Grup Baqueró

Grup Baqueró

El Grup Baqueró (abans Formació Baqueró) és una unitat geològica d'edat Aptiense tardana que aflora en la província geològica Massiç del Desijat, Santa Creu, Argentina.

Històricament, els sediment d'esta unitat varen ser cridats de diferent manera. En un primer moment, varen ser batejats informalment com "Baqueroense". Posteriorment, se li va donar el nom formal de Formació Baqueró en el que va ser conegut durant molts anys. Actualment, l'unitat geològica és referida com Grup Baqueró i es troba dividida en tres formacions geològiques, les quals són: Amfiteatre de Ticó, Baix Tigre i Punta del Barco.

Litologia i ambient de depositación

Formació Amfiteatre de Ticó

Esta unitat és la més basal dins del Grup Baqueró. Es recolza sobre sediment de diferents formacions d'edat Jurásico Tardà. Previ a la depositación dels sediment de la Formació Amfiteatre de Ticó varen tindre lloc, durant el Jurásico Mig al Jurásico Tardà, moviments tectónicos coneguts com a Fase Araucánica. Estos moviments varen crear un relleu irregular de valls i tossals, que varen sofrir meteorización durant el Cretácico Primerenc. Sobre este relleu és que inicia la depositación de la Formació Amfiteatre de Ticó i debido a ello, la gruixa d'esta formació varia grandemente en la seua àrea d'aflorament.

La Formació Amfiteatre de Ticó està representada per conglomerats castanys clasto sostingues, areniscas grosses a fines i pelitas i limolitas grises obscures. En algunes seqüències cap al top de l'unitat, es intercalan pelitas en depòsits de tobas molt fines, massices o escassament laminadas. Els conglomerats i les areniscas representen rius entrellaçats en una moderada sinuosidad. Estos desembocaven en un gran llac, representat per les pelitas i tobas fines. En el pas del temps, este llac va aumentar el seu nivell d'aigua per un aument en les precipitacions, colmatándose després per la caiguda recurrent de cendres volcàniques. Al mateix temps que el llac modificava el seu nivell d'aigua, els rius que desembocaven en el mateix varen canviar el seu règim de fluix, passant a ser més arenenc i de major sinuosidad.

Formació Baix Tigre

Per sobre la Formació Amfiteatre de Ticó es deposita la Formació Baix Tigre. El contacte entre estes unitats és paraconcordante, degut processos erosivos locals en el top de la Formació Amfiteatre de Ticó, que varen generar una superfície irregular.

La Formació Baix Tigre està representada íntegrament per tobas fines a grosses i breches piroclástica, de color blanc a castanyer, massives o pobremente laminadas. En alguns nivells es pot observar moderada bioturbación i el creiximent de paleoraíces, evidenciant exposició aérea i un desenroll de paleosuelos incipient.

L'alta freqüència dels depòsits de breches piroclásticas s'associa en fluix efímers, canalisats en valls àmplies i poc profunts, produïts per precipitacions torrencials. La paleotopografía de la Formació Baix Tigre s'interpreta com a tossals rodejats per estes valls en desenroll de cossos d'aigua fangosos o arenencs.

Formació Punta del Barco

Esta formació posseïx una base erosiva, que representaria una discordança angular de baix grau. Esta superfície erosiva es veu sobre les formacions Amfiteatre de Ticó i Baix de Tigre, pero també sobre les unitats Jurásicas anteriors.

La Formació Punta del Barco està representada en la seua mitat inferior per conglomerats fins a mijans, clasto sostingues, massiços o en una dèbil imbricació de les seues clastos i estructures entrecreuades en artesa. Els clastos que componen estos conglomerats provenen de l'erosió dels sediment infrayacentes, tant d'edat Jurásica com Cretácica. Estos paquets de conglomerats culminen en areniscas en estructures entrecreuades en artesas o, més rara volta, en pelitas laminadas.

