Història de les institucions en Mesopotamia
La història de les institucions en Mesopotamia tracta de l'orige i evolució de les institucions (econòmiques, socials o polítiques) en la civilisació mesopotámica. La seua història comprén des de que sorgix la civilisació i existixen registres escrits que permeten fer història fins a la caiguda del Imperi caldeo o neobabilónico, l'últim imperi mesopotámico final de el III mileni a. C..
L'orige de les institucions pròpies de la civilisació —fonamentalment la diferenciació social pròpia de la divisió del treball i la seua organisació a escala urbana, la construcció del poder en els primitius Estats i l'establiment de les religions institucionalisades en temples i clero— va ocórrer en Mesopotamia i en Egipte des de el IV mileni a. C.
Les primeres institucions
[editar | editar còdic]Les primeres institucions en l'antiguetat varen sorgir en Mesopotamia i són sumament desconegudes. Varen sorgir en l'antesala de l'història antiga, en la Protohistòria. A partir del V mileni a. C. en els llogarets del sur de l'actual Iraq es va revelar una ocupació progressiva de les valls del Tigris i Éufrates i la consolidació de l'agricultura i ganaderia. Varen aparéixer també les primeres tècniques metalúrgiques, com la del coure (Calcolítico). El model de ciutat d'esta época sol considerar-se el preàmbul de la revolució urbana i en ella es troben les primeres institucions. Cap al 4500 a. C. es podia trobar un edifici de grossos murs que anuncia un canvi en la societat. Este edifici (institucional) podria haver pertanygut a tot el llogaret i eixercitava una funció en un nivell d'organisació colectiva de regularisació de les relacions dels habitants. Este edifici indica el trànsit d'una societat a una atra que precisava una major organisació. Este fenomen es va multiplicar per tots els llogarets del sur. Es pot considerar un temple en poder burocràtic que organisava les transaccions comercials i que posseïa habitacions en el seu interior a on s'han trobat objectes de coure, restants de gra, peces de llana, es tractava d'una activitat econòmica d'orige local, també s'han trobat restants de ceràmica i material procedent de l'exterior com a pedres precioses.
Des del punt de vista social, al començament de el III mileni a. C., apareixen les primeres grans diferències econòmiques (fins a llavors existien diferències segons el sexe i l'edat), i les seues conseqüents lluites internes. Algunes famílies detentaban el poder per mig del control del temple. Varen convertir en esclaus a part de la població i es varen apropiar de part d'una de la producció fins a llavors colectiva. Esta aristocràcia que es va instalar al voltant del temple va crear els primers càrrecs administratius. Varen sorgir també les primeres institucions locals, el Consell de vells en caràcter jurídic, i l'Assamblea de hòmens de la ciutat de caràcter defensiu. Els primers caps locals que varen assumir funcions com la de cap militar que és l'únic que podia assegurar l'independència política i militar, per la creixent rivalitat en les ciutats veïnes, i monopolisa el poder unitari. Cal destacar el poder religiós que estava unit al poder polític, judicial i militar, en el dret consuetudinari. Es va evolucionar cap a una progressiva centralisació del poder.
Esta primera fase desemboca en una atra millor definida. Els primers temples complien una missió econòmica en el sí d'estes societats sent ciutats econòmicament independents i autàrquiques. Paralelament al sorgiment dels temples es varen iniciar també les disputes entre les grans famílies, que rivalizaban per la jefatura local. Açò pot situar-se entorn al 4000-3100 a. C. i donava resposta a les necessitats del moment.
Es va donar un model preestatal en cada llogaret que anunciava el sorgiment de les ciutats-estat. Este model va tindre especial auge en el sur de Mesopotamia en agricultura de regadiu i una tecnologia agrícola més alvançada i d'ací procedixen els primers testimonis de l'escritura (escrits socioeconòmics) i més vesprada apareixerà la fase de les primeres dinasties.
