Apalaches

Apalaches o monts Apalaches (en anglés: Appalachian Mountains o Appalachians; en francés: Appalaches) és una important cordillera ubicada en l'est de Norteamérica. S'estén des de la illa de Terranova, en Canadà, passant per la colectivitat d'ultramar francés de San Pedro y Miquelón, fins a Alabama en els Estats Units, encara que la seua part més septentrional termina en la península de la península gaspesiana, en Quebec. Constituïx l'element morfològic més sobreixent de la part oriental d'Amèrica Septentrional. Es va originar en antigues montanyes formades en el periodo Paleozoico en relleus suavisats per la prolongada acció d'agents exógenos. El sistema està dividit en una série de cordilleres, en les que la mida d'altura dels picos és d'uns 1000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). El cim més elevat és el mont Mitchell, en Carolina del Nort, medix 2037 m. s. n. m. i és el punt més alt dels Estats Units a l'est del riu Mississipi i de tot l'est de Norteamérica. Els Apalaches es varen formar per primera volta fa uns 480 millons d'anys, durant el Ordovícico. Varen aplegar a alcançar elevació similars a les dels Alps i les Montanyes Rocoses abans d'experimentar l'erosió natural. La cadena dels Apalaches és una barrera per als viages d'est a oest, ya que forma una série de crestes i valls alternes orientades en oposició a la majoria d'autopistas i ferrocarrils que van d'est a oest. Les definicions varien sobre els llímits precisos dels Apalaches. El O. S. Geological Survey (USGS) definix les terres altes dels Apalaches com divisió fisiográfica formades per 13 províncies: Terres Altes de la Costa Atlàntica, Atlàntic Oriental de Terranova, Terres Altes Marítimes d'Acadia, Planura Marítima, Montanyes de Notre Dona'm i Mégantic, montanyes Occidentals de Terranova, Piedemont, Cordillera Blava, Valley and Ridge, Valle del Sant Lorenzo, Replanell dels Apalaches, i província de Nova Anglaterra. Els Apalaches no inclouen els Montes Adirondack, una cordillera distinta i creixent que forma part del Escut Canadenc i pertany a la Orogènia de Grenville.

Descripció general

La cordillera es troba principalment en Estats Units, encara que s'estén cap al surest de Canadà, formant una zona de d'ample, que va des de l'illa de Newfoundland cap al suroest fins a Alabama central en Estats Units. La cordillera comprén parts de les illes de San Pedro y Miquelón, territori d'ultramar de França. El sistema està dividit en una série de cordilleres en montanyes individuals d'uns . El punt més alt del grup és el Mont Mitchell en Carolina del Nort en , que és el punt més alt d'Estats Units, a l'est del riu Mississipi. El terme Apalaches es referix a vàries regions diferents associades en la cordillera. En térmens més generals, es referix a tota la cordillera en els seus tossals circumdants i la regió del replanell disecada. A sovint, el terme s'utilisa de forma més restrictiva per a referir-se a les regions del centre i el sur dels Montes Apalaches, que solen incloure zones dels estats de Kentucky, Tennessee, Virginia, Maryland, Virginia Occidental i Carolina del Nort, i a voltes s'estenen cap al sur fins al nort d'Alabama, Geòrgia, i l'oest de Carolina del Sur, i tan al nort com Pennsilvània, el sur i el centre-este d'Ohio, la part baixa de Nova York i la regió Southern Tier de Nova York. Les Montanyes Ouachita d'Arkansas i Oklahoma també formaven part originalment dels Apalaches, pero es varen desconectar a lo llarc de l'història geològica.

Etimologia

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'hemisferi occidental de 1562 de Diego Gutiérrez, mostrant per primera volta en la cartografia el nom Apalaches ("Apalchen", en ortografia hispana del S. XVI). Detall del seu Americae sive qvartae orbis partis nova et exactissima descriptio

En l'exploració terra adins en la costa nort de la Florida en 1528, els membres de l'expedició de Pànfil de Narváez, com Álvar Núñez Cap de Vaca, varen trobar un poble natiu americà prop de l'actual Tallahassee (Florida), el nom de la qual es transcribe com Apalchen o Apalachen. El nom va ser modificat després pels espanyols a l'actual Apalache i s'usa com un nom per a la tribu i la regió d'elevació, terra adins cap al nort. La Expedició de Narváez va entrar per primera volta en territori Apalache el 15 de juny de 1528 i va aplicar el nom. Ara s'escriu en anglés com Appalachian, sent el quart nom europeu més antic que es conserve en l'actualitat en Estats Units.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Mont Mitchell en Carolina del Nort.

La cordillera es dividix en dos, Apalaches del Nort i Apalaches del Sur, per les montanyes d'Adirondack i el riu Hudson.

Apalaches del Nort

• Orige: Paleozoico.
• Plegament: Caledónico.
• Economia: zona rica en carbó i ferro, que fomenta una important indústria siderúrgica i metalúrgica.
• Bioma: el clima propicia un tipo d'ecosistema, de bosc templat, de tipo caducifolio.
• Població: es troba en la Planura Atlàntica, és una de les planures més poblades del món, en ciutats com Nova York, Boston, Washington, i Filadèlfia.

