple: llatí: ''cantat'' , oc.merid., cat, i cast.: ''canta'', nord-oc: ''chanta'',  francès: ''chante''.
+
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga''  (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'',  francès: ''chante''.
−
El gascó es diferencia de la resta de l'occità per nombrosos trets. Entre ells citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', cat:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', cat:''lluna'').
+
El gascó es diferencia del restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
−
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, amb els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
+
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
−
*[[Nord-occità]]
+
*[[Nort-occità]]
 
**[[Llemosí (occità)|Llemosí]]
 
**[[Llemosí (occità)|Llemosí]]
 
***Alt llemosí
 
***Alt llemosí
 
***Baix llemosí
 
***Baix llemosí
−
**[[Alvernès]]  
+
**[[Alvernés]]  
−
***Alt alvernès
+
***Alt alvernés
−
***Baix alvernès
+
***Baix alvernés
 
**[[Vivaro-alpí]] o gavot
 
**[[Vivaro-alpí]] o gavot
−
***Delfinès
+
***Delfinés
−
***Nord-vivarès
+
***Nort-vivarés
 
***Transalpí
 
***Transalpí
 
*[[Occità meridional]]
 
*[[Occità meridional]]
 
**[[Llenguadocià]]
 
**[[Llenguadocià]]
 
***Baix llenguadocià
 
***Baix llenguadocià
−
***Llenguadocià mitjà
+
***Llenguadocià mig
 
***Alt llenguadocià
 
***Alt llenguadocià
−
***Guienès
+
***Guienés
 
**[[Provençal]]
 
**[[Provençal]]
−
***[[Niçard]]
+
***[[Niçart]]
 
***Marítim
 
***Marítim
 
***Rodanenc
 
***Rodanenc
−
***[[Shoadit]] o Judeoprovençal (extingit el [[1977]])
+
***[[Shoadit]] o Judeuprovençal (extingit en [[1977]])
 
*[[Gascó]]
 
*[[Gascó]]
−
**Landès
+
**Landés
−
**Bearnès
+
**Bearnés
 
**Gascó oriental
 
**Gascó oriental
−
***[[Aranès]]
+
***[[Aranés]]
  
 
== Història de la llengua ==
 
== Història de la llengua ==
 
=== Orígens de l'occità ===
 
=== Orígens de l'occità ===
−
L'occità és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentre les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria lingüística romànica'', aquesta zona central ha anat rebent menys influències, i així ha nascut l'occità. Una altra hipòtesi sobre el naixement de l'occità pot ser que fou una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa a Europa) com són:
+
L''''occità''' és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria llingüística romànica'', esta zona central ha anat rebent manco influències, i aixina ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l''''occità''' pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa en Europa) com són:
−
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità és blocat a totes bandes per barreres naturals: la [[mar Mediterrània]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massís Central]] i els [[Alps]].
+
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: el [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massíç Central]] i els [[Alps]].
−
* Abundància de zones poc propenses a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguitat.
+
* Abundància de zones poc tendents a l'agricultura, lo que va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
−
* La immobilitat dels pobles prehistòrics de la zona, la qual cosa va generar un substrat bastant homogeni.
+
* L'immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, lo que generà un substrat prou homogéneu.
−
* Una menor [[celta|celtització]] que les regions veïnes.
+
* Una menor [[celta|celtisació]] que les regions veïnes.
−
* Una antiga i llarga [[romanització (història)|romanització]].
+
* Una antiga i llarga [[romanisació (història)|romanisació]].
−
* Una feble germanització.
+
* Una dèbil germanisació.
  
−
=== L'occità a l'Edat Mitjana ===
+
=== L'occità en l'Edat Mija ===
−
L'esplendor de la ''civilització'' occitana fou des del [[segle XI]] fins al [[segle XIII|XIII]]. Durant aquest període, l'occità era una llengua unificada, i no sols era una llengua vehicular, sinó que també era una llengua jurídica i administrativa, utilitzada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com va poder ser que una llengua estigués tan normalitzada en aquella època.
+
L'esplendor de la ''civilisació'' occitana anà des del [[sigle XI]] fins al [[sigle XIII|XIII]]. Al llarc d'este periodo, l''''occità''' era una llengua unificada, i no a soles era una llengua vehicular, sino que també era una llengua jurídica i administrativa, utilisada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com pogué ser que una llengua estiguera tan normalisada en aquella época.
  
−
L'occità havia estat la llengua de la [[lírica]] dels [[trobador|trobadors]] a l'[[Edat Mitjana]], i durant un temps va ser considerada la llengua més apta per a la [[poesia]] en molts llocs d'[[Europa]]. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català amb fortes influències occitanes.
+
L''''occità''' havia segut la llengua de la [[lírica]] dels [[trobador|trobadors]] en l'[[Edat Mija]], i durant d'un temps fon considerada la llengua més apta per a la [[poesia]] en molts llocs d'[[Europa]]. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català en fortes influències occitanes (cosa ben llògica ya que el [[català]] naix com a dialecte de l''''occità''').
  
−
Finalment, quan Occitània va passar sota el domini francès (vegeu l'article sobre el [[catarisme]] per a més informació sobre aquest fet), l'occità va perdre protagonisme en la llengua escrita en favor del francès.
+
Finalment, quan Occitània passà baix el domini francés (vore l'artícul sobre el [[catarisme]] per a més informació sobre este fet), l''''occità''' pergué protagonisme en la llengua escrita en favor del [[francés]].
  
 
=== La decadència ===
 
=== La decadència ===
−
La decadència de l'occità com a llengua administrativa i literària va des del final del [[segle XV]] fins al [[segle XIX|XIX]], en què l'occità va anar perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, però ja en [[1550]] el divorci era patent.
+
La decadència de l''''occità''' com a llengua administrativa i lliterària va des del final del [[sigle XV]] fins al [[sigle XIX|XIX]], en que l'occità anà perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en l'any [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en [[1550]] el divorç era patent.
  
−
El francès acabarà per imposar-se a nivell oral en antigues províncies occitanòfones com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], així com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'imposa als escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitanòfones.
+
El [[francés]] acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], aixina com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.
  
−
La [[Revolució Francesa]] empitjorarà la situació de l'occità, car els [[jacobins]], sota el pretext de la unitat nacional, imposen el francès com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la literatura occitana va decaient i sols es va utilitzant en el nivell oral, l'occità s'utilitza com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fos ben entesa pel poble.
+
La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l''''occità''', perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l''''occità''' s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble.
  
−
La llengua, malgrat algunes temptatives literàries del [[segle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilitza més que per a usos populars, rarament escrits, fins al [[segle XIX]], amb l'arribada del ressorgiment del [[Felibritge]].
+
La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[sigle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el [[sigle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]].
  
−
Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada fins al començament del [[segle XX]], fins que l'escola republicana francesa comença amb una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitanòfons.
+
Per a una gran majoria, l''''occità''' era l'única llengua parlada fins el començament del [[sigle XX]], fins que l'escola republicana francesa escomença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants.
  
 
=== Les renaixences ===
 
=== Les renaixences ===
 
==== Primera Renaixença ====
 
==== Primera Renaixença ====
−
Mentre que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la literatura occitana. Durant el període [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Van aparèixer diferents corrents literaris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeixement de la literatura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Aquesta primera renaixença va preparar l'adveniment del Felibritge. Es pot distingir entre:
+
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
−
* El moviment dels savis
+
* El moviment dels sabis
−
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgeix un grup d'erudits a la segona meitat del [[segle XVIII]], en els cercles aristocràtics meridionals. Aquest grup es dedica a la recerca lingüística i literària de l'[[Edat Mitjana]], el [[folklore]], les novel·les i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i la història del Migdia francès.
+
:Despuix de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
 
* El moviment obrer
 
* El moviment obrer
−
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Aquest vers és la unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'aquests dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'altre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonès]]) és vist com una llengua d'un rang bastant alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'aquest moviment.
+
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
−
* El moviment burgès i esteta
+
* El moviment burgués i esteta
−
:Al contrari que els "savis", que es varen dedicar al passat en un sentit de recerca erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burgesos (o de la xicoteta noblesa) es van situar entre aquests dos. És un moviment ''amateur'', però amb una gran passió per la llengua.
+
:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit d'investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
 
* El moviment utilitari
 
* El moviment utilitari
−
:El Dr. [[Simon Honnorat]] va comprendre la necessitat de més realisme lingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i la indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Així doncs, Honnorat va publicar el seu diccionari provençal-francès el [[1840]]. Actualment se'l considera un percussor que va dotar l'occità de coherència.
+
:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.
  
 
==== Segona Renaixença ====
 
==== Segona Renaixença ====
−
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al [[segle XIX]], sota el lideratge de [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En aquesta època, la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres van dir: «una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L'occità, sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la literatura mistraliana és estudiada als [[Escandinàvia|països escandinaus]] i al [[Japó]].
+
La segona renaixença lliterària de l'occità tingué lloc en el [[sigle XIX]], baix el liderage de [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus retornaren el prestigi perdut, dotaren l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció estigué barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres digueren: «una nació que solament té una lliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L''''occità''', baix la forma del provençal i la grafia avinyonesa, fon difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la lliteratura mistraliana és estudiada en els [[Escandinàvia|països escandinaus]] i en [[Japó]].
  
−
Mistral ha estat l'únic autor occitanòfon recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li va ser atorgat el [[premi Nobel de Literatura]] en [[1904]], compartit amb el [[teatre|dramaturg]] [[Madrid|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma lingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tard, altres escriptors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Van restaurar la grafia clàssica i van purgar l'occità de gal·licismes. El sistema Perbòsc-Estieu va esdevenir la base de la grafia de l'occità modern. Més tard [[Loïs Alibert]] va publicar en [[1935]], a [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', on perfecciona la grafia.
+
Mistral ha segut l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li fon otorgat el [[premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]], compartit en el [[teatre|dramaturc]] [[Madrit|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Restauraren la grafia clàssica i porgaren l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart [[Loïs Alibert]] publicà en [[1935]], en [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', a on perfecciona la grafia.
  
