Rasa mareal entre Deva i Zumaya

La rasa mareal de Deva i Zumaya, zona coneguda com els penya-segats de Itzurun, és una rasa mareal, situada en la costa oest de la província vasca de Guipúscoa (nort d'Espanya), entre els municipis de Deva i Zumaya. Este tram, el més espectacular de la rasa mareal que recorre la costa vasca, des de Haitzandi fins a Haitzabal, té una llongitut de 8 km i una importància geològica de primer orde en aflorar els sediment de tipo flysch de forma casi vertical. La riquea geològica que guarda solament és parangonable en els penya-segats del canal de la Taca, la zona de Stevens Klint en Dinamarca i alguns punts de la regió italiana d'Umbria-Marche.

Junt en els penya-segats que s'estenen entre la plaja Kardala de Motrico i Saturrarán, la zona coneguda com Sèt plages, conforma el Geoparque de la Costa Vasca que aplega fins al llímit en Viscaya.

Descripció

Es tracta d'un espai d'importància tant a nivell nacional com a internacional per la presència de penya-segats en els que la facies flysch és dominant. Es tracta de seqüències d'estrats en els que a modo de jagantesques «milhojas» s'alternen capes dures (calcàrees i areniscas) i blanes (margas i roques arcillosas) que es mostren verticals possibilitant vore les diferents capes de sediment que normalment estan de modo horisontal.

És la rasa mareal major de la mar Cantàbric i d'Europa, s'estén 5 km mar adins encara que solament es poden vore uns 200 o 300 m en marea baixa. És cridaner i espectacular vore cóm els flysch verticals s'internen en la mar a modo d'un gran costillar.

En Zumaya es pot observar, des de la plaja de Mendata fins a passada la de Sant Telmo, en Punta Mariantón, dos parts diferenciades depenent de l'época de formació. Des de Mendata fins a l'extrem oriental de Aitzuri és del Cretácico Superior (de fa uns 100 millons d'anys) i des de Aitzuri fins a Punta Mariantón la formació pertanyent al Terciario (fa uns 65 millons d'anys). Estes àrees estan dividides a la seua volta en diferents subsecciones que corresponen a diferents époques geològiques.

• En plaja Mendata, 300 metros de flysch calcáreo (alternança de margas, margocalizas i calcàrees micríticas) del Cretácico Superior.

• En la ensenar de Aitzuri, 1300 metros de flysch detrític-calcáreo (margas, margocalizas i calcàrees arenenques de gra molt fi) del Cretácico Superior.

• A l'est de Aitzuri, 200 metros de flysch de transició (margas, margocalizas i calcàrees margosas) del Cretácico Superior.

• En Punta Aitzgorri (Algorri), 180 metros de capes roges (margas roig viu, margocalizas i calcàrees) del Terciario.

• En la plaja de Sant Telmo, 150 metros de flysch de transició (calcàrees micríticas de to gris clar, margas i margocalizas) del Terciario.

• En Punta Mariantón, 300 metros de flysch terciario (alternança de areniscas i lutitas) del Terciario.

Rellevància

Els sediment marins que afloren verticalment en forma de flysch té tres valors rellevants per a l'estudi científic: continuïtat estratigráfica, riquea en el contingut de fòssils, tant en micro com en macro fòssils i conservació del magnetisme antic de la Terra al mateix temps que contenen senyals geoquímicas com les relacions entre isòtops estables d'estronci, carbono, oxigen o sofre.

Les característiques anteriors junt a les característiques pròpies de la zona de costa que sofrix l'inundació de les marees donen com resultat una doble importància, per un costat la biològica i per un atre la geològica, esta última és la que fa verdaderament rellevant esta rasa mareal.

Biològica

La rasa mareal de Deva és un espai molt ric des del punt de vista de la biodiversitat en un valor equiparable al d'atres espais costers en Espanya i de les més riques del Cantàbric.

La flora, tant marina que està representada per multitut d'espècies d'algas, com a terrestre

que es desenrollen en les parets verticals que conformen els penya-segats. Són una unitat de roquedos en molt poca terra i escassa aigua. En estes parets abunden les oquedades, clavills i resaltes en els que s'han establit espècies rupícoles (que es crían en les roques) i a on anidan moltes aus.

En la baixa mar, en les cubetas, bassals i pous que es formen es dona una gran diversitat d'espècies marines, des de crustacis a menuts pececillos.

