Anar al contingut

Old Ret Sandstone

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Folded Old Red Sandstone at St Annes Head - geograph.org.uk - 629204.jpg
Old Ret Sandstone
Per a de l'acrònim ORS vore ORS (desambiguación).
Archiu:Kirkwall Cathedral stone detaill. CAPS 2
Detall de pedra de la Old Ret Sandstone del pòrtic de la catedral de Kirkwall, en l'Illes Orcadas, Escòcia (Regne Unit). S'observa el desgast per l'acció de l'erosió.
Archiu:OldRedSandstone2.jpg
Secció travessera mostrant cudols de cuarzo i chert (l'escala és de 100 mm).
Archiu:Siccar point CAPS 3 cliff.jpg
La discordança angular d'Hutton en Siccar Point a on la Old Ret Sandstone devónica de 345 millons d'anys d'antiguetat reposen sobre grauvaca del Silúrico, 425 millons d'anys.
Archiu:OldRedSandstoneBeddingPlane.jpg
Pla d'estratificació de la Old Ret Sandstone en cudols de cuarzo i chert en una mostra procedent del centre d'Anglaterra (escala de 10 mm).
Archiu:Scotland (Location) Named ( CAPS 4 ).png
Principals zones geogràfiques i llímits d'Escòcia.
Archiu:Yensaby castle 1. CAPS 5
En la part més baixa de la Old Ret Sandstone, en Yesnaby (Illes Orcadas), les areniscas formen penya-segats per l'erosió llitoral.
Archiu:Siccar Point, St. Helen's chapel.jpg
La capella de Santa Elena en el veta Siccar té murs recoberts de arenisca roja antiga, en grauvaca en la cara interior i en les tanques en pedra seca d'al voltant d'ella.

Old Ret Sandstone (en espanyol, lliteralment, arenisca roja antiga, també traduïda com arenisca roja vella) és una unitat litoestratigráfica (una seqüència d'estrats de roca) britànica la qual d'acort en els estratígrafos té estatus de supergrupo[1] i la que és d'una considerable importància per als començos de la Paleontologia. Per a major comoditat s'abrevia a sovint en la lliteratura sobre el tema com ORS, per les seues sigles angleses. El terme va ser falcat per a distinguir la seqüència de la més jove arenisca roja nova, que també està molt estesa en tota Gran Bretanya.

Sedimentología

[editar | editar còdic]

La arenisca roja antiga, descriu un conjunt de roques sedimentarias depositades en una varietat d'ambients durant el Devónico, pero que es remonta a finals del Silúrico i començos del Carbonífero. El conjunt de la roca està dominat per sediments en facies aluvials i conglomerats en la seua base, i progressa a una combinació de dunas, i sediment llacustres i fluvials.

El color roig familiar d'estes roques es deriva de la presència d'òxit de ferro, pero no tota la pedra arenisca roja vella és de color roig o de pedra arenisca, la seqüència també inclou conglomerats, lutitas, limolitas fines i calcàreas i els colors poden variar des del gris i el vert al roig o morat. Estos depòsits estan estretament relacionats en l'erosió de la Cordillera de Caledònia, que va ser alçada per la colisió dels continents antics d'Avalonia, Bàltica i Laurentia per a formar el Continent Old Ret Sandstone, un event conegut com l'Orogènia caledoniana.

Dins de les roques es troben molts fòssilés, com peixos primitius, artròpodes i plantes. Les roques poden aparéixer paleontológicamente estèrils per als geólogos aficionats pero un estudi cuidadós, sobretot si és per un caçador de fòssils aveat, pot descobrir depòsits de fòssils. Atres roques d'esta mateixa edat també es varen depositar en el suroest d'Anglaterra ('Devónico' deriva de la regió de Devon), encara que estes són d'orige marí i no s'inclouen dins de la pedra arenisca roja antiga.[2]

Estratigrafia

[editar | editar còdic]

Ya que la arenisca roja antiga està composta, principalment, per sediment d'orige continental, per lo general no conté fòssils marins, que d'existir podrien haver segut útils en les correlació d'una aparició de la roca en una atra, tant dins de les distintes conques sedimentarias com entre elles. En conseqüència, per a cada pis es varen donar noms locals i que permaneixen en us, fins a cert punt, hui en dia encara que hi ha un creixent us dels noms de pis internacionals. Aixina, en la conca anglo-galesa, hi ha freqüents referències, en la lliteratura especialisada, als pisos Downtoniano, Dittoniano, Breconiano i Farloviano. L'existència d'una série de distintes conques sedimentàries a lo llarc de Gran Bretanya ha segut establida.[2]

Conca orcadiana

[editar | editar còdic]