Apalaches del Sur

La cordillera, en la partix sur, s'eixampla i, pel clima del sur coster atlàntic, estes montanyes tenen valors diferents als del nort.

• Plegament: varíscico o hercínico.
• Clima: templat humit i coster.
• Erosió: fluvial, eòlica i glacial.
• Característiques: d'ell baixen numerosos rius cap al oceà Atlàntic, en forma torrentosa, aprofitats per a produir energia hidroelèctrica.
• Bioma: Bosc caducifolio.
• Jaciments de ferro i carbó.

Relleu

Vore també: Relleu apalachano i Replanell dels Apalaches

Es troba en el noreste d'Amèrica del Nort, montanyes antigues i baixes de l'era paleozoica, plegades durant els cicles orogénicos Caledónico (sector Nort) i Varíscico (sector Sur), lleument re ascendides durant l'era Cenozoica. Nort erosionat per glaciars del Cuartico i l'erosió eòlica, pluvial i fluvial continua. Les ales orientals cauen abruptament cap a la planura Atlàntica per lo que els rius formen bots que són aprofitats per a produir energia.

Regions

Erro al crear miniatura:

Bald Mountains en Tennessee

Erro al crear miniatura:

Apple Orchard Mountain peak in the Blue Ridge Mountains, which stretch from southern Pennsylvania in the north through Geòrgia in the south

Erro al crear miniatura:

Shaded map of the Cumberland Plateau and Ridge-and-Valley Appalachians on the Virginia–West Virginia border

Els Montes Apalaches comprenen tres seccions principals:

• Nort: La secció nort va des de les Província canadenca de Terranova i Labrador fins al riu Hudson. Inclou les Montanyes Long Range i les Montanyes Annieopsquotch en l'illa de Terranova, la Colectivitat Territorial Francesa de San Pedro y Miquelón al suroest de Terranova, les Montes Chic-Chocs i les Serra Notre Dona'm en Quebec i Nou Brunswick, elevació disperses i chicotetes cordilleres en atres parts de Nova Escòcia i Nou Brunswick, les Montanyes Longfellow en Maine, les Montanyes Blanques en Nou Hampshire, les Green Mountains en Vermont, i Els Berkshires en Massachusetts i Connecticut. Les Montanyes Metacomet Ridge en Connecticut i el centre-sur de Massachusetts, encara que estan contingudes dins de la província dels Apalaches, és un sistema més jove i no està geològicament associat en els Apalaches. Les Tossals de Montérégie, que travessen les Green Mountains en Quebec, tampoc estan associades als Apalaches. Les Montanyes Adirondack de Nova York s'inclouen a voltes en els mapes de la cadena dels Apalaches, pero en realitat són una prolongació meridional de les Montes Laurentinos de Canadà.

• Central': La secció central va des del Valle del Hudson en Nova York fins al Riu Nou passant pel Valle delehigh i el centre de Pennsilvània i l'oest de Maryland fins a l'oest de Virginia i Virginia Occidental. La regió central comprén els Valley and Ridge entre el Front Allegheny de la Replanell Allegheny i el Gran Valle dels Apalaches, les Terres Altes de Nova York-Nova Jersey, les Montanyes Taconic en Nova York, i una gran part de les Cresta Blava. Ademés de les verdaderes montanyes plegades, conegudes com província de cresta i vall, la zona de replanell disseccionat al nort i oest de les montanyes sol agrupar-se en els Apalaches. Açò inclou les Montanyes de Catskill del Baix Nova York, les Poconos en Pennsylvania, i la Replanell d'Allegheny de la regió Southern Tier de Nova York, l'oest de Pennsylvania, l'est d'Ohio i el nort de West Virginia.

• Sur: La secció meridional va des del New River i està formada per la prolongació de les Blue Ridge Mountains, que es dividix en el front occidental de les Blue Ridge (o Unaka) i el front oriental de les Blue Ridge, els Valley and Ridge, i la Replanell de Cumberland. Este mateix replanell es coneix com Replanell de Cumberland en el sur de Virginia Occidental, este de Kentucky, oest de Virginia, este de Tennessee i nort d'Alabama. La zona del replanell disecada, encara que en realitat no està formada per montanyes geològiques, es denomina popularment "montanyes", especialment en l'est de Kentucky i Virginia Occidental, i encara que les crestes no són altes, el terreny és extremadament accidentat. En Ohio i Nova York, part del replanell ha segut roca glaciada, lo que ha redonejat les esmolades crestes i reblit les valls en certa mida. Les regions glaciars solen denominar-se tossals en lloc de montanyes. La regió dels Apalaches sol considerar-se la divisòria geogràfica entre la llitoral oriental d'Estats Units i la regió del Midwest del país. La divisòria continental oriental seguix els monts Apalaches des de Pennsilvània fins a Geòrgia. El Sendera dels Apalaches és una ruta de senderisme que recorre tot el camí des del Mont Katahdin en Maine fins a la Montanya Springer en Geòrgia, passant per damunt o per davant d'una gran part del sistema dels Apalaches. El Sendera Internacional dels Apalaches és una extensió d'esta ruta de senderisme cap a la part canadenca de la cordillera dels Apalaches en Nou Brunswick i Quebec.