En la seua mitat superior la formació mostra depòsits de tobas laminadas, en estructures entrecreuades en artesa o massices. Estos depòsits tobáceos mostren evidència de bioturbación o el desenroll de raïls molt ramificadas.

Els depòsits de la mitat inferior s'interpreten com un sistema de rius entrellaçats que es varen assentar erosionant el substrat subjacent. La presència d'algunes tobas i pelitas laminadas es relacionen moments de baix cabal d'aigua en els canals. El progressiu aument de l'activitat volcànica en la zona va propiciar el depòsit de les tobas de la mitat superior, les quals varen cobrir paulatinament el sistema fluvial, reduint-ho cap al top de l'unitat. A la seua volta, una reducció de les pendents va produir un canvi de règim en els canals fluvials existents, passant a ser un sistema de meandres, de sinuosidad baixa i ciclicidad alta. La presència de raïls en alguns nivells de toba indica un lapsus de temps en poca caiguda de cendra, lo que va permetre el desenroll de sols i vegetació.

Paleontologia

El Grup Baqueró posseïx un registre de plantes fòssils molt ric, el qual va anar àmpliament estudiat per diversos autors des de principis de el XX fins a l'actualitat. El registre fosilífero inclou també bivalvats, gasteròpodes, insectes i traces fòssils de decápodos.

Paleoinvertebrados

En la Formació Amfiteatre de Ticó s'han trobat bivalvats d'aigua dolça de l'espècie Diplodon baqueroensis i gasteròpodes. Es considera que estos animals varen viure en els cossos d'aigua dolça presents al moment de la depositación de dita formació.

En esta mateixa unitat geològica, dos espècies diferents d'insectes varen ser descriptas: Blattulopsis popovi una tegmina d'un Blattodeo (orde que agrupa a les panderoles entre atres insectes) i un fragment d'ala d'un Petaluridae (família d'Odonatos en pocs representants actuals, que inclou als primers parots).

En les formacions Baix Tigre i Punta del Barco varen ser registrats icnofósiles produïts per decápodos. Diferents tipos de icnofósiles varen ser trobats: traces de vivenda i alimentació i atres associades en la reproducció/nidificación. Les traces de vivenda i alimentació (Loloichnus baqueroensis) són tubos rectes a llaugerament curvos, verticals a oblicuos, que es dividixen en forma d'I cap a la porció superior. Poden contindre depòsits fecals en el seu interior. Estos tubos varen ser produïts per carrancs de riu, provablement de la família Parastacidae. Estos fòssils varen ser trobats en paleosuelos, a on es creu que els individus excavaven fins a alcançar el nivell d'aigua subterrànea i s'alimentaven dels detritos vegetals disponibles en els sols. Considerant els requeriments ecològics actuals dels carrancs de riu, es va establir que estos icnofósiles varen ser construïts en un clima templat.

Es varen identificar dos morfologia de traces de reproducció/nidificación, cada una representant una estratègia reproductiva diferent. Cellicalichnus meniscatus és un icnofósil descripto com a celes chicotetes relacionades a través d'un angost coll en les traces de vivenda i alimentació, ubicant-se perpendicularment a ells. Per un atre costat, Dagnichnus titoi és un icnofósil conformat per una cambra semiesfèrica de la qual partixen tubos angosts i curts, que es curven cap a l'extrem, i poden organisar-se en dos o tres cicles. Abdós icnofósiles es considera que responen a diferents estratègies reproductives. En Cellicalichnus meniscatus es considera que les críes començaven el seu cicle de vida en els túnels a on vivien els adults i després estes excavaven el seu propi habitàcul. Per la seua banda, en Dagnichnus titoi la cambra semiesfèrica podria haver segut construïda per la femella i haver funcionat com un receptàcul d'aigua o aliment per a les larves. En el temps, estes es convertirien en jovenils i excavarien el seu propi tubo de vivenda i alimentació. Dagnichnus titoi es troba en depòsits a on Loloichnus baqueroensis i Cellicalichnus meniscatus són rars. Açò sugerix que les dos estratègies de reproducció provablement eren controlades per condicions ambientals o pels canvis d'estació.

