Oscurecimiento global
El oscurecimiento global és una teoria que descriu la reducció gradual de la cantitat de llum solar observada que alcança la superfície terrestre des de la década de 1950.
Es pensa que ha segut provocat per un increment de partícules de suja (negre de carbó, carbonilla) en l'atmòsfera per les activitats humanes, principalment la combustió, tant industrial com en el transport. L'efecte varia en la localisació, pero globalment la reducció de llum ha segut de l'orde d'un 4 % en tres décades (1970-1990). El oscurecimiento global ha interferit en el cicle hidrològic reduint l'evaporament i ha pogut provocar sequies en algunes zones. La tendència s'ha revertit durant la década de 1990. El oscurecimiento global crea un efecte de refredat que ha pogut dur als científics a subestimar els efectes dels gasos d'efecte hivernàcul emmaixquerant parcialment el calfament global.
Causes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Contaminació atmosfèrica.
Actualment es pensa que el oscurecimiento global es deu provablement a la creixent presència d'aerosolés i atres partícules en la atmòsfera. Les partícules contaminants actuen també com a núcleus de condensació entorn als quals es formen gotes microscòpiques que van unint-se per coalescencia. Tota núvol pot contindre un determinat número d'estes partícules pero l'increment causat per la contaminació atmosfèrica ha fet que hi haja més del conte, en lo que els núvols es carreguen en una major cantitat de gotes més menudes. Este tipo de núvols s'ha calculat que són més blanques, és dir que reflectixen millor la llum solar que les de gotes més grans pero més escasses. El balanç total és que la cobertura núvol de la Terra torna a l'espai més llum solar que abans. Els núvols intercepten tant la calor del Sol com el que és radiado per la Terra. Els seus efectes són complexos i varien segons el moment, la localisació i l'altitut. Habitualment, durant el dia predomina la intercepción de la llum solar, produint un efecte de refredat, no obstant, de nit la reemisión de la calor radiado per la Terra ralentisa la pèrdua de calor del planeta retenint una bona part d'este en la baixa troposfera.
Treballs d'investigació
[editar | editar còdic]
A finals de la década de 1960, Mijaíl Ivanovich Budyko va treballar en models climàtics basats en balanços energètics bidimensionales simples per a investigar la reflectividad del gèl[1] va trobar que es creava un bucle de realimentación positiu sobre el sistema climàtic terrestre els extrems del qual eren la cantitat total de gèl superficial i el albedo. Quant més gèl i neu s'acumula, més radiació solar es reflectix cap a l'espai i per tant més es gela la terra i aumenten les nevades. Atres estudis varen trobar que la contaminació o les erupció volcàniques podrien precipitar una era glacial.[2]
A mitan de la década de 1980, Atsumu Ohmura, un geógrafo que investigava en l'Institut Federal Suís de Tecnologia, va trobar que la radiació solar que alcançava la superfície terrestre havia descendit en més del 10 % si es compara en les tres décades anteriors. Les seues troballes estaven en aparent contradicció en el calfament global (la temperatura global s'havia incrementat a ritme constant). El fet de que menys llum alcance la terra significaria que tindria que gelar-se. Ohmura va publicar els seus resultats baix el títul «Variació secular de la radiació en Europa» en 1989.[3] Este artícul pronte va ser seguit d'uns atres: Vivii Russak en 1990 «Tendències de la radiació solar, la nuvolositat i la transparència atmosfèrica a lo llarc de les últimes décades en Estònia»,[4] i Beate Liepert en 1994 «Radiació solar en Alemània: tendències observades i valoració de les seues causes».[5] El oscurecimiento també va ser observat en llocs de tota la desapareguda Unió Soviètica.[6] Gerry Stanhill, que va estudiar estes disminució en molts llocs del món a través de molts artículs (vore referències) va falcar el terme «oscurecimiento global».[7]
Treballs d'investigació independents en Israel i Holanda a finals de la década de 1980 varen mostrar una aparent reducció de la cantitat d'irradiació solar,[8] a pesar de l'estesa evidència de que el clima realment s'està recalentando. La taxa de oscurecimiento varia en el conjunt del planeta, pero està dins d'una mija estimada entre el 2 i el 3 % per década, en la possibilitat de que la tendència revertira a principis de la década de 1990. És difícil realisar mides precises, per la dificultat de calibrar els instruments que s'utilisen i el problema de la cobertura espacial. No obstant, l'efecte està present casi en total certea.
