Alfabet africà de referència
El Alfabet africà de referència és un alfabet basat en l'alfabet llatí propost en una conferència organisada per l'UNESCO en 1978. Va ser creat per a harmonisar les transcripcions de les llengües d'Àfrica. L'alfabet es basa en l'idea de vincular una lletra per a cada fonema, evitant dígrafs.
Història
[editar | editar còdic]Des de el XIX es va desenrollar varis alfabets per a transcribir les llengües africanes. Karl Richard Lepsius va crear el «alfabet estàndar, per Lepsius»,[1] basat en l'alfabet llatí, per a transcribir els jeroglífics egipcíacs. En edicions posteriors varen incloure atres idiomes africans.
En 1928 Diedrich Westermann va dirigir el grup de llingüistes que va desenrollar el Alfabet africà,[2] també cridat «alfabet internacional africà». Basat en l'alfabet fonètic internacional, era un alfabet sense signes diacrítics, pero en dígrafs. Va ser creat en l'Institut Internacional de Llengües i Cultures d'Àfrica en Londres.[3]
A partir dels anys xixanta de el XX varen tindre lloc vàries conferències sobre l'alfabetisació en Àfrica (Abidjan i Ibadán, 1964) en la que va recomanar l'us de les llengües maternes. En la conferència de 1966 en Bamako es va convertir en un estudi de les transcripcions existents de diferents idiomes, encaminades al seu desenroll.[4]
La conferència en Niamey, que va tindre lloc en juliol de 1978, va establir l'alfabet per a el harmonisació de les llengües d'Àfrica subsahariana, sobretot tenint en conte les llengües parlades en varis països.[5] Es basa principalment en «alfabet internacional africà».
En 1982 els llingüistes Michael Mann i David Dalby, que varen assistir a la conferència en Niamey, varen propondre una revisió de l'alfabet. Est consistia en un alfabet en xixanta lletres, ya que incloïa a «ʌ, ƈ, ç, ɠ, ɦ, ɟ, λ, Archiu:Latin letter Linearized tilde.svg, ƥ, ɽ, ƹ, Ɂ» i suprimia a «c̱, ḏ, ẖ, q̱, ɍ, s̱, ṯ, x̱, ẕ». El canvi fonamental va ser que les lletres tenien només la versió minúscula. També varen propondre un teclat d'Àfrica.[6]
Alfabet
[editar | editar còdic]L'alfabet africà de referència es compon de 56 lletres, incloent mayúscules i minúscules.[7] Alguns dels grafema consistixen en caràcters llatins en diacrítics, com a barres i ganchos:
| Minúscules 1 | a | ɑ | b | ɓ | c | c̱ | d | ḏ | ɖ | ɗ | ð | i | ɛ | ǝ |
| Mayúscules 1 | A | Ɑ | B | Ɓ | C | C̱ | D | Ḏ | Ɖ | Ɗ |  |
I | Ɛ | Ǝ |
| Minúscules 2 | f | ƒ | g | ɣ | h | ẖ | i | ɩ | j | k | ƙ | l | m | n |
| Mayúscula 2 | F | Ƒ | G | Ɣ | H | H̱ | I | Ɩ | J | K | Ƙ | L | M | N |
| Minúscules 3 | ŋ | o | ɔ | p | q | q̱ | r | ɍ | s | s̱ | ʃ | t | ṯ | ƭ |
| Mayúscules 3 | Ŋ | O | Ɔ | P | Q | Q̱ | R | Ɍ | S | S̱ | Ʃ | T | Ṯ | Ƭ |
| Minúscules 4 | ʈ | θ | o | ʊ | v | ʋ | w | x | x̱ | i | ƴ | z | ẕ | ʒ |
| Mayúscula 4 | Ʈ | Ɵ | O | Ʊ | V | Ʋ | W | X | X̱ | I | Ƴ | Z | Ẕ | Ʒ |
| Demés lletres: | ||||||||||||||
| Minúscules 1 | ʌ | ƈ | ç | ɠ | ɦ | ɟ | λ | ɲ | ƥ | ɽ | ƹ | ɂ | ||
| Mayúscules 1 | Ʌ | Ƈ | Ç | Ɠ | ɦ | Ɉ | ⅄ | Ɲ | Ƥ | Ɽ | Ƹ | ʔ |
En la versió manuscrita apareixen les lletres ḍ, ḥ, ṣ, ṭ i ẓ en punt inferior en lloc d'un macrón inferior.
En la relació de grafema s'inclouen també diacrítics sobrescritos (agut (´), greu ('), circunflejo (^), carón (ˇ), macrón (¯), tilde (˜), diéresis (¨) i punt superior (˙)) i nou signes de puntuació (punt, menge, punt i menge, paréntesis, corchetes, signe d'interrogat i signe d'exclamació).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lepsius, Karl Richard (1864). On Lepsius’s Standard Alphabet.
- ↑ «African Alphabets». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ «Practical Orthography of African Languages». Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ «Rapport Final». Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ «Report». Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ SIL International (ed.): «The “International Niamey Keyboard” Layout». Consultat el 20 de febrer de 2014.
- ↑ «African Reference Alphabet». Consultat el 3 de febrer de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto africano de referencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.