−
==== Època contemporània ====
+
==== Época contemporànea ====
−
Al començament del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'ús de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilitzar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francès. La repressió de l'ús de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot amb càstigs físics i humiliacions. En aquesta època, es deia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patuès». El terme ''patuès'' és des d'aleshores despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'ús de l'occità era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'altre.
+
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, inclús  en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
  
−
Els canvis socials del començament de segle són també l'origen del menyscabament de la llengua. Amb la Revolució Industrial i la urbanització, l'occità era un obstacle per accedir als llocs de treball, per tant, nombrosos pares van prendre la decisió de parlar en francès als seus fills.
+
Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l''''occità''' era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en [[francés]] als seus fills.
  
−
Però, malgrat aquest període de forta desvalorització de la llengua, van aparèixer nombrosos autors:
+
Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
−
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), aquest [[filosofia|filòsof]] va esdevenir el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralització cultural. Ell va ser el primer a establir:
+
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:
−
** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
+
** L'anti-narcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
−
** La lògica antiunitarista.
+
** La llògica anti-unitarista.
−
** Va donar als trobadors un paper, literàriament parlant, ineludible.
+
** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
−
** Va recordar la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
+
** Recordà l'importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
−
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), aquest diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
+
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
−
* [[Robèrt Lafont]], lingüista, historiador de la literatura occitana, poeta, novel·lista, i dramaturg.
+
* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
−
* [[Pèire Bec]], especialista de la llengua i la literatura d'oc i escriptor. Va publicar, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
+
* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
 
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
 
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
−
* Altres joves valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  
+
* atres jóvens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  
  
−
Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava suport a l'occitanisme, va revifar i dinamitzar aquest moviment social. Alhora, la tasca de destacats lingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalització lingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
+
Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per [[Catalunya]], que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
  
−
L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenvolupament de l'occità. Promou la recerca, estudis, col·loquis, publicacions i l'ensenyament de l'occità, a més de moltes altres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més joves.
+
L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l''''occità''', ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola breçol|escoles breçol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jóvens.
−
 
 
−
[[Image:Occitan_and_French_language_signs_in_Toulouse.jpg|thumb|Placa de carrer a Tolosa de Llenguadoc en francés i en occità]]
 
  
 
=== Situació actual de la llengua ===
 
=== Situació actual de la llengua ===
−
On més es parla de manera proporcional és als territoris occitans que no formen part de l'estat francès: la Vall d'Aran (Catalunya) i el Piemont (Itàlia). A la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]) l'occità té l'estatus de llengua cooficial. Al Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtenir prompte. A França, l'occità no és cooficial i és bastant complicat que algun dia ho arribe a ser, car l'estat francès no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
+
A on més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la [[Vall d'Aran]] ([[Catalunya]]), [[Mónaco]] i el Piemont (Itàlia). Tant en la [[Comunitat Autònoma de Catalunya]] (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en [[Mónaco]], l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En [[França]], l''''occità''' no és cooficial i és prou complicat que algun dia ho aplegue a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols l'intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
  
−
Com ja s'ha dit en la introducció, a França encara hi ha de 2 a 10 milions de parlants nadius{{cal citació}}, però majoritàriament en generacions majors, i 7 milions{{cal citació}} que l'entenen però no el parlen. El seu nombre de parlants a l'Occitània sota jurisdicció francesa, segons una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}
+
Com ya s'ha dit en la introducció, en [[França]] encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants en l'Occitània baix jurisdicció francesa, conforme a una enquesta publicada per Baldit en [[1980]], era:{{cal citació}}
−
*    1.500.000  (13%)  en són parlants habituals.  
+
*    1.500.000  (13%)  són parlants habituals.  
−
*    3.500.000  (30%)  el parlen sovint.
+
*    3.500.000  (30%)  el parlen a sovint.
 
*    4.500.000  (38%)  el parlen rarament.
 
*    4.500.000  (38%)  el parlen rarament.
 
*    6.000.000  (50%)  no el parlen mai.
 
*    6.000.000  (50%)  no el parlen mai.
  
−
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de lenta desaparició, ja que dades més recents indiquen que només el parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % el pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}  
+
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, encara que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}  
  
−
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprèn que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconegués i protegís les parles regionals, i el 68% creia que els llengües regionals afavorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}   
+
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}   
  
−
Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha estat la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracteritzen la seva comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució lingüística característic de França. Mentre que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranès només és conseqüència de la presència d'un nombre important de forasters. Segons una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha nascut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranès, el 60,44 % el parlava habitualment amb els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitanòfons) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitanòfons), però amb un augment de la tendència entre els més joves entre 5 i 10 anys (65,7 % occitanòfons). Endemés, hi ha un augment dels parlants que han adquirit l'aranès com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprès entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast amb el grup comprès entre els 21 i 30 anys (10,4%).
+
Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
  
−
Aquesta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes lingüístiques del 1982, la capacitat socialitzadora de la llengua i que el 72 % dels més joves són nascuts a la Vall. Segons les enquestes fetes per la Generalitat de Catalunya el 1993, la parla principal dels habitants era:
+
Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era:
−
*64 %  Aranès
+
*64 %  Aranés
 
