Anar al contingut

Anex:Itineraris senyalisats en el parc natural Veta de Gata-Níjar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Parc natural de la Veta de Gata-Níjar.
Archiu:CAPS 1 Senderos.png
Itineraris senyalisats en el P.N. Veta de Gata-Níjar.

l'Agència de Mig ambient de la Junta d'Andalusia ha dotat a l'espai natural d'una série d'instalacions que tenen com a objectiu facilitar la visita, l'estudi, la divulgació i el fruïment del patrimoni existent en el seu territori. Recorrent els senderas senyalisats localisats a lo llarc de l'espai protegit, el visitant pot contemplar una mostra representativa dels valors naturals i culturals que han fet necessàries les distintes figures de protecció que ho amparen.

Estos són els itineraris recomanats per l'administració del parc:

  • Riu Alies. (1) Este riu és l'únic caixer del parc natural en el que les aiguas superficials permaneixen durant la pràctica totalitat del any, permetent que històricament s'haja aprofitat tal recurs per mig de l'instalació de molís hidràulics en les seues vores. Aixina, el valor etnològic de l'itinerari, s'afig a la riquea botànica, en la que canyarés i lentiscos abunden en mig del paisage àrit que caracterisa l'entorn. (Punt d'inici: El Argamasón; llongitut: 5,2 km; dificultat: baixa; temps estimat: 2:00 hores).
  • Taula Roldán. (2) Per a alcançar la torre-bateria de el XVIII, sobre la que actualment s'empina un far, és necessari fer este curt camí sobre la replanell arrecifal que li dona nom. (Punt d'inici: Taula Roldán; llongitut: 2,06 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1 hora).
  • Via Verda de Lucainena a Aigua Amarga. (3) Aprofitant el traçat de l'antic ferrocarril que proveïa de mineral el cargadero d'Aigua Amarga, discorre esta sendera de gran valor etnogràfic en el que pot apreciar-se el singular modo d'aprofitament agrícola tradicional en condicions climàtiques estrictes aixina com partix del patrimoni històric-cultural miner que posseïx l'espai protegit. (Punt d'inici: Els Ventorrillos; llongitut: 8,3 km; dificultat: mija; temps estimat: 3 hores).
  • Sant Pedro-El Plom-Aigua Amarga. (4) Cales i penya-segats esculpidos pel vent i l'onage s'adornen en palmitarés en excelent estat de conservació. Despuix de travessar la cortijada de Sant Pedro, hui deshabitada, es visiten espectaculars enclavaments com les cales de Sant Pedro, del Plom i Enmedio, per a alcançar la població d'Aigua Amarga a on termina la ruta. (Punt d'inici: Les Negres; llongitut: 11,7 km; dificultat: mija; temps estimat: 4:30 hores).
  • La Molata. (5) Els arrecifales fòssils que varen originar el cerro que dona nom al sendera units a les numeroses aus marines que poden contemplar-se durant el recorregut, són els valors més significatius d'esta proposta. (Punt d'inici: El Playazo de Rodalquilar; llongitut: 2,54 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1:30 hores).
  • Masos del Flare, Montano i del Hornillo. (6) Itinerari de gran valor cultural en el que es recorren 3 eixemples de l'arquitectura rural típica que caracterisa este àrit parage de gran valor paisagístic. (Punt d'inici: Mas del Flare; llongitut: 7,7 km; dificultat: mija; temps estimat: 3:30 hores).
  • Requena. (7) Partint del Mas de Requena, en el Cerro del Lavador, la sendera recorre una de les reserves integrals del parc, en la que el margallonera, única palmera autòctona europea i emblema del parc, adorna el paisage, en el que es mesclen els camps de cereal en les evidències de l'activitat minera del passat. Una volta en el mirador del Cerro del Noble, a on finalisa l'itinerari, el Mar Mediterrànea s'estén als peus del visitant oferint unes espectaculars imàgens. (Punt d'inici: Mas de Requena; llongitut: 6,6 km; dificultat: mija; temps estimat: 3:00 hores).
  • Cerro del Cinto. (8) Els chapullés de la Rambla del Granatillo, al començ de la sendera, proporcionen un paisage de menor aridez que la generalitat del territori. Despuix, la sendera voreja el cerro, minat en múltiples punts a causa de les prospeccions i explotacions auríferas, que constituïx un excelent eixemple del paisage miner que enriquix el patrimoni cultural del parc. Per l'existència de túnels i galeries, es recomana no abandonar el traçat de la sendera. (Punt d'inici: Rodalquilar; llongitut: 10,7 km; dificultat: baixa; temps estimat: 3:00 hores).
