La Meca

Archiu:Makkah Montage.jpg

La Meca

La Meca (àrap مكة المكرمة [Makkah al-Mukarrama] o simplement مكة [Makkah]) és la principal ciutat de la regió del Hiyaz, en l'actual Aràbia Saudita, i una de les més importants de la península d'Aràbia. Està situada a l'oest de la península i conta en 2 385 509 habitants (cense de 2022), localisada en una estreta vall, a 277 m sobre el nivell de la mar; s'ubica a 80 km del mar Rojo.

El nom complet que du des de temps musulmans és Makka al-Mukarrama, que significa "Makkah, en honor". Ptolomeo, en el II, es va referir a ella en el nom de Makoraba, helenización de l'àrap Makkah Harb, o "Meca de Harb" (nom d'una tribu).

Ciutat natal de Mahoma, és la més important de totes les ciutats santes del islam, visitada cada any per millons de peregrins. Ans que Mahoma predicara l'islam, esta era ya per als pagans una ciutat santa, en varis llocs d'importància religiosa, entre ells el més important de tots: la Kaaba.

Per als musulmans, el pelegrinage a la Meca forma part d'un dels aspectes fonamentals de la seua fe, els denominats pilars de l'islam. Cada any, prop de tres millons de peregrins es dirigixen a la ciutat santa per a realisar el pelegrinage major o Haŷŷ durant el més musulmà de du l-hiyya.

Molts més fan el pelegrinage menor o Umrah, que pot realisar-se durant tot l'any. Un còmput aproximat dels musulmans que visiten anualment La Meca, alcançaria els 13 millons de visitants, sumant el pelegrinage major i menor. Molt pocs no musulmans han pogut vore els ritos i rituals de l'Haŷŷ, ya que està totalment prohibida l'entrada de no creents en La Meca i en Medina.

Etimologia i us

«La Meca» és la forma espanyola tradicional evolucionada del nom àrap de la ciutat, encara que la transliteración oficial del governe saudí és Makkah, que s'acosta més a la pronunciació àrap. En espanyol, la paraula «Meca», que prové de l'àrap hispànic Makka i este de l'àrap clàssic Mákkah, ha terminat per ser usada per a fer referència a un lloc a on acodixen moltes persones per ser el centre principal o millor lloc a on es realisa alguna cosa. Este us, que s'estén també a atres llengües, resulta ofensiu per a molts musulmans. El govern saudí va adoptar la forma Makkah com a escritura oficial en els anys 1980, pero esta no és usada de forma generalisada en tot lo món. El nom oficial complet de la ciutat és Macarama (المكرمة), pronunciat [makka lmukarrama] o [makkah almukarrama]), que significa «Meca l'Honrada», pero que a voltes es traduïx com «La sagrada ciutat de la Meca».

L'antic o primitiu nom per a l'assentament de la Meca és Baca o Bakkah (també transliterado com Baka, Bakah, Bakka, Becca, Bekka, etc.). L'etimologia d'esta paraula àrap, de la mateixa manera que ocorre en l'orige de la paraula Meca, és desconeguda. Està prou estesa la creència de que es tracta d'un sinònim de Meca, encara que es diu que més específicament es tracta del nom primitiu de la vall que allí es troba, mentres que els investigadors àraps ho usen generalment per a referir-se a la zona sagrada de la ciutat que es troba en els voltants de la Kaaba.

La forma Baca s'usa en lloc de la Meca en el Corán en 3:96, mentres que la forma Meca s'usa en 48:24. En el idioma surarábigo, l'idioma parlat en la partix sur de la península aràbiga en els temps de Mahoma, la «b» i la «m» podien intercanviar-se. Atres referències a la Meca en el Corán (6:92, 42:5) la criden Umm al-Qura, que significa «mare de tots els assentaments». Un atre nom per a la Meca és Tihama.

Un atre nom per a la Meca, o per a les terres salvages i montanyes que rodegen la ciutat, segons la tradició àrap i islàmica, és Farán o Parán, i es referix al desert de Farán o Parán. La tradició àrap i islàmica sosté que la zona salvage de Farán mencionada en la Bíblia és, en térmens generals, Tihama, i La Meca és el lloc a on es va assentar Ismael. Abu Abdallah Yaqut ibn-Abdallah al-Rumi al-Hamawi, geógrafo siri de el XII, va escriure que Fārān era «una paraula hebrea arabizada. Un dels noms de la Meca mencionats en la Torá».

