Kang Youwei

Kang Youwei

Kang Youwei o K'ang Yu-wei (19 de març de 1858, Foshan (Guangdong) - 31 de març de 1927, Qingdao) va ser un acadèmic chinenc, una figura clau en el desenroll intelectual de la moderna China. Va destacar en el camp de la caligrafia i especialment com a reformiste social.

Segons l'ensagiste indi Pankaj Mishra, «Kang es considerava a sí mateixa un sapient confuciano en la missió moral de rejovenir China. En la vista posada en eixe resultat, Kang no vacilava en reformular el propi confucianisme». En eixe sentit el gran pensador reformiste chinenc i discípul seu, Liang Qichao, va dir d'ell que era el Martín Lutero del confucianisme. Kang ademés era un ferm partidari de la monarquia constitucional i pretenia remodelar el país a image de la transformació ocorreguda en Japó despuix de la revolució Meiji.

Vida i pensament

Va dirigir una escola situada en un temple confuciano de Cantón dedicada a la preparació dels alumnes per als exàmens d'ingrés en el cos de funcionaris imperials i en la que ademés explicava la seua reinterpretación del confucianisme com a instrument per al canvi social i educatiu que China necessitava, tal com havia explicat en les numeroses cartes i memoràndums que havia enviat a la cort Qing de Pequín i que no havien obtingut resposta.

Durant el viage que va fer en 1895 a Pequín en el seu discípul més lluent Liang Qichao per a presentar-se als exàmens imperials, el seu barco, encara que estava en aigües territorials chinenques, va ser abordat i registrat per un navío de Japó —que acabava de infligir una contundent derrota a China—, lo que va enfurir a Kang i a Liang, preocupats abdós per l'insuficient resposta de China a l'agressió que estava patint des de les Guerres de l'Opi per part de les potències occidentals —i ara també de Japó—. La seua ira va créixer quan estant ya en Pequín es varen conéixer els térmens del humillante Tractat de Shimonoseki pel que China, entre atres concessions, es vea obligada a cedir l'illa de Taiwan a Japó i a renunciar a Coreja. Llavors Kang va reunir a tots els jóvens que anaven a realisar els exàmens imperials i en un gest inaudito va presentar una petició colectiva al jove emperador Guangxu, totalment dominat per la seua tia l'emperatriu viuda Cixi, per a que rebujara el tractat i iniciara una série de reformes a l'estil del tanzimat del Imperi Otomà. Kang va organisar a continuació una campanya de propaganda i va crear societats d'estudi en noms com a «Societat per a l'Estudi de la Fortalea Nacional».

A principis de 1898 l'emperatriu viuda Cixi va deixar que el jove emperador Guangxu, que tenia llavors vintitrés anys, governara en plens poders i este va cridar immediatament a Kang, de qui havia llegit la petició i el memoràndum que li havia enviat tres anys abans, per a que es reunira en ell en la Ciutat Prohibida. Durant cinc hores varen parlar de les reformes que calia posar en marcha i a partir del 10 de juny varen començar a publicar-se una bateria de decrets que es varen propondre transformar China en tots els àmbits, des de l'administració local fins a l'intercanvi cultural internacional. Kang va contar en la colaboració de Liang Qichao i de Tan Sitong, que li varen acompanyar a les reunions que va mantindre en l'emperador i en les que no es guardava en absolut el rígit protocol de la cort Qing.

El ritme tan ràpit de les reformes iniciades el 10 de juny de 1898 i el seu contingut, especialment l'abolició del sistema d'exàmens imperials, va provocar l'hostilitat dels sectors conservadors que seguien sent fidels a l'emperatriu viuda. La seua contundent resposta es va produir el 21 de setembre de 1898, 103 dies despuix del primer decret imperial, quan va anunciar que tornava a assumir els plens poders perque l'emperador estava afligit d'una greu malaltia —en realitat estava presoner en una menuda illa dins dels jardins imperials—.

A continuació va anular la majoria dels decrets promulgats des del 10 de juny i va emetre órdens d'arrest en contra de Kang, Liang i Tan Sitong, entre atres intelectuals que havien participat en la «Reforma dels Cent Dies». Kang va conseguir escapar a Shanghái i des d'allí va fugir a la colónia britànica d'Hong Kong, mentres que Liang es va refugiar en l'embaixada japonesa, pero Tan Sitong no va voler fugir i es va deixar detindre. Va ser condenat a mort i decapitat junt en atres cinc promotors de les reformes, que serien coneguts com els Sis cavallers de la Reforma dels Cent Dies L'emperatriu Cixi va ordenar també que les tombes de la família de Kang anaren profanades.

