Anar al contingut

DVD

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
DVD
Per a la tendència francesa coneguda com a «dreta diversa» (DVD per les seues sigles en francés) vore Divers droite.

El DVD és un tipo de disc òptic per a almagasenament de senyes. La sigla en anglés DVD[1] correspon a Digital Versatile Disc[2] (Disc Versàtil Digital), de modo que coincidixen els acrònims en espanyol i anglés. En els seus inicis, la “V” intermija en anglés feya referència a video (Digital Video Disc o Disc de Video Digital), pel seu desenroll com a tongada del format VHS per a la distribució de vídeo a les llars.[3]

L'estàndart del DVD va aparéixer en 1995, publicat pel Consorci DVD (DVD Consortium). La unitat de DVD és el dispositiu que fa referència a la multitut de maneres en les que s'almagasenen les senyes: DVD-ROM (dispositiu de llectura únicament), DVD-R i DVD+R (permeten gravar una sola volta), DVD-RW i DVD+RW (permeten gravar i després borrar). També diferixen en la capacitat d'almagasenament de cada u dels tipos. ya que el format DVD va guanyar popularitat des de la década dels 2000, en molts països s'ha usat el terme "DVD" de manera coloquial per a referir-se a una película llançada en este format; per eixemple l'expressió "vore un DVD" descriu l'acte de vore una película en este format. La Real Acadèmia Espanyola definix al terme "DVD" tant com el soport òptic que conté les senyes com al dispositiu gravador o llector d'este format.[4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Inicialment es va supondre que les sigles "DVD" corresponien a "Digital Video Disc" en anglés i "Disc de Video Digital" en espanyol. No obstant, per a emfatisar l'us del format en camps diversos (informàtica, videojocs, música etc.) es va optar per establir el significat com "Digital Versatile Disc" en anglés i "Disc Versàtil Digital" en espanyol.[5] La companyia Toshiba encara manejava la definició "Digital Video Disc" ("Disc de Video Digital") fins a cedir davant la pressió de vàries companyies d'informàtica que exigien el reconeiximent de les demés aplicacions. La Real Acadèmia definix actualment a el "DVD" com "Disc Versàtil Digital" i establix que en ser les sigles invariables en la llengua espanyola, les sigles DVD no canvien sense importar les condicions, com en usar el singular i el plural.[6][7]

Història

[editar | editar còdic]

A començ dels anys 1990, s'estaven desenrollant dos estàndarts d'almagasenament òptic d'alta densitat:

  1. el multimèdia compact disc (MMCD), recolzat per Philips i Sony;
  2. el super density (SD), recolzat per Toshiba, Clave Warner, Panasonic, Hitachi, Mitsubishi Electric, Pioneer, Thomson i JVC. En vista d'esta situació, el 3 de maig de 1995, va haver una aliança informal conformada per companyies informàtiques (IBM, Apple, Compaq, Hewlett-Packard i Microsoft) els quals va llançar un comunicat afirmant que solament acceptarien com a vàlit un sol format.[8][9] Esta aliança va pressionar per a rebujar abdós formats fins que les companyies implicades aplegaren a un acort sobre cóm crear el nou format. Cedint a la pressió, Philips, Sony i Panasonic es varen unir, i varen acordar en Toshiba adoptar el SD, pero en una modificació: l'adopció del EFM Plus de Philips, creat per Kees Immink, que a pesar de ser un 6% menys eficient que el sistema de codificació de Toshiba (d'ahí que la capacitat siga de 4,7 GB en lloc dels 5 GB del SD original), conta en la gran ventaja de que EFM Plus posseïx gran resistència als danys físics en el disc, com a arrapades o chafades. El resultat va ser la creació del Consorci del DVD, fundat per les companyies anteriors, i l'especificació de la versió 1.5 del DVD, anunciada en 1995 i finalisada en setembre de 1996.[10] En maig de 1997, el Consorci (DVD Consortium) va ser reemplaçat pel Fòrum DVD (DVD Forum) en els següents membres:

El Fòrum DVD va crear els estàndarts oficials:

DVD+RW Alliance va conformar estos membres en 1997 (per a evitar pagar la llicència al Fòrum):[11]

Estes companyies dirigixen l'aliança i no representen la totalitat de la mateixa. La DVD+RW Alliance va crear estos estàndarts alternatius:

Ya que els discs DVD+R/RW no formen part dels estàndarts oficials, no mostren elogotip oficial «DVD». En lloc d'això, duen elogotip «RW» inclús encara que siguen discs que solament puguen gravar-se una volta, lo que ha suscitat certa polèmica en alguns sectors que ho consideren publicitat enganyosa, ademés de confondre als usuaris. En novembre de 1995, Samsung va anunciar que començaria la fabricació de discs en setembre de 1996.[12] El format va ser finalment llançat en Japó l'1 de novembre de 1996 consistint majorment en videos musicals. Els primers llançaments de Warner Home Video el 20 de decembre de 1996 en quatre títuls.[13] En Estats Units ellançament del format va ser pospost vàries voltes fins a 1997.[14] Va ser en eixe llavors quan va començar la producció local de reproductors. En Canadà, Indonèsia, i Centroamérica ellançament es va produir en 1997 i en Europa, Àsia, Austràlia i Àfrica en 1998. En Mèxic el DVD va ser llançat en 1999[15] i en Colòmbia el format va ser llançat en 2001.[16]

DTS va anunciar a finals de 1997 que el seu format de sò seria inclós dins del format pero ellançament va ser pospost fins a 1999.[17] Els discs DVD grabables varen ser llançats en 2001 a preus elevats per a l'época.[18]

Adopció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
PlayStation 2, la primera consola de videojocs que va amprar este format.