Geologia

Escala geològica del temps registrat en els sediment del flysch del Geoparque <timeline> ImageSize = width:311 height:500 PlotArea = left:40 right:5 bottom:40 top:3 AlignBars = justify Colors = aneu:Cenozoico value:rgb(0.949,0.976,0.114) aneu:Paleógeno value:rgb(0.992,0.604,0.3216) aneu:Eoceno value:rgb(0.9921,0.7059,0.4235) aneu:Ypresiense value:rgb(0.9882,0.6549,0.451) aneu:Paleoceno value:rgb(0.9921,0.6549,0.3725) aneu:Thanetiense value:rgb(0.9921,0.749,0.4353) aneu:Selandiense value:rgb(0.996,0.749,0.396) aneu:Daniense value:rgb(0.9921,0.7059,0.3843) aneu:Mesozoico value:rgb(0.4039,0.7725,0.7921) aneu:Cretácico value:rgb(0.4980,0.77647,0.3059) aneu:Cretacicosup value:rgb(0.651,0.847,0.29) aneu:Maastrichtiense value:rgb(0.949,0.9804,0.549) aneu:Campaniense value:rgb(0.902,0.9569,0.498) aneu:Santoniense value:rgb(0.851,0.9372,0.4549) aneu:Coniaciense value:rgb(0.8,0.9137,0.4078) aneu:Turoniense value:rgb(0.749,0.89,0.3647) aneu:Cenomaniense value:rgb(0.7,0.8706,0.3255) aneu:Cretacicoinf value:rgb(0.549,0.8039,0.341) aneu:Albiense value:rgb(0.8,0.9176,0.592) Period = from:-115 till:-47 TimeAxis = orientation:vertical ScaleMajor = unit:year increment:5 start:-115 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:-115 Definix $markgreen = text:"*" textcolor:darkgreen shift:(0,2) fontsize:10 PlotData= align:center textcolor:black fontsize:7 mark:(line,white) width:65 shift:(0,-5) bar:Periodo from:-66 till: -47.8 text:"Paleógeno" color:paleógeno from:-113.0 till: -66 text:"Cretácico" color:cretácico bar:Época from:-56 till: -47.8 text:"Eoceno" color:eoceno from:-66 till: -56 text:"Paleoceno" color:paleoceno from:-100.5 till: -66 text:"Superior" color:cretacicosup from:-113 till: -100.5 text:"Inferior" color:cretacicoinf bar:Edat from:-56 till: -47.8 text:"Ypresiense" color:ypresiense from:-59.2 till: -56 text:"Thanetiense" color:thanetiense from:-61.6 till: -59.2 text:"Selandiense" color:selandiense from:-66 till: -61.6 text:"Daniense" color:daniense from:-72.1 till: -66 text:"Maastrichtiense" color:maastrichtiense from:-83.6 till: -72.1 text:"Campaniense" color:campaniense from:-86.3 till: -83.6 text:"Santoniense" color:santoniense from:-89.8 till: -86.3 text:"Coniaciense" color:coniaciense from:-93.9 till: -89.8 text:"Turoniense" color:turoniense from:-100.5 till: -93.9 text:"Cenomaniense" color:cenomaniense from:-113 till: -100.5 text:"Albiense" color:albiense bar:Events at: -56 text:"P/I" at: -59.2 text:"GSSP" at: -61.6 text:"GSSP" at: -66 text:"K/Pg" </timeline> Escala en millons d'anys. Colors de l'escala estratigráfica internacional.

Vista general de la costa guipuscoana, a la dreta de l'image les penyes Eskilantxarri de Saturrarán i a l'esquerra es pot apreciar l'illa de Sant Antón de Guetaria.

Archiu:Sakoneta, Deba.jpg

Vista aérea dels penya-segats i plaja de Saconeta, Deva.

Archiu:CAPS 3 Golden spike Itzurun, Zumaia, Basque Country (02).jpg

«Clave dorat» de el GSSP del Selandiense

Durant centenars de millons d'anys, en la mar que ocupava l'actual territori del País Vasc es varen ser depositant, en el seu llit, sediment i microorganismes que varen formar capes horisontals. La colisió entre les plaques tectónicas Ibèrica i Europea ocorreguda fa uns 50 millons d'anys va fer emergir estos sediment, que conformen el flysch, de forma vertical deixant-los visibles. En estes capes es guarden senyes referents a història de la terra que donen valiosa informació sobre crisis biològiques i canvis ambientals i del clima observant-se les transicions entre les diferents époques geològiques.

Estos estrats contemplen un periodo d'evolució de la terra que comprén entre fa 100 i 50 millons d'anys. Varen emergir inclinant-se d'oest a este de modo que els estrats més antics se situen a l'oest mentres que les més recents a l'est. En moltes capes hi ha riquea de fòssils i microfósiles.

És rellevant els anómals nivells de concentració d'osmi i iridi que es troben en el cridat llímit K/T que establix la separació entre el Mesozoico i el Cenozoico que s'estima procedixen de l'impacte d'un meteorit produït fa 65 millons d'anys al que en algunes hipòtesis, se li atribuïx l'extinció dinosauris i atres espècies tals com els ammonites. Estes hipòtesis són respalades per l'absència de fòssils, a penes hi ha presència, de la següent capa.

L'estudi d'estos estrats permet aclarir qüestions sobre diversos temes, entre ells l'estudi del comportament de les mars antigues, ecosistemes i canvis climàtics. L'elaboració de models paleoclimáticos i la seua comparació en els actuals permeten establir models comparatius i predictius. També s'obtenen senyes per al desenroll d'hipòtesis sobre les extincions en massa, canvis bruscs del clima i les seues causes, intervals d'anoxia oceànica generalisada o els canvis en el nivell de l'mar. Crida l'atenció la regularitat d'alternança i gruixa de les diferents capes. Les capes dures corresponen a periodos frets i les bandes a periodos càlits, la gruixa, relacionat en la duració de cada periodo, correspon a uns 10 000 anys.

Per mig de tècniques de paleomagnetisme com la magnetocronología, la bioestratigrafía o la cicloestratigrafía és possible, per mig de l'anàlisis d'estes roques, contrastar les diferents escales que s'ampren per a fixar les edats de la Terra.

Estratotipos de les bases del Selandiense i del Thanetiense

En els afloraments rocosos de la plaja de Itzurun l'Unió Internacional de Ciències Geològiques ha establit les seccions i punts de estratotipos de llímit globals de dos pisos del Paleoceno, els de el Selandiense (fa uns 61,1 millons d'anys, que coincidix en un brusc descens global del nivell de la mar) i el Thanetiense (fa 58,7 ± 0,2 millons d'anys, que coincidix en una inversió repentina del camp magnètic terrestre), referents mundials per a estes unitats cronoestratigráficas de l'escala temporal geològica.