Ibn al-Samh
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Abū a el‐Qāsim Aṣbagh ibn Muḥammad ibn a el‐Samḥ a el‐Gharnāṭī (Còrdova, c. 979-Granada, 29 de maig del 1035), més conegut com Ibn a el‐Samḥ, també a el‐Muhandis («el geómetra»), o la seua forma latinizada Abulcasim, va anar un matemàtic i astrònom andalusí de finals de el X i principis de el XI.[1][2]
Vida
[editar | editar còdic]Es tenen poques senyes de la seua vida. Va nàixer cap a l'any 979 o 980 dins d'una família cultivada i de cert prestigi de Còrdova, per lo que es creu que era originari d'esta ciutat. En Còrdova va ser un important membre de l'escola del matemàtic i astrònom Maslama al-Mayriti, escola que va introduir i va adaptar en al-Ándalus les taules astronòmiques índies a partir de les obres de l'astrònom persa Al-Juarismi, aixina com les últimes teories de l'astronomia ptolemaica.[3]
Pels conflictes polítics en Còrdova, Ibn a el‐Samh s'establix en Granada, possiblement cap a l'any 1018, a on va viure el restant de la seua vida. En Granada va treballar al servici del rei de la Taifa, el bereber Habús ben Maksan, el ministre del qual, el judeu Semuel ibn Nagrella, estava també interessat en les matemàtiques i l'astronomia.[1]
Va morir en Granada el 29 de maig de 1035, a l'edat d'cincuenta y seis anys. Segons José Augusto Sánchez Pérez: «Va ser un verdader geni matemàtic, tant en aritmètica i geometria com en astronomia; posseïa ademés molt profunts coneiximents en gramàtica i medicina».[3]
Obra
[editar | editar còdic]Ibn a el‐Samh va treballar en astronomia, matemàtiques i possiblement en medicina. L'historiador andalusí de el XIV Ibn al-Jatib afirma que Ibn a el‐Samh va escriure un tractat d'història, pero no hi ha cap atra evidència sobre esta obra. Ibn a el‐Nashi, un dels més importants discípuls de Ibn a el‐Samh, dona una llista de nou llibres escrits pel seu mestre.[1]
Astronomia
[editar | editar còdic]En astronomia, Ibn al-Samh, de la mateixa manera que el seu mestre Maslama al-Mayriti, va compondre un tractat en taules astronòmiques basat en el Zīj al-Sindhind del-Juarismi, que havia segut compost en Bagdad en el IX. L'historiador Ibn Jaldún menciona que Ibn al-Samh va escriure un resum del Almagesto.[1]
Ibn al-Samh també va compondre un tractat sobre la construcció i l'us del astrolabio (Kitāb al-'Amal bi-'l-asṭurlāb). Encara que el tractat d'Ibn al-Saffar sobre el astrolabio es va fer més popular, el seu llibre, de 129 capítuls, és el tractat més complet escrit en la península ibèrica durant l'Edat Mija sobre l'us de l'instrument. El text és especialment interessant perque tracta qüestions que no solen analisar-se en obres d'este tipo, com la visibilitat de la Lluna i la seua latitut i llongitut. El seu Kitāb al-'Amal també és important perque en ell se cita una obra desconeguda d'Habash al-Hasib al-Marwazi, evidenciant clarament que este astrònom oriental era conegut en al-Ándalus a finals de el X. El text també mostra que l'escola de Maslama al-Mayriti coneixia i utilisava les obres d'Al-Battani. El Kitāb al-'Amal va ser la font d'un tractat sobre l'us del astrolabio esfèric compost en la cort d'Alfonso X l'Sabio.[1]
El seu tractat sobre la construcció del equatorium (instrument concebut originalment en al-Ándalus i desenrollat posteriorment en l'Europa cristiana) és una atra de les principals contribucions de Ibn al-Samh a l'astronomia. De fet, este tractat és el primer treball conegut que tracta este instrument, anterior a les obres d'Azarquiel i Abu Salt de Denia. El seu tractat es conserva en la traducció inclosa en el Llibre del saber d'astrologia d'Alfonso X l'Sabio. L'instrument descrit per en el tractat és un híbrit astrolabio-equatorium. Ibn al-Samh dona els paràmetros numèrics necessaris per a la construcció del equatorium i utilisa els valors del-Battani per a les llongituts dels apogeus dels planetes, els valors del-Juarismi i Maslama per als nodos ascendents dels planetes, i els valors de les excentricitats i els radis dels epiciclos dels planetes del Almagesto. El equatorium té huit plaques (una per al Sol, sis per als deferentes de la Lluna i els cinc planetes, i una per als epiciclos planetaris) cuidadosadament explicada i colocada dins de la mater d'un astrolabio. Este instrument ajuda a determinar la llongitut d'un planeta i aforra als astrònoms una gran cantitat de temps.[1]
Matemàtiques
[editar | editar còdic]Ibn al-Samh és ben conegut per les seues moltes composicions sobre matemàtiques. El seu ranc de temes inclou el càlcul, els números, l'aritmètica comercial, la teoria de les proporciones, les operacions aritmètiques i la solució d'equacions quadràtiques i cúbiques. La seua obra en geometria inclou un comentari sobre els Elements de Euclides, i un tractat general que inclou un important estudi sobre les llínees rectas, curvas i trencades. Este últim es conserva parcialment en una traducció hebrea.[1]
Reconeiximents
[editar | editar còdic]El planeta extrasolar Samh, que orbita l'estrela Titawin en la constelació d'Andrómeda, va ser nomenat aixina en el seu honor a partir del proyecte NameExoWorlds.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (Rius, 2007, p. 568)
- ↑ North, 2008, p. 216.
- ↑ 3,0 3,1 «Ibn al Samh (979-1035)». Real Societat Matemàtica Espanyola.
- ↑ «Final Results of NameExoWorlds Public Vote Released» (en anglés). Unió Astronòmica Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rius, Mònica (2007). «Ibn a el‐Samḥ: Abū a el‐Qāsim Aṣbagh ibn Muḥammad ibn a el‐Samḥ a el‐Gharnāṭī», Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglés), Nova York: Springer Science & Business Mija. ISBN 9780387304007.
- (2008) Cosmos: An Illustrated History of Astronomy and Cosmology (en anglés), University of Chicago Press. ISBN 9780226594415.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ibn al-Samh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.