Anar al contingut

Anex:Reptils de Panamà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els reptilés que habiten Panamà inclouen serps, fardachos, cocodrils i tortugas. Segons The Reptile Database existix un total de 273 espècies reptils en Panamà,[1] que s'agrupen en 3 órdens i 31 famílies.

Contingut

Tortugues: Cheloniidae · Dermochelyidae · Chelydridae · Emydidae · Geoemydidae · Kinosternidae

Cocodrils: Crocodylidae · Alligatoridae

Largartos: Anguidae · Diploglossidae · Gekkonidae · Eublepharidae · Phyllodactylidae · Sphaerodactylidae · Corytophanidae · Hoplocercidae · Iguanidae · Phrynosomatidae · Dactyloidae · Scincidae · Teiidae · Gymnophthalmidae · Xantusiidae

Serps: Leptotyphlopidae · Boidae · Tropidophiidae · Colubridae · Dipsadidae · Elapidae · Viperidae

Notes       Referències

Tortugues (Testudines)

[editar | editar còdic]

Panamà té un total de 15 espècies de tortuga, agrupades en 7 famílies i 12 gèneros. Entre elles, hi ha 5 espècies marines, casi totes en perill d'extinció.

Cheloniidae

[editar | editar còdic]
Chelonia mydas
Erro al crear miniatura:
Eretmochelys imbricata

Orde: Testudines · Família: Cheloniidae

Les tortugues marines (Cheloniidae) són una família de grans tortugues que es troben en totes les mars tropicals i algunes mars subtropicales i templats. Les tortugues marines es varen desenrollar a partir de les tortugues de terra fa uns 120 millons d'anys i estan ben adaptades a la vida en el mar. S'alimenten principalment de meduses, crustacis i calamars. Existixen 5 o 6 espècies en el món, de les quals a lo manco 5 estan actualment en perill d'extinció.

Dermochelyidae

[editar | editar còdic]
Archiu:TortueLuth Leatherback.jpg
Dermochelys coriacea

Orde: Testudines · Família: Dermochelyidae


La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) és la major de totes les tortugues existents i pot alcançar una llongitut de 2 metros i un pes de més de 600 kg. Es troba en totes les mars tropicals o subtropicales. A diferència de la majoria de les tortugues marines, les tortugues llaüt a sovint es troben en les aigües més fredes de les zones templades. És l'única espècie existent de la família Dermochelyidae i es considera en perill crític d'extinció. Totes les demés espècies d'esta família només es coneixen com a fòssils.

Chelydridae

[editar | editar còdic]

Orde: Testudines · Família: Chelydridae

Els quelídridos (Chelydridae) són una família de tortugues d'aigua dolça que es compon de sèt gèneros extints i dos gèneros existents, abdós natius del continent americà. Els gèneros existents són les tortugues mordedoras (Chelydra) en tres espècies, i les tortugues caimà (Macrochelys) en una sola espècie. Del total de quatre espècies existents, una ocorre en Panamà.

Emydidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Trachemys scripta swim.JPG
Trachemys scripta

Orde: Testudines · Família: Emydidae

Els emídidos (Emydidae) són una família de tortugues aquàtiques i semiacuáticas carnívores. Viuen la major part del temps en estanys, embassaments i rius, anant a la terra quan tenen que trobar llocs adequats per a la posada. Esta família està conformada de 10 gèneros que contenen més de 50 espècies. Dos d'elles ocorren en Panamà.

  1. Trachemys scripta (Thunberg in Schoepff, 1792)

Trachemys venusta (Gray, 1855)


Testudinidae

Orde: testudines Família; Testudinidae

Archiu:Chelonoidis carbonaria LoroParqueTenerife red-foot tortoise IMG 5135.JPG
Chelonoidis carbonaria

Els testudínidos (Testudinidae) són una família de tortugues terrestres herbívores. Es pot trobar tortugues d'esta família en tots els continents, llevat en Oceania i en l'Antàrtida. Algunes de les seues espècies alcancen tamanys jagantescs, com la tortuga jaganta de Aldabra o la tortuga de les Galápagos.

• Chelonoidis carbonaria

• Centrochelys sulcata (I)

Geoemydidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Rhinoclemmys annulata.JPG
Rhinoclemmys annulata

Orde: Testudines · Família: Geoemydidae

Kinosternidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Waldbachschildkroete-01.jpg
Kinosternon scorpioides

Orde: Testudines · Família: Kinosternidae

Els quinostérnidos (Kinosternidae), o tortugues de pantà, són una família de tortugues pròpies d'Amèrica. En la seua majoria són tortugues chicotetes que habiten els cos d'aigua en fondos blans i fangosos en una abundància de vegetació. Tots els membres de la família són carnívors i s'alimenten de crustacis, insectes aquàtics, moluscs, anèlits, amfibis, peixos menuts i a voltes carronya. La família Kinosternidae té un total de 4 gèneros i 25 espècies. Tres espècies ocorren en Panamà.

Crocodylidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Crocodylus acutus mexico 02-edit1.jpg
Crocodylus acutus

Orde: Crocodylia · Família: Crocodylidae


Els crocodílidos (Crocodylidae) són una família de saurópsidos (reptils) arcosaurios comunament coneguts com a cocodrils. Esta família inclou 14 espècies de grans reptils semiacuáticos que habiten les zones tropicals del món. Els cocodrils tendixen a congregar en hàbitats d'aigua dolça, com a rius, llac, chapulls i a voltes en aigua salobre. Són caçadors d'emboscada que solen esperar que els seus assuts, generalment peixos o animals de terra, s'acosten, per a llançar-se sobre elles. S'alimenten principalment de vertebrats com a peixos, reptils i mamífers, i a voltes invertebrats com moluscs i crustacis, depenent de l'espècie. Com a depredadors de sanc freda, tenen un metabolisme llent i per lo tant poden sobreviure llarcs periodos sense aliments. Pese a la seua apariència llenta, els cocodrils són molt ràpits en distàncies curtes, inclús fora de l'aigua.

Alligatoridae

[editar | editar còdic]
Archiu:Caiman crocodilus Nausicaa.jpg
Caiman crocodilus

Orde: Crocodylia · Família: Alligatoridae

Els aligatóridos (Alligatoridae) són una família de saurópsidos (reptils) crocodilianos propis d'Amèrica (en excepció d'una espècie), coneguts vulgarment com aligatores, caimans i yacarés. Inclou els gèneros existents Alligator, Caiman, Melanosuchus i Paleosuchus, aixina com numerosos gèneros extints. De les 7 espècies que habiten Amèrica, una ocorre en Panamà.

Fardachos (Squamata - suborden Lacertilia)

[editar | editar còdic]

Anguidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Anguidae

Els ánguidos (Aguidae), coneguts popularment com a fardachos de cristal, són una família de reptils lacertilios caracterisats per l'atròfia de les pates, encara que no estan directament emparentats en les serps; es tracta, puix, d'un notable cas de convergència evolutiva. La distribució de Anguidae comprén el vell i nou món. Solament és absent en Austràlia. La majoria de les espècies són terrestres, viuen en la fulleram en pis de bosc. La família dels ánguidos es dividix en tres subfamílies, huit gèneros i conté 94 espècie. En Panamà ocorren 2 espècies.[2]

Diploglossidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Diploglossidae

Gekkonidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Gekkonidae

Archiu:Hemidactylus mabouia in Coulibistrie, Dominica b05.jpg
Hemidactylus mabouia

Els gecónidos o gecos (Gekkonidae) són una família de saurópsidos (reptils) escamosos, que inclou espècies de tamany chicotet a mijà que es troben en climes templats i tropicals de tot lo món. Tenen vàries traces peculiars que els distinguixen clarament d'atres fardachos. Són únics per la seua vocalisació, ya que emeten sorolls chirriantes en les seues interaccions en atres gecos. Són de hàbits nocturns, en ulls grans i dotats de pupiles verticals lobuladas que permeten un extraordinari marge de variació en la seua obertura. Moltes espècies tenen almohadillas adhesives en les plantes dels peus que els permeten escalar superfícies planes verticals i inclús transitar pels sostres. La família dels gecónidos té una distribució global. En Panamà ocorren 4 espècies.


Eublepharidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Coleonyx mitratus.jpg
Coleonyx mitratus

Orde: Squamata · Família: Gekkonidae

Els eublefaridos (Eublepharidae) són una família de fardachos que pertanyen al infraorden Gekkota. Es compon de 27 espècies agrupades en cinc gèneros. Tenen característiques més primitives que atres geckos. En particular, els peus carixen de les modificacions que permeten a la majoria dels geckos escalar superfícies escarpadas. A diferència d'atres geckos, també tenen mòvils els parpallas. Són fardachos nocturns que s'alimenten principalment d'insectes. En Panamà ocorre una espècie.

Phyllodactylidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Phyllodactylidae

Sphaerodactylidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Gonatodes albogularis01a.jpeg
Gonatodes albogularis

Orde: Squamata · Família: Sphaerodactylidae

Corytophanidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Brown-basilisk-detail.jpg
Basiliscus vittatus
Archiu:Corytophanes cristatus.jpg
Corytophanes cristatus

Orde: Squamata · Família: Corytophanidae

Els coritofánidos (Corytophanidae) són una família de reptils escamosos del suborden dels fardachos. Típicament tenen crestes davanteres en forma de caixco, les quals són característiques sexualment dimórficos en les espècies del gènero Basiliscus, ya que només els mascles les desenrollen, mentres que en les espècies del gènero Corytophanes i Laemanctus estan presents tant en els mascles com en les femelles. La seua àrea de distribució inclou Mèxic, América Central i Sudamérica fins a Equador. Existixen nou espècies de coritofánidos reconegudes, de les quals 5 ocorren en Panamà.

Hoplocercidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Enyalioides heterolepis.JPG
Enyalioides heterolepis

Orde: Squamata · Família: Hoplocercidae

Iguanidae

[editar | editar còdic]
Archiu:CtenosauraSimilis.jpg
Ctenosaura similis
Archiu:Red green iguana.jpg
Iguana iguana

Orde: Squamata · Família: Iguanidae

Els iguánidos (Iguanidae) són una família de fardachos la distribució dels quals s'estén del sur d'Estats Units, América Central fins a Paraguay, i de les illes del Carib a les Illes Galápagos i Fiji.

Els iguánidos poden alcançar llongituts que varien entre 14 cm i 200 cm. La coa és a sovint més llarga que el restant del cos. A sovint tenen una papada que ajuda a regular la temperatura corporal, i espines dorsals que són més pronunciades en els mascles que en les femelles. Algunes espècies són terrestres, uns atres preferixen viure en els arbres o les roques. Els mascles solen ser territorials i defenen el seu territori contra atres machos, pero toleren les femelles. Totes les iguanas són ovípares. Els nius solen ser prou grans, a sovint vàries femelles posen els seus ous en la proximitat d'atres nius per a facilitar el seu defensa contra depredadors. Els jovenils s'alimenten principalment d'insectes i atres invertebrats, mentres que els adults, especialment en les espècies més grans, canvien a una dieta principalment vegetal. En Panamà ocorren dos espècies de iguánidos.

Phrynosomatidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Sceloporus malachiticus.jpg
Sceloporus malachiticus

Orde: Squamata · Família: Phrynosomatidae

Els frinosomátidos (Phrynosomatidae) són una família de fardachos coneguts com lagartijas espinoses. Posseïxen un ull parietal, escamas variables que van des de les punteadas, aquilladas o no-aquilladas, fins a escamas mucronadas. Viuen entre les roques, en el sol, en vegetació arbustiva, arborícola, baix troncs o baix roques. La seua àrea de distribució inclou el sur de Canadà, Estats Units, Mèxic i América Central. Existixen 143 espècies reconegudes, una d'elles ocorre en Panamà.

Dactyloidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Anolis biporcatus, Costa Rica.JPG
Anolis biporcatus

Orde: Squamata · Família: Dactyloidae

Dactyloidae és una família de fardachos comunament coneguts com anoles. Són fardachos menuts natius del continent americà, des del surest d'Estats Units, el Carib, América Central fins a Sudamérica. Es caracterisen per posseir un ull parietal; la majoria té una coloració verdosa i una coa molt llarga. Els mascles adults exhibixen un plec de pell en colors cridaners en la regió gular. S'alimenten d'insectes, principalment de grills. La majoria és arborícola. Són animals molt territorials. Existixen al voltant de 390 espècies reconegudes en el continent americà, i 43 espècies que ocorren en Panamà.

Scincidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Scincidae

Els escíncidos (Scincidae) són una de les famílies de fardachos més diverses. Comprén els escincos o eslizones. Pertany a la superfamilia o infraorden Scincomorpha, que inclou també als fardachos verdaders (Lacertidae). La família Scincidae té una distribució global i es compon de 1578 espècies. En Panamà ocorren 4 espècies.

Teiidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Ameiva festiva02.jpg
Holcosus festivus
Archiu:Cnemidophorus lemniscatus (02).JPG
Cnemidophorus lemniscatus

Orde: Squamata · Família: Teiidae

Els teíidos (Teiidae) són una família de fardachos en cossos allargats, membres ben desenrollats, proveïdes de escamas granulars dorsals, grans plaques ventrales rectangulars i grans plaques en el cap. Tots els teíidos tenen una llengua bífida, semblada a la d'una serp. Són terrestres i diürns, i principalment insectívors, encara que algunes espècies s'alimenten també en una chicoteta cantitat de matèria vegetal. Existixen 144 espècies reconegudes, de les quals 7 ocorren en Panamà.

Gymnophthalmidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Gymnophthalmidae

Gymnophthalmidae és una família de fardachos comunament coneguts com microteíidos. Tenen parpalles inferiors transparents que els permet vore en els ulls tancats. Són emparentats en els teíidos, pero pels seus escamas planes són més semblats a escíncidos. Per lo general són menuts fardachos, i moltes espècies tenen les extremitats reduïdes. Viuen en una gran varietat d'hàbitats -incloent el desert, les montanyes, i la selva tropical- per América Central i Amèrica del Sur. Per lo general habiten el sol del bosc o les zones humides associades als boscs tropicals. Són animals nocturns o són actius de forma intermitent durant el dia. S'alimenten principalment d'insectes i atres invertebrats. Totes les espècies són ovíparas. La família es compon de més de 240 espècies agrupades en 40 gèneros. En Panamà ocorren 14 espècies.

Xantusiidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Xantusiidae

Els xantusidos (Xantusiidae) són una família de menuts fardachos que es distribuïxen en el surest d'Estats Units, Mèxic i América Central. Existixen 34 espècies reconegudes; una ocorre en Panamà.

Serps (Squamata - suborden Serpentes)

[editar | editar còdic]

Panamà té aproximadament 150 espècies de serps, agrupades en 7 famílies.[3] La majoria de les serps pertany a les famílies dels dipsádidos (Dipsadidae) en 75 espècies i els colúbridos (Colubridae) en 39 espècies, seguit pels vipéridos (Viperidae) (13 espècies) i els elápidos (Elapidae) (11 espècies).

Leptotyphlopidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Leptotyphlops goudotii.jpg
Epictia goudotii

Orde: Squamata · Família: Leptotyphlopidae

Els leptotiflopidos (Leptotyphlopidae) són una família de serps natives d'Amèrica, Àfrica i Àsia. Són serps cavadoras que s'alimenten de formigues i termites. Són relativament chicotetes i rarament excedixen 30 cm de llongitut. El cos és cilíndric en escamas polides, un cap roma i una coa curta. Produïxen feromonas que les protegixquen contra els atacs de les termites. Es reconeixen 2 gèneros que inclouen 87 espècies, tres de les quals ocorren en Panamà.

Boidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Boa constrictor coiled cropped.jpg
Boa constrictor

Orde: Squamata · Família: Boidae

Els boidos o boes (Boidae) són una família de serps no venenoses, natives d'Amèrica, Àfrica, Europa, Àsia i algunes illes del Pacífic. Són serps constrictoras, és dir que maten als seus assuts per constricció, tancant-les en els seus anells, aplicant i mantenint suficient pressió per a inhibir l'inhalació; l'assut finalment sucumbix asfíxiadona. Es distinguixen 43 espècies, agrupades en dos subfamílies i huit gèneros. 5 espècies ocorren en Panamà.

Tropidophiidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Tropidophiidae

Els boes nanos (Tropidophiidae) són una família de serps no venenoses que es distribuïxen des de Mèxic fins al sur de Brasil, incloent el Carib. Són serps fosorialés chicotetes a mijanes, algunes en patrons de colors cridaners. La majoria de les espècies passen el dia baix terra o baix la fulleram, eixint només durant la nit o quan plou. Algunes espècies són arborícolas i es veuen a sovint amagades en bromelias. Tenen la capacitat de canviar el color de la seua pell de clar (quan estan actius durant la nit) a obscur (de dia, quan són inactius). Es enrollan en una bola apretada quan se senten amenaçats. Una atra conducta defensiva peculiar és la seua capacitat de sagnar voluntàriament dels ulls, la boca i el nas. S'alimenten principalment d'amfibis i lagartijas. Existixen 4 gèneros que es componen de 22 espècies, aixina com un gènero extint en una sola espècie. En Panamà ocorre una espècie.

