Bazina

Medracen en Batna, Argèlia.

Tomba real en Tipaza, Argèlia.

El Gour en Meknès, Marroc.

Túmulo en Taouz, Marroc.

Yedarés en Frenda, Argèlia.

Una bazina és un monument funerari prehistòric, en la seua majoria de dos altures rodejat per murs de pedra en les àrees habitades per bereberes del Nort d'Àfrica. El sofisticat principi de construcció observat en els complexos de Batna, Chellala, Frenda, Tamda, Tiaret i Tipaza (tots en el nort d'Argèlia) requerix un llarc desenroll i possiblement influències arquitectòniques estrangeres.

Tan numeroses com els túmulos de pedra o terra, les bazinas cobrixen casi tot el Magreb i el Sàhara. El seu número, la seua forma, la seua presència en necròpolis mesclades en túmulos han fet que molts autors no consideren útil distinguir-les d'estos últims i criden indistintament túmulos a tombes de pedra seca en o sense una arquitectura més o menys simple.

Descripció

Originalment, les bazinas del Magreb eren monuments funeraris circulares, en l'exterior en cantería seca o lloses de pedra de major tamany i l'interior, farcidura de terra o arena. Les superestructures en forma de montícul de les bazinas posteriors, que no estaven presents o no es conservaven en les construccions senzilles de la regió del Sàhara, que provablement encara era rica en plantes i animals en aquella época, sugerixen referències als túmulos que també es troben en el nort d'Àfrica (per eixemple, en Volubilis). Estos varen evolucionar, potser per influència egipcíaca (mastabas), possiblement en una época posterior fins a convertir-se en construccions de pedra de dos altures, escalonades en el pis superior, que no obstant conservaven la seua forma de montícul redonejat.

A voltes, les bazinas del periodo tardà adquirixen grans dimensions tant en superfície com en altura, recordant als grans crómlechs i túmulos funeraris de les cultures megalítiques (table dones Marchand, Gavrinis o Newgrange), pero a diferència de les grans estructures funeràries megalítiques d'Europa, el lloc d'enterrament estava tancat, de modo que, a lo manco en el cas de les estructures tardanes, no és reconeixible cap entrada i, per tant, cap orientació astronòmica de cap tipo. Ademés, els enterrats ací no solien dispondre d'una cambra funerària, sino que se'ls enterrava en terra amontonada o baix d'ella.

Història

En la década de 1950, Gabriel Camps vea en les bazinas del nort del Magreb les precursores dels conjunts megalítics locals. Esta hipòtesis ha quedat obsoleta per la creixent datació de les estructures megalítiques de Malta, el crómlech d'Enzora (Marroc) i les estructures tunecinas d'Ellès i Makthar. La suposició posterior de que les bazinas estan en la tradició de les construccions circulares del Neolític, com el círcul de pedres de M'zora o els temples de Malta, no pot descartar-se per complet. No obstant, la continuació de la tradició megalítica des del Neolític fins a les Bbazinas no deixa de ser problemàtica, ya que en el periodo postneolític es va paralisar la tradició de construir en monolits.

La forma circular i l'estructura de dos altures de les bazinas representen provablement un desenroll independent dels pobles bereberes norteafricano en el periodo postneolítico, és dir, en el II i l'I mileni a. C., per lo que no pot descartar-se el recurs als túmulos megalítics. Els elements arquitectònics (semicolumnas en capitelés) dels murs exteriors d'algunes grans estructures del periodo tardà recorden molt a les tradicions constructives helenísticas o romanes provincials, com també pot vore's, per eixemple, en l'amfiteatre del Djem, Tunis (III).

Bibliografia

• Awadi, M., Tentative d’explication étymologique du terme Bazina, Bull. d’Et. berbères, Universitat de París VIII, n° 5, p. 11-22.
• Gabriel Camps: Aux origines de la Berbérie. Monuments et rites funéraires protohistoriques. París 1961, Plantilla:OCLC.
• Filippo Coarelli, Yvon Thébert, Mélanges de l'Ecole française de Rome, Antiquité, prenga 100, n° 2, 1988, p.761-818, « Architecture funéraire et pouvoir: réflexions sur el hellénisme numide ».
• Maurice Reygasse: Monuments funéraires préislamiques de l’Afrique du Nord. Arts et Métiers Graphiques, París 1950, Plantilla:OCLC.