Plantilla:Categorias taxonomicas etiquetades En biologia, és el nivell jeràrquic en el que es classifica científicament a cada grup d'organismes o tàxons, atenent a la seua semblança (escola fenética) o proximitat filogenético (escoles cladista i evolucionista). Les categories taxonómicas s'estructuren en una jerarquia d'inclusió, en la que un grup comprén a atres menors i este, a la seua volta, queda subordinat a un major. D'esta manera, els tàxons queden agrupats dins d'un ranc taxonómico o categoria taxonómica que els inclou. El nom de les espècies es distinguix dels de tàxons d'atres rancs per consistir en dos paraules indisociables. Les categories taxonómicas principals, ordenades de més a menys inclusivas, són: domini, regne, tall o divisió, classe, orde, família, gènero, espècie. Estes categories principals es poden agrupar o dividir en atres intermiges o subordinades, com subfilo (divisió d'un tall), superfamilia (agrupació de famílies), tribu (divisió entre subfamília i gènero), subespècie (divisió d'una espècie), etc.

Categoria taxonómica

Categories taxonómicas

Plantilla:Categorias taxonómicas

  • Classe. Els talls (o divisions) es dividixen en classes per les característiques més comunes que hi ha entre ells, és dir, per les semblances majors que existixquen entre els integrants d'un tall. En el tall Mollusca, per eixemple, hi ha mils de moluscs i alguns d'ells, per absència de closca, s'agrupen en la classe Aplacophora.
  • Orde. També esta és una divisió de la categoria anterior; l'orde és una divisió de la classe que també es basa en característiques comunes d'alguns sers vius dins d'una classe. Dins de la classe Mammalia, per eixemple, es troba l'orde Primats, que conté a tots els sers vius en cinc dits, un patró dental comú i una primitiva adaptació corporal.
  • Família és una divisió de la categoria precedent. Una família és l'agrupació de sers vius en característiques comunes dins de la seua orde. Eixemple: l'orde Primats inclou la família Hominidae, que comprén als primats bípedos.
  • Gènero. És la categoria taxonómica que agrupa a les espècies relacionades entre sí per mig de l'evolució. De la família Hominidae, per eixemple, el gènero Homo comprén a Homo sapiens i els seus antecessors més pròxims.
  • Espècie. És la categoria bàsica. És usada per a referir-se a un grup d'individus que conten en les mateixes característiques permetent la descendència fèrtil entre ells. Eixemple: un ser humà actual (Homo sapiens) pot relacionar-se en un atre humà del sexe opost i reproduir-se, tenint descendència fèrtil.

Categories subordinades

La necessitat de pormenorizar la classificació va obligar a establir categories intermiges que es formen, sobretot, afegint prefixos a les existents. Els prefixos en us són super-, sub- i infra-. És necessari subrallar que algunes de les que es deduïxen d'esta regla no s'usen en absolut; en particular, supergénero, que és substituït per la tribu, i superespecie, que en botànica és substituïda per grex. També hi ha casos comuns de subgénero, subespècie, varietat i raça, i no tan comunes, com subtribu. Ací, en esta taula, està l'eixemple de l'espècie Homo sapiens, explicant el per qué s'agrupen en diverses categories.