*28 %  Castellà
 
*28 %  Castellà
 
*8 %  Català
 
*8 %  Català
  
 
== Notícies recents sobre l'occità ==
 
== Notícies recents sobre l'occità ==
−
* El 17 de març té lloc a Besièrs la manifestació per la llengua occitana. La policia dóna una xifra d'uns 18.000 manifestants i l'organització uns 21.000.
+
* El [[17 de març]] té lloc en [[Besièrs]] la manifestació per la llengua occitana. La policia dona una sifra d'uns 18.000 manifestants i l'organisació uns 21.000.
−
* El 27 de gener del 2007 te lloc a diverses ciutats occitanes i a Barcelona la [[Dictada Occitana]].
+
* El [[27 de giner]] de [[2007]] te lloc en diverses ciutats occitanes i en Barcelona la [[Dictada Occitana]].
−
* Convocada la manifestació d'enguany per demanar la reconeixença de la llengua a Besiers, el 17 de Març del 2007, amb el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
+
* Convocada la manifestació d'enguany per a demanar el reconeiximent de la llengua en [[Besièrs]], el 17 de Març de [[2007]], en el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
−
* El 22 d'octubre del 2005 a Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant la reconeixença de la llengua.
+
* El [[22 d'octubre]] de [[2005]] en Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant el reconeiximent de la llengua.
−
* El govern francès redueix el nombre d'escoles on s'ensenya l'occità (febrer [[2004]]): per problemes en la reducció dels pressupostos en l'ensenyament, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents col·lectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francès.
+
* El govern francés reduïx el número d'escoles a on s'ensenya l''''occità''' (febrer [[2004]]): per problemes en la reducció dels presuposts en l'ensenyança, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents colectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francés.
−
* Occità, llengua olímpica (març de [[2004]]): els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] del [[2006]] se celebraren a valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, a la província de [[Torí]]). L'occità hi fou "llengua olímpica", però no pas oficial.
+
* '''Occità''', llengua olímpica (març de [[2004]]): els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] del [[2006]] se celebraren en valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, en la província de [[Torí]]). L''''occità''' fon "llengua olímpica", pero no oficial.
−
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] comencen a col·laborar (juliol de [[2004]]): aquests dos centres d'estudis es posen a treballar junts amb l'objectiu de publicar, al [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en occità, en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòbil]].
+
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].
  
−
==Música i dansa==
+
==Vore també==
−
* [[La Talvera]]
 
−
* menestrers gascons JFTisnèr Verd e Blu
 
−
* [[Nadau]]
 
−
* [[Claudi Martí]]
 
−
* [[Massilia Sound System]]
 
−
* Parpalhon
 
−
* Fabulous Trobadors
 
−
* Carlos Gardel toulousain inventeur du tango
 
−
* [[Lou Dalfin]]
 
−
* Lou Seriol
 
−
* [[Goulamas'k]]
 
−
* [[Rosina de Pèira]]
 
−
* Manufactures Verbales
 
−
* Moussu T e lei Jovents
 
−
* Lucia de la Val d'Aran
 
−
* Jan dau Melhau, du Limousin
 
−
* joanda de Montpelhièr
 
−
* Ténarèze
 
−
* lo grope ÒC
 
−
* Joan-Pau Verdier
 
−
* les niçois de Nux Vomica
 
−
* Marilis Orionaa
 
−
* Peiraguda
 
−
* Lo cor de la plana
 
−
* Bernat Combi, cantant i music "hors du commun du Limousin"
 
−
* Aiga linda (música popular de les Cevenes)
 
−
 
 
−
==Vegeu també==
 
−
*[[Portal:Occitània]]
 
−
*[[Occitània]]
 
 
*[[Vall d'Aran]]
 
*[[Vall d'Aran]]
−
*[[Aranès]]
+
*[[Aranés]]
−
*[[Literatura occitana]]
+
*[[Provençal]]
−
*[[Ràdio Occitània]]
+
*[[Panoccitanisme]]
  
 
==Referències==
 
==Referències==
−
<references/>
+
{{listaref}}
−
 
 
−
==Enllaços relacionats==
 
  
−
{{Enllaços externs}}
+
== Enllaços externs ==
−
{{InterWiki|oc|occità}}
+
{{Commonscat|Occitan language}}
−
*{{oc}} [http://amourdelire.free.fr/diccionari/ ''Diccionari General Occitan'' en línia]
+
* [http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]
−
* [http://escriure.infoserv.lu/index.php?title=Diccionari_DPE] Diccionari Personau e Evolutiu d'Auban Bertero, basat en nombroses obres i aportacions de l'autor.
+
* [https://www.oc-valencia.org/ Òc-Valéncia] Associació occitanòfila valenciana.
−
* [http://www3.webng.com/lengadoc/lexoc.htm] Lèxic occità - francès (9600 entrades)
 
−
* [http://www3.webng.com/lengadoc/lexfroc.htm] Lèxic francès - occità  (8762 entrades)
 
−
* [http://pagesperso-orange.fr/jeanpas.goudounesque/diccionari%20dordonhenc.htm] Lèxic d’occitan el Carcin (fr. Quercy) (varietat de la vall de la Dordonha)
 
−
* [http://www.comune.guardiapiemontese.cs.it/lingua/vocabolario/ ''Vocabulari de l'occità de La Gàrdia, Calàbria (4000 termes)'']
 
−
*{{oc}} [http://www.panoccitan.org/ panOccitan.org - Diccionari, conjugació i corrector] (Compte : occità artificial !)
 