Colubridae

[editar | editar còdic]
Archiu:Leptophis ahaetulla.jpg
Leptophis ahaetulla
Archiu:Oxybelis aeneus.jpg
Oxybelis aeneus
Archiu:Oxybelis fulgidus (Yasuni).jpg
Oxybelis fulgidus
Archiu:Spilotes pullatus (Puerto Viejo, CR) 2.jpg
Spilotes pullatus
Archiu:Bird-eating snake (7607449358).jpg
Pseustes poecilonotus
Archiu:Drymobius margaritiferus cropped.jpg
Drymobius margaritiferus

Orde: Squamata · Família: Colubridae

Els colúbridos o culebras (Colubridæ) són una família de serps en una distribució global, llevat Antàrtida. Es caracterisen per tindre el cap recobert de escamas grans de disposició típica. Les escamas dorsals i laterals del cos són de contorn aproximadament romboidal; en la part ventral presenten una sola fila de escamas eixamplades. Són generalment diürns, en ulls ben desenrollats i pupiles principalment circulares. La majoria és terrestre, pero hi ha també espècies excavadores, amfíbies, aquàtiques, arborícolas i inclús planeadoras. Encara que la majoria dels colúbridos no és venenosa (o posseïx un verí que no té un efecte notable en els sers humans), algunes espècies, com les del gènero Boiga, poden produir mordeduras en efectes mèdics significatius. Els colúbridos formen la més gran família de serps. En Panamà ocorren 39 espècies de colúbridos.[4]

Dipsadidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Clelia clelia.jpg
Clelia clelia
Archiu:Imantodes cenchoa (Yasuni).jpg
Imantodes cenchoa
Archiu:Leptodeira annulata01.jpg
Leptodeira annulata
Archiu:Sibon nebulata.jpg
Sibon nebulata
Archiu:Oxyrhopus petola -Yasuni National Park, Ecuador-8.jpg
Oxyrhopus petola

Orde: Squamata · Família: Dipsadidae

Els dipsádidos (Dipsadidae) són una família de serps en una distribució global, que es compon de 95 gèneros i 738 espècies. Alguns autors la classifiquen en ranc de subfamília (Dipsadinae) en la família Colubridae. En Panamà ocorren 75 espècies.

Elapidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Elapidae

Archiu:Pelamis platura, Costa Rica.jpg
Hydrophis platurus

Els elápidos (Elapidae) són una família de serps altament venenoses que habiten en les regions tropicals i subtropicales del món. Es caracterisen per posseir claus buits fixos pels que injecten el verí. Tenen un tamany que pot variar de 18 centímetros (Drysdalia) fins a més de 5 metros (Ophiophagus) de llongitut. Alguns dels seus membres més coneguts són les cobras, les serps de coral, les mambas i les serps marines. Exteriormente, els elápidos terrestres són similars als colúbridos; casi tots tenen un cos llarc i fi, un cap cobert de escamas grans i ulls en pupiles redones. Ademés, el seu comportament és per lo general prou actiu, i moltes espècies són ovípares. Les serps marines, que també són elápidos, s'han adaptat a la vida marina de diferents maneres i en varis graus. Les seues característiques poden incloure cossos esclafats lateralment i coes timó per a nadar, aixina com el habilitat de excretar sal. En l'actualitat es distinguix un total de 351 espècies globalment. 11 espècies ocorren en Panamà: 10 serps de coral i 1 serp marina.

Viperidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Bothrops asper (Panama) coiled.jpg
Bothrops asper
Archiu:Bothriechis nigroadspersus (La Selva Biological Station).jpg
Bothriechis schlegelii
Archiu:Porthidium nasutum (La Selva Biological Station).jpg
Porthidium nasutum

Orde: Squamata · Família: Viperidae

Els vipéridos (Viperidae) són una família de serps altament venenoses que comprén quatre subfamílies. La subfamília Crotalinae, comunament coneguda com "escurçons de foseta", són els únics vipéridos natius d'Amèrica. Posseïxen una foseta loreal, un orifici a cada costat del cap entre l'ull i l'orifici nassal; es tracta d'un orgue termoreceptor molt sensible a les variacions de temperatura que servix per a detectar els assuts de sanc calenta. Es distinguixen aproximadament 321 espècies de vipéridos, agrupades en 32 gèneros. En Panamà ocorren 6 gèneros i 13 espècies.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Panama». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 8 de juny de 2014.
  2. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «[0=taxon&exact[1]=location&submit=Search Anguidae Panama]». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 8 de juny de 2014.
  3. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «[0=taxon&exact[1]=location&submit=Search Serpentes Panama]». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 8 de juny de 2014.
  4. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «[0=taxon&exact[1]=location&submit=Search Colubridae Panama]». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 4 de juny de 2014.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Panama». The Reptile Database. Reptarium. Consultat el 8 de juny de 2014.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Reptils_de_Panamà&oldid=884468»