Institucions en el periodo protodinástico
[editar | editar còdic]
En el periodo protodinástico es va donar un desenroll important en les tècniques agrícoles que varen marcar un gran progrés, també va haver un desenroll tecnològic, es va substituir el coure pel bronze i també la ceràmica conseguirà importants alvanços.
No hi havia una unitat ètnica a jujar per les fonts escrites. Els texts de l'estrat 4A d'Uruk i en Jemdet Nasr identifiquen un element de població sumerio i un atre d'orige desconegut que habitarien la zona abans que els sumerio i també destaquen elements llingüístics no sumerio. Des de la segona mitat de el III mileni este país del Golf Pèrsic es denominava Sumer. Al noroest d'este apareixerà el país d'Acad.
Va ser l'element sumerio el més important en el desenroll i este procés va conduir a canvis decisius en la formació de la societat. Les ciutats es amurallaron i inclús els temples dins de la pròpia ciutat es amurallaron. Associada a estos temples va haver una casta sacerdotal que els dirigia i varen tindre gran poder que es va fonamentar sobre un ampli control econòmic. En estos es varen redactar els primers texts. En l'estrat 4A d'Uruk cap al 3100 a. C. apareixen més de 4000 texts que procedixen del gran temple de Uruk i registrava les activitats econòmiques i comercials del temple.
Estos texts econòmics revelen senyes d'una regulació institucional i proporcionen senyes concretes sobre superfícies de camps de cultiu, crío i exportació de ganado i transport. En alguns documents posteriors es té constància d'una série de noms de professions que revelen una organisació del artesanado per mig d'una especialisació de funcions. A la llum d'estes senyes no solament el treball artesanal sino també el comerç estava lligat a l'administració del temple. També hi ha proves d'un comerç a gran escala que proporcionava l'importació de productes sobretot de lux, matèries primeres que procedixen de regions lluntanes.
Esta capacitat d'importació va transformar el creixent potencial dels temples (econòmic) que segurament els va permetre mantindre este intercanvi durant llarc temps, lo que revela el seu autosuficiència econòmica que sembla exportar els productes agrícoles, peixca, producció textil i ganadera. Este procés no va poder existir sense un grup numerós de persones especialisades en el comerç que es denominaven Dam-Gár que són els primers mercaders coneguts i apareixen mencionats en els texts d'Uruk i Jemdet Nasr. Es considera la funció d'estos mercaders institucional que fa possible les relacions humanes en una organisació i dins d'este moviment dels mercaders cal destacar l'activitat privada dels mateixos. Estava clar que són intermediaris dels temples front a l'exterior i serien utilisats en les seues relacions exteriors.
Les ciutats varen ser adquirint més importància en el sur de Sumer i es varen consolidar com ciutat-estat. També es varen donar ciutats-estat en Síria. Per diverses causes es va multiplicar la competència econòmica entre les ciutats i els enfrontaments militars documentats textualment. L'esperit guerrer va sorgir com a novetat i les ciutats es amurallaron i supon una traça important de les primeres dinasties entorn al 2700 a. C. L'exigència de concentrar el poder militar per a la defensa va donar lloc a la realea hereditària. I com a conseqüència estos reis varen ocupar importants funcions de cult i progressiva sumissió dels temples a estos reis que són d'aquelles famílies grans del periodo protodinástico, abans mencionades, que varen escomençar a destacar llavors. Esta realea es va repartir per totes les ciutats-estat assumint el poder polític centraliste per una sola persona que es va fer càrrec dels temples i de la seua reforma econòmica.
L'assamblea de hòmens lliures i el consell de vells varen seguir sostenint al rei per lo que el poder real no era absolut. A pesar de la subjecció estes institucions varen reconéixer la primacia del rei a qui assistien en decisions i li recolzen, el rei no decidia en solitari. L'independència del poder monàrquic es consolida segons les fonts. Entorn al 2700 a. C. varen aparéixer documents escrits d'una titulació real en Sumer (En) i este títul comença a representar un estatus. Paralelament al títul de en varen aparéixer els primers escrits de l'institució del palau (Egal) que es troben en els texts més arcaics d'Ur. Des del punt de vista arqueològic es trobaven els primers edificis especialment grans en la ciutat de Kiš i Eridu. Entorn al 2600 a. C. en Ur es trobaven una série de tombes que demostren pels seus aixovar que són reis i mostra la posició creixent de la realea recolzat en una ideologia en part religiosa.
Cap al 2700 a. C. la titulació es diversificó perque el títul de en s'unix al de lugal i ensi. Sembla ser que esta diversificació correspon a una dialectizaació del sumerio, posteriorment el títul de en va desaparéixer, lugal és el rei i ensi un subalterno del lugal. El grau d'importància de la realea com institució s'incrementa en el horisó de les ciutats-estat, despuix es divinizará al rei. Encara que en esta época encara no s'hi havia divinizado la realea s'associa a una procedència divina i una especial relació al cult. Estos caps locals troben la seua localisació en que la realea descendix del cel, estava per damunt de la societat i residia en els palaus enfortint els seus recursos econòmics aprofitant-se de la conjuntura històrica i per mig de la compra-venda.
Les rivalitats entre les ciutats-estat varen produir que la ciutat de Kiš i la seua monarquia en l'época protodinástica es convertira en la més important com demostra la llista real sumerio i el títul de rei de Kish es generalisa, pero a pesar d'esta primacia les lluites de ciutats va donar lloc a una série de lligues i coalicions sumerio per mig de les quals els reis s'unixen per a defendre interessos comuns pero el quadro de l'història política seguix estant molt enfosquit.
Els documents són texts reals que suministren poca informació. Si se sap que d'esta fase protodinástica cap al 2500 a. C. va aparéixer un rei en Lagash, acceptant el títul de rei de Kiš i insinua que este rei cridat Eannatum hauria alcançat una primacia en Sumer i per a afirmar este poder sobre atres ciutats va fer gravar en diverses tablillas les seues victòries. Es posseïxen també texts econòmics que procedixen dels palaus i parla del repartiment del poder a escala local. Segons estos documents lo millor reflectit són les propietats dels temples que són terres de cultiu i propietats dels deus i forma una considerable part del sol disponible per a l'explotació. Un temple de Lagash controlava el 50% del territori de regadiu. L'institució real es va enfortir usurpant a estos temples les seues propietats i la propietat colectiva. El poder absolut dels reis no era tal. L'institució real controlava a partir del 2500 a. C. les unitats econòmiques de caràcter estatal, els temples, els ports fluvials i vies terrestres. En l'época protodinástica l'estructura del palau estava molt desenrollada, controlava dos àmbits:
- Regulava en caràcter oficial el regadiu i repartiment de l'aigua i controlava el cultiu dels horts i camps.
- Controlava el repartiment de llana, productes alimenticis, peixca, ganaderia i derivats, arrendament de terres, comerç i compra-venda d'esclaus.
Repartiment de terres
[editar | editar còdic]Les terres productives pertanyien a l'organisació estatal. El repartiment s'efectuava de forma tripartita/tripartida:
- Pertanyien al temple i sobretot al palau i estaven cultivades per empleats especialisats la producció dels quals es destinava al manteniment dels temples, açò ho controlaven els palaus.
- Terres entregades al autoabastecimiento del personal administratiu del temple i del palau.
- La major part de les terres destinades a l'arrendament a canvi de pagar un salari en espècies.
Este model d'organisació estatal estava controlat pel palau que s'enriquia abusivament a costa dels demés, expropiava els bens als temples i ciutadans lo que va conduir a un empobriment progressiu de la ciutat. Este abús del palau va provocar tumults que varen causar un canvi polític. Va ser l'época de reforma d'Uruk Agina en el 2350 a. C. que va aplegar al poder per un colp d'Estat i ya en el tro va promulgar mides llegals encaminades a tornar les propietats als temples i al poble. Tenia com a fi abolir el despotisme dels palaus i els seus funcionaris. També va regular les taxes dels habitants en concepte de boda, divorç, sepeli, etc. La reforma va favorir als més desfavorits, va acabar en els deutes, va millorar la condició dels esclaus inclús va lliberar a alguns. Es dona una garantia llegal que regula les relacions entre institucions i poble i entre el temple i el palau. Tot açò va supondre una nova justícia social en un Estat primitiu que servix de referència a atres reis posteriors. Esta reforma reduïx la tensió social i permet una millora general de l'economia i en especial dels més desfavorits. La realea i el temple queden establits en una llegislació concreta pero no estava clar fins a a on conseguixen els temples recuperar la seua posició.
El periodo protodinástico termina en el periodo d'Uruk Agina i en les lluites entre ciutats per a impondre's unes a unes atres i en este context va aparéixer Lugal Zagesi que era príncip d'Umma i es va convertir en rei d'Uruk i va impondre al fi del seu regnat la seua sobirania en tot el sur de Mesopotamia, en un gran Estat territorial, Sumer. Esta enorme extensió de terreny demostra l'enorme poder del palau com institució ya que no era sobirà d'una ciutat sino d'un Estat.
Pràctica del dret
[editar | editar còdic]Els primers documents llegals varen sorgir en el començ de l'escritura i regulava la compra-venda de terres i les seues obligacions derivades. Són contractes que dictaven les normes de funcionament d'una llegalitat actualment parcialment coneguda.
Era molt important entre els contrayentes del contracte confiar en uns testics que formaven l'institució que donaven fe de que una operació es porte a terme dins de la llei, es tracta del dret consuetudinari i apareixen al final del contracte, són ciutadans lliures, familiars majorment. La formació d'este document de compra-venda sol tindre un discurs fix ya que eren molt habituals. La majoria dels documents eren de compra-venda i no estaven regulats pel poder central, els coneixem pels archius dels palaus. Este dret privat prové de la costum i era una pràctica reconeguda.
Institucions dels grans Estats mesopotámicos
[editar | editar còdic]
L'evolució històrica de Mesopotamia va provocar canvis decisius per a la societat i en este procés de canvi la realea es va fer més poderosa front als sacerdots i aristócrates. Les antigues institucions preexistentes, el consell de vells i l'assamblea de hòmens lliures en caràcter pseudodemocrático varen passar a un segon pla. Com a conseqüència de l'ascens de la monarquia, el palau va adquirir més poder incorporant als temples en la seua estructura econòmica. El poder polític es va transformar en un esclavó en l'estructura d'un Estat territorial, el sobirà lo era d'un gran Estat en sèu en una de les antigues ciutats-estat, que aniria canviant segons la seua importància. Al lugal li assistia un aparat de grans funcionaris, era una monarquia única que tenia una centralisació del poder que va fer possible l'administració.
Lugal-Zagesi es va convertir en el primer rei de tota Mesopotamia (Sumer), este domini correspon a una conquista militar que li va permetre adoptar el títul de rei d'Uruk i rei de Sumer. Per a mantindre unit a tot l'Estat Lugal-Zagesi va declarar:
Despuix de 25 anys els èxits de Lugal-Zagesi varen acabar perque en el nort es trobava Sargón que va conseguir fundar el regne més durador fins a llavors en capital en Agadé o també cridada Acad, seria el regne d'Acad, es va convertir en rei de Sumer i Acad. Inaugura una poderosa dinastia, la més poderosa de tots els temps en Mesopotamia, de caràcter militar, la sargónida que va tindre que defendre's de l'hostilitat dels seus enemics. A partir de Sargón l'institució real va alcançar cotes noves de poder.