−
* [http://www.quercy.net/contes/dictons_global.php?mois=13] Proverbis occitans
 
−
* [http://www.geocities.com/toponimiaoccitana] Toponimia occitana, tots els noms de municipis en occità classificats per departament
 
−
*{{oc}} [http://ieo.oc.free.fr/ Institut d'Estudis Occitans]
 
−
*[http://membres.lycos.fr/occitancatala/ Occità i català]
 
−
*[http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Traductor automàtic aranès-català]
 
−
*{{oc}} [http://occitanet.free.fr/oc/index.html Occitanet L'occità a Internet]
 
−
*{{oc}} [http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/introali.html Introducció de la ''Gramatica occitana segon los parlars lengadocians'', de Loís Alibèrt.]
 
−
*{{oc}} [http://br.groups.yahoo.com/group/parlar_occitan/ Fòrum en occitan]
 
−
*{{en}} [http://pagesperso-orange.fr/babel-site Curs bàsic d'occità]
 
−
*{{fr}} [http://www.crdp-montpellier.fr/occitan/direenoc.htm Dire en òc - Curs d'occità]
 
−
* [http://www.revistadoc.org/ Linguistica Occitana] Revista electrònica universitària, articles, normes del [[Consell de la llengua * occitana]].
 
−
* [http://www.felibrige.org/spip.php?rubrique33 Consèu de l'escri mistralen] Organisme eixit del Felibrige que proposa neologismes en norma mistraliana
 
−
* [http://www.ieo-lengadoc.org/ IEO Lengadòc]
 
−
* [http://creo-mp.chez-alice.fr/ CREO], [http://fr.wikipedia.org/wiki/Cap%27%C3%B2c Cap'òc], [http://www.aprene.org/ Aprene], [http://crdp.ac-bordeaux.fr/langues/ Académie de Bordeaux] Ensenyament de l'occità.
 
−
* [http://www.up.univ-mrs.fr/tresoc Trésor de la langue d'Oc], [http://www.marraire.com Marraire] Texts en occità.
 
−
* [http://www.dmoz.com/World/Occitan/ dmoz], [http://laguidadelaradio.free.fr/ La guida de la ràdio] Anell de sitis i de ràdios en occità.
 
  
 
{{Llengües romàniques}}
 
{{Llengües romàniques}}
−
 
+
{{Llengües de França}}
  
 
[[Categoria:Occità]]
 
[[Categoria:Occità]]
−
 
+
[[Categoria:Llengües]]
−
[[af:Oksitaans]]
+
[[Categoria:Occitània]]
−
[[als:Okzitanische Sprache]]
+
[[Categoria:Llengües romàniques]]
−
[[an:Idioma oczitán]]
 
−
[[ar:لغة قسطانية]]
 
−
[[ast:Occitanu]]
 
−
[[bg:Окситански език]]
 
−
[[bn:অক্সিটান ভাষা]]
 
−
[[br:Okitaneg]]
 
−
[[ce:Окситан мотт]]
 
−
[[co:Lingua occitanica]]
 
−
[[cs:Okcitánština]]
 
−
[[cv:Окситан чĕлхи]]
 
−
[[cy:Ocsitaneg]]
 
−
[[da:Occitansk]]
 
−
[[de:Okzitanische Sprache]]
 
−
[[el:Οξιτανική γλώσσα]]
 
−
[[en:Occitan language]]
 
−
[[eo:Okcitana lingvo]]
 
−
[[es:Idioma occitano]]
 
−
[[eu:Okzitaniera]]
 
−
[[fi:Oksitaani]]
 
−
[[fr:Occitan]]
 
−
[[frp:Occitan]]
 
−
[[gl:Lingua occitana]]
 
−
[[gv:Occitaanish]]
 
−
[[he:אוקסיטנית]]
 
−
[[hr:Oksitanski jezik]]
 
−
[[hu:Okcitán nyelv]]
 
−
[[id:Bahasa Occitan]]
 
−
[[it:Lingua occitana]]
 
−
[[ja:オック語]]
 
−
[[ko:오크어]]
 
−
[[kw:Oksitanek]]
 
−
[[la:Lingua Occitanica]]
 
−
[[li:Occitaans]]
 
−
[[lmo:Ucitan]]
 
−
[[lt:Oksitanų kalba]]
 
−
[[mk:Окситански (Провансалски) јазик]]
 
−
[[ms:Bahasa Occitan]]
 
−
[[nds:Okzitaansche Spraak]]
 
−
[[nl:Occitaans]]
 
−
[[nn:Oksitansk språk]]
 
−
[[no:Oksitansk]]
 
−
[[nrm:Occitan]]
 
−
[[oc:Occitan]]
 
−
[[pl:Język oksytański]]
 
−
[[pms:Lenga ossitan-a]]
 
−
[[pt:Língua occitana]]
 
−
[[rm:Lingua occitana]]
 
−
[[ro:Limba occitană]]
 
−
[[ru:Окситанский язык]]
 
−
[[simple:Occitan language]]
 
−
[[sk:Okcitánčina]]
 
−
[[sl:Okcitanščina]]
 
−
[[sr:Окситански језик]]
 
−
[[sv:Occitanska]]
 
