Anar al contingut

Cerro Sillajhuay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cerro Sillajhuay.jpg
Cerro Sillajhuay

Artícul bo

El Sillajhuay —també conegut com Sillajguay,[1] Alt Toroni[2] o a voltes Candelaria — és un volcà ubicat en la frontera entre Chile i Bolívia. És part d'una cadena volcànica que s'estén a través del llímit entre abdós països i forma un massiç que està parcialment cobert de gèl. És discutible si este gèl deu considerar-se un glaciar, pero en les últimes décades ha anat retrocedint.

El volcà es va desenrollar sobre ignimbritas antigues i va estar actiu durant l'últim milló d'anys. No obstant, no ha tingut erupció recents considerant la forta erosió glacial de la montanya i les àmplies modificacions periglaciares. L'activitat no eruptiva sí s'ha mantingut, lo que es manifesta a través de deformacions superficials i activitat sísmica.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El topònim «Sillajhuay» tindria orige aimara i significaria «silló del diable»,[3] encara que el vocablo cadira també podria provindre del atacameño sila (flama).[4]

Geografia i geomorfología

[editar | editar còdic]

El Sillajhuay està ubicat en la cordillera dels Vages, en el llímit fronteriç entre Chile i Bolívia (comunes de Pica i Colchane,[5] Regió de Tarapacá),[6] encara que solament una chicoteta porció cap a l'est es troba en Bolívia.[7][8] Es localisa en un sector poc habitat:[9] els pobles de Cancosa i Villablanca estan a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al surest i Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al noroest, respectivament,[7] mentres una carretera s'ubica a l'oest.

Durant el Holoceno, al voltant de 50 volcans diferents i estructures geotèrmiques han estat actius en els Vages centrals,[10] en registre de terremots en Guallatiri, Irruputuncu, Isluga, Lascar, Olca, Parinacota i Putana.[11] La majoria dels volcans de la Zona Volcànica Central (ZVC) estan relativament poc estudiats i molts superen els Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altitut. Alguns d'estos, com el Misti, Lascar, Sant Pedro i Ubinas han estat actius durant l'época històrica.[12] També han segut objecte d'estudi el Cerro Galán i el complex Puricó,[13] mentres que la major erupció històrica en la ZVC va ocórrer en Huaynaputina en el 1600.[14] La zona té una característica corfa grossa (Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.), ademés de roques volcàniques en ràtios isotòpics peculiars d'oxigen i estronci comparats a la zona volcànica sur (ZVS) i nort (ZVN).[15]

Comunament s'establix l'altura màxima del Sillajhuay en Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.,[16][17] pero altituts majors o menors a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. també són possibles,[Nota 1] lo que ho convertix en el punt més alt de la regió. És part d'un massiç major que s'eleva uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. per damunt del terreny pla i pedimentado circumdant, en elevació miges de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[19] Cims subsidiaris al massiç inclouen al Cerro Carvinto, de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altura i ubicat al suroest del Sillajhuay, el Cerro Picavilque de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a l'oest-noroest, el Cerro Irpa de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al surest, el Candelaria cap a l'est i el Morro Chuncaron de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al norest del volcà.[20] En general, el massiç s'allarga cap al noreste,[16] per lo que les zones de cims són poc accessibles.[19] Sobre els Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altura la glaciació ha erosionat el massiç, lo que ha degradat el volcà al punt de no tindre cràters reconeixibles, mentres que baix d'eixa elevació les formacions volcàniques es visualisen més clarament. El volcà va ser la font de fluix de lava d'entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de gruixa que varen alcançar llongituts d'entorn Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i varen donar orige a les valls que es formen a la seua entorn.[21][8] Més a l'oest es troben els Cerros de Quimsamchata que formen una cadena volcànica en Sillajhuay,[8][22] a on es troba el Tata J'achura (5269 m).[23]

Glaciació

[editar | editar còdic]

El firn, incloent els penitentes de la montanya, es produïxen a altituts majors als Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.[24] i són visibles a llarga distància.[25] No hi ha presència de glaciars actius o en moviment[24] a menos que es troben coberts baix la neu.[8] No obstant, algunes fonts consideren el firn del Sillajhuay un glaciar, en el cas del qual seria el més meridional al nort de la diagonal àrida dels Vages.[26] Entre 1989 i 2011 el firn va perdre més de la mitat de la seua superfície, pèrdua interrompuda per alguns menuts alvanços, i és provable que seguixca retrocedint.[27][28] Entre 2000 i 2003 es va contabilisar en Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. la pèrdua de gèl.[29]

Durant el Cuaternario tardà va haver una extensa glaciació en la montanya, en uns nou glaciars entorn ademés d'una antecima al sur.[30] Els antics glaciars varen alcançar llongituts de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i els seus llengües varen descendir a altituts de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.[31] en els flancs nort, est i sur,[32] lo que va deixar estrías glaciars ben desenrollades, ademés d'entanques glaciars i varis tipos de morrenas.[31] En el flanc este es troben les morrenas més baixes, en el nort estan les més altes i al sur alcancen altures intermiges.[33] Antic till ha segut invadit per pórfido.[34] L'extensió de l'erosió glaciar sugerix que en el Sillajhuay varen ocórrer dos periodos glaciars.[35] Es pot trobar glaciar de roca en la zona sur de la montanya[36] i en la vall del Racó Tucuruma,[37] al voltant dels Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altitut i en llongituts que alcancen els Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[36] És comuna trobar en el flanc nort-noroest del massiç terreny que ha sofrit solifluxión, ademés d'atres superfícies comunes generades per processos periglaciares.[38]

