Anar al contingut

Anex:Punt crític dels elements químics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La següent taula reunix informació sobre el punt crític dels elements químics.

Quan un gas és somés a un aument de pressió, est experimenta de forma proporcional una disminució en el seu volum seguint la Llei de Boyle-Mariotte. Este fenomen és conegut com «compressió isoterma», i continua fins a aplegar a un punt en el qual comença la transició de fase a l'estat líquit. A mida que la temperatura és més alta, la diferència de volum entre l'estat gaseós i líquit disminuïx, fins que, en aplegar a la temperatura crítica, estos són exactament iguals. Passat este llímit, si la temperatura és encara més alta, la liqüefacció no serà possible simplement pujant la pressió i serà necessari disminuir la temperatura.[1]

El punt en el qual la densitat del gas i líquit d'una mateixa massa de matèria són iguals es denomina «punt crític»,[1] i és possible determinar una temperatura (Tc), pressió (Pc), volum específic (Vc) i densitat crítics (ρc).

Senyes experimentals

[editar | editar còdic]

Senyes experimentals del punt crític de diferents elements químics segons diversos autors:[n. 1]

Element Tc(K) Tc(°C) Pc(MPa) Pc(un atre) Vc(cm³/mol) ρc(g/cm³) Ref.
1 H hidrogen 32,97 −240,18 1,293 65 [2]
33,2 1,297 65,0 [3]
−239,9 13,2 kgf/cm² 0,0310 [4]
hidrogen (equilibri) −240,17 1,294 12,77 atm 65,4 0,0308 [5]
hidrogen (normal) −239,91 1,297 12,8 atm 65,0 0,0310 [5]
1 D deuteri 38,2 1,65 60 [3]
deuteri (equilibri) −234,8 1,650 16,28 atm 60,4 0,0668 [5]
deuteri (normal) −234,7 1,665 16,43 atm 60,3 0,0669 [5]
2 He heli 5,19 −267,96 0,227 57 [2]
5,19 0,227 57,2 [3]
−267,9 2,34 kgf/cm² 0,0693 [4]
heli (equilibri) −267,96 0,2289 2,261 atm 0,06930 [5]
heli-3 −269,85 0,1182 1,13 atm 72,5 0,0414 [5]
heli-4 −267,96 0,227 2,24 atm 57,3 0,0698 [5]
3 Li liti (3223) 2950 (67) (66) [6]
7 N nitrogen 126,21 −146,94 3,39 90 [2]
126,2 3,39 89,5 [3]
−147,1 34,7 kgf/cm² 0,3110 [4]
nitrogen-14 −146,94 3,39 33,5 atm 89,5 0,313 [5]
nitrogen-15 −146,8 3,39 33,5 atm 90,4 0,332 [5]
8 O oxigen 154,59 −118,56 5,043 73 [2]
−118,56 5,043 49,77 atm 73,4 0,436 [5]
154,6 5,04 73,4 [3]
−118,8 51,4 kgf/cm² 0,430 [4]
9 F flúor 144,13 −129,02 5,172 66 [2]
−129,0 5,215 51,47 atm 66,2 0,574 [5]
144,3 5,22 66 [3]
10 Ne neó 44,4 −228,7 2,76 42 [2]
−228,71 2,77 27,2 atm 41,7 0,4835 [5]
44,4 2,76 41,7 [3]
−228,7 26,8 kgf/cm² 0,484 [4]
11 Na sodi (2573) 2300 (35) (116) [6]
15 P fòsfor 994 721 [2]
721 [5]
16 S sofre 1314 1041 20,7 [2]
1041 11,7 116 atm [5]
1314 20,7 [3]
1040 [4]
17 Cl clor 416,9 143,8 7,991 123 [2]
143,8 7,71 76,1 atm 124 0,573 [5]
416,9 7,98 124 [3]
144,0 78,7 kgf/cm² 0,573 [4]
18 Ar argón 150,87 −122,28 4,898 75 [2]
−122,3 4,87 48,1 atm 74,6 0,536 [5]
150,9 4,90 74,6 [3]
−122 49,7 kgf/cm² 0,531 [4]
19 K potassi (2223) 1950 (16) (209) [6]
33 As arsènic 1673 1400 35 [2]
1400 [5]
34 Es seleni 1766 1493 27,2 [2]
1493 [5]
35 Br bromo 588 315 10,34 127 [2]
315 10,3 102 atm 135 1,184 [5]
588 10,3 127 [3]
302 1,18 [4]
36 Kr criptón 209,41 −63,74 5,50 91 [2]
−63,75 5,50 54,3 atm 91,2 0,9085 [5]
209,4 5,50 91,2 [3]
37 Rb rubidi (2093) 1820 (16) (247) [6]
1832 250 0,34 [5]
53 I yodo 819 546 155 [2]
546 11,7 115 atm 155 0,164 [5]
819 155 [3]
553 [4]
54 Xe xenón 289,77 16,62 5,841 118 [7]
16,583 5,84 57,64 atm 118 1,105 [5]
289,7 5,84 118 [3]
16,6 60,2 kgf/cm² 1,155 [4]
55 Cs cesi 1938 1665 9,4 341 [8]
1806 300 0,44 [5]
80 Hg mercuri 1750 1477 172,00 43 [2]
1477 160,8 1587 atm [5]
1750 172 42,7 [3]
1460±20 1640±50 kgf/cm² 0,5 [4]
86 Rn radón 377 104 6,28 [2]
104 6,28 62 atm 139 1,6 [5]
377 6,3 [3]
104 64,1 kgf/cm² [4]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Fernández Ferrer, Julián; Pujal Carrera, {{{nom2}}} (2021). Iniciació a la física, Barcelona, Espanya: Editorial Reverté, p. 303. OCLC 1011184534. ISBN 9788429190700.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Stevenson, Richard Montgomery; Malanowski, {{{nom2}}}; Ambrose, {{{nom3}}} (1987). «Vapor-Liquid Constants of Fluids», Handbook of the Thermodynamics of Organic Compounds (en anglés), Nova York, Estats Units: Elsevier. OCLC 15654136. ISBN 9780444012401.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 «Critical constants and second virial coefficients of gasos» (en anglés). Kaye and Laby Tables of Physical and Chemical Constants. National Physical Laboratory. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2017.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 (1954; 2003) «Critical Temperatures, Pressures, and Densities of Gasos», Smithsonian Physical Tables, Novena edició (en anglés), Washington DC, Estats Units: Knovel, p. 276. OCLC 249755009.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 Lange, Norbert Adolph (1999). «Critical Properties», Lange's Handbook of Chemistry, ORD edició (en anglés), Nova York, Estats Units: McGraw-Hill. OCLC 61565795. ISBN 9780070163843.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (1966).Journal of Chemical Physics.Institut Nortamericà de Física.Nova York, Estats Units:44(11)ISSN 0021-9606.doi:10.1063/1.1726611.
  7. ↑ Journal of Physical and Chemical Reference Data.Institut Nortamericà de Física per al Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia.23(1)
    63-152.ISSN 0047-2689.doi:10.1063/1.555956.Consultat el 26 de juny de 2022.
  8. ↑ International Journal of Thermophysics.Springer-Verlag.Berlín, Alemània:11(3)
    467–476.ISSN 0195-928X.doi:10.1007/BF00500839.

Referències

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Punt_crític_dels_elements_químics&oldid=771640»