−
[[th:ภาษาอ็อกซิตัน]]
 
−
[[tr:Oksitanca]]
 
−
[[uk:Окситанська мова]]
 
−
[[wa:Occitan]]
 
−
[[zh:奥克语]]
 

Última revisió del 04:30 27 ago 2023

Llengües d'Oc, Occità
Lenga d'Òc, Occitan.
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya, França, Itàlia i Mònac
Regió:
Parlants: 1.939.000
Rànquing: No està entre els 100 primers.
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Llatí
    Romanç
     Occidental
      Galo-ibèric        Galo-romanç         Occitano-romànic           Occità

estatus oficial
Llengua oficial de: En la Vall d'Aran, Catalunya, Espanya. A on se li diu Aranés, subdialecte del Gascó
Regulat per: Conselh de la Lenga Occitana
còdics de la llengua
ISO 639-1 oc
ISO 639-2 oci
ISO/FDIS 639-3 oci
SIL
Idioma occitano.png
vore també: llengua

Les Llengües d'Oc (occitan, lenga d'òc pronunciat: uksi'ta, 'lengɔ dɔk) son les llengües romàniques pròpies de la zona Sur de França. El domini llingüístic actual de les Llengües d'Oc s'estén per quatre estats:

Introducció i definició[editar | editar còdic]

De forma genèrica, es denomina occità al conjunt de llengües romàniques que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment escampat i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del món han eixercit una relativa fragmentació de la llengua a nivell dialectal, més forta que en català pero manco forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l'occità no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una única llengua sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius[citació necessària] en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.[citació necessària]

Existix una part de llingüistes que creuen que l'occità, junt al català i la llengua valenciana, formen part del "diasistema occitano-romànic". Juli Ronjat caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze fonètics, cinc morfològics, un sintàctic i dos morfològics. El nom de la llengua, occità, aparegut cap al 1290, ve d'òc (pronunciat [ɔ(k)]) del llatí hoc ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que Dant va crear a la fi del sigle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el francés) i a la "llengua de si" (l'italià). Es considera que la variant llenguadociana de l'occità és la parla més propenca al català que existix, degut, llògicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.

Extensió[editar | editar còdic]

L'occità no a soles es parla en els antics territoris de l'Occitània i terres veïnes, sino també en atres llocs a on varen emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el catarisme) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones a on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:

En la següent llista es detallen zones a on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:

Ortografia[editar | editar còdic]

Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la clàssica o alibertina, basada en l'occità migeval i avalada pel Conselh de la Lenga Occitana (i també per l'Institut d'Estudis Occitans); la mistralenca pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en gascó en la seua variant dita febusiana pero ara ha casi desaparegut), creada per Josèp Romanilha, Frédéric Mistral i el Felibritge, la bonaudiana, feta per Pèire Bonaud per l'alvernès (en concurrència en la clàssica), la de l' Escòla dau pò, pel vivaroalpí de les Vallades Occitanes (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.

L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre l'unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l'occità no és una varietat del francés. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula dia s'escriu jorn (i també dia), pero en la mistralenca, pot ser jour, joun o journ, en funció de la procedència de l'escritor. Ademés, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.

En canvi, l'ortografia mistralenca té la ventaja de no forçar els parlants alfabetisats en francés a dependre un sistema completament nou. També l'han utilisada un gran número d'escritors eminents, particularment en el dialecte provençal.

Com a mostra de la diferència entre les dos grafies, podem vore un fragment del cant de la Copa Santa, de Frederic Mistral (en l'artícul Copa Santa estan els dos texts complets):

En grafia mistralenca (original): «Prouvençau, veici la Coupo / Que nous vèn di Catalan : / A-de-rèng beguen en troupo /Lou vin pur de noste plan (tornada) Coupo Santo / E versanto / Vuejo à plen bord, / Vuejo abord / Lis estrambord / E l'enavans di fort ! (...)»

En grafia clàssica: «Provençaus, vaicí la copa / Que nos ven dei catalans : / A de reng beguem en tropa / Lo vin pur de nòstre plant ! (tornada) Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)»

L'adaptació de la grafia mistralenca al bearnes i al gascó en general se diu grafia febusiana i fon establida a final del sigle XIX; actualment ha reculat prou davant la norma clàssica.

Lèxic[editar | editar còdic]

Taula de comparació de llengües romàniques:

Llatí Francés Italià Castellà Occità Català Valencià Portugués Rumà Sart Cors Francoprovençal
clave clef chiave llave clau clau clau chave cheie crae chjave/chjavi clâ
noctem nuit notte noche nuèch (nuèit, net) nit nit noite noapte notte notte/notti nuet
cantare chanter cantare cantar cantar (chantar) cantar cantar cantar cânta cantare cantà chantar
capra chèvre capra cabra cabra (chabra, craba) cabra cabra cabra capra cabra capra cabra / chiévra
lingua langue lingua lengua lenga (lengua) llengua llengua língua limbă limba lingua lenga
platea place piazza plaza plaça plaça plaça praça piaţă pratza, pratha piazza place
pons pont ponte puente pont (pònt) pont pont ponte pod ponte ponte/ponti pont
ecclesia église chiesa iglesia glèisa (glèia) església iglésia (església) igreja biserică creia, cresia ghjesgia églésé
hospitalis hôpital ospedale hospital espital (espitau) hospital hospital hospital spital ispidale spedale/uspidali hèpetâl
caseus
llatí vulgar formaticum 		fromage formaggio queso formatge (hormatge) formatge formage queijo caş casu casgiu tôma / fromâjo

Pronunciació de l'occità[editar | editar còdic]

Artícul principal → Pronunciació de l'occità.
Artícul principal → Característiques fonètiques de l'occità.