Geologia

Erro al crear miniatura:

La reconstrucció paleogeográfica que mostra l'àrea de la Conca dels Apalaches durant el periodo Devónico Mig.

Una mirada a les roques expostes en les montanyes Apalaches d'hui posa de manifest la forma allargada dels cinturons de plecs a on es veuen roques sedimentarias marines, roques volcàniques i els asclons del sol marí antic, que proporciona una forta evidència de que estes roques es varen formar durant la colisió de plaques. El naiximent de la cordillera, fa uns 480 Ma, marca l'evidència de vàries colisions contra la placa de construcció que varen culminar en la construcció del supercontinente Pangea en els Apalaches, prop del centre. Degut a que Amèrica del Nort i Àfrica estaven conectats, els Apalaches varen formar part de la mateixa cadena montanyosa que el Atles, situat hui en Marroc. Esta cadena montanyosa, coneguda com les Montanyes del centre de Pangea, es varen estendre a Escòcia, de la colisió Amèrica del Nort-Europa.

Minerals

Bituminoso. En les montanyes de plegament el carbó està en forma de metamorfosis com la antracita, representada per la regió del carbó en el noreste de Pennsilvània. Els camps de carbó bituminoso estan a l'oest de Maryland, el surest d'Ohio, Kentucky i Virginia Occidental. El descobriment en 1859 de cantitats comercials de petròleu en les montanyes dels Apalaches de l'oest de Pennsilvània va començar la moderna indústria del petròleu dels Estats Units. Els recents descobriments de jaciments comercials de gas natural en la formació Marcellus Shale, una volta més han centrat l'atenció de la indústria petrolera en la conca dels Apalaches. Algunes replanells de les montanyes Apalaches contenen minerals metàlics com el ferro i el zinc, dels quals, la gran majoria estan sent extrets.

Erro al crear miniatura:

Zones dels Apalaches del United States Geological Survey d'Estats Units, d'oest a est: la replanell dels Apalaches, Valley and Ridge, Cordillera Blava i Piedmont

Vore també

• Club de montanya Montes Apalaches
• Sendera dels Apalaches

• Geografia d'Estats Units
• Hillbilly

Bibliografia adicional

• Brooks, Maurice (1965), The Appalachians: The Naturalist's America; illustrated by Lois Darling and Lo Brooks. Boston; Houghton Mifflin Company. (anglés)
• Caudill, Harry M. (1963), Night Menges to the Cumberlands. ISBN 0-316-13212-8. (anglés)
• Constantz, George (2004), Hollows, Peepers, and Highlanders: an Appalachian Mountain Ecology (2nd edition). West Virginia University Press; Morgantown. 359 p. (anglés)
• Olson, Ted (1998), Blue Ridge Folife. University Press of Mississippi, 211 pages, ISBN 1-57806-023-0. (anglés)
• Rehder, John (2013) "Appalachian Folkways," Koxville: University of Tennessee Press. (anglés)
• Chapters iii., iv. and v. of Miss I. C. Semple's American History and its Geographic Conditions (Boston, 1903). (anglés)
• Weidensaul, Scott (2000), Mountains of the Heart: A Natural History of the Appalachians. Fulcrum Publishing, 288 pages, ISBN 1-55591-139-0. (anglés)
• Bailey Willis, The Northern Appalachians, and C. W. Hayes, The Southern Appalachians, both in National Geographic Monographs, vol. 9. (anglés)

Revistes sobre la fauna i la flora dels Apalaches

• Castanea, the journal of the Southern Appalachian Botanical Society.
• Banisteria, a journal devoted to the natural history of Virginia.
• The Journal of the Torrey Botanical Society.

Enllaços externs

• Appalachia, regió cultural en Estats Units.
• cas. vanderbilt. edu/bioimages/ecoregions/50403frame. htm Appalachian/Blue Ridge Forests images at bioimages. vanderbilt. edu (Imàgens dels boscs dels Apalaches/de la Cordillera Blava) (cas. vanderbilt. edu/bioimages/ecoregions/50403. htm versió per a mòdems llents) (anglés)
• cas. vanderbilt. edu/bioimages/ecoregions/50402frame. htm Appalachian Mixed Mesophytic Forests images at bioimages. vanderbilt. edu (Imàgens dels boscs mixts dels Apalaches ) (cas. vanderbilt. edu/bioimages/ecoregions/50402. htm versió per a mòdems llents) (anglés)
• archive. org/web/20100508092535/http://www. appalachiancenter. org/ University of Kentucky Appalachian Center (Centre dels Apalaches de l'Universitat de Kentucky) (anglés)
• com/forests/ Forests of the Central Appalachians Project Inventaris detallats d'espècies forestals en dotzenes de llocs. (anglés)