Els distribuïdors d'entreteniment domèstic varen adoptar el DVD com a tongada a la tecnologia VHS com el format de distribució de video.[19]

Despuix del començ de l'adopció del DVD, dos grans empreses de videojocs del moment (Sega i The 3DO Company) varen expressar obertament el seu interés en adoptar el format per a la distribució dels seus títuls.[20] A pesar d'haver colaborat en la creació del format, Sony va tardar en expressar el seu interés en usar el format per als seus videojocs encara que va ser la primera companyia en llançar una consola de videojocs en amprar el format, la Playstation 2. Vàries consoles de la sexta i sèptima generació com la ya mencionada Playstation 2, la Xbox i la Xbox 360 varen adoptar el format. Aixina mateix els videojocs per a PC varen començar a adoptar el format. En el pas del temps el DVD va reemplaçar al VHS com el format dominant per a la distribució de video. En l'any 2001 la venda de reproductors de DVD va superar als de VHS en Estats Units.[21] Per a l'any 2007 el 80% de les llars nortamericanes contava en a lo manco un reproductor de DVD, un estimat major al de les videograbadoras VHS, les computadores personals i subscripcions de televisió per cable.[22] Com a conseqüència el format VHS va ser perdent popularitat en el pas del temps fins que en l'any 2016 es va fabricar l'última videograbadora VHS.[23]

El DVD hui en dia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Estuches de películes i séries en DVD disponibles en una biblioteca.

En els anys 2000 es varen llançar dos nous formats cridats HD DVD i Blu-ray Disc com a successors del DVD. HD DVD va competir sense èxit en Blu-ray Disc en la guerra de formats de 2006–2008. Un HD DVD de doble capa podia almagasenar fins a 30 GB i un disc Blu-ray de doble capa pot almagasenar fins a 50 GB.[24][25]

Erro al crear miniatura:
Els televisors moderns UHD conten en tecnologies d'escalat per a millorar el video de vàries fonts, incloent el DVD.
Erro al crear miniatura:
Evolució del preu del DVD.
Erro al crear miniatura:
Cost per MB en DVD.
Erro al crear miniatura:
Cost dels dispositius de llectura i escritura en DVD.

No obstant, a diferència dels canvis de format anteriors, per eixemple, vinil i casset a disc compacte o cinta de video VHS a DVD, no hi ha indicis immediats de que la producció del DVD estàndar vaja a disminuir, ya que encara dominen, en al voltant del 75% de les vendes de video, aproximadament mil millons de vendes de reproductors de DVD en tot lo món a partir d'abril de 2011, sent China el major proveïdor[26] i genera en Estats Units 1.34 mil millons de dólars anuals.[27] De fet, els experts afirmen que el DVD seguirà sent el mig dominant en el futur propenc ya que la tecnologia Blu-ray encara es troba en la seua fase introductòria, les velocitats d'escritura i llectura són baixes i l'hardware necessari és costós i no està fàcilment disponible.[28][29] Per raons similars una tecnologia posterior, Blu-ray Ultra HD va registrar un escàs interés i vendes baixes en la seua introducció.[30][31]

Ademés la majoria dels televisors i reproductors moderns oferixen tecnologies per a adaptar el video del DVD cap als estàndarts més moderns en una considerable millora en el detall i la precisió, com la tecnologia "UHD Upscaling" desenrollada per Samsung, el processador "XR" de Sony, l'us d'inteligència artificial i l'interpolació digital, estenent indirectament la vida del format.[32][33]

Inicialment, els consumidors també varen tardar en adoptar Blu-ray pel cost.[34] En 2009, el 85 % de les tendes venia discs Blu-ray. També es requerix un televisor d'alta definició i cables de conexió apropiats per a aprofitar el disc Blu-ray, factors que dificultaven la transició. Alguns analistes sugerixen que el major obstàcul per a reemplaçar el DVD es deu a la seua base instalada; una gran majoria dels consumidors estan satisfets en els DVD.[35] El DVD va tindre èxit perque va representar un progrés notable respecte al VHS. Ademés, el tamany uniforme dels mijos permet als fabricants fer que els reproductors de Blu-ray siguen compatibles en versions anteriors, de modo que puguen reproduir DVD més antics, aixina com discs compactes de MP3 i CD-DONA. Açò contrasta en el canvi de vinil a CD i de cinta a DVD, que varen implicar un canvi complet en el mig físic. A partir de 2019, encara és comú que els estudis emeten llançaments importants en format de "paquet combinat", que inclou tant un DVD com un disc Blu-ray (aixina com una còpia digital). Ademés, alguns conjunts de discs múltiples usen Blu-ray per a la funció principal, pero DVD per a funcions complementàries (eixemples d'açò inclouen les coleccions de "Ultimate Edition" de Harry Potter, el rellançament de 2009 de la série de televisió The Prisoner de 1967 i un Colecció de 2007 relacionada en Blade Runner ). Una atra raó citada (juliol de 2011) per a la transició més llenta a Blu-ray des de DVD eren la necessitat i la confusió sobre les "actualisacions de firmware" i la necessitat d'una conexió a Internet per a realisar les actualisacions. Esta situació és similar al canvi de gravacions de goma laca de 78 rpm a gravacions de vinil de 45 rpm i 33⅓ rpm. Degut a que els mijos nous i antics compartien la mateixa base (un disc en un tocadiscos, tocat per una agulla), els fabricants de tornamesas varen continuar incloent la capacitat de reproduir 78rpm durant décades en acabant de que es va suspendre el format. Els fabricants continuen llançant títuls de DVD estàndar a partir de 2020, i el format seguix sent el preferit per allançament de películes i programes de televisió més antics. Els programes que es varen filmar i varen editar completament en película, com Star Trek: The Original Séries, no es poden llançar en alta definició sense tornar a escanejar les gravacions originals de la película. També es varen actualisar certs efectes especials per a que aparegueren millor en alta definició.[36] Els programes que es varen realisar entre principis de la década de 1980 i principis de la década de 2000 generalment es varen filmar en película, després es varen transferir a una cinta de casset i després es varen editar de forma nativa en NTSC o PAL, lo que va impossibilitar les transferències d'alta definició ya que estos estàndarts SD es varen incloure en les versions finals. Star Trek: The Next Generation és l'únic programa d'este tipo que ha obtingut un llançament en Blu-ray. El procés de fer versions d'alta definició dels episodis de TNG requeria trobar els clips de película originals, tornar a escanejar-els en una computadora en alta definició, reeditar digitalment els episodis des de zero i tornar a renderizar noves prens d'efectes visuals, una prova extraordinàriament intensiva en mà d'obra que li va costar a Paramount més d'USD$ 12 milló. El proyecte va ser un fracàs financer i va resultar que Paramount decidira fermament no donar el mateix tractament a Deep Space Nine i Voyager.[37] No obstant, What We Left Behind incloïa chicotetes cantitats de metraje remasterizado de Deep Space Nine.