La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa conforme a regles de llectura constants i regulars, en ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronunciació de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndart. A banda de les lletres bases, l'occità té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la diéresis (¨).

Vocals[editar | editar còdic]

  • a:
    • -a-, a- i à es pronuncia [a].
    • -a final àtona es pronuncia [ɔ / o̞].
    • á final es pronuncia [ɔ].
  • e:
    • e o é es pronuncia [e].
    • è es pronuncia [ɛ].
  • i o í es pronuncia [i] o [j].
  • o
    • o o ó es pronuncia [u] o [w].
    • ò es pronuncia [ɔ].
  • u es pronuncia [y] o [ɥ] en posició semivocàlica excepte quan va darrere d'una vocal [w].

Consonants[editar | editar còdic]

  • b: [b]/[β]
  • c: [k]. [s] davant "e" i "i". Quan és doble cc, [ts].
  • ch: [tʃ]
  • ç: [s]
  • d: [d]/[ð]
  • f: [f]
  • g: [g]/[ɣ] davant "a", "o", "u". [dʒ] davant "e" i "i". Quan és final, es pronuncia [k] i en certes paraules [tʃ]. gu davant "e" i "i" és [g]/[ɣ]
  • h: muda, [h] en gascó
  • j: [dʒ], [dz]
  • k: [k]
  • l: [l]. Quan és doble ll, es pronuncia [ll].
  • lh: [ʎ], a final de paraula [l].
  • m: [m], a final de paraula [n]. Quan és doble mm, [mm].
  • n: [n]. Muda a final de paraula. [m] davant "p", "b" i "m". [ŋ] davant c/qu i g/gu. [ɱ] davant "f". nd i nt [n]
  • nh: [ɲ]. En posició final [n]
  • p: [p]
  • qu: [k] davant "e" i "i". [kw] el restant.
  • r: [r] i [ɾ]. En posició final és muda en la majoria de paraules. rn i rm [ɾ].
  • s: [s]. [z] entre vocals. ss és [s].
  • t: [t]. tg/tj és [tʃ]. tl és [ll]. tn és [nn]. tm és [mm]. tz és [ts]
  • v: [b]/[β], [v] en nord-occità i occità oriental
  • w: [w], [b]/[β]
  • x: [ts], [s] davant una consonant.
  • y: [i]/[j]
  • z: [z], [s] en posició final.

Dialectes de l'occità[editar | editar còdic]

Els dialectes occitans s’agrupen en tres blocs[1]: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó). El principal tret que diferencia el nort-occità és la palatalisació dels sons ca i ga llatins en cha i ja, mentres que l'occità meridional conserva els originals ca i ga (nota: cha es llig en occità com en valencià cha). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el francés i el francoprovençal fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el valencià, el català, i el castellà no la fan. Per eixemple: llatí: cantat , oc. merid., val, cat, i cast.: canta, nort-oc: chanta, francès: chante. El gascó es diferencia del restant de l'occità per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la f en h aspirada (gascó: hilha, llenguadocià: filha, val:filla) i la pèrdua de la n intervocàlica (gascó: lua, llenguadocià: luna, val:lluna). thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occitàthumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitansL'occità presenta diversos dialectes:

Història de la llengua[editar | editar còdic]

Orígens de l'occità[editar | editar còdic]

L'occità és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la perifèria llingüística romànica, esta zona central ha anat rebent manco influències, i aixina ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l'occità pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa en Europa) com són:

  • L'estructura orogràfica: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: el mar Mediterràneu, l'oceà Atlàntic, els Pirineus, el Massíç Central i els Alps.
  • Abundància de zones poc tendents a l'agricultura, lo que va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
  • L'immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, lo que generà un substrat prou homogéneu.
  • Una menor celtisació que les regions veïnes.
  • Una antiga i llarga romanisació.
  • Una dèbil germanisació.

L'occità en l'Edat Mija[editar | editar còdic]

L'esplendor de la civilisació occitana anà des del sigle XI fins al XIII. Al llarc d'este periodo, l'occità era una llengua unificada, i no a soles era una llengua vehicular, sino que també era una llengua jurídica i administrativa, utilisada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com pogué ser que una llengua estiguera tan normalisada en aquella época.

L'occità havia segut la llengua de la lírica dels trobadors en l'Edat Mija, i durant d'un temps fon considerada la llengua més apta per a la poesia en molts llocs d'Europa. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català en fortes influències occitanes (cosa ben llògica ya que el català naix com a dialecte de l'occità).

Finalment, quan Occitània passà baix el domini francés (vore l'artícul sobre el catarisme per a més informació sobre este fet), l'occità pergué protagonisme en la llengua escrita en favor del francés.