Categoria ¿Qué agrupa? Eixemple Explicació
Superdominio El "superdominio" agrupa a dos dominis més estretament emparentats. Neomura Este superdominio agrupa els eucariota i les estoves dos dominis que comprenen un clado monofilético, sense les bactèries.[1]
Domini El domini agrupa als sers vius per les seues característiques celars. Eukaryota El domini Eukaryota agrupa a tots els organismes les cèlules dels quals posseïxen núcleu diferenciat i orgànuls de doble membrana (p. eix. mitocondrias).[1]
Subdomini Els "subdominis" agrupen als membres d'un domini per diferenciar-se dels atres. Amorphea Este "subdomini" agrupa a aquells organismes eucariota derivats d'un antepassat comú unicelar en un sol cilio.[1]
Infradominio El "infradominio" agrupa als membres dels "subdominis" per atres detalls importants. Opisthokonta "Infradominio" que agrupa a aquells unicontos derivats d'un antepassat comú unicelar en el cilio orientat cap a arrere. Inclou organismes tant unicelars com multicelares: foncs i animals.[1]
Superreino El superreino agrupa als membres dels "infradominios" per atres detalls importants. Holozoa "Superreino" que agrupa als opistocontos més similars als animals i estretament emparentats en ells.[1]
Regne El regne agrupa als sers vius per la seua naturalea en comuna. Animalia Agrupa a organismes multicelares de cèlules eucariota sense paret celar ni cloroplastos, que poden organisar-se en teixits i en reproducció sexual.[2]
Subregne El subregne agrupa també als membres d'un regne per característiques comunes. Eumetazoa A este subregne pertanyen tots els animals que conten en teixits diferenciats, boca, cavitat digestiva permanent, nervis, òrguens sensorials i músculs.[3]
Infrarreino El "infrarreino" dividix als membres d'un subregne per les característiques en comuna. Bilateria Este "infrarreino" agrupa als animals en simetria bilateral i un eix antero-posterior, tracto digestiu en boca i ano, mesodermo (tercera capa embrionària), cervell més o menys diferenciat o complex i òrguens excretores.[4]
Superfilo El superfilo agrupa a varis talls en un solament. Deuterostomia Este superfilo agrupa als animals en els que es forma l'ano a partir del blastoporo embrionari.[5] És un grup en patrons corporals molt diversos.[6]
Tall El tall junta a tots els sers vius en el mateix sistema d'organisació. Chordata Són animals que presenten, a lo manco en algun moment del desenroll embrionari, notocorda, tubo neural buit en posició dorsal, clavills branquials i coa.[7]
Subfilo El subfilo reunix als integrants del tall per característiques comunes. Vertebrata Són aquells cordados que posseïxen endoesqueleto segmentat, cartilaginoso o òsseu, cobrint la mèdula espinal.[7]
Infrafilo El infrafilo també dividix als integrants de la categoria anterior; agrupa als integrants d'un subfilo en un infrafilo. Gnathostomata Són aquells vertebrats en mandíbules articulades.[7]
Superclase La superclase és un conjunt de classes. Tetrapoda Són gnatóstomos en quatre extremitats tipo quiridio, formades cada una per tres regions.[8] Inclou a aquells tàxons en els que les extremitats estan atrofiades o perdudes secundariamente en la seua llínea evolutiva (com en ballenes o serps). No deu confondre's en el cuadrupedisme.
Classe La classe agrupa als sers vius en semblances entre sí que hi ha dins d'un tall. Mammalia Tetrápodos de temperatura constant, posseïxen pèl en major o menor mida, en el cervell han desenrollat el neocortex, les femelles conten en glándulas mamàries que produïxen llet per a alimentar a les seues crío, tenen la mandíbula formada per un únic os.[9]
Subclasse La subclasse és una divisió de la classe. Theria Els terios són aquells mamífers en els que l'embrió es desenrolla en l'interior del cos matern.
Infraclase La infraclase és un grup inferior de membres d'una subclasse, que conten en les mateixes característiques. Placentalia Els placentarios són els mamífers terios vivípars, l'embrió dels quals és retingut en l'interior del cos matern per a la seua alimentació primària fins al part.
Magnorden El magnorden és un conjunt de superórdenes. Els placentarios no es dividixen en magnórdenes. -
Superorden El superorden comunament és un conjunt de "granórdenes". ATENCIÓ: Quan la classificació és més chicoteta i s'usen les categories més simples (superorden, orde, suborden i infraorden), el superorden és un conjunt d'órdens. Euarchontoglires En este cas, el superorden Euarchontoglires és un conjunt d'órdens, no de granórdenes. Pel seu estil de vida de trepar plantes, s'agrupa en este superorden a: rosegadors, lagomorfos, "musarañas d'arbre" (Treeshrew, en anglés), colugos i primats. S'inclou també al primat humà perque també té un estil de vida en mig de la flora (món vegetal).
Granorden El granorden és un grup de mirórdenes. Euarchonta Primats i les órdens d'animals simiescos adaptats per a trepar arbres (En realitat, Euarchonta no és considerat un mirorden pero tampoc un granorden. És un clado, pero si conté a un orde parlaríem tècnicament d'un mirorden).
Mirorden El mirorden és un grup d'órdens. Euarchontoglires no es dividixen en mirórdenes. -
Orde L'orde és una agrupació d'individus d'una classe que tenen característiques comunes entre sí. Primats Els primats són aquells mamífers que tenen cinc dits.
Suborden el suborden és una divisió de l'orde, també per característiques comunes dels seus membres. Haplorrhini Els haplorrinos són els primats que carixen de membranes i vibrisas en el nas o el hocico.
Infraorden El infraorden és també és una divisió d'el suborden. Simiiformes Les mones i els simis, incloent en ser humà, que tradicionalment es coneixen com "mones del Nou i Vell Món".
Parvorden El parvorden dividix a les infraórdenes. Catarrhini Mones en morro més o menys recte i els orificis nassals dirigits cap al front.
Superfamilia Un conjunt de famílies. Hominoidea Els hominoideos són aquelles famílies de primats que no posseïxen coa o també cridat coa.
Família La família, com abans dit, és l'agrupació de sers vius que es troben en un orde, per característiques comunes entre ells. Hominidae Els homínits són els primats capaços de caminar en dos pates.
Subfamília La subfamília dividix a la família. Homininae Els homíninos són els primats (en capacitat bípeda) en forma antropomórfica.
Tribu La tribu és una agrupació d'individus d'una subfamília. Hominini Els homininis són els primats, en capacitat bípeda i forma antropomórfica, que caminen empinats.
Subtribu Les subtribus prové d'una tribu, per característiques comunes, també. Hominina Els primats homininos són aquells en locomoció únicament bípeda i postura empinada.
Gènero De les famílies provenen els gèneros, conjunts d'espècies relacionades entre sí per l'evolució. Homo El gènero Homo, que significa "home" en llatí, és el gènero que emmarca en ser humà actual i tots els seus ancestros.
Subgénero En les espècies d'un gènero, algunes poden agrupar-se entre sí per característiques comunes d'orde menor. Homo no es dividix en subgéneros. -
Espècie Una espècie és un grup d'individus en les mateixes característiques, que permeten relacionar-se entre sí i tindre descendència. Homo sapiens Comprén a tots els humans actuals.
Subespècie Les subespècies són divisions d'una espècie per característiques comunes. Homo sapiens idaltu Homo sapiens idaltu és una subespècie extinta, que contenia les mateixes característiques dels humans actuals pero es diferenciava per les seues traces semblades als dels nostres ancestros. A açò últim es deu el seu nom, que significa "home sapient vell (o vell)".