Paleobotánica

Briofitas

Solament una espècie de Briofita va ser descripta per a la Formació Amfiteatre de Ticó: Ricciopsis grandensis. Esta espècie està representada per talos de forma llineal o triangular agrupats formant rosetes de fins a 1.5 cm de diàmetro. Cada tale medix 0.10 a 0.20 cm d'ample i 0.20 a 0.50 cm de llarc, en una marcada costella mija. Estos talos poden dicotomizarse fins a tres voltes. Estos fòssils es relacionen en el gènero actual Riccia i representen el primer registre fòssil per a Argentina.

Falagueres

Diverses famílies de falagueres han segut registrades en el Grup Baqueró

Família Dennstaedtiaceae

S'ha descripto material estèril i fèrtil de Cladophlebis tripinnata. Esta espècie correspon a fulls tripinnadas, en pínnulas alternes, lanceoladas i d'àpiç redonejat. Les bases de les pínnulas són decurrentes i els seus màrgens crenados a lobados. En l'envés de les pínnulas fèrtils, s'observen esporangis aïllats i redonejats, de 0.1 mm de diàmetro. Dins d'ells es varen trobar espores triletes i monoletes de parets planes, una característica de la família.

Família Schizaeaceae

Material fragmentario trobat en la Formació Amfiteatre de Ticó ha segut assignat a esta família. Correspon a fulls estèrils, imparipinnadas, de forma triangular, a on s'observa una reducció de tamany en les pinnulas des de la base fins a l'àpiç. Les pinnulas són falcadas, de marge lobulado i base asimètrica.

Família Lygodiaceae

Eixemple d'una fronde de l'orde Bennettital

Material fragmentario va ser assignat a esta família, possiblement trobat en les formacions Baix Tigre o Punta del Barco. Este material representa una única pínnula en dos a tres lòbuls, inervada per una vena mija que dona lloc a tres o quatre ramificacions. A la seua volta, estes ramificacions es dividixen dicotómicamente dos o tres voltes. Este material va ser tentativamente relacionat en el gènero actual Lygodium.

Família Pteridaceae

Adiantopteris tripinnata, de la Formació Amfiteatre de Ticó, és un full estèril, de forma triangular, bipinnada a tripinnada, en pínnulas simples i en forma de palmito. Les pínnulas poden dividir-se en dos fins a quatre segments en forma de falca i els seus màrgens són dentados.

Família Cyatheaceae

Cyathea cyathifolia correspon a restants de fulls bipinnadas, en pínnulas fèrtils i estèrils, opostes, simètriques, oblongo-angostes, en àpiç redonejat, base truncada i marge sancer. En les pinnulas fèrtils es varen observar esporangis ovales a redonejats, que porten espores triletes, planes, similars a les del gènero actual Cyathea.

Família Gleicheniaceae

Gleicheniaceaephyllum sant-martini correspon a fulls bipinnadas, en pinnas opostes a sub-alternes i pinnulas alternes, isodiamétricas, de vores sanceres i plans. Cada pinnula posseïx en la seua base un únic soro, que porta 5-9 esporangis.

Gleichenites argentinica presenta fulls bipinnadas, en pinnas opostes i lineares, que es angostan una miqueta cap a l'àpiç. Les pinnulas són alternes, de vores sanceres i plans, aplegant-se a fusionar les seues bases cap a l'àpiç de les pinnas. Les pínnulas posseïxen 4 o més soros circulares, que porten 4-6 esporangis. Esta forma és similar a les falagueres de l'actual gènero Diplopterygium.

Gleichenidites vegagrandis correspon a fulls bipinnadas, en pinnas llargues i lineares, que portaven pinnulas de vores asimètriques, sancers i plans. Cada pinnula posseïx un únic soro esfèric, que porta 22-25 esporangis. Es desconeix la posició sistemàtica d'esta espècie dins de la família Gleicheniaceae.