Els DVD també s'enfronten a la competència dels servicis de vídeo baix demanda.[38][39][40] En un número cada volta major de llars que tenen conexions a Internet d'alta velocitat, moltes persones ara tenen l'opció de llogar o comprar videos d'un servici en llínea i vore'ls transmetent-els directament des dels servidors d'eixe servici, lo que significaria que ya no necessiten cap forma d'almagasenament permanent. Per a 2017, els servicis de transmissió digital havien superat les vendes de DVD i Blu-ray per primera volta.[41] No obstant, pel baix cost, la permanència del mig físic, l'accessibilitat del DVD, la crisis en els servicis de video baix demanda i l'inestabilitat dels servicis en llínea, el format continua en us hui en dia.[42][43][44][45][46][27] [47] [48] [49] A partir de l'any 2025, les vendes de DVD comencen a remontar impulsades per la preferència per part de la Generació Z. [50]

Informació tècnica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Comparació dels formats d'almagasenament òptic. Espai entre pistes (p). Esgambi de pit (w). Llongitut mínima (l). Tamany del punt delàser (⌀). Llongitut d'ona (λ).

Els DVD es dividixen en dos categories: els de capa simple i els de capa doble. Ademés el disc pot tindre una o dos cares, i una o dos capes de senyes per cada cara; el número de cares i capes determina la capacitat del disc. Els formats de dos cares a penes s'utilisen fòra de l'àmbit de DVD-Video. Estes característiques són proveïdes i mantingudes pel DVD Forum en els seus "Llibres DVD" (com Lliure DVD-ROM, Lliure DVD-R, Lliure DVD-RW etc.) Els discs DVD estan conformats per dos discs prims medint cada u uns 0.6 milímetros de gruixa. Normalment un es troba buit mentres que l'atre conté les senyes. Abdós discs són pegats per a conformar un disc DVD típic. El procés deu fer-se de forma cuidadosa per a obtindre un disc lo més pla possible, ya que lo contrari fenomens òptics com la birrefringencia poden afectar la llectura de les senyes.[51]

Els DVD de capa simple poden almagasenar fins a 4,7 gigaoctets segons els fabricants en base decimal (unitat del sistema internacional), i aproximadament 4,38  gibibytes o en base binaria (unitat ITC), al voltant de sèt voltes més que un CD estàndar. Ampra un làser de llectura en una llongitut d'ona de 650 nm (en el cas dels CD, és de 780 nm) i una obertura numèrica de 0,6 (front als 0,45 del CD); la resolució de llectura s'incrementa en un factor d'1,65. Açò és aplicable en dos dimensions, aixina que la densitat de senyes física real s'incrementa en un factor de 3,3. El DVD usa un método de codificació més eficient en la capa física: els sistemes de detecció i correcció d'errors utilisats en el CD, com la comprovació de redundància cíclica CRC, la codificació Reed Solomon - Product Code (RS-PC), aixina com la codificació de llínea Eight-to-Fourteen Modulation (EFM), la qual va ser reemplaçada per una versió més eficient, EFM Plus, en les mateixes característiques que el EFM clàssic. El subcódigo de CD va ser eliminat. Com a resultat, el format DVD és un 47% més eficient que el CD-ROM, que usa una tercera capa de correcció d'errors. A diferència dels discs compactes, a on el sò (CDDA) es guarda de manera fonamentalment distinta que les senyes, un DVD correctament creat sempre contindrà senyes seguint els sistemes d'archius UDF i ISO 9660. Algunes especificacions d'este format estan lliurement disponibles per part dels organismes reguladors com ISO, Ecma International, i la DVD+RW Alliance també publica el seu estàndarts els quals també són estàndars ISO.[52][53][54] No obstant algunes especificacions com a DVD-Video són tancades i solament poden obtindre's pagant US$5000.00 i firmant un acort de confidencialitat.[55]

Tipos de DVD

[editar | editar còdic]

Els DVD es poden classificar:

  • Segons el seu contingut:
Erro al crear miniatura:
Vista d'archius de DVD-Video en l'administrador d'archius en la carpeta VIDEO_TS en un menú de disc d'un sol nivell.
Erro al crear miniatura:
Eixemple de software per a la creació domèstica de discs DVD Video.
Erro al crear miniatura:
Interior d'un gravador de DVD gravant un disc.
  • Segons la seua capacitat de regrabado (La majoria de les gravadores de DVD noves poden gravar en abdós formats i duen abdós logotips, «+RW» i «DVD-R/RW»):
    • DVD-ROM: solament llectura, manufacturado en prensa.
    • DVD-R i DVD+R: grabable una sola volta. La diferència entre els tipos +R i -R radica en la forma de gravació i de codificació de l'informació. En els +R els forats són 1 llògics mentres que en els –R els forats són 0 llògics.
    • DVD-RW i DVD+RW: regrabable.
    • DVD-RAM: regrabable d'accés aleatori. Porta a terme una comprovació de l'integritat de les senyes sempre activa despuix de completar l'escritura.
    • DVD+R DL: grabable una sola volta de doble capa.
    • El DVD-ROM almagasena des de 4,7 GB fins a 17 GB.
  • Segons el seu número de capes o cares:
    • DVD-5: una cara, capa simple; 4,7 GB o 4,38 GiB. Discs DVD±R/RW.
    • DVD-9: una cara, capa doble; 8,5 GB o 7,92 GiB. Discs DVD+R DL. La gravació de doble capa permet als discs DVD-R i els DVD+RW almagasenar significativament més senyes, fins a 8,5 GB per disc, comparat en els 4,7 GB que permeten els discs d'una capa. Els DVD-R DL (dualayer) varen ser desenrollats per a DVD Forum per Pioneer Corporation. DVD+R DL va ser desenrollat per al DVD+R Alliance per Philips i Verbatim Corporation. Un disc de doble capa diferix d'un DVD convencional en que ampra una segona capa física ubicada en l'interior del disc. Una unitat llectora en capacitat de doble capa accedix a la segona capa proyectant elàser a través de la primera capa semitransparente. El mecanisme de canvi de capa en alguns reproductors DVD pot comportar una pausa de fins a un parell de segons.[56] Per lo que un avís imprés s'inclou en els empaques per a evitar que els consumidors suponguen un error o una averia. Durant la masterización, els fabricants poden dissimular les transicions per a que ocórreguen just abans d'un canvi de cambra o un atre canvi abrupte, com va ocórrer en el DVD de Toy Story. No obstant la major velocitat dels mecanismes òptics i el major tamany dels búferes de senyes dels reproductors actuals han fet este canvi completament transparent per a l'usuari. La pista de senyes de la segona capa comença en la vora del disc i alvança cap al centre, direcció oposta a la primera pista de senyes. Els discs grabables soporten esta tecnologia mantenint compatibilitat en alguns reproductors de DVD i unitats DVD-ROM. Molts gravadors de DVD soporten la tecnologia de doble capa, i el seu preu és comparable en les unitats d'una capa, encara que el mig continua sent considerablement més car i més llent per a gravar.
    • DVD-10: dos cares, capa simple en abdós; 9,4 GB o 8,75 GiB. Discs DVD±R/RW. Heretat del Laserdisc. Dos capes són unides una darrere d'una atra de manera que solament una capa puga ser llegida al mateix temps.
    • DVD-14: dos cares, capa doble en una, capa simple en l'atra; 13,3 GB o 12,3 GiB. Rarament utilisat.
    • DVD-18: dos cares, capa doble en abdós; 17,1 GB o 15,9 GiB. Discs DVD+R. Tant el DVD-14 com el DVD-18 són rars perque la seua fabricació és costosa i difícil.[57] Per lo que els títuls anteriorment llançats en formats de doble cara, actualment es graven en discs DVD-9 o en paquets de dos o més discs.
    • També existixen DVD de 8 cm que són cridats miniDVD (no confondre en cDVD, que són CD que contenen informació de tipo DVD video) que tenen una capacitat d'1,5 GB capa simple. Els primers discs DVD grabables i regrabables varen aparéixer en l'any 2001 com a mijos per a còpia de seguritat, transport d'informació i com a tongada de les cintes VHS per a gravar películes i videos casers.[18] Tres formats varen emergir com a conseqüència sent DVD-R, DVD-RW, DVD+R, DVD+RW i DVD-RAM. DVD-R existix en dos versions: Una per a us general (usant un làser de 650 nm) i una atra per a us professional per a crear discs mestres per a replicar (635nm) sent l'última la que ampra la protecció CSS.[58]

Seguritat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Content Scrambling System.
Erro al crear miniatura:
Jon Lech Johansen, responsable de la ruptura del CSS.

Els discs DVD-Video prensages i venuts en les tendes conten en el sistema de seguritat Content Scrambling System per a complir en dos propòsits:

  1. Evitar que les còpies exactes (byte per byte) dels archius o fluix de video MPEG siguen funcionals en carir de les claus d'accés amagades en l'inici del disc.
  2. Fer que els fabricants complixquen en els estàndarts al moment de fabricar reproductors DVD en ser els discs protegits illegibles en dispositius no aptes. Açò fa que els fabricants deguen obtindre llicències que requerixen l'inclusió del sistema CSS i el restant dels métodos d'administració de drets d'autor (Còdics de regió, Macrovision i la prohibició d'operacions d'usuaris (empleada per a evitar el bot del material com les advertències de drets d'autor o els comercials).[59]

No obstant este sistema finalment va ser vulnerat en l'any de 1999 pel hacker Jon Lech Johansen. Ademés el sistema no s'usa en els discs DVD-R d'us general, DVD-RW, DVD+R, DVD+RW i DVD-RAM, per lo que els materials gravats en estos soports no estan protegits.[55]

Velocitat

[editar | editar còdic]

La velocitat de transferència de senyes d'una unitat DVD està donada en múltiples de 1350 KB/s.

Erro al crear miniatura:
Mecanisme intern d'una unitat DVD-ROM.