La conca orcadiana s'estén en una àmplia zona del norest d'Escòcia i les mars veïnes. Comprén el Moray Firth i les àrees adjacents de terra: Caithness, les Orcadas i parts de les Shetland. Al sur de Moray Firth, dos subcuencas distintes es reconeixen en Turriff i en Rhynie. La seqüència té més de 4 km de gruixa en algunes parts de les illes Shetland. La principal conca és considerada com una conca intramontañosa resultat d'un rift cortical associada en extensió post-Caledoniana, possiblement acompanyada de fallamiento d'esmonyida a lo llarc del sistema Great Glen Fault.[3]

Midland Valley d'Escòcia

[editar | editar còdic]

La fossa tectónica Midland Valley està definida per la falla de les Highlands en el nort i en el sur la falla de les Southern Uplands. No només alberga una cantitat considerable de roques sedimentàries de arenisca roja antiga, sino també les roques ígneas d'esta edat associades en una àmplia activitat volcànica. No hi ha un aflorament continu a lo llarc de la falla de les Highland, des de Stonehaven en la costa del mar del Nort fins a Helensburgh i més allà d'Arran. Una série més d'afloraments desconectats es produïxen a lo llarc de la llínea de la falla de les Southern Uplands, d'Edimburc a Girvan. Pedra arenisca roja vella a sovint es troba junt en formacions de conglomerat, un eixemple digne de menció d'exposició és el penya-segat en la Reserva Natural de Fowlsheugh, Kincardineshire.

Scottish Borders

[editar | editar còdic]

En els Scottish Borders una série d'afloraments es produïxen a partir d'East Lothian cap al sur, a través de Berwickshire. La famosa discordança de Hutton en el veta Siccar es troba dins d'esta conca.

Conca anglo-galesa

[editar | editar còdic]

La conca anglo-galesa és relativament gran i s'estén en gran part del sur de Gales: sur de Pembrokeshire, oest de Carmarthenshire, Powys i Monmouthshire i el sur de les Marques Galesas; també, notablemenente, en Herefordshire, Worcestershire i Gloucestershire d'Anglaterra i en la part baixa de Somerset i el nort de Devon completen l'alcanç d'esta conca.

En l'excepció del sur de Pembrokeshire, totes les parts de la conca estan representades per una àmplia gama de litologias assignades al Devónico Inferior i el Devónico superior, el contacte entre les dos és discordante i hi ha una completa omissió en la seqüència de qualsevol restant del Devónico Mig. Les formacions inferiors són d'edat del Silúrico superior, que és la formació de arenisca Downton Castle (Downton Castle Sandstone Formation) i la suprayacente formació de lutita Raglan (Raglan Mudstone Formation), llevat en Pembrokeshire, a on es reconeix una série més complexa de formacions. En l'est de la conca, la part superior de la Raglan Mudstone està marcada per un ben desenrollat caliche, calcàrea de Bishop's Frome (Bishop's Frome Limestone).[4] La formació més baixa del Devónico és la formació Sant Maughans (St Maughans Formation), a la seua volta superposta per la formació Brownstones (Brownstones Formation) encara que en una intervenció de la formació Senni (Senni Formation) en gran part de la zona. La seqüència superior del Devónico és prou prima i comprén una série de formacions que estan més restringides lateralment. En els Brecon Beacons, la formació dels llits replanell (Plateau Beds Formation) està coberta en discordança per la formació de grits grises (Grey Grits Formation), encara que més a l'est d'estes divisions se substituïxen pel Grup de conglomerats de cuarzos (Quartz Conglomerate Group), que està, a la seua volta, subdividido en una varietat de formacions diferents.

Anglesey

[editar | editar còdic]

Conca Anglesy és una chicoteta conca en la que es registren, per separat, tant depòsits aluvials com a llacustres. També es registren caliches en sols rics en carbonat desenrollats entre els periodos de deposición de sediment. L'aflorament de dia de hui ocupa una estreta zona de la baïa de Dulas en el norest de la costa d'Anglesey i cap al sur fins a la ciutat de Llangefni.[2][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Natural Environment Research Council. «The BGS Lexicon of Named Roc Units — Result Details: OLD RED SANDSTONE SUPERGROUP» (en anglés). British Geological Survey. Consultat el 10 de juny de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 Barclay, W.J.; Browne, {{{nom2}}}; McMillan, {{{nom3}}}; Pickett, {{{nom4}}} (2005). The Old Ret Sandstone of Great Britain (en anglés), City: Joint Nature Conservation Committee (JNCC). ISBN 1-86107-543-X.
  3. (1992).Journal of the Geological Society.149(1)
    27–37.Consultat el 11 de juny de 2012.
  4. Natural Environment Research Council. «The BGS Lexicon of Named Roc Units — Result Details: BISHOP'S FROME LIMESTONE MEMBER» (en anglés). British Geological Survey. Consultat el 14 de juny de 2012.
  5. British Geological Survey. Full de mapa especial Anglesey, escala 1:50 000. Informació adicional i mapes interactius. Consultat el 14 de juny de 2012.