Anar al contingut

Complex metamòrfic Baïa Mansa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El complex metamòrfic Baïa Mansa o CMBM,[1] és un grup de formacions geològiques metamòrfiques de la Cordillera de la Costa en el sur de Chile. Està formada principalment per esquistos pelíticos, metagrauvacas i metavolcánicas máficas de tipo oceànic.[2] El complex deu el seu nom a la localitat tipo Baïa Mansa en la Regió dels Lagos.

Geologia

[editar | editar còdic]

El complex es compon d'un conjunt heterogéneu de roques metamòrfiques extensament expostes en la Cordillera de la Costa, entre els 39°30'S i 42°00'S (aproximadament entre Mehuín i la península de Lacuy en Chiloé).[1] Forma part de la Série Occidental del basamento metamòrfic de Chile Central Sur, interpretades actualment com un complex d'acreció basal.[3] Es caracterisa per un metamorfisme generalisat de facies d'esquistos verts associat en una foliación regional que s'estén aproximadament en direcció NW-SE i s'inclina en ànguls moderats cap a el NE o SW.[2]


Consistix de quatre associacions litològiques principals: esquistos pelíticos a semipelíticos, esquistos máficos, roques máficas i ultramáficas, en foliación ben desenrollada i en fracturamiento moderat a alt, i milonitas-ultramilonitas.[1][4] Els esquistos pelíticos a semipelíticos afloren en penya-segats costers com a roques de color gris i aspecte lustroso, en abundant mica blanca i grafit, i presència de cuarzo, albita, clorita, epidota i titanita. Els esquistos máficos constituïxen esquistos de color vert obscur, en abundant clorita de gra molt fi. Afloren com a roques verda-pardas. En el sector de Sant Carlos, en el camí a Pucatrihue i en Curiñanco, s'observen relictos de provables lava acojinadas, mentres que en la cordillera del Sarao s'ha reconegut un lent intrusivo hipabisal, de textura porfídica de color gris verdenc i composició traquítica.[1]

L'associació litològica de roques máficas i ultramáficas inclou serpentina i cossos metagabrodioríticos dins de franges de esquistos máficos.[1] Les roques dels màrgens dels cossos ultramáficos es presenten fortament foliadas i recristalizadas, en nòduls massius d'actinolita i cuarzo, lo que ha sugerit un emplaçament tectónico.[5] Aixina mateix, la presència d'abundant magnetita dins dels cossos ultramáficos, ha segut sindicada com una de les possibles fonts de les anomalies magnètiques d'orientació NW-SE observades en els mapes magnètics d'este segment de la cordillera de la Costa.[5] Finalment, els afloraments més importants de l'associació litològica milonitas-ultramilonitas es troben en les plages Tril-Tril i Chaiguaco i en Punta Quillagua.[1]

S'han indicat edats carboníferas i pérmica-triásicas per als dos events de deformació i metamorfisme millor reconeguts en el CMBM. L'informació geocronológica sugerix que les roques més antigues del complex són d'orige magmático, en una provable edat mínima datant del Devónico Inferior, i que els episodis de sedimentación i els subsecuentes events de deformació i metamorfisme que li varen ser donant forma varen ocórrer de manera relativament contínua i cíclica entre el Devónico Mig i el Pérmico-Triásico, en el marge suroccidental de Gondwana.[1]Els estudis geoquímicos en les metapelitas de el CMBM recolzen un orige detrític derivat de l'erosió d'una corfa continental, mentres que les roques metavolcánicas del complex mostren una composició basáltica d'afinitats toleíticas i alcalinas en basalt de la dorsal oceànica mija.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (2001).Andean Geology.Servici Nacional de Geologia i Mineria.28(2)
    179–208.ISSN 0716-0208.doi:10.4067/S0716-02082001000200003.Consultat el 2021-10-06.
  2. 2,0 2,1 2,2 Andean Geology.National Geology and Mining Service.35(1)
    79–104.ISSN 0716-0208.doi:10.5027/andgeoV35n1-a04.Consultat el 2021-10-06.
  3. Consultat el 2024-03-01.
  4. Consultat el 01-03-2024.
  5. 5,0 5,1 Geologische Rundschau.79(1)
    121–130.ISSN 1432-1149.doi:10.1007/BF01830451.Consultat el 2024-03-01.