Les primeres unitats llectores CD i DVD llegien senyes a velocitat constant (velocitat llineal constant o CLV). Les senyes en el disc passaven baix elàser de llectura a velocitat constant. Com la velocitat llineal (metros/segon) de la pista és tant major quant més alluntats estiga del centre del disc (de manera proporcional al radi), la velocitat rotacional del disc s'ajustava d'acort en quina porció del disc s'estava llegint. Actualment, la major part d'unitats de CD i DVD tenen una velocitat de rotació constant (velocitat angular constant o CAV). La màxima velocitat de transferència de senyes especificada per a una certa unitat i disc s'alcança solament en els extrems del disc. Per tant, la velocitat mija de l'unitat llectora equival al 50-70% de la velocitat màxima per a l'unitat i el disc. Encara que açò pot semblar una desventaja, tals unitats tenen un menor temps de busca, puix mai deuen canviar la velocitat de rotació del disc.

Erro al crear miniatura:
Unitat de DVD-ROM.
Velocitat Mbit/s MB/s MiB/s
1x 10.80 1.35 1.29
2x 21.60 2.70 2.57
2.4x 25.92 3.24 3.09
2.6x 28.08 3.51 3.35
4x 43.20 5.40 5.15
6x 64.80 8.10 7.72
8x 86.40 10.80 10.30
10x 108.00 13.50 12.87
12x 129.60 16.20 15.45
16x 172.80 21.60 20.60
18x 194.40 24.30 23.17
20x 216.00 27.00 25.75
22x 237.60 29.70 28.32
24x 259.20 32.40 30.90

Sistema d'archius

[editar | editar còdic]

Els DVD seguixen el sistema d'archius UDF (universal disk format o format de disc universal) i Joliet. Es va adoptar este sistema d'archius per a reemplaçar a l'estàndar ISO 9660, i el seu principal us és la gravació o regrabación de discs. Va ser desenrollat per OSTA ( Associació de la Tecnologia d'Almagasenament Òptic, en inglés: Optical Storage Technology Association).

Publicació (regions)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Còdics regionals DVD.
Erro al crear miniatura:
Còdics de regió de DVD en el món.

Els còdics de regió de DVD són una tècnica de gestió digital de drets dissenyada per a permetre que els distribuïdors de películes puguen controlar els aspectes d'una obra, incloent el contingut, data de llançament i preu, d'acort a la regió. Açò es conseguix bloquejant els reproductors de DVD per a que solament puguen reproduir els DVD codificats per a la seua regió (ademés dels DVD que no tenen cap còdic de regió). En la pràctica, varis reproductors de DVD permeten reproduir discs de qualsevol regió, o poden ser modificats per a dit propòsit. Existixen discs multirregión i els discs grabables o regrabables (DVD-R d'us general, DVD-RW, DVD+R, DVD+RW i DVD-RAM) no ampren còdics de regió.[55]

Els DVD poden utilisar un còdic, una combinació de còdics (multirregión), tots els còdics (totes les regions) o cap còdic (regió lliure).

Temes migambientals

[editar | editar còdic]

Vida útil

[editar | editar còdic]

La longevitat del format s'estima prenent en conte la cantitat de temps necessària per a que les senyes es tornen illegibles, suponent que per al futur seguixquen existint dispositius capaços de llegir-ho. Varis factors afecten la longevitat: la composició i la calitat del disc, la cantitat d'humitat i llum, la calitat de la gravació basada en la calitat del gravador etc.[60] D'acort a NIST les condicions ideals són una temperatura de 18 °C i un 40% d'humitat relativa. Cantitats menors de temperatura i humitat són encara més favorables. Les senyes gravades comencen a degradar-se en el temps en la majoria dels discs DVD complint una vida útil de més de 30 anys depenent de les condicions d'us, almagasenament i la cantitat de senyes gravades.[61][62]

D'acort a la Optical Storage Technology Association (OSTA), els fabricants afirmen periodos de vida útil des de 30, fins a 100 anys per als discs DVD, DVD-R i DVD+R i una vida útil de fins a 30 anys per als discs DVD-RW, DVD+RW i DVD-RAM.[63] Una investigació realisada pel NIST i la Biblioteca del Congrés d'Estats Units, en proves realisades els resultats varen variar des d'un estimat de més de 45 anys de vida útil per als discs de major calitat fins a menys de 15 anys per a aquells de calitat inferior sent lo normal una vida útil de 15 a 30 anys.[60]

Maneig dels rebujos

[editar | editar còdic]

Els discs DVD antics, maltractats, defectuosos i inservibles s'han convertit en un problema per al mig ambient. ya que en la seua elaboració s'ampren processos contaminants. Per a fabricar un disc s'utilisen 16 grams de policarbonat, material que supon el 50% del cost del disc el qual varia depenent del preu del petròleu. Ademés els discs deuen incorporar alumini, laca i colorants, tots materials no biodegradables. ya que la majoria dels discs solament es grava una volta, la seua informació queda obsoleta i mils d'ells són rebujats tots els dies junt en els seus materials d'embalage contribuint al problema de la contaminació per residus plàstics, dels quals es recicla solament el 9%. Açò provoca el desbordament dels abocadors, obstruïx el fluix dels rius i representen un perill per als ecosistemes marins entre atres problemes.[64][65][66] Per un moment el video baix demanda s'ha presentat com una alternativa més sustentable per la supressió del mig físic. No obstant, per la creixent demanda, la cantitat d'energia consumida pels servidors ha aumentat exponencialment, contribuint al canvi climàtic.[67][68]