Govern

La ciutat de la Meca està governada pel municipi homònim, el govern del qual està format per 14 membres electes localment i presidits per un alcalde (cridat Al-Amin) nomenat pel govern del país. L'actual alcalde de la ciutat és Usama al-Bar.

La Meca és la capital de la província homònima, que inclou la ciutat de Yeda, la major de la província. El governador provincial va ser, entre 2000 i 2007, any del seu decés, el príncip Abdul Majeed bin Abdulaziz Al Saud. El 16 de maig de 2007, el príncip Khalid bin Faisal Al Saud va ser nomenat nou governador.

Història

Història anterior a Mahoma

Segons la tradició islàmica és Adán qui porta a terme la primera construcció en La Meca a petició d'Alá. En el temps la construcció va desapareixent fins als dies d'Ismael i Abraham. Sara, esposa de Abraham en ser estèril, va oferir a la seua esclava Agar a Abraham. Agar concep pronte. Sarai, celosa, tracta a Agar durament, forçant-la a fugir en el seu fill al desert. En estar abdós a la vora de morir de set, apareix davant la mare d'Ismael un àngel i li demana que colpege el sol. En colpejar-ho comença a brotar del solc aigua i es forma el pou de Zamzam. Al voltant d'este pou s'instalen junt en més gent del desert i sorgix Meca (Beka).

Despuix de vàries visites de Abraham a Ismael, Abraham es propon, per petició d'Alá, construir l'habitació de la Kaaba per a que la gent peregrine a este lloc. En el temps es va ser oblidant el adorar a un sol deu, i les distintes tribus varen començar a aplegar a la Meca duent els seus deus de pedra. La Meca es va convertir pronte en un lloc de pelegrinage per a distintes formes d'idolatría. Esta situació va durar fins que va aplegar Mahoma, qui "va recordar" als pobles, entre atres coses, l'adorar solament a Alá sense associar-li res.

Les dures condicions de la península aràbiga significaven, per lo general, un estat de conflicte constant entre les distintes tribus d'Aràbia, pero una volta a l'any es declarava una treua i convergien en La Meca en un pelegrinage anual. Este viage es mamprenia per raons religioses, per a rendir homenage al santuari i per a beure les aigües del Pou de Zamzam. Pero també servia cada any com a moment i lloc a on arbitrar les #controvèrsia, per a resoldre deutes i desenrollar el comerç en les fires de la Meca. Estos events anuals de les tribus varen donar un sentit d'identitat comuna i varen fer de la Meca una ciutat molt important en tota la península.

En el V, la tribu Quraysh es va fer en el control de la Meca i els seus membres es varen convertir en experts mercaders i comerciants. En el VI es varen sumar al lucratiu comerç d'espècias, ya que les lluites en atres parts del món varen ser motiu per a desviar les rutes comercials de les perilloses rutes marítimes a les relativament més segures rutes terrestres.

Mahoma

Artícul principal → Mahoma.

Era membre d'una menuda facció, la hachemita, de la tribu #gobernant Quraysh. En acabant de que començara a rebre revelacions i escomençara la predicació en contra del paganisme de la ciutat, va emigrar (vejau Hègira) en l'any 622 en alguns seguidors a la ciutat de Medina, i va llançar una série de bols contra el comerç de la Meca, atacant caravanes. En la batalla de Badr diezmó el liderage que ostentava La Meca i va guanyar per a sí un considerable prestigi entre les tribus beduinas. El conflicte va seguir, com en la batalla de Uhud i la batalla de la Trinchera.

En 628, Mahoma va adoptar una postura més pacífica: ell i alguns seguidors varen tractar d'entrar en La Meca en pelegrinage per a mostrar que els rituals tradicionals podrien ser adoptats pel islam. En el tractat de Hudaybiyyah es va acordar una treua que permetria als musulmans entrar en la ciutat. Dos anys despuix, la treua es va trencar, pero en lloc de combatre, la ciutat de la Meca simplement es va entregar a Mahoma, qui va declarar la amnistia per als habitants i va donar generosos regals als principals Quraysh.