Kang va conseguir aplegar a Japó en novembre de 1898, a on es va reunir en Liang Qichao, pero en l'estiu de l'any següent es va marchar a Canadà a on va fundar la «Societat per a la protecció de l'Emperador». Quan va esclatar la rebelió dels bóxers en la primavera de 1900 Kang va intentar incitar una insurrecció armada pero el seu fracàs li va obligar a refugiar-se en l'illa de Penang, llavors baix sobirania britànica, a on es trobava també Sun Yat-sen, en qui va acabar barallant-se. En decembre de 1901 es va traslladar a l'Índia, passant un any en el complex de Darjeeling en el Himalaya. Allí va terminar el seu tractat El llibre de la Gran Comunitat, en el que defenia un cert internacionalismo utòpic en propondre la formació d'una comunitat moral universal en la que no hi hauria distinció de raça, ètnia o idioma, i en la que inclús ya no existiria la família.

En els seus viages es va reunir en la diàspora chinenca per a promoure una monarquia constitucional, al mateix temps que competia en el revolucionari Sun Yat-sen i les seues organisacions Societat Reviure China i Aliança Revolucionària per a conseguir fondos i seguidors.

En l'exili es va opondre a la revolució; en canvi, va favorir a la reconstrucció de China per mig de la ciència, la tecnologia i l'indústria. Va retornar en 1914 i va participar en un intent d'reinstauración de l'emperador per mig d'un colp d'Estat fallanc en 1917 . Els seus temors d'un país dividit lo orillaron a opondre's al govern de Sun Yat-sen en el sur de China.

La reputació de Kang servix com a barómetro de les actituts polítiques del seu temps. En el determini de menys de vint anys va passar de ser considerat un radical iconoclasta a ser tingut per un paria anacrònic sense modificar la seua ideologia de modo significatiu.

Kang va ser enverinat en la ciutat de Qingdao (Shandong) en 1927.^{cita requerida}

El Llibre de la Gran Unitat

Va escriure un tractat utòpic titulat El Llibre de la Gran Unitat (大同書), en el que va prendre com a referència el principi del confucianisme cridat datong. Les idees d'este llibre varen aparéixer en les seues notes de classe de 1884. Animat pels seus alumnes, va treballar en este llibre durant les següents dos décades, pero no va ser fins al seu exili en l'Índia que va terminar el primer borrador. Els dos primers capítuls del llibre es varen publicar en Japó en el XX, pero el llibre no es va publicar en la seua totalitat fins a 1935, uns sèt anys despuix de la seua mort.

Kang va propondre un món futur utòpic, lliure de fronteres polítiques i governat democràticament per un govern central. En el seu pla, el món es dividiria en districtes administratius rectangulars, que serien autònoms baix una democràcia directa pero lleals a un govern mundial central. També es produiria la dissolució de les fronteres racials. Kang esbossa un programa d'eugenèsia inmensamente ambiciós que eliminaria el fenotip racial "marró i negre" despuix d'un mileni i conduiria al sorgiment d'una raça humana homogénea de pell clara els membres de la qual "serien del mateix color, la mateixa apariència, el mateix tamany i la mateixa inteligència".

La família seria reemplaçada per institucions estatals, com a institucions d'ensenyança de l'úter, guarderies i escoles. El matrimoni seria reemplaçat per contractes d'un any entre una dòna i un home. Kang considerava que la forma contemporànea de matrimoni, en la que una dòna quedava atrapada durant tota la vida, era massa opresiva.

Kang vea el capitalisme com un sistema inherentemente malvat. Creïa que el govern deuria establir institucions socialistes per a velar pel benestar de cada individu. En un moment, inclús va advocar per que el govern deuria adoptar els métodos de el "comunisme", encara que es debat qué va voler dir Kang en este terme.

En este esperit, ademés d'establir guarderies i escoles governamentals per a reemplaçar l'institució de la família, també va imaginar residències de vells per a vells administrades pel govern. Es debat si les idees socialistes de Kang es varen inspirar més en el pensament occidental o en els ideals tradicionals confucianos.

Defensor d'una monarquia constitucional

Kang Youwei no va retornar a China fins a 1913. Kang Youwei es va opondre a l'intent de Yuan Shikai de derrocar al nou govern de la República de China i restaurar l'imperi com una monarquia constitucional. A continuació, va intentar donar un colp d'Estat per a restaurar la monarquia junt a Zhang Xun. L'últim emperador de la dinastia Qing, Puyi, va anar llavors colocat en el tro despuix de la mort de Yuan Shikai. Pero el seu regnat només va durar tretze dies i Kang Youwei es va vore obligat de nou a refugiar-se en l'embaixada d'Estats Units. A pesar d'això, va persistir en la difusió de les seues idees i va acabar establint-se definitivament en Shanghai. Allí va conseguir crear una menuda comunitat de seguidors, disposts a respalar les seues teories i publicacions, fins a la seua mort en 1927.

Consideracions filosòfiques

Kang enumerava les fonts del sofriment humà d'un modo similar al del budisme.

