Leucótoe
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En la mitologia grega, Leucótoe (en grec Λευκοθόη, Leucothóe) era una nimfa,[1] filla d'Órcamo, rei de Pèrsia, i va ser contada com una les amants d'Heli, ya siga per amor,[2] ya per una violació.[3] La font més extensa d'este episodi nos la proporciona Ovidio.
Ovidio ubica el triàngul amorós entre Leucótoe, Clitia i el Sol (Heli), a propòsit de l'episodi de l'infidelitat de Venus (Afrodita) en Mart (Llaures); sent esta denunciada pel Sol a Vulcano (Hefesto). Venus, en vengaza, fa que el Sol s'enamore de Leucótoe. La chicona havia naixcut d'Eurínome, la dòna més bella del poble dels perfums. Quan Leucótoe va haver aplegat a la doncellez havia vençut a totes les dònes en bellea. Aprofitant la nit, i deixant als seus cavalls pastar, el Sol decidix prendre l'apariència de Eurínome, i aplegant fins al tàlem, baix la llum d'una llàntia, va despedir a la sirvientas. Una volta a soles el Sol va revelar la seua verdadera identitat a Leucótoe i la chicona, aterrorizada, va ser violada pel seu amant, sense proferir queixa alguna. A continuació Ovidio introduïx a Clitia —l'autor no especifica la seua identitat—,[4]que sentint celosies pel seu amant, va delatar a Leucótoe davant Órcamo. El rei, encolerizado pel supost adulteri, va sentenciar a Leucótoe, qui cridava que havia segut violada pel Sol. La va enterrar vixca en un clot profunt i va afegir damunt una gran cantitat d'arena. El Sol, al vore la seua amant sepultada, va intentar salvar-la desenterrando el seu cos, ara exangüe, usant la seua calor. Com res va poder fer va resoldre, entre queixes i planyences, untar el seu cos en un néctar oloroso i aixina la va transformar en una vara de la planta del incens.[3]
Lactancio Plácido cita una versió similar a l'ovidiana pero en una chicoteta diferència: no aclarix si Clitia tenia notícia de l'unió de Heli i Leucótoe, o de si el propi Heli era conscient de que Clitia havia informat al rei.[5] En una atra versió es diu que, en acabant de que Heli mantinguera ajuntament en Leucótoe, la chicona que va causar la perdició de la pròpia Leucótoe era identificada com la seua germana, a qui l'autor no cita pel nom. És esta versió el pare de Leucótoe es dia Orcómeno.[2] Higino diu que l'argonauta Tersanonte, natural d'Andros, era fill de Sol (Heli) i de Leucótoe, encara que no especifica que siga el mateix personage abans citat.[6]
Leucótoe és també el nom d'una nereida (segons Higino),[7] i una variant de Leucótea, en qui poden confondre's la princesa Leucótoe i la nereida.
Anotacions
[editar | editar còdic]- ↑ Ovidio diu que Leucótoe era una nimfa (X, 242)
- ↑ 2,0 2,1 Paradoxógrafo anònim, p. 222 (citat en Robin Hard: The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H.J. Rose's "Handbook of Greek Mythology", p. 45).
- ↑ 3,0 3,1 Ovidio: Les metamorfosis, IV, 167 - 270
- ↑ Ovidio no dona molts detalls sobre quí era Clitia. No sabem si era una nimfa o una mortal, ni quí eren els seus pares.
- ↑ Lactancio Plácido, Argumenta 4, 5
- ↑ Higino: Faules XIV, 20
- ↑ Higino: Faules, prefacio
Referències
[editar | editar còdic]- Ovidio: Les metamorfosis, IV, 167 - 270
- Els amors del Sol, Mart i Venus, Leucótoe i Clitie; text espanyol en Wikisource.
- IV: text llatí en Wikisource.
- Els amors del Sol, Mart i Venus, Leucótoe i Clitie; text espanyol en Wikisource.
- Sobre Apolo i Leucótoe, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de l'Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Iconografia i referències, en el mateix lloc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucótoe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.