En vista d'estos problemes, s'han propost diverses opcions per a afrontar-els. La companyia Sanyo Electric ha desenrollat un disc biodegradable elaborat en dacsa[64], mentres que Sony va desenrollar el disc de paper.[69] Ademés comencen a desenrollar-se centres de reciclage per a aprofitar els materials dels discs obsolets, maltractats o defectuosos i Sony ampra plàstics reciclats a partir de rebujos que inclouen discs descartats per a reduir l'us de plàstic verge.[70][71][72] Aixina mateix, els governs d'alguns països com Tailàndia, Filipines i Malàsia han preparat plans per a priorisar les inversions relacionades en el plàstic, creant aliances entre governs i empreses privades per a promoure el reciclage com una oportunitat econòmica.[65]

Antecessors del DVD

[editar | editar còdic]
  • CD-ROM
  • VHS (Va deixar de vendre's en la majoria del món en 2005 i mundialment en 2016)
  • Betamax
  • Laserdisc
  • VCD
  • SelectaVisión CED (películes en Vinil)

Successors del DVD

[editar | editar còdic]
  • HD DVD, (que va ser descontinuado en 2008)
  • Disc Blu-ray
  • HVD (desenroll suspés)
  • Archival Disc (desenroll suspés)
  • UMD (Universal Mija disc) (PlayStationPortable)
  • Disc UHD bluray 4K
  • MiniDVD