Va realisar aixina els principals canvis, va ordenar retirar i destruir totes les imàgens de cult de l'interior de la Kaaba, que es convertia en eixe moment en el lloc més sagrat per a l'islam i centre del pelegrinage musulmà. Va retornar a Medina despuix de nomenar a Attab Bin Usaid governador en un sòu d'1 dirham al dia. Moltes de les tribus arábicas varen decidir acceptar l'islam com la seua pròpia fe. Mahoma va conseguir llavors alguna cosa que semblava impossible: unir a les tribus guerreres de la península aràbiga en una sola umma. La seua predicació i coràniques visions es varen basar en una #síntesis de múltiples sistemes de creències, combinant elements de la Aràbia preislámica en idees religioses judeues i cristianes.

Mahoma va morir en 632, pero en el sentit d'unitat que ell havia transmés als àraps, l'islam va començar una ràpida expansió, i en els pròxims cent anys es va estendre fins a Àfrica del Nort i Àsia. A mida que el Imperi islàmic creixia, La Meca va continuar atraent pelegrins, no solament d'Aràbia, sino en avant de tot l'Imperi.

Un atre canvi important va ser que els musulmans s'havien postrat en direcció a Jerusalem en les seues oracions diàries, pero, despuix del seu enfrontament en la comunitat judeua de Medina, Mahoma va assegurar que havia descendit una aleya del Corán (Qur'an), revelant-li el canvi d'esta pràctica i exigint a tots mirar cap a la Kaaba en el seu lloc.

Història política

A lo llarc de l'història islàmica, La Meca mai ha segut capital de cap califato. L'emigració de Mahoma a Medina va establir la ciutat com la primera capital de la Umma. Ali Ibn Abi Tálib, gendre de Mahoma i el quarto dels cridats califes ben guiats, va traslladar la capital de la Ummah a Kufa, en Iraq. La ciutat va tornar a entrar breument en l'història política islàmica quan un grup liderat per Abd Allah ibn al-Zubayr, es va opondre als nous califes omeyas. El califa Yazid I va sitiar La Meca en el 683. Quan la Dinastia dels Omeyas va prendre el poder, va traslladar la capital a Damasc, en Síria, i després el Califato Abbasí va transferir la capital a Bagdad, en Iraq. El centre de la Úmmah musulmana va permanéixer en Bagdad durant casi 500 anys, i va florir com a centre d'investigació i comerç. No obstant, La Meca no va permanéixer al marge de la lluita entre faccions musulmanes. En l'any 930 els cármatas varen conquistar i varen saquejar la ciutat, apoderant-se de la pedra negra de la Kaaba, que no tornarien fins a vàries décades despuix.

En el XIII, els mongoles varen invadir Bagdad i varen saquejar la ciutat. Este event va ser una de les accions més detestades en l'història islàmica. Poc despuix de la batalla de Bagdad (1258), els mongoles reapareixen en l'oest i conquisten Síria. El Caire, que en àrap significa "La triunfante" o "La radiant", emergix ràpidament com el nou centre de poder en la Umma. Quan el Imperi otomà es va tornar poderós, la capital es va traslladar a Estambul (Constantinopla). Quan els peregrins aplegaven per al Hach, a sovint finançaven el viage en els bens que es podrien vendre en els mercats de la Meca, i adquirien bens que podrien vendre quan retornaren a casa.

Posteriorment, la ciutat va jugar poc paper en la política, ya que més be era una ciutat destinada a la devoció. Durant sigles va ser regida pels hachemitas, jerifes de la Meca, descendents de Mahoma pel seu net Hasan ibn Ali. Els jerifes governaven en nom del califa o qualsevol governant musulmà, i s'havien destacat com els guardians de les Dos Mesquites Sagrades.

Invasió otomana

En el XVI, els turcs es varen apoderar de la ciutat, que va quedar baix el seu domini encara que varen deixar que seguiren administrant-la els jerifes hachemíés, descendents de Mahoma i del seu gendre Ali. En 1916 el jerife Husayn ibn Ali es convertix en rei del Hiyaz despuix d'un alçament contra el poder otomà, que es coneixeria com Rebelió Àrap. La Meca va ser capital d'este efímer regne, que en 1924 va ser conquistat pels saudí i anexionado al seu regne d'Aràbia central (en 1932 abdós territoris passarien a cridar-se Aràbia Saudita).