Sargón va fundar en el 2340 a. C. un regne més poderós i extens que el de Lugal-Zagesi en el país d'Acad i durarà un sigle. Ademés conquista Síria i Elam, comprén casi tota Mesopotamia, encara que Síria sembla no haver pertanygut a la dinastia de Sargón o d'Ishtar, que és de caràcter militar que a lo llarc de la seua història va tindre que defendre's d'una permanent hostilitat. Era un periodo en que l'institució real va alcançar cotes de poder que abans no s'havien produït. Entre els reis més importants va destacar Naram Sense.
Les principals característiques institucionals són que es caracterisa una administració centralisada. Esta centralisació del poder per a sostindre's necessita un ampli entramat de funcionaris que articulen el poder i necessita un eixèrcit extraordinàriament poderós sense precedents. Molts d'estos funcionaris són persones de la confiança del rei i fills d'Acad. En el país de Sumer durant la conquista de Sargón en les ciutats-estat teníem ensis o lugals que ara es convertixen en mers governadors al servici del rei que depenien de les directrius imperials del nou poder. De la mateixa manera que en Egipte, en ocasions al front de les ciutats com a governadors o funcionaris es coloquen a parents i aixina s'assegura la llealtat i estabilitat.
També estaven documentat el sacerdoci en temples que podia ser eixecutat per persones de la família real, lo que reflectix una influència política directa en àmbits del cult. Revela la capacitat eixecutiva per a controlar els temples en influència directa sobre la població.
El palau d'Agadé era extraordinàriament poderós, controlava un ampli territori i era una unitat econòmica complexa i desenrollada, 5.400 persones tenien llabors en el palau, activitats econòmiques, cortesanos, d'eixèrcit personal i harem. Ademés dins del palau hi ha artesans, tejedores que treballaven estrictament per al palau.
Els reis com a màxima institució varen alcançar en esta época noves dimensions que a partir d'ara el principi de poder absolut s'impon com a núcleu fonamental de l'Estat i els reis tenen màximes atribucions en l'Estat i l'intervenció del poder dels aristócrates i sacerdots es reduïx de modo considerable, eixemple d'este encumbramiento és que Naram Sense i Shar-Kali-Sharri varen aplegar a divinizarse, deus d'Estat i açò els va reportar una caracterisació com a deu protector del país pero sense estar vinculats a cap centre de cult. I este rei-deu va regnar pel benestar del país.
Alguns documents llegals d'esta época inclouen el fet d'afegir les formes de jurament en nom del rei, documentat a partir de Naram Sense. Com a manifestació del poder suprem s'ampra un nou títul, rei de les quatre regions del món (rei de l'univers), se supera el horisó local de l'anterior tradició. L'estructura administrativa estaven encapçalada pel palau i es basa en la sumissió i servicis de les demés institucions destacant les dels temples i les seues activitats econòmiques. S'incrementa la compra de terres, que va incrementar el poder dels reis de modo que el palau es convertix en el beneficiat del sistema.
Este patrimoni va ser necessari per a mantindre l'organisació del sistema, es repartix als funcionaris de palau que els establixen en la producció. Eixemple és l'Obelisc de Manistusu, documentant-se 330 hectàrees comprades a 98 persones, pervivencia de la propietat privada. Va haver àmplia activitat comercial i negoci que es beneficiaven de les conquistes de l'época. Destaca la figura del mercader que permet l'accés a productes, molts d'ells actuen a títul públic i privat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- J. Ellul, Història de les institucions de l'Antiguetat (Aguilar, Madrit, 1970). ISBN 84-03-25045-2
- J. Gaudemet, Institutions de l'Antiquité (París, 1982). ISBN 2-7076-0614-6
- M. Humbert, Institutions politiques et socials de l'antiquité (París, 1994). ISBN 2-247-01858-0
- V. Ehrenberg, Ancient Society and Institutions. Oxford, 1966.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de las instituciones en Mesopotamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.