Diferència entre les revisions de "Sumacàrcer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 15: Llínea 15:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
La seua economia es basa principalment en l'agricultura de regadiu, que acapara casi en règim de monocultiu el [[taronger]]. Lo quebrat del relleu fa que només siga cultivat el 31,7% de la superfície total del terme i que la mitat d'este percentage estiga ocupat per secà.
 +
 +
En rec tenim tarongers, [[dacsa]] i [[hortalices]] per al consum de la població. Els agres són la base del comerç exterior. En secà es troben l'[[olivera]], els frutals i la [[vinya]] quedant el restant per a [[cereals]] d'[[hivern]]. Taronges, [[oli]] i [[Garrofa|garrofes]] són les principals collites. La ganaderia conta caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|llanar]] i un número indeterminat d'aus i [[Porc|porcs]].
 +
 +
L'indústria està poc desenrollada i es llimita a la confecció de roba infantil, fabricació de guants de pell, aparte de la derivada de l'exportació d'agres i l'extracció d'oli.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 20:00 25 feb 2024

Panoràmica de Sumacarcer

Sumacàrcer és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Demografia

Segons el cens dem INE de l'any 2023 conta en una població de 1.062 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2019 2021 2023
1.419 1.365 1.400 1.382 1.375 1.364 1.347 1.308 1.294 1.298 1.096 1.072 1.062

Economia

La seua economia es basa principalment en l'agricultura de regadiu, que acapara casi en règim de monocultiu el taronger. Lo quebrat del relleu fa que només siga cultivat el 31,7% de la superfície total del terme i que la mitat d'este percentage estiga ocupat per secà.

En rec tenim tarongers, dacsa i hortalices per al consum de la població. Els agres són la base del comerç exterior. En secà es troben l'olivera, els frutals i la vinya quedant el restant per a cereals d'hivern. Taronges, oli i garrofes són les principals collites. La ganaderia conta caps de vacú, llanar i un número indeterminat d'aus i porcs.

L'indústria està poc desenrollada i es llimita a la confecció de roba infantil, fabricació de guants de pell, aparte de la derivada de l'exportació d'agres i l'extracció d'oli.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló