Leclercqia

Archiu:Leclercqia complexa.jpg

Leclercqia

Leclercqia H.P.Banks, Bonamo & Grierson 1973 és un gènero extint de licofitas descrit a partir dels seus restants fòssilés apareguts en sediment del Devónico Mig en diversos jaciments. El gènero pren el seu nom de la paleobotánica belga Suzanne Leclercq i fins a l'actualitat es coneixen quatre espècies pertanyents a ell, Leclercqia complexa, L. andrewsii, L. uncinata i L. scolopendra caracterisats fonamentalment per la morfologia de les seues lígulas o micrófilos. Per la distribució dels seus fòssils i la naturalea del material sedimentario en el que s'han localisat es considera que les espècies de Leclercqia varen tindre una distribució cosmopolita, localment abundant i que es desenrollava en les afores de rieras i estanys d'aigua dolça.

Morfologia

Els primers fòssils descrits per a este gènero procedixen del estat de Nova York i Pennsilvània i varen anar inicialment assignats a l'espècie Leclercqia complexa que servix per a descriure al gènero. Els espècimen mostraven un vegetal de porte herbàceu consistent en un eix central molt prim i ramificat dicótomament en micrófilos denominats lígulas insertats helicoidalment i associats a esporangis que varen permetre assignar al grup a la família Protolepidodendraceae.

La morfologia dels micrófilos és la característica més destacable d'este gènero sent els primers licófitos coneguts en posseir-los. Estos micrófilos són el principal caràcter diagnòstic per a les diferents espècies del gènero. En Leclercqia complexa constaven d'una làmina central elongada, curvada i acuminada en dos emergències laterals més estretes i dividides, una a cada costat de la central. En Leclercqia andrewsii la làmina es dividia en cinc segments que es curvaven adaxialment mentres que en Leclercqia scolopendra la làmina en la seua porció terminal es dividia en tres segments fusiformes, un d'ells curvava abaxialment i els atres dos adaxialment. En Leclercqia uncinata la làmina basal es dividia en tres seccions, dos d'elles en el seu mateix pla i que a la seua volta mostraven tres ramificacions, i una tercera en un pla inferior i fortament curvada abaxialment.

En la superfície dels micrófilos es trobaven els estomas, molt dispersos i lleument immersos en l'epidermis. L'eix central del microfilo posseïa un fes vascular en tota la seua llongitut format per traqueidas que no alcançava a les emergències laterals llevat en el seu inici. L'inserció dels micrófilos en l'eix tenia lloc de forma helicoidal en un número de 8 a 10 per regrés.

Archiu:Leclercqia microfilos.jpg

Detall dels micrófilos de les quatre espècies conegudes del gènero Leclercqia.

L'eix central posseïa un cilindre vascular del tipo actinostela exarca molt compacta similar al present en Protolepidodendron. El xilema estava format por entre 14 i 18 fas de protoxilema format per traqueidas anular i helicoidals en punteaduras. Delimitat pel protoxilema es trobava un metaxilema compost per traqueidas escaleriformes en punteaduras uni a multiseriadas de morfologia elongada. Este sistema vascular funcionaria en el manteniment de la posició erecta del vegetal i li asseguraria una certa independència de l'aigua. Entre els vegetals del periodo Devónico coneguts és Leclercqia l'única que presenta esta característica ya que en atres vegetals com Aglaophyton major, Asteroxylon mackiei, Rhynia gwynne-vaughanii o Horneophyton lignieri el porte erecto estava sustentat pel turgor dels seus teixits i per tant estaven més condicionades per la disponibilitat d'aigua.

En la fase esporófito i associats als micrófilos per mig d'un curt segment de teixit es trobaven uns esporangis globosos a elíptics de dehiscencia marginal superior i paralela a l'eix principal del tale. Estos esporangis formaven grups més o menys numerosos junt als micrófilos i alternats en segments de micrófilos vegetatius. Associades als esporangis s'han identificat multitut d'esporas ornamentadas d'entre 60 i 85 μm de diàmetro en espines de 5 a 9 μm a lo llarc del seu eix equatorial. Al no conéixer-se la presència de megasporas es considera que el gènero és homospóreo al contrari dels atres licófitos coneguts encara que és possible que els megasporangios es trobaren en eixos independents com ocorre en Selaginella gracilis.

Distribució i ecologia

Leclercqia complexa va aparéixer per primera volta en el lagerstätte de Blenheim-Gilboa en l'estat de Nova York i Pennsilvània en depòsits datats entre el periodo Eifeliense i el Givetiense del Devónico Mig. La mateixa espècie o alguna de les descrites posteriorment han segut localisades en tots els continents en jaciments en Bèlgica, Alemània, Austràlia, Veneçola, China, Estats Units i Canadà per lo que es deduïx que varen deure tindre una distribució cosmopolita. Els estudis paleogeográficos indiquen que el depòsit dels materials del jaciment de Blenheim-Gilboa es va produir en un delta fluvial situat prop de l'ala occidental d'una montanya en una regió de clima tropical en alternança de temporades en altes i baixes precipitacions. Els fòssils són abundants i molt ben preservats consistents en denses mates de tallos. Junt a Leclercqia complexa varen aparéixer fòssils de gran cantitat d'artròpodes i atres licopodios i progimnospermas sense que puga discernir-se si esta associació de flora i fauna és natural o si respon a un transport alóctono. En qualsevol cas tot indica que Leclercqia es desenrollava associat als màrgens de rieres i menuts estanys d'aigua dolça.