Clima

La Meca conta en un clima extremadament àrit. A diferència d'atres ciutats d'Aràbia Saudita, La Meca manté la seua temperatura càlida durant l'hivern, que pot variar d'entre 18 °C durant la nit, a 30 °C per les vesprades. Les temperatures en estiu són considerades molt caloroses, a sovint superen els 40 °C per les vesprades, caent a 30 °C per les nits. Les pluges solen caure en menudes cantitats entre els mesos de novembre i giner.

Per esta escassea, les precipitacions suponen una amenaça d'inundació i han segut un perill des de temps remots. En l'últim sigle, la més severa va ocórrer en 1942. Des de llavors, s'han construït varis assuts per a solucionar el problema.

Els llocs sants

La principal indústria en La Meca en l'época moderna seguix sent acollir al pelegrinage anual del Hach, aixina com als peregrins que visiten la ciutat en totes les demés époques de l'any. Les principals parades de la seua visita són la mesquita Masyid al-Haram i el pou de Zamzam.

Mesquita Masyid al-Haram

Artícul principal → Masyid al-Haram.

La Masyid al-Haram (en àrap المسجد الحرام, "la mesquita sagrada") és la mesquita més important de la ciutat de la Meca i el primer lloc sant de l'islam. És considerada la mesquita més gran del món.

L'actual mesquita data de 1570. Té la forma d'un quadrat central rodejat per murs de pedra. Al voltant del santuari interior existix un paviment de marbre, el mataf. En el centre del pati central es troba la Kaaba, el temple més sagrat del islam.

La primera mesquita es va construir en l'any 638, quan l'aument dels musulmans va dur al califa Úmar ibn al-Jattab a ampliar el lloc. Els otomans la varen engrandir una atra volta i la varen reformar en el seu estil en 1570. Des dels anys 1990 el govern saudí va iniciar un gran programa d'ampliació del pati exterior i la creació d'accessos, destruint antigues mesquites i cementeris que hi havia entorn (destrucció de patrimoni islàmic en Aràbia Saudita).

Kaaba

Artícul principal → Kaaba.

La Kaaba (àrap الكعبة, al-ka‘ba, lit. 'el dau' o 'la gaveta'), la «casa de Deu», és un fragment de meteorit recobert de la kiswa —una tela de seda negra en #caligrafia brodades en or de la professió de fe musulmana i versos corànics— cap al qual tots els musulmans oren cinc voltes al dia. La direcció de l'oració es coneix en el nom d'alquibla, que està representada per un dels murs de la mesquita, fàcilment reconeixible perque en ell s'obri la caseta cridada mihrab.

Tots els peregrins estan obligats a caminar a l'esquerra al voltant de la Kaaba sèt voltes i tenen que intentar tocar el cantó de la Pedra Negra, en un ritual cridat Tawaf.

Pou de Zamzam

Artícul principal → Pou de Zamzam.

Els musulmans creuen que el Pou de Zamzam va ser revelat a Agar, mare d'Ismael, ya que ella va ser a buscar aigua desesperadament per al seu fill menut. No va trobar aigua fins que va descobrir el Zamzam, que va calmar la set del menut. La Meca es troba en una vall seca calenta en poques fonts d'aigua, i segons la tradició, l'aigua del Zamzam està beneïda per Deu.

Es creu que l'aigua de Zamzam té propietats especials, que calma la fam i cura malalties. Són pocs els peregrins que retornen del seu pelegrinage sense una botella en aigua de Zamzam. És l'aigua que se servix al públic a través de refrigeradores en tot el Masyid al-Haram en La Meca i la Masyid al-Nabawi en Medina. Tots els peregrins fan tot lo possible per a beure d'esta aigua durant el seu pelegrinage i alguns mullen els seus hàbits del ihram en ella, de modo que la tela es podrà utilisar per al seu propi sepeli, com mortaja quan muiguen.

Mina i Mont Arafat

Artícul principal → Mina (Aràbia Saudita).

Artícul principal → Monte Arafat.

Durant el pelegrinage major, els peregrins viagen cap a Mina, un menut poble propenc, en el que el diable està representat per un mur de 26 metros. Els peregrins ho llapiden simbòlicament, en lo que es denomina la Lapidació del diable. Fins a l'any 2004 el diable estava representat per tres columnes, pero llavors el govern saudí les va substituir pel citat mur. Despuix de Mina, els peregrins es dirigixen al mont Arafat, de 70 metros d'altura, lloc destinat a l'oració. Es creu que va ser ahí a on el profeta Mahoma va pronunciar el seu discurs final.