Nomenclatura segons la categoria taxonómica

la nomenclatura establix una terminologia que permet saber, a partir del sufix d'un tàxon qualsevol, quin és la seua categoria taxonómica i donar conte de la seua posició en la jerarquia sistemàtica. La següent taula mostra eixa nomenclatura:

Categoria taxonómica Plantas Algas Fongos Animals/Protozoos Procariotas Virus
Domini -viria
Regne -ati -virae
Divisió/Tall -phyta -mycota -ota -viricota
Subdivisió/Subfilo -phytina -mycotina -viricotina
Classe -opsida -phyceae -mycetes -ia -viricetes
Subclasse -idae -phycidae -mycetidae -idae -viricetidae
Superorden -anae
Orde -ales -ales -virals
Suborden -ineae -ineae -virineae
Infraorden -ària
Superfamilia -acea -oidea
Epifamilia -oidae
Família -aceae -idae -aceae -viridae
Subfamília -oideae -inae -oideae -virinae
Infrafamilia -odd[10]
Tribu -eae -ini -eae
Subtribu -inae -ina -inae
Infratribu -ad
Gènero -us, -a, -um, -is, -vos, -ina, -ium, -ides, -ella, -ula, -aster, -coa, -ensis, -oides, -opsis…
Espècie Vàries terminacions

Per baix de la categoria de gènero, tots els noms de tàxons són cridats "combinacions". La majoria reben també una terminació llatina més o menys codificada en funció de la disciplina. Es distinguixen vàries categories de combinacions:

  • Entre gènero i espècie (subgénero, secció, subsecció, série, subserie, etc.), les combinacions són infragenéricas i binomials
  • En la categoria d'espècie, les combinacions són específiques i binomials
  • Per baix de l'espècie, les combinacions són infraespecíficas i trinomials.

Vore també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ruiz-Trillo, I. (2013) «Eucariota». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 34-41 ISBN 978-84-615-9740-6
  2. Maldonado, M. (2013) «Metazoos». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 158-177 ISBN 978-84-615-9740-6
  3. Morandini, A. i Medina, M. (2013) «Eumetazoos». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 178-187 ISBN 978-84-615-9740-6
  4. Riutort, M.; Paps, J. i Ruiz-Trillo, I. (2013) «Bilaterados». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 188-195 ISBN 978-84-615-9740-6
  5. Posteriorment a la definició d'este grup s'ha vist que este caràcter no és exclusiu del grup, pero els anàlisis moleculars confirmen que es tracta d'un grup monofilético.
  6. Castresana, J. (2013) «Deuteróstomos». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 352-359 ISBN 978-84-615-9740-6
  7. 7,0 7,1 7,2 Bertrand, S. i Escrivá, H. (2013) «Cordados». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 372-379 ISBN 978-84-615-9740-6
  8. Zardoya, R. (2013) «Sarcopterigios». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 392-399 ISBN 978-84-615-9740-6
  9. Vargas, P. (2013) «Mamífers». En: Vargas, P. i Zardoya, R. (eds.) L'arbre de la vida: sistemàtica i evolució dels sers vius. Madrit: Rafael Zardoya Sant Sebastià. Págs. 408-423 ISBN 978-84-615-9740-6
  10. Per eixemple, les infrafamilias de Testudines Chelodd (Gaffney & Meylan 1988: 169) and Baenodd (ibid., 176).