Els sofriments associats a la vida física de l'home són ser implantat en la pancha materna, la mort prematura, la pèrdua d'un membre, ser bàrbar, viure fòra de China, ser esclau i ser dòna. Els sofriments associats a les #catàstrofe naturals són la hambruna per inundació o sequia, l'epidèmia, la conflagración, l'inundació, les #erupció volcàniques, la solsida d'edificis, el naufragi i les plagues de langostas. Els sofriments associats a la relació humana són ser viuda, ser orfe o carència de fills, estar malalt sense ningú que t'atenga, sofrir pobrea i tindre una posició baixa i mesquina en la vida. Els sofriments associats a la societat són el castic corporal i l'encarcerament, els imposts, la conscripción militar, l'estratificació social, les institucions polítiques opresivas, l'existència de l'Estat i l'existència de la família. Els sentiments humans que causen sofriment són l'estupidea, l'odi, la fatiga, la luxúria, el apego a les coses i el desig. Les coses que causen sofriment per l'estima que es tenen són la riquea, la posició eminent, la longevitat, ser #gobernant i ser líder espiritual. També va visualisar una jerarquia de vàries religions, en la que el cristianisme i l'islamisme es consideraven les més baixes, i per damunt d'elles estaven el confucianisme, taoisme i el budisme. Va predir que les religions inferiors acabarien desapareixent en el futur.

Caligrafia

Kang Youwei va ser un consumat calígrafo, responsable de la creació del font Kang (Bad Model, chinenc: 破体). Va elogiar la caligrafia en tablilla i va despreciar la caligrafia modele. En els seus primers anys, va deprendre de Ouyang Xun per imitació. En la seua obra Guang yizhoushuangji (广艺舟双楫), va realisar una investigació i introducció exhaustiva i sistemàtica sobre la caligrafia en tablillas. En els últims anys de Kang, la venda de caligrafia es va convertir en la seua font d'ingressos més fiable.

Illa Kang Youwei

Despuix del fracàs de la Reforma dels Cent Dies, Kang Youwei va fugir de China. En 1898 va aplegar a Japó via Hong Kong. Kang va aplegar a Suècia en 1904 i va quedar profundament atret pel paisage. Va comprar un illot front a Saltsjöbaden i va construir un jardí i un edifici d'estil chinenc cridat "Beihai Caotang" (chinenc: 北海草堂). Molts chinencs encara coneixen esta illa com a illa Kang Youwei.

Bibliografia

• Mishra, Pankaj (2014). «La China de Liang Qichao i el destí d'Àsia», De les ruïnes dels imperis. La rebelió contra Occident i la metamorfosis d'Àsia, Barcelona: Galàxia Gutenberg. ISBN 978-84-16072-45-3.
• Richard C. Howard: K’ang Yu-wei (1858-1927): His Intellectual Background and Early Thought, in A.F. Wright und Denis Twitchett (Hrsg.): Confucian Personalities. Stanford: Stanford University Press, 1962, S. 294–316 und 382–386 (notes).
• Richard C. Howard: The early life and thought of K’ang Yu-wei, 1858-1927 (1972). Ph.D. Columbia University.
• Rebecca Karl und Peter Zarrow (Hg.): Rethinking the 1898 Reform Period – Political and Cultural Change in Clapix Qing China (2002). Cambridge/Mass.: Harvard University Press, esp. pp. 24–33.
• Laurence G. Thompson: Ta t´ung shu: the one-world philosophy of K'ang Yu-wei (1958). London: George Allen and Unwin, esp. pp. 37–57.
• Peter Zarrow: “The rise of Confucian radicalism”, in Zarrow, Peter: China in war and revolution, 1895–1949 (New York: Routledge), 2005, 12–29.
• K'ang Yu-wei: A Biography and a Symposium, Hg. Lo Jung-pang, Tucson 1967 (The Association for Asian Studies: Monographs and Papers, Bd. 23).
• Hsiao Kung-chuan: A Modern China and a New World: K'ang Yu-wei, Reformer and Utopian, 1858–1927, Seattle 1975.
• Kuang Bailin: Kang Youwei vaig donar zhexue sixiang, Peking 1980.
• Wuxu weixin yundong shi lunji, Hg. Hu Shengwu, Changsha 1983.
• Tang Zhijun: Kang Youwei yu wuxu bianfa, Peking 1984. – Ders., Wuxu bianfa shi, Peking 1984.
• Chang Hao: Chinese Intellectuals in Crisis. Search for Order and Meaning (1890–1911), Berkeley 1987.
• S. Noma (Hrsg.): Kang Youwei. In: Japan. An Illustrated Encyclopedia. Kodansha, 1993. ISBN 4-06-205938-X, S. 736.

Vore també

• Reforma dels Cent Dies
• Kang Tongbi
• Liang Qichao
• Gran Unitat

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kang Youwei.