Geoparque de la Costa Vasca
El Geoparque de la Costa Vasca (oficialment, Geoparkea), és un geoparque localisat en el País Vasc, nort d'Espanya, a la vora del mar Cantàbrica. Ocupa casi la totalitat de la costa guipuscoana comprenent la rasa mareal entre Deva i Zumaya estenent-se fins a Motrico, ya en el llímit en Viscaya. El geoparque s'estén pels municipis de Zumaya, Deva i Motrico.
El Geoparque de la Costa Vasca està integrat en la Ret global de geoparques (GGN) i administrat per l'Associació per a la Gestió del Geoparque de la Costa Vasca, Geogarapen, constituïda en 2009, pels tres ajuntaments implicats. El 17 de novembre de 2015 va ser nomenat geoparque mundial de la UNESCO i integrat en la ret mundial de geoparques.[1]
En els penya-segats de la rasa mareal aflora la roca en facies de tipo flysch que s'eleven verticalment permetent observar i estudiar de forma contínua els diferents acontenyiments geològics ocorreguts en l'història de la terra en un periodo d'uns xixanta millons d'anys, entre ells destaca per popularitat el denominat llímit K/Pg que marca el pas del Cretácico al Paleógeno, quan va tindre lloc l'episodi d'extinció en massa que va acabar en els dinosauris fa 66 millons d'anys.
Geologia
[editar | editar còdic]|
<timeline> ImageSize = width:311 height:500 PlotArea = left:40 right:5 bottom:40 top:3 AlignBars = justify Colors = aneu:Cenozoico value:rgb(0.949,0.976,0.114) aneu:Paleógeno value:rgb(0.992,0.604,0.3216) aneu:Eoceno value:rgb(0.9921,0.7059,0.4235) aneu:Ypresiense value:rgb(0.9882,0.6549,0.451) aneu:Paleoceno value:rgb(0.9921,0.6549,0.3725) aneu:Thanetiense value:rgb(0.9921,0.749,0.4353) aneu:Selandiense value:rgb(0.996,0.749,0.396) aneu:Daniense value:rgb(0.9921,0.7059,0.3843) aneu:Mesozoico value:rgb(0.4039,0.7725,0.7921) aneu:Cretácico value:rgb(0.4980,0.77647,0.3059) aneu:Cretacicosup value:rgb(0.651,0.847,0.29) aneu:Maastrichtiense value:rgb(0.949,0.9804,0.549) aneu:Campaniense value:rgb(0.902,0.9569,0.498) aneu:Santoniense value:rgb(0.851,0.9372,0.4549) aneu:Coniaciense value:rgb(0.8,0.9137,0.4078) aneu:Turoniense value:rgb(0.749,0.89,0.3647) aneu:Cenomaniense value:rgb(0.7,0.8706,0.3255) aneu:Cretacicoinf value:rgb(0.549,0.8039,0.341) aneu:Albiense value:rgb(0.8,0.9176,0.592)
Definix $markgreen = text:"*" textcolor:darkgreen shift:(0,2) fontsize:10 PlotData= align:center textcolor:black fontsize:7 mark:(line,white) width:65 shift:(0,-5) bar:Periodo from:-66 till: -47.8 text:"Paleógeno" color:paleógeno from:-113.0 till: -66 text:"Cretácico" color:cretácico bar:Época from:-56 till: -47.8 text:"Eoceno" color:eoceno from:-66 till: -56 text:"Paleoceno" color:paleoceno from:-100.5 till: -66 text:"Superior" color:cretacicosup from:-113 till: -100.5 text:"Inferior" color:cretacicoinf bar:Edat from:-56 till: -47.8 text:"Ypresiense" color:ypresiense from:-59.2 till: -56 text:"Thanetiense" color:thanetiense from:-61.6 till: -59.2 text:"Selandiense" color:selandiense from:-66 till: -61.6 text:"Daniense" color:daniense from:-72.1 till: -66 text:"Maastrichtiense" color:maastrichtiense from:-83.6 till: -72.1 text:"Campaniense" color:campaniense from:-86.3 till: -83.6 text:"Santoniense" color:santoniense from:-89.8 till: -86.3 text:"Coniaciense" color:coniaciense from:-93.9 till: -89.8 text:"Turoniense" color:turoniense from:-100.5 till: -93.9 text:"Cenomaniense" color:cenomaniense from:-113 till: -100.5 text:"Albiense" color:albiense bar:Events at: -56 text:"P/I" at: -59.2 text:"GSSP" at: -61.6 text:"GSSP" at: -66 text:"K/Pg" </timeline>
Escala en millons d'anys. |
Destaquen els tretze quilómetros de penya-segats en els que afloren roques sedimentàries en facies de tipo flysch, i que reflectixen de forma contínua uns xixanta millons d'anys de l'història de la Terra,[2] des del Albiense (Cretácico Inferior) fins al Ypresiense (Eoceno Inferior), registrant-se a lo manco quatre llímits majors de l'escala cronoestratigráfica global, incloent el pas del Cretácico al Paleógeno (llímit K/Pg), quan va tindre lloc l'episodi d'extinció en massa que va acabar en els dinosauris fa 66 millons d'anys. És la secció estratigráfica contínua en més llímits cronoestratigráficos correlativos a nivell mundial.[3]
En els afloraments rocosos de la plaja de Itzurun de Zumaya, l'Unió Internacional de Ciències Geològiques ha establit la secció i punt de estratotipo de llímit global (GSSP) de les bases dels pisos Selandiense[4][5] (datada en 61,6 millons d'anys) i Thanetiense[6][5] (datada en 59,2 millons d'anys), segon i tercer pisos de la série Paleoceno, respectivament, referents mundials per a estes unitats cronoestratigráficas de l'escala temporal geològica.