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ dvdforum. org/tech-dvdprimer. htm#1 What does DVD pixen? en el DVD Primer, DVDForum. org. Consultat el 26 de decembre de 2010.
  3. ↑ «nytimes. com/gst/fullpage. html? res=990CEEDA143CF932A25752C0A963958260 », The New York Claves. Consultat el 28 de decembre de 2010.
  4. ↑ «rae. es/dvd? m=form DVD | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-04-27.
  5. ↑ «archive. org/web/20100609050219/http://www. dvdforum. org/faq-dvdprimer. htm#1 DVD Primer». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  6. ↑ «rae. es/dpd/DVD#:~:text=Sigla%20del%20ingl%C3%A9s%20digital%20versatil,sean%20estos%20im%C3%A1genes%20o%20sonido DVD | Diccionari panhispánico de dubtes» (en és). «Diccionari panhispánico de dubtes». Consultat el 2025-04-27.
  7. ↑ «rae. es/espanol-al-dia/plural-de-les-siglas-les-ong-unos-dvd#:~:text=En%20espa%C3%B1ol,%20las%20siglas%20s Plural de les sigles: «les ONG», «uns DVD»» (en és). Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2025-04-27.
  8. ↑ «info. apple. com/pr/press. releases/1995/q3/950503. pr. rel. cd. html Requirements for Future High-Capacity Compact-Disc Format Announced by Computer Industry Technical Group». Apple Computer.
  9. ↑ “Electronic Giants Battle On” . Next Generation (11). Imagine Mija.
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada llançament
  11. ↑ «archive. org/web/20100401235114/http://www. dvdrw. com/ DVD+RW Alliance». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  12. ↑ «DVD: The Five-Inch Digital Video Disc», Buying and Selling Multimèdia Services, CRC Press. ISBN 978-1-136-13437-1.
  13. ↑ «archive. org/web/19970329103433/http://www. videodiscovery. com/vdyweb/dvd/dvdfaq. html alt. video. dvd FAQ». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  14. ↑ «archive. org/web/19990116230959/http://www. e-town. com/news/artículs/dvd1119dea. html TOSHIBA: DVD IS HERE -- ALMOST». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Expansió. Consultat el 2025-04-27.
  16. ↑ «eltiempo. com/archivo/documento/MAM-635721 DVD, DESPUIX DEL TRO DEL VHS». El Temps. Consultat el 2025-04-27.
  17. ↑ «com/volume_5_1/cesreport98. html CES Report, 1998». hometheaterhifi. com. Consultat el 2025-04-27.
  18. ↑ 18,0 18,1 https://worldradiohistory. com/hd2/IDX-UK/Technology/Technology-All-Eras/Archive-Practical-Television-IDX/00s/Television-2001-11-OCR-Page-0006.pdf
  19. ↑ «telegraph. co. uk/technology/3335984/DVD-kills-the-video-show-as-digital-age-takes-over. html DVD kills the video show as digital age takes over» (en en). The Telegraph. Consultat el 2025-04-27.
  20. ↑ «DVD Game Consoles?».Imagine Mija.(18)
  21. ↑ «bizjournals. com/sanjose/stories/2002/01/07/daily34. html DVD sals top VHS sals for first clave». www. bizjournals. com. Consultat el 2025-04-27.
  22. ↑ «go. com/Technology/TechOnDeck/story? id=3820318&page=1 Tech on Deck: The Decline of the DVD Player» (en en). ABC News. Consultat el 2025-04-27.
  23. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. SWI swissinfo. ch. Consultat el 2025-04-27.
  24. ↑ «archive. org/web/20091203110942/http://www. sonystyle. com/webapp/wcs/stores/servlet/CategoryDisplay? catalogId=10551&storeId=10151&langId=-1&identifier=S_BrandShowcase_Blu-ray What is Blu-ray Disc?». Sony. Archivat des d'el sonystyle. com/webapp/wcs/stores/servlet/CategoryDisplay? catalogId=10551&storeId=10151&langId=-1&identifier=S_BrandShowcase_Blu-ray original, el 2009-12-03. Consultat el 2008-11-25.
  25. ↑ «archive. org/web/20090822172353/http://www. dvddemystified. com/dvdfaq. html#3.13 DVD FAQ: 3.13 – What about the new HD formats?». Archivat des d'el dvddemystified. com/dvdfaq. html#3.13 original, el 2009-08-22. Consultat el 2008-11-25.
  26. ↑ https://www. businesswire. com/news/home/20200106005785/en/Blu-Ray-DVD-Players-Market-Trends-in-China---Demand-for-Blu-Ray-DVD-Players-will-Continue-to-Grow-at-8-by-2027---ResearchAndMarkets. com
  27. ↑ 27,0 27,1 «circana. com/post/as-netflix-shutters-its-disc-rental-business-the-dvd-and-blu-ray-disc-industry-still-generates-1-3 As Netflix Shutters its Disc Rental Business, the DVD and Blu-ray Disc Industry Still Generates $1.3» (en en). Circana. Consultat el 2025-04-27.
  28. ↑ «archive. org/web/20080914030503/http://www. movieweb. com/dvd/news/20/26720. php High-Definition Sals Far Behind Standard DVD's First Two Years». Movieweb. com. Archivat des d'el movieweb. com/dvd/news/20/26720. php original, el 2008-09-14. Consultat el 2009-08-22.
  29. ↑ «archive. org/web/20110623032411/http://blu-raystats. com/MarketShare/index. php Blu-ray takes 25% Market share». Archivat des d'el blu-raystats. com/MarketShare/index. php original, el 2011-06-23. Consultat el 2011-06-28.
  30. ↑ «milenio. com/tecnologia/samsung-descontinua-reproductores-blu-ray-4k-bajas-ventas Samsung descontinúa els reproductors Blu-ray en 4K per baixes vendes» (en és-mx). Grup Mileni. Consultat el 2025-04-27.
  31. ↑ «avpasion. com/blu-ray-uhd-ventas/ UHD Blu-ray i les seues baixes vendes deixen palesa el fi d'este dispositiu» (en és). www. avpasion. com. Consultat el 2025-04-27.
  32. ↑ «xatakahome. com/samsungcurveduhdtv/como-aprovechar-un-televisor-uhd-con-contenidos-full-hd-asi-funciona-el-escalado Cóm aprofitar un televisor UHD en continguts full HD: aixina funciona l'escalat» (en és). Xataka Smart Home. Consultat el 2025-04-27.
  33. ↑ «tvhifipro. com/blog/que-es-escalado-4k/#:~:text=Este%20escalado%20consiste%20en,%20c%C3%A1lculos,se%20ver%C3%A1%20mejor%20o%20peor Escalat 4K: ¿Qué és i en que consistix?» (en és). www. tvhifipro. com. Consultat el 2025-04-27.
  34. ↑ Martorana. «archive. org/web/20160304035936/http://seekingalpha. com/artícul/171207-slow-blu-ray-adoption-a-threat-to-hollywood-s-bottom-line Slow Blu-ray Adoption: A Threat to Hollywood's Bottom Line?». Seeking Alpha. Archivat des d'el com/artícul/171207-slow-blu-ray-adoption-a-threat-to-hollywood-s-bottom-line original, el 2016-03-04. Consultat el 2011-08-09.
  35. ↑ BusinessWeek.Consultat el 2009-08-22.
  36. ↑ «archive. org/web/20121209225024/http://www. aintitcool. com/display. cgi? id=24344 Kirk/Spock STAR TREK To Get All-New HD Spaceships». Aintitcool. com. Archivat des d'el aintitcool. com/display. cgi? id=24344 original, el 2012-12-09. Consultat el 2009-08-22.
  37. ↑ Burt. «archive. org/web/20181017133029/http://www. denofgeek. com/us/dvd-bluray/star-trek/261992/star-trek-ds9-voyager-hd-blu-ray-willikely-never-happen Star Trek: DS9 & Voyager HD Blu-Ray Willikely Never Happen». Donen of Geek. Archivat des d'el denofgeek. com/us/dvd-bluray/star-trek/261992/star-trek-ds9-voyager-hd-blu-ray-willikely-never-happen original, el 2018-10-17. Consultat el 2019-01-12.