  • Les Amoladeras. (9) Partint del Centre del visitant de Les Amoladeras, el recorregut entre plantacions exòtiques i extensions d'azufaifo, alcança el mirador del mateix nom, des del que poden contemplar-se les formacions aluvials que varen originar esta zona del parc natural. (Punt d'inici: Centre de Visitants de les Amoladeras; llongitut: 5,4 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1:30 hores).
  • Caldera de Majada Redona. (10) Sendera que permet contemplar la caldera volcànica més representativa del parc, en el centre del qual s'eleva un promontori de lava solidificada des del cim de la qual es conseguix una bona perspectiva de la formació volcànica. (Punt d'inici: Cortijada de Les Presillas Baixes; llongitut: 2,6 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1:30 h)
  • Els Escullos-L'Illeta del Moro. (11) Les formacions rocoses modelades pels freqüents vents i l'onage, adornen esta sendera que recorre el llitoral entre abdós pobles, en els que l'activitat peixquera tradicional encara es mostra en escassos signes de transformació. (Punt d'inici: Els Escullos; llongitut: 1,65 km; dificultat: baixa; temps estimat: 0:40 hores).
  • Els Escullos-Pou dels Flares. (12) El trayecte que separa estos dos núcleus urbans del parc està esguitat de numerosos elements arquitectònics tradicionals d'us rural que constituïxen un dels valors més senyalats de l'entorn. (Punt d'inici: Els Escullos; llongitut: 4,79 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1:50 hores).
  • Loma Pelada. (13) Partint de la Bateria de Sant Felipe en Els Escullos, el camí discorre baix el cim del Cerro del Flare i sobre els penya-segats que formen la seua falda. Des d'ell poden contemplar-se numeroses cales difícilment practicables, entre parets verticals que conformen un paisage de singular bellea, fins a aplegar a Cala Higuera, en les proximitats de Sant Josep. (Punt d'inici: Els Escullos; llongitut: 6,08 km; dificultat: baixa; temps estimat: 2:30 hores).
  • El Pocico-Les Marines. (14) Les planures de Les Marines de Veta de Gata suponen un entorn en el que el valor geològic aportat per les formacions dunares i aluvials de les desembocadures de les ramblas, es combina en un ecosistema únic en Andalusia, l'azufaifar (xara arborescente de Ziziphus lotus), considerat prioritari en la Directiva 92/43/CEE. En la desembocadura de la Rambla de Morales poden contemplar-se interessants aus aquàtiques. Casi al final del trayecte, poden visitar-se la torre vigía i els jaciments arqueològics de Torragarcía. (Punt d'inici: Sant Miguel de Veta de Gata; llongitut: 6,3 km; dificultat: mija; temps estimat: 3:00 hores)
  • Els Genoveses. (15) Una de les plages més populars de la costa almeriense dona nom a esta ruta en la que es recorre íntegrament. (Punt d'inici: Molino dels Genoveses; llongitut: 2,3 km; dificultat: baixa; temps estimat: 1:30 hores).
  • Vés-la Blanca. (16) Els penya-segats més alts del parc donen nom a esta sendera en el que es tenen vistes privilegiades d'algunes de les més impressionants cales del parc com Cala Carbó, Cala Rajá o l'Ensenar de la Mija Lluna. La riquea botànica de l'espai i la torre de el XVIII, se sumen als alicients d'este trayecte. (Punt d'inici: Plaja de Mónsul; llongitut: 3,4 km; dificultat: baixa; temps estimat: 2:00 hores).

Referències

[editar | editar còdic]
  • Finestra del Visitant dels Espais Naturals. Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia. Idioma: espanyol. Accés: 24/5/2009.
  • Anònim Senderes i miradors de la Província d'Almeria. Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia. pdf Idioma: espanyol. Accés: 25/6/2009.
  • Pardo de Donlebún Quijano, R. et al. Guia de recursos didàctics de la Província d'Almeria. EGMASA - Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia. pdf Idioma: espanyol. Accés: 25/6/2009.


Referències

[editar | editar còdic]