En la secció de Zumaya es troba aixina mateix registrat el trànsit entre els pisos Thanetiense i Ypresiense —i, per tant, entre les séries Paleoceno i Eoceno—, datat en 56 millons d'anys, i que ha aportat valiosa informació sobre el màxim tèrmic que va ocórrer en este moment de l'història de la Terra.[7]
En el conjunt del Geoparque s'han descrit un total de 54 llocs d'interés geològic (LIG), que inclouen roques sedimentarias, roques volcàniques (ofiolitas), relleus càrstics (dolinas, poljés), estructures tectónicas (plegues, fallas), formacions minerals (septarias), etc.[8]
L'aflorament del llímit Cretácico-Paleógeno està propost ademés com «Global Geosite» (Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «KT002: Llímit Cretácico/Terciario de Zumaya» dins del grup de contexts geològics «El Llímit Cretácico–Paleógeno (K/Pg)».[9]
El flysch negre
[editar | editar còdic]
La part més occidental del geoparque, els penya-segats entre Deva i Motrico, està format pel denominat flysch negre, que correspon als afloraments dels sediment més antics. Es que es varen formar en un periodo d'entre 110 i 97 millons d'anys en el context de la formació del golf de Viscaya, en el que es va donar un fondo marí irregular de profunts canons i blocs més elevats llimitats per grans falla per a on accedia aigua calenta i magma. Està format principalment per dos tipos de roques les lutitas negres i capes de turbiditas, arenisca grogues, que conté també siderita, mineral de ferro de color roig vi. La gruixa del conjunt de capes del flysch negre és d'uns 1000 metros.
El flysch negre és molt ric en nòduls molts d'ells del tipo septaria, l'estudi d'estes roques dona informació sobre la vida microbiana existent durant la seua formació i la manera de que eixos microbis podien reaccionar davant els diferents tipos de decorreguts que podrien circular sobre el sediment bla.[10] També és ric en fòssils sent un dels pocs llocs del món en els que es poden trobar amonites jagantes.[11]
Les roques tipo lutitas de color negre es varen formar per decantament llent de sediment fins i chicotetes closques d'organismes marins. El color negre es deu al seu alt contingut de matèria orgànica. Les capes donen turbiditas són més dures i tenen color groguenc, es varen formar per la caiguda de grans llaus d'aigua i arena des de zones més someras. Entre elles es poden trobar extractes de siderita.
Els penya-segats existents entre la plaja Kardala de Motrico i Saturrarán es troba en la part superior del flysch negre en el que afloren de manera excepcional les margas en nòduls i capes contínues de siderita que en la seua base presenten un tram de 2 metros de gruixa de calcàrees nodulosas i margas en una gruixa màxima és de 300 metros pero no aflora el seu sostre. Este aflorament pertany al periodo Albiense superior terminal. L'àrea d'este entorn, conegut com Sèt plages, és de 112,54 ha.
En les calcàrees nodulosas s'observa cementación per carbonat que estan relacionades per activitat bacteriana provinent d'escapes hidrotermales rics en hidrocarburs ascendents per fractures lligades a la falla. En nòduls sideríticos es troben ocasionalment fòssils de amonites i atres invertebrats que daten els extractes.[12]
Punts d'interés
[editar | editar còdic]El geoparque conta en dos centres d'interpretació, un ubicat en Zumaya dedicat al llímit K/T i un atre en Motrico, dedicat als fòssils del cridat flysch negre. En Zumaya també un espai cultural dedicat al pintor eibarrés Ignacio Zuloaga.