Incidents en La Meca

Un número important de peregrins viagen anualment per a participar en l'Haŷŷ en La Meca. Des de mediats de el XX, el constant increment de peregrins per la generalisació dels transports moderns i el gran aument de la natalitat en els països musulmans produïxen que en tanta gent reunida en un mateix lloc en un mateix moment, qualsevol error en el control de la flota puga ocasionar un autèntic desastre. Algunes de les tragèdies més recents han segut:

• Entre el 20 de novembre i el 4 de decembre de 1979, dissidents islamistes varen prendre la mesquita del-Masjid al-Haram en el cridat Incident de la Gran Mesquita. Forces saudí recolzades pel GIGN varen assaltar la mesquita en un saldo de 127 morts entre les forces del governe saudí i 117 fallits i 68 eixecutats entre els dissidents.
• El 31 de juliol de 1987, uns 400 peregrins chiïtes, seguidors del ayatolá Ruhollah Jomeini, varen morir per dispars de la policia saudí en una manifestació antiestadounidense.
• El 15 de juliol de 1989, cinc palestins varen morir i 34 varen resultar ferits en incendiar-se un campament de les proximitats de la ciutat santa.
• El 10 de juliol de 1989, un doble atentat causa la mort d'una persona i ferides a atres 16. El 21 de setembre d'eixe any, 16 chiïtaés de Kuwait varen ser eixecutats acusats de ser els autors dels atentats.
• El 2 de juliol de 1990, una estampida en l'interior d'un túnel peatonal que conduïx a la Meca va provocar la mort de 1402 peregrins.
• El 23 de maig de 1994, una estampida va matar a 270 peregrins, en la seua majoria turcs.
• El 15 d'abril de 1997, 340 peregrins varen morir durant un incendi que va arrasar unes 70 000 tendes de campanya.
• 1998, 118 persones varen morir quan assistien a la lapidació simbòlica del diable.
• L'1 de febrer de 2004, 244 persones varen morir i atres 244 varen resultar ferides durant el ritual de la Lapidació del dimoni.
• L'11 de setembre de 2015, a lo manco 100 persones varen morir i vàries decenes varen resultar ferides per la caiguda d'una grua sobre la gran mesquita del-Masjid al-Haram a causa d'una tormenta de vent.
• El 24 de setembre de 2015, una estampida durant la Lapidació del diable va acabar en la vida d'entre 700 i 2400 persones, convertint este incident en el més mortífero o el segon més mortífero de l'història, depenent de la font que se cite.

Economia

La economia de la Meca depén casi exclusivament dels diners gastats per les persones que assistixen al Hach. Durant esta pelegrinage, ingressen a la ciutat més de 100 millons de dólars, i el govern saudí gasta prop de 50 millons de dólars en servicis per als peregrins.

Hi ha algunes indústries i fàbriques en la ciutat, pero La Meca ya no eixercita un paper important en la economia d'Aràbia Saudita, que es basa principalment en les exportacions de petròleu. Les poques indústries que operen en La Meca són de textils i mobles. L'aigua és escassa i els aliments deuen ser importats. Plantilla:Falta cita

Sanitat

L'assistència sanitària és proporcionada pel govern saudí de forma gratuïta a tots els peregrins. Hi ha sèt hospitals principals en La Meca:

• Ajyad Hospital (en àrap: مستشفى أجياد)
• King Faisal Hospital (en àrap: مستشفى الملك فيصل)
• King Abdul Aziz Hospital (en àrap: مستشفى الملك عبدالعزيز)
• Sheesha Hospital (en àrap: مستشفى الششة)
• Al Noor Hospital (en àrap: مستشفى النور)
• Hira Hospital (en àrap: مستشفى حراء)
• Maternity and Children Hospital (en àrap: مستشفى الولادة والأطفال)
• King Abdullah Medical City (en àrap: مدينة الملك عبدالله الطبية)

Hi ha també moltes clíniques disponibles tant per a residents com para pelegrins.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Islam|20px|Vore el portal sobre Islam]] Portal:Islam. Contingut relacionat en Islam.
• Ababil
• expressió de la ceca a la #meca
• Jedda
• Jerife de la Meca
• Uzza

Enllaços externs

• Direcció a la Meca
• ¿On està la #meca?