Gleichenites feruglioi correspon a fulls bipinnadas, en pinnas molt llargues i lineares. Les pinnulas són casi simètriques ya que el seu àpiç es curva llaugerament cap a l'àpiç de la pinna. Les pinnulas són alternes en una vora plana, pero recurvado. Cada una portava en la seua base un únic soro, pero els materials coneguts d'esta espècies no mostren els mostren clarament, sino les marques a on estos s'ubicaven. Es desconeix la posició sistemàtica d'esta espècie dins de la família Gleicheniaceae.

Família Equisetaceae

Equisetites pusillus correspon a brots prims que porten cons fèrtils. Els cons estan composts per esporangióforos (menuts eixos que porten una làmina romboidal a hexagonal en el seu extrem de la qual pender els esporangis) disposts helicoidalment. En els esporangis s'observen espores sense obertura, de contorn circular a subcircular, planes pero en freqüents plecs.

Fòssils de Falagueres d'afinitat incerta

Cladophlebis cinerium consta de rizomes en posició de vida i fulls en conexió orgànica. Els rizomes són cilíndrics, d'aspecte robust i horisontals i alguns es troben preservats en raïls adventicias en conexió orgànica. Estes són primes, d'aspecte filamentoso i en general estan ramificadas. Les frondes són bipinnadas, en raquis primaris rígits que cap a l'àpiç de la fronde es tornen flexibles, ya que l'ample dels mateixos disminuïx paulatinament. Les pinnas són lanceoladas, lleument falcadas, imparipinnadas, i es disponen de forma alterna a subopuesta. El raquis secundari és rígit i disminuïx en gruixa cap al seu àpiç. La morfologia de les pínnulas és variable, sent principalment falcadas, pero en la base són per lo general una miqueta més lanceoladas. Totes les pínnulas tenen màrgens sancers i són d'àpiç agut a lleument redonejat, alternes a sub-opostes. Per estes característiques, esta espècie podria pertànyer a les famílies Osmundaceae, Dennstaedtiaceae o Cyatheaceae.

Gymnospermas

Cycadales

Les cycas són un grup vegetal en grans fulls pinnadas i troncs que conserven les seues bases foliares, lo que li dona un aspecte semblat a les palmeres, grup en el que li les confon habitualment. Les llavors d'este grup són considerades "nuetes", com en el restant de les gymnospermas, per carir d'una segona capa protectora de tegumento, present en les plantes en flor.

Una gran cantitat d'espècies de fulls de Cycadales varen ser descriptas dentor del Grup Baqueró, moltes d'elles en la Formació Amfiteatre de Ticó. Espècies dels gèneros Eobowenia (1 espècie), Mesosingeria (7 espècies), Pseudoctenis (3 espècies), Sueria (2 espècies) i Ticoa (5 espècies) varen ser publicades. Inclús varen ser descriptas tres espècies de microesporofilos (fulls modificats que porten els sacs polínicos) agrupades en el gènero Androstrobus. En els sacs polínicos d'estos microesporofilos varen ser trobats grans de polen redonejats a fusiformes, en una única obertura allargada (cridada sulco).

Bennettitales

Les Bennettitales, grup actualment extint, són similars morfològicament a les Cycadales, pero posseïxen característiques en la epidermis dels seus fulls i els seus cons femenins que les separen en un grup independent.

Este grup només va ser trobat en la Formació Amfiteatre de Ticó. El seu registre comprén una gran cantitat d'espècies de fulls dels gèneros Dictyozamites (4 espècies), Otozamites (3 espècies), Pterophyllum (1 espècie), Ptilophyllum (2 espècies), Willamsonia (3 espècies) i Zamites (2 espècies). Materials fèrtils varen ser descriptos baix els gèneros Cycadolepis (9 espècies) i Williamsonia (2 espècies).