- Centre d'Interpretació Algorri
En centre d'interpretació de Algorri, pren el nom del lloc a on s'ubica en zumaya l'extracte que marca el Llímit K/Pg popular per ser la marca la 5.ª gran extinció a escala planetària, a on es creu es varen extinguir la majoria de les espècies de dinosauris. En el centre s'explica este llímit, el Llímit K/Pg, i formació del flysch.[13]
- Centre d'Interpretació Geològica Nautilus
El Centre d'Interpretació Geològica Nautilus s'ubica en Motrico i expon una important colecció de fòssils realisada per Jesús María Narváez i Esperanza Azkarraga provinent del flysch negre que conforma els penya-segats del parage coster de Motrico. Estos fòssils tenen més de 100 millons d'anys d'antiguetat. És rellevant la gran selecció de fòssils jagants, amonites principalment, descoberts en les roques més antigues del geoparque.
- Z Espai Cultural
Ubicat en el marge dret de la riga del Urola en Zumaya es troba el Z Espai Cultural que ha segut integrat dins de les instalacions culturals del Geoparque de la Costa Vasca. El conjunt ocupa una antiga ermita de el XV i una antiga hospedería de peregrins del Camí de Santiago que varen ser recuperades en 1910 pel pintor Ignacio Zuluaga per a la seua utilisació com a estudi i taller. Pertanyent als hereus de l'artiste, en 2012 pansa ser gestionat per la "Associació Espai Cultural Zuluaga" i en ell s'expon una selecció d'obres del pintor eibarrés i d'artistes moderns i contemporàneus reconeguts internacionalment com Picasso, Miró i Tàpies, entre uns atres.
En l'àmbit del geoparque destaquen llocs d'interés etnogràfic i històric com el port i caixco històric de Motrico i Zumaya, la Cova de Ekain en Deva o les zones rurals de Icíar, Lastur o Sasiola i la vall en el tram final del riu Deva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Geoparke de la Costa Vasca, nomenat geoparque mundial per la UNESCO
- ↑ Càceres, P. (20 de febrer de 2011). «La plaja vasca a on es pot tocar el meteorit que va matar als dinosauris [1] archivat en Wayback Machine.». El Món, Eureka: 6-7
- ↑ Hilario, A. (2011) «Flysch, el murmuri de les roques [2] archivat en Wayback Machine.». Geo: 7 págs.
- ↑ Ogg, G. (coord.) «Base of the Selandian Stage of the Paleogene System in the Zumaia section, Spain». Geologic TimeScale Foundation. Consultat el 20 de febrer de 2013
- ↑ 5,0 5,1 Schmitz, B.; Pujalte, V.; Molina, E.; Monechi, S.; Orue-Etxebarria, X.; Speijer, R. P.; Alegret, L.; Apellaniz, E.; Arenillas, I.; Aubry, M.-P.; Baceta, J. I.; Berggren, W. A.; Bernaola, G.; Cavaller, F. Clemmensen, Dinarès-Turell, A. J.; Dupuis, C.; Heilmann-Clausen, C.; Hilario Orús, A.; Knox, R.; Martín-Rubio, M.; Ortiz, S.; Payros, A.; Petrizzo, M. R.; Salis, K. von; Sprong, J.; Steurbaut, E. i Thomsen, E. (2011) «The Global Stratotype Sections and Points for the bases of the Selandian (Middle Paleocene) and Thanetian (Upper Paleocene) stages at Zumaia, Spain
- Archivat el 5 de novembre de 2014 archivat en Wayback Machine.». Episodes, 34(4): 220-243
- ↑ Ogg, G. (coord.) «Base of the Thanetian Stage of the Paleogene System in the Zumaia section, Spain». Geologic TimeScale Foundation. Consultat el 20 de febrer de 2013
- ↑ Alegret, L.; Ortiz, S.; Orue-Etxebarría, X.; Bernaola, G.; Baceta, J. I.; Monechi, S.; Apellanz, E. i Pujalte, V. (2009) «The Paleocene-Eocene thermal maximun: new data on microfossil turnover at the Zumaya section, Spain». Palaios, 24: 318-328
- ↑ Mapa i Llocs d'Interés Geològic (LIG) [3] archivat en Wayback Machine.. Geoparkea
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Consultat el 23 de novembre de 2014.
- ↑ Estudiant les concrecions. Mig: Panel explicatiu de l'exposició en l'oficina d'informació turística de Deva Autor: redacció Data de la consulta: 7 d'agost de 2025
- ↑ Naturalea Mutriku goja d'un entorn natural sense parell gràcies a la seua ubicació entre la mar i la montanya. Mig': Mutriku turismoa Autor: redacció 'Data de la consulta: 7 d'agost de 2025
- ↑ LIG 23 Flysch Negre de les Sèt Plages (Kardal-Saturraran) Mig: Web del Govern Vasc Autor: redacció Data de la consulta: 7 d'agost de 2025
- ↑ Hilario, Asier (2008). El flysch de Zumaia i centre Algorri: divulgació geològica i gestió d'un aflorament espectacular (Zumaia, País Vasc). De Re Metallica, 10-11: 1-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geoparque de la Costa Vasca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.