  38. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Electronics. howstuffworks. com. Archivat des d'el howstuffworks. com/are-dvds-becoming-obsolete. htm original, el 2015-04-05. Consultat el 2016-12-30.
  39. ↑ Romà. «archive. org/web/20150412025847/http://screencrush. com/dvd-sals-decline-study/ Is the DVD Becoming Obsolete?». ScreenCrush. Archivat des d'el com/dvd-sals-decline-study/ original, el 2015-04-12. Consultat el 2016-12-30.
  40. ↑ «archive. org/web/20150412082730/http://www. cinemablend. com/new/DVD-Going-Way-VHS-2016-43349. html DVD Going The Way Of VHS In 2016 – CINEMABLEND». Cinemablend. com. Archivat des d'el cinemablend. com/new/DVD-Going-Way-VHS-2016-43349. html original, el 2015-04-12. Consultat el 2016-12-30.
  41. ↑ Sweney. «archive. org/web/20180103030245/https://www. theguardian. com/media/2017/jan/05/film-and-tv-streaming-and-downloads-overtake-dvd-sals-for-first-time-netflix-amazon-uk Film and TV streaming and downloads overtake DVD sals for first clave». Theguardian. com. Archivat des d'el theguardian. com/media/2017/jan/05/film-and-tv-streaming-and-downloads-overtake-dvd-sals-for-first-time-netflix-amazon-uk original, el 2018-01-03. Consultat el 2017-10-28.
  42. ↑ https://www. cbc. ca/news/entertainment/25-years-of-dvd-1.6245540
  43. ↑ «cnn. com/2022/07/19/netflix-suscriptores-segundo-trimestre-trax/ Netflix va perdre 970.000 subscriptors en el segon trimestre de 2022 (una menor caiguda de l'esperada)» (en és). CNN. Consultat el 2025-04-27.
  44. ↑ «elespanol. com/random/hbo-max-y-warner/17713. html Totes les séries i películes cancelades per Warner: ¿quin és el motiu?» (en és). Vandal Random. Consultat el 2025-04-27.
  45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Hipertextual. Consultat el 2025-04-27.
  46. ↑ «elespanol. com/random/disney-pierde-millones-de-suscriptores-por-primera-vez-en-su-historia-y-es-preocupante/19372. html Disney+ pert millons de subscriptors per primera volta en la seua història i és preocupant» (en és). Vandal Random. Consultat el 2025-04-27.
  47. ↑ https://www. infobae. com/tecno/2025/10/29/falla-global-de-microsoft-azure-un-miercoles-negro-con-fallas-en-internet/
  48. ↑ https://www. bbc. com/mundo/artículs/cge57zllpnro
  49. ↑ https://es. euronews. com/next/2025/12/05/la-caida-de-cloudflare-afecta-a-sitios-como-zoom-fortnite-y-linkedin-lo-que-sabemos
  50. ↑ https://es. hollywoodreporter. com/la-gen-z-esta-volviendo-a-els-dvds
  51. ↑ «howstuffworks. com/blu-ray. htm#pt2 How Blu-ray Discs Work» (en en-us). HowStuffWorks. Consultat el 2025-04-27.
  52. ↑ «iso. org/ittf/PubliclyAvailableStandards/index. html Publicly Available Standards». standards. iso. org. Consultat el 2025-04-27.
  53. ↑ «iso. org/standard/52065. html ISO/IEC 17344:2009» (en en). ISO. Consultat el 2025-04-27.
  54. ↑ «iso. org/standard/52064. html ISO/IEC 17341:2009» (en en). ISO. Consultat el 2025-04-27.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 «info/dvdfaq. html DVD FAQ» (en en). demystified. info. Consultat el 2025-04-27.
  56. ↑ https://web. archive. org/web/20080313232626/http://www. hometheaterhifi. com/cgi-bin/shootout. cgi? function=search&artículs=all&type=&manufacturer=0&maxprice=0&deInt=0&mpeg=0
  57. ↑ «afterdawn. com/glossary/term. cfm/dvd-14 What means DVD-14? - AfterDawn». www. afterdawn. com. Consultat el 2025-04-27.
  58. ↑ «archive. org/web/20110727112708/http://www. taperesources. com/dvd_media. html DVD Mija / DVD-R Mija - Tape Resources». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  59. ↑ https://web. archive. org/web/20090318151452/http://www. dvd-copy. com/reference/IEEE-doc-copyproc.pdf
  60. ↑ 60,0 60,1 https://www. loc. gov/preservation/resources/rt/NIST_LC_OpticalDiscLongevity.pdf
  61. ↑ «archive. org/web/20130104223809/http://www. itl. nist. gov/iad/894.05/docs/disccare. html NIST Digital Mija Group: docs/disccare». web. archive. org. Consultat el 2025-04-27.
  62. ↑ «makeuseof. com/tag/cds-truth-cddvd-longevity-mold-rot/ How Long Do CDs/DVDs Last? The Truth About Lifespan, Mold, and Rot» (en en). MUO. Consultat el 2025-04-27.
  63. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. osta. org. Consultat el 2025-04-27.
  64. ↑ 64,0 64,1 «terra. org/categorias/articulos/reciclaje-de-cds-y-dvds Reciclage de CDs i DVDs | Terra. org - Ecologia pràctica» (en és). www. terra. org. Consultat el 2025-04-27.
  65. ↑ 65,0 65,1 «archive. org/web/20240222002000/https://blogs. worldbank. org/es/voces/residuos-plasticos-creciente-amenaza-y-oportunidad-desperdiciada Els residus plàstics són una amenaça creixent i una oportunitat desperdiciada» (en és). Blogs del Banc Mundial. Archivat des d'el worldbank. org/es/voces/residuos-plasticos-creciente-amenaza-y-oportunidad-desperdiciada original, el 2024-02-22. Consultat el 2025-04-27.
  66. ↑ «greenpeace. org/es/trabajamos-en/consumisme/plasticos/como-llega-el-plastico-a-els-oceanos-y-que-sucede-entonces/ ¿Cóm aplega el plàstic als oceans? | Greenpeace Espanya» (en és). ÉS | Greenpeace Espanya. Consultat el 2025-04-27.
  67. ↑ «theguardian. com/environment/2017/dec/11/tsunami-of-data-could-consume-fifth-global-electricity-by-2025 ». Consultat el 2025-04-27 (en en-GB).
  68. ↑ «com/2020/02/netflix-energia-luz-40-000-casas Netflix usa tanta energia que podria donar-li llum a 40.000 cases per un any sancer» (en és). Hipertextual. Consultat el 2025-04-27.
  69. ↑ «com/sony-prepara-discos-de-papel-con-capacidad-per a-25-gb/6912 Sony prepara discs de paper en capacitat per a 25 Gb | Diari TU» (en en-us). Consultat el 2025-04-27.
  70. ↑ «org/reciclando-cd/ Reciclant CD, ¿cóm fer-ho? | Ecoembes» (en és). Ecoembes Reduïx Reutilisa i Recicla. Consultat el 2025-04-27.
  71. ↑ «archive. org/web/20230402053249/https://www. cederika. com/index. php? option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301 Cederika - Reciclage i reciclat de dvds, cds i discs, destruccion de cd» (en és). www. cederika. com. Archivat des d'el cederika. com/index. php? option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301 original, el 2023-04-02. Consultat el 2025-04-27.
  72. ↑ «archive. org/web/20241219020341/https://www. sony. com. mx/electronics/tv-ecologiques Sostenibilitat en els TV BRAVIA | Sony Mexico» (en és). www. sony. com. mx. Archivat des d'el sony. com. mx/electronics/tv-ecologiques original, el 2024-12-19. Consultat el 2025-04-27.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: DVD en el Viccionari. Plantilla:RAER

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=DVD&oldid=1111531»