Coniferales

El clado de les coníferes agrupa a la majoria de les gimnosperma actuals. Estan caracterisats per posseir cons masculins i femenins preferentment en una mateixa planta i fulls simples llineals, aciculares (com a agulla) o en forma de punzón.

Entre les famílies de coníferes registrades en el Grup Baqueró, es troba la família Araucariaceae. En l'actualitat esta família comprén tres gèneros arbòreus (Araucaria, Wollemia i Agathis), en fulls de morfologia variada (en forma de escama, llineals, oblongas o elíptiques) i cons de gran tamany, de llent creiximent i en la particularitat de desarmar-se al moment de la madurea del mateix. En el Grup Baqueró, s'han trobat restants de fusta fòssil del gènero Agathoxylon, el qual és relacionat en esta família. Varen ser descriptas dos morfoespecies de Araucarites, un morfogénero que comprén fòssils de complexos bràctea+escama+òvul en característiques "araucarioideas". Notopehuen brevis és un fòssil relacionat en la família Araucariaceae que consistix en branques portadores de fulls escamiformes i cons en grans de polen del tipo Araucariacites. Per una atra part, Alkastrobus peltatus és un con menut, portador de grans de polen del gènero Cyclusphaera, també relacionat en la família Araucariaceae.

La família Podocarpaceae comprén en l'actualitat 19 gèneros distribuïts majoritàriament en el tròpic i subtrópico de l'hemisferi sur. En el grup Baqueró es varen trobar diversos restants de branques que porten diferents morfologia de fulls i cons fèrtils (tant femenins com a masculins) asignables a esta família (Trisacocladus tigrensis, Apterocladus lanceolatus, Squamastrobus tigrensis, Morenoa fertilis). Branques estèrils portant fulls de també varen ser trobades (Podocarpus dubius). El registre de grans de polen asignables a esta família és variat, trobant-se els gèneros Podocarpidites, Callialasporites, Gamerroites, Microcachryidites.

La família Cheirolepidiaceae és un grup extint de coníferes. En el Grup Baqueró el registre megaflorístico d'esta família és escàs, representat pel gènero Tomaxiella que consistix en branques en fulls en cons relacionats i restants de fusta assignades als gèneros Protocupressinoxylon i Brachyoxylon. No obstant, el registre polínico, representat pel gènero Classopollis, és ampli.

Gnetales

Pocs materials han segut trobats relacionats en la família Ephedraceae. L'espècie fòssil trobada en la Formació Amfiteatre de Ticó és Ephedra verticillata, representada per branques rectes i fortes que porten verticilos de branques més chicotetes i terminen en estructures reproductives portadores de llavors. Les branques presenten fines costelles en tota la seua extensió i no hi ha evidències de que portaren fulls.

Angiosperma

Les plantes en flor posseïxen un registre acotat en el Grup Baqueró. La depositación d'estos sediment va ocórrer en un moment de l'història evolutiva de les angiosperma en el que el grup no era molt abundant en els ecosistemes terrestres.

A pesar de la baixa abundància d'angiosperma per a esta época, han segut trobats fragments de fulls en característiques angiospérmicas en els sediment del Grup Baqueró. Les característiques morfològiques d'estos restants permeten ubicar-les dins dels grups basals d'angiosperma, no obstant, l'alta fragmentació del material impedix realisar una relació més detallada dins de dits grups.

Entre els grans de polen han segut descriptos varis gèneros. El gènero Clavatipollenites representa al grup d'angiosperma basals de la família Chloranthaceae. Diverses morfologia d'este gènero han segut descriptas per al Grup Baqueró. Molts gèneros trobats en el Grup Baqueró (Retimonocolpites, Lethomasites, Retiacolpites, Monocolpopollenites, Jusinghipollis) no posseïxen una afinitat definida dins de les angiosperma, ya que presenten característiques morfològiques presents en diferents famílies.