Matemàtica recreativa

Archiu:Pythagorean theorem mathematical joke.svg

Rompecabezas matemàtic

La matemàtica recreativa és un àrea de les matemàtiques que es concentra en l'obtenció de resultats sobre activitats lúdiques, i també la que es dedica a difondre o divulgar de manera entretinguda i motivadora els coneiximents, temes o problemes de les matemàtiques.

El concepte de matemàtica recreativa és tan vell com lo són els jocs en els que intervé la llògica o el càlcul d'algun modo.

Entre les persones que han contribuït notablement a la divulgació de les matemàtiques recreatives en el nostre temps destaquen Martin Gardner, en llibres com El ahorcamiento inesperat i atres entreteniments matemàtics, Nous pasatiempos matemàtics i Yákov Perelmán, qui va publicar vàries obres sobre matemàtiques, aritmètica, geometria, àlgebra, física i astronomia recreatives.

Alguns jocs típicament relacionats en la matemàtica recreativa

Persones que han contribuït a les matemàtiques recreatives

Alguns divulgadores i inventors de problemes de matemàtiques recreatives són:

Escritors i creadors de problemes clàssics

Édouard Lucas, matemàtic francés inventor en 1883 de les Torres de Hanói i que va publicar entre 1882 i 1894 la seua série Récréations mathématiques.
W. W. Rouse Ball, autor del Mathematical Recreations and Essays (en espanyol seria Jocs matemàtics recreatius i ensajos) publicat per primera volta en 1892 i l'última edició dels quals és de H. S. M. Coxeter.
Sam Loyd, nortamericà creador de numerosos rompecabezas que va publicar entre 1891 i 1911, reunits entre atres llibres en Els acertijos de Sam Loyd i Nous acertijos de Sam Loyd.
Henry E. Dudeney, anglés autor de numerosos rompecabezas i colaborador durant un temps de Sam Loyd.
Yákov Perelmán, escritor rus de llibres de divulgació.

Columnista i colaboradors de la revista Scientific American

Martin Gardner, autor entre 1956 i 1981 de la columna Mathematical Games (publicada en espanyol com a Jocs matemàtics) i de numerosos llibres a on es recopilen els artículs de la columna.
Solomon W. Golomb, colaborador de la columna Mathematical Games. En 1953 va inventar el terme pentominó i en 1957 va aparéixer un artícul sobre ells.
Douglas Hofstadter, escritor entre 1981 i 1983 de la columna Metamagical Themas (Temes metamágicos), anagrama de Mathematical Games.
Alexander Keewatin Dewdney, autor entre 1984 i 1990 de la columna Computer Recreations (Jocs d'ordenador).
Ian Stewart, autor de la columna Mathematical Recreations des de 1990 fins a 2001 i de numerosos llibres.

Uns atres

Brian Bolt
John Horton Conway, autor en 1970 del joc de la vida.
Clifford A. Pickover, autor de numerosos llibres de matemàtiques recreatives.
Raymond Smullyan, autor nortamericà de numerosos llibres de problemes llògics.
Hugo Steinhaus
Marilyn vós Savant
Malba Tahan, seudònim de Júlio César de Mello i Souza, autor de L'home que calculava.
Lewis Carroll, anglés, Matemàtica dement (ISBN 9788483106419) o Un conte enmarañado (ISBN 84-95599-33-3).
E. Ya. Gulk, de l'ex URSS: Jocs matemàtics recreatius.
El regne de l'ingeni d'un rus , publicat en 1905, i reeditat en castellà per Editorial Mir.
Hans Rademacher i Otto Toeplitz, d'Alemània: Números i figures.

Autors en espanyol

Juan Diego Sánchez Torres, matemàtic i divulgador espanyol, autor entre uns atres de Matemàtiques recreatives (en anterior edició en el títul Recreamáticas), Jocs matemàtics i de raonament llògic, Jocs de tauler i Reptes matemàtics per a Primer Cicle de Secundària.
Miguel de Guzmán, matemàtic espanyol, autor entre uns atres de Aventures matemàtiques.
Adrián Paenza, matemàtic argentí autor de Matemàtica... ¿Estàs ahí?. Guanyador del Premi Leelavati en el ICM 2014 en el Congrés Internacional de Matemàtics de Seül.
Mariano Mataix, d'Espanya: El discret encant de les matemàtiques, Ludopatía matemàtica
Salvador Anaya Debernard, autor del llibre imprés en Mèxic: Carrusel Matemàtic
Rafael Rodríguez Vidal, espanyol: Diversions matemàtiquesi Contes i contes de matemàtics, al alimón en M.C. Rodríguez Rigual.
Mariano Perero, mexicà, Història i històries de matemàtiques.
Manuel Bernabé Flores, d'Espanya, Curiositats matemàtiques
Victorino Ala Pardo, peruà, Jocs matemàtics.
Rubén Romero Méndez, peruà, Matemàtica recreativa en text i es va publicar en el diari La Prensa.
Luis Ferrero, publicat en Veneçola en 2001: El joc i la Matemàtica.
E. Kasner i J. Newman: Matemàtiques i imaginació.
Elon Lages Lima: El meu professor de matemàtiques i atres històries, editor César Camacho i publicat en Lima per IMCA.
Hugo Steinhaus: Instantànees matemàtiques , matemàtic polac, ho va publicar Salvat en 1987.
Carlos Zuluaga: Colòmbia Deprenent, Matemàtic Colombià, fundació calendari matemàtic 2011.
Pedro C. Contreras i Rebuig Tang. Matemàtica recreativa 1 Editorial UCH Llima.
García Déniz, Manuel; Canàries-Espanya; Articuliste en NÚMEROS, seccions de Problemes i de Jocs.
Rupérez Padró, José Antnonio; Canàries-Espanya; Articuliste en NÚMEROS, seccions de Problemes i de Jocs.
Eduardo Sáenz de Cabezón, matemàtic i divulgador espanyol, presentador d'Òrbita Laika. Autor de Inteligència Malaïda i Apócalipsis matemàtic.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Matemática recreativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.