Hidrografia

[editar | editar còdic]

L'erosió ha generat valls escarpados en el massiç, que inclouen, en el sentit de les agulles del rellonge: Riu Blanco al surest, Ricon Tacurma al sur, Quebrada Mina Chucha al suroest, Quebrada Seca al noroest i Quebrada Quisimachiri al nort-noroest.[16] Les valls apleguen al replanell del cim[39] i tenen rius perennes,[40] atres adicionals tenen rieras efímers que solen estar vinculats en palmitos aluvials, a on es deposita material erosionat.[41] Hi ha manantialés de sofre actius en el cim.[42]

Les valls baix el volcà presenten pendents abruptes: per eixemple, Riu Blanco té un desnivell de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[43] Tots els drenages del Sillajhuay[22] finalment apleguen a l'est,[44] cap al salar de Coipasa.[45] En el flanc sur, Riu Blanco i Ricon Tacurma drenan cap al riu Ocacucho,[46] a on anteriorment va estar el paleolago de Cancosa, al sur del Sillajhuay.[16] Hi ha evidència que durant el Chibaniense una esmonyida de terra de la montanya va generar un embassament en el riu Cancosa i va crear un cos d'aigua,[47] a on es va depositar la formació dels estrats de Cancosa.[48] Més a l'oest, els drenages convergixen cap a la pampa del Tamarugal.[45]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 2018-06-22 (en anglés).
  2. ↑ Erdkunde.53(2)doi:10.3112/erdkunde.1999.02.03.
  3. ↑ RUDN Journal of Language Studies, Semiotics and Semantics, Вестник Российского университета дружбы народов. Серия: Теория языка. Семиотика. Семантика.(2)ISSN 2411-1236.
  4. ↑ (1919).Consultat el 2018-03-05.
  5. ↑ Llops, 2013, p. 77.
  6. ↑ Llops, 2013, p. 78.
  7. ↑ 7,0 7,1 Schröder y Bolch, 2001, p. 8.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Jenny y Kammer, 1996, p. 47.
  9. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 5.
  10. ↑ Pritchard et al., 2014, p. 90.
  11. ↑ Pritchard et al., 2014, p. 92.
  12. ↑ Geomorphology.139–140doi:10.1016/j.geomorph.2011.10.010.
  13. ↑ Wörner et al., 1988, p. 288.
  14. ↑ Revista Geològica de Chile.31(2)
    161–206.doi:10.4067/S0716-02082004000200001.
  15. ↑ Contributions to Mineralogy and Petrology.105(4)doi:10.1007/BF00286829.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 2.
  17. ↑ «Alt Toroni / Sillajguay/ Candelaria» (en anglés). Vages Specialists. Archivat des d'el original, el 2021-08-08. Consultat el 2020-04-12.
  18. ↑ «Andean Mountains – All above 5000m» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2019-06-18. Consultat el 2022-11-20.
  19. ↑ 19,0 19,1 Schröder y Bolch, 2001, p. 9.
  20. ↑ Plantilla:Cita mapa
  21. ↑ Sellés, Gardeweg y Garibaldi, 2018, p. 45.
  22. ↑ 22,0 22,1 Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 9.
  23. ↑ Espinoza, Enrique (1897). Jeografía descriptiva de la república de Chile, arreglada segons les últimes divisions administratives, les més recents esploraciones i en conformitat al cens jeneral de la república alçat el 28 de novembre de 1895, Santiago de Chile, Imprenta i encuadernación Barcelona.
  24. ↑ 24,0 24,1 Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 53.
  25. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 39.
  26. ↑ Barcaça et al., 2017, p. 174.
  27. ↑ Llops, 2013, p. 82.
  28. ↑ Llops, 2013, p. 81.
  29. ↑ Barcaça et al., 2017, p. 177.
  30. ↑ Jenny y Kammer, 1996, p. 48.
  31. ↑ 31,0 31,1 Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 54.
  32. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 55.
  33. ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.172(3–4)ISSN 0031-0182.doi:10.1016/S0031-0182(01)00306-6.
  34. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 56.
  35. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 15.
  36. ↑ 36,0 36,1 Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 45.
  37. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 31.
  38. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, pp. 5-6.
  39. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 41.
  40. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 19.
  41. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 37.
  42. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 39.
  43. ↑ Schröder, Kröber y Bolch, 1998, p. 10.
  44. ↑ Kamp, Bolch y Olsenholler, 2002, p. 3.
  45. ↑ 45,0 45,1 Schröder y Bolch, 2001, p. 6.
  46. ↑ Schröder, Bolch y Kröber, 1999, p. 221.
  47. ↑ Sellés, Gardeweg y Garibaldi, 2015, p. 79.
  48. ↑ Sellés, Gardeweg y Garibaldi, 2018, p. 44.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerro_Sillajhuay&oldid=775924»