La decadència[editar | editar còdic]

La decadència de l'occità com a llengua administrativa i lliterària va des del final del sigle XV fins al XIX, en que l'occità anà perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de Villers-Cotterêts). Pèire Bec precisa que en l'any 1500 la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en 1550 el divorç era patent.

El francés acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el Poitou, la Saintonge o les Charenta, la Marca i la Baixa Alvèrnia, aixina com una part de l'actual regió de Roine-Alps. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.

La Revolució Francesa empijorarà la situació de l'occità, perque els jacobins, baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l'occità s'utilisa com a llengua vehicular per a la propaganda revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble.

La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del sigle XVI (Pèir de Garròs, Isaac Despuech Sage), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el sigle XIX, en l'arribada del resorgiment del Felibritge.

Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada fins el començament del sigle XX, fins que l'escola republicana francesa escomença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants.

Les renaixences[editar | editar còdic]

Primera Renaixença[editar | editar còdic]

Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot 1650-1850 la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé (Jasmin) i a Jean Reboul. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:

  • El moviment dels sabis
Despuix de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del sigle XVIII, en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'Edat Mija, el folclor, les noveles i els contes campestres, la croada dels albigesos i l'història del Migdia francés.
  • El moviment obrer
"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu patuès quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El patuès (cal fer notar que alguns aragonesos diuen patués a l'aragonés) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. Víctor Gelu era un cantant representant d'este moviment.
  • El moviment burgués i esteta
Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit d'investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment amateur, pero en una gran passió per la llengua.
  • El moviment utilitari
El Dr. Simon Honnorat comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en 1840. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.

Segona Renaixença[editar | editar còdic]

La segona renaixença lliterària de l'occità tingué lloc en el sigle XIX, baix el liderage de Frédéric Mistral i el Felibritge (Loïs Romieu, Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus retornaren el prestigi perdut, dotaren l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció estigué barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres digueren: «una nació que solament té una lliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L'occità, baix la forma del provençal i la grafia avinyonesa, fon difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la lliteratura mistraliana és estudiada en els països escandinaus i en Japó.

Mistral ha segut l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li fon otorgat el premi Nobel de Lliteratura en 1904, compartit en el dramaturc madrileny José Echegaray y Eizaguirre. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor activista en August Fourès (1848-1891), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com Antonin Perbòsc (1861), Prospèr Estieu (1860) i Josèp Ros (1834-1905), intenten unificar la llengua. Restauraren la grafia clàssica i porgaren l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart Loïs Alibert publicà en 1935, en Barcelona, la Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians, a on perfecciona la grafia.

Época contemporànea[editar | editar còdic]

En la primeria del sigle XX, l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, inclús en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme patués des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:

Entre 1931 i 1936 l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com Jùli Rounjat o Loïs Alibert permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) es va establir en 1945 per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar les calandretas, que són unes escoles breçol des d'a on s'està introduint la llengua als més jóvens.

Situació actual de la llengua[editar | editar còdic]

A on més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou estatut el 9 d'agost del 2006), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és prou complicat que algun dia ho aplegue a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols l'intenció de ratificar la carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius[citació necessària], pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons[citació necessària] que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants en l'Occitània baix jurisdicció francesa, conforme a una enquesta publicada per Baldit en 1980, era:[citació necessària]

  • 1.500.000 (13%) són parlants habituals.
  • 3.500.000 (30%) el parlen a sovint.
  • 4.500.000 (38%) el parlen rarament.
  • 6.000.000 (50%) no el parlen mai.

Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, encara que entre el 40 i el 50% l'entenen.[citació necessària]

L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.[citació necessària]

Pel que fa a la Vall d'Aran, l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que en Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en 1984, d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de 1982, la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la Generalitat de Catalunya el 1993, la parla principal dels habitants era:

  • 64 % Aranés
  • 28 % Castellà
  • 8 % Català

Notícies recents sobre l'occità[editar | editar còdic]

  • El 17 de març té lloc en Besièrs la manifestació per la llengua occitana. La policia dona una sifra d'uns 18.000 manifestants i l'organisació uns 21.000.
  • El 27 de giner de 2007 te lloc en diverses ciutats occitanes i en Barcelona la Dictada Occitana.
  • Convocada la manifestació d'enguany per a demanar el reconeiximent de la llengua en Besièrs, el 17 de Març de 2007, en el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
  • El 22 d'octubre de 2005 en Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant el reconeiximent de la llengua.
  • El govern francés reduïx el número d'escoles a on s'ensenya l'occità (febrer 2004): per problemes en la reducció dels presuposts en l'ensenyança, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents colectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francés.
  • Occità, llengua olímpica (març de 2004): els Jocs Olímpics d'Hivern del 2006 se celebraren en valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, en la província de Torí). L'occità fon "llengua olímpica", pero no oficial.
  • L'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Occitans escomencen a colaborar (juliol de 2004): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el 2005, quatre lèxics de vocabulari en occità, en els dominis de biologia, matemàtiques, ecologia i Internet i telefonia mòvil.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ BEC, P. La lléngua occitana. Barcelona, Edicions 62, 1977 (Traducció de l'original francés La langue occitane. París, Presses Universitaires de France, 1973 (1963)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Llengües de França Flag of France.svg
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_d%27Oc&oldid=278458»