Diol
-Propylene_glycol_Structural_Formulae_caps_block_2_.svg){kind=link}
Un diol o glicol és un compost químic que conté dos grups hidroxilo (grups -OH).
Un diol veïnal és un diol en dos grups hidroxilo en posicions veïnals, és dir, units a àtoms adjacents. Els eixemples inclouen l'1,2-etanodiol o etilenglicol, HO-(CH2)2-OH, un ingredient comú dels productes anticongelants, i el propà-1,2-diol o propilenglicol , HO-CH2-CH(OH)-CH3.
Un diol geminal té dos grups hidroxilos enllaçats al mateix àtom. Els eixemples inclouen el metanodiol H2C(OH)2 i l'1,1,1,3,3,3-hexafluorpropano-2,2-diol (F3C)2C(OH)2, la forma hidratada de la hexafluoracetona.
Eixemples de dioles en els que els grups funcionals hidroxilo estan més separats inclouen el 1,4-butanodiol HO-(CH2)4-OH i el bisfenol A.
Síntesis
[editar | editar còdic]Degut a que els dioles són un grup funcional comú, s'han desenrollat numerosos métodos de preparació.
- Els dioles veïnals es poden produir a partir de la oxidació d'alquenos, generalment en permanganato de potassi diluït en mig àcit. EL us de permanganato de potassi en mig alcalino (VII) produïx un color que canvia de púrpura obscur a vert clar; el permanganato de potassi en mig àcit es torna transparent i incoloro.
- El tetróxido d'osmi es pot utilisar igualment per a oxidar els alquenos a dioles veïnals.
- El peròxit d'hidrogen reacciona en un alqueno per a donar el epóxido i llavors, per saponificación al diol. Per eixemple, en la síntesis de trans-1,2-ciclohexanodiol[1] o per mig de microrreactor:[2]
Una reacció química cridada dihidroxilación asimètrica de Sharpless es pot utilisar per a reduir dioles quirales a partir de alqueno utilisant un reactiu osmiato i un catalisador quiral.
- Un atre método és la cis-hidroxilación de Woodward (cis diol) i la reacció Prévost (anti diol), que es descriu a continuació, en la que abdós utilisen yodo i la sal d'argent d'un àcit carboxílic.
- En la reacció de Prins es poden formar 1,3-dioles en una reacció entre un alqueno i formaldehit.
- Els dioles geminales es poden formar per hidratació de cetones.
Reacció
[editar | editar còdic]Dioles en general
[editar | editar còdic]Un diol reacciona com un alcohol, en reaccions com la esterificació i la formació d'éter.
Dioles com el etilenglicol s'utilisen com co-monòmers en reaccions de polimerisació formant polímeros que inclouen els polièsterés i els poliuretanos. Un monòmer diferent en dos grups funcionals idèntics, requerix reactius com dioildicloruro o àcit dioico per a continuar el procés de polimerisació a través de repetits processos d'esterificació.
Un diol pot convertir-se en un éter cíclico utilisant un catalisador àcit, és la ciclización diol. En primer lloc, ocorre la protonación del grup hidroxilo. Llavors, per mig d'una substitució nucleofílica intramolecular, el segon grup hidroxilo ataca el carbono deficient d'electrons. Sempre que existixquen suficients àtoms de carbono per a que la tensió angular no siga massa, es formarà un éter cíclico.
Dioles veïnals
[editar | editar còdic]En la ruptura de glicol, l'enllaç C-C en un diol veïnal es trenca en formació de grups funcionals cetona o aldehits.
Dioles geminales
[editar | editar còdic]En general, els dioles geminales orgànics es deshidratan fàcilment per a formar un grup carbonilo. Per eixemple, el àcit carbónico ((HO)2C = O) és inestable i té tendència a convertir-se en diòxit de carbono (CO2) i aigua (H2O). No obstant, en rares ocasions el equilibri químic està a favor del diol geminal. Per eixemple, quan el formaldehit (H2C = O) es dissol en aigua es favorix el diol geminal (H2C (OH)2), metanodiol. Un atre eixemple són els dioles geminales cíclicos decahidroxiciclopentano (C5(OH)10) i dodecahidroxiciclohexano (C6(OH)12), que són estables, mentres que el corresponent oxocarbono (C5O5 i C6O6) no sembla ser-ho.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ trans-cyclohexanediol Organic Syntheses, Coll. Vol. 3, p.217 (1955); Vol. 28, p.35 (1948) http://www.orgsynth.org/orgsyn/pdfs/CV3P0217.pdf.
- ↑ Advantages of Synthesizing trans-1,2-Cyclohexanediol in a Continuous Flow Microreactor over a Standard Glass Apparatus Andreas Hartung, Mark A. Keane, and Arno Kraft J. Org. Chem. 2007, 72, 10235-10238 doi:10.1021/jo701758p
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.