El fenomen (en una quantia d'una disminució de la temperatura del 2 al 3 %, com es va dir abans) és per canvis en la atmòsfera terrestre; el valor de la radiació solar en la part alta de l'atmòsfera no ha canviat més que una fracció d'este valor.[9]
L'efecte varia molt en tot el planeta, pero les estimacions sobre els valors de la mija en la superfície terrestre són:
- 5,3 % (9 W/m²) entre 1958 i 1985 (Stanhill and Moreshet, 1992)[10]
- 2 % per década entre 1964 i 1993 (Gilgen et al, 1998)[11]
- 2,7 % per década (total 20 W/m²); cap al 2000 (Stanhill i Cohen, 2001)[12]
- 4 % entre 1961 i 1990 (Liepert 2002)[13][14]
Advertixca's que estes sifres són per a la superfície terrestre i no una mija global real. Carint de mides específiques, existix un cert desconeiximent sobre si es dona un oscurecimiento (o aument de la lluentor) sobre els oceans (vore causes més avall) encara que es varen prendre mides a lo llarc de 643,7 km partint de la Índia i creuant el oceà Índic en direcció a les Illes Maldives. Els efectes regionals provablement són dominants en este cas, encara que no estan estrictament confinats a l'àrea del terreny, i els efectes són dirigits per la circulació de l'aire.
Trobem les majors sifres de reducció en el Hemisferi Nort en latitut miges.[15] La regió del espectre de radiació lluminosa més afectada sembla ser la visible i el infrarrojo més que el tall ultravioleta de l'espectre.[16]
Senyes de evaporimetría en tanc
[editar | editar còdic]Durant aproximadament els últims cinquanta anys s'han recopilat cuidadosadament els registres de evaporimetría. Durant décades ningú es va fixar massa en les mides dels tancs evaporimétricos. Pero en la década de 1990, els científics varen advertir alguna cosa que en el seu moment va ser considerat molt estrany, el fet de que la taxa d'evaporament estava caent, encara que s'esperava que creixquera pel calfament global.[17] La mateixa tendència es va observar en China en un periodo similar. Se cita a un descens de la radiació solar com força directriu. No obstant, a diferència d'atres zones del món, el descens de l'irradiació solar no va anar sempre seguit per un increment de la coberta de núvols i les precipitacions. Es creu que els aerosolés podrien eixercitar un paper crític en el descens de l'irradiació solar en China.[18]
El productor de Horizon, de la BBC, creu que molts climatólogos es referixen a les senyes de evaporimetría com la prova més convincent del oscurecimiento solar.[19] Els experiments en tancs evaporimétricos són senzills de reproduir en equips de baix cost, hi ha molts tancs que s'usen per a l'agricultura en tot lo món, en molts eixemples i les senyes han segut recopilats durant casi mig sigle. No obstant, l'evaporament en estos tancs depén d'alguns factors adicionals ademés de la radiació solar neta. Els atres dos factors principals són el dèficit de pressió de vapor i la velocitat del vent. Les senyes evaporimétricos en tancs corroboren les senyes recopilades pels radiómetros[12][17] i solucionen les carències de les senyes obtingudes per mig de piranómetros. Ajustant-se a estos factors s'han comparat les senyes de evaporimetría en tanc en els resultats de simulacions climàtiques.[20][21][22]
Causes provables
[editar | editar còdic]La combustió incompleta de combustibles fòssils com el diésel i la fusta lliberen carbonilla en l'atmòsfera. ya que la major part d'esta és suja, un component extremadament menut de la contaminació de l'aire a nivell de superfície, el fenomen té un efecte caldeante en l'atmòsfera en altituts d'uns dos quilómetros. També enfosquix la superfície de l'oceà absorbint la radiació solar.[23]
Experiments en les Maldives (comparant la porció de l'atmòsfera sobre les illes del nort i del sur) en la década de 1990 varen mostrar que l'efecte de contaminants macroscòpics en l'atmòsfera en eixe moment (espentats pel vent cap al sur des de la Índia) varen provocar una reducció del 10 % en la llum solar que alcançava la superfície en la zona baixe el núvol contaminant –una reducció molt major de l'esperada per la presència de les partícules en sí mateixes–.[24]
Ans que s'acometeren les investigacions, les prediccions eren d'un efecte entre un 0,5-1 % per part del material en forma de partícules; la variació que s'aparta de la predicció pot ser explicada per la formació de núvols a partir de les partícules que actuen com a núcleus de condensació. Els núvols són molt eficaços reflectint la llum cap a l'espai.
El fenomen que subyacer al oscurecimiento global també té efectes regionals. Mentres que la major part de la terra es calfa, les regions que estan a sotavent de les fonts més importants de contaminació atmosfèrica (específicament emissions d'anhídrit sulfuroso), generalment s'han gelat. Açò pot explicar el refredat de l'est dels Estats Units en relació en el calfament de la partix oest.[25]
Alguns climatólogos han expost la teoria de que les esteles de les aeronaus estan implicades en el oscurecimiento global, pero el fluix constant de tràfic aéreu prèviament va implicar que esta hipòtesis no podia posar-se a prova. El paró casi complet del tràfic aéreu en l'aviació civil durant els tres dies que varen seguir als atentats de l'11 de setembre va proporcionar una rara oportunitat per a observar el clima dels Estats Units en absència de l'efecte de les esteles. Durant este periodo es va observar una variació de 1 °C en la temperatura diürna en algunes parts dels EE. UU., açò és, que les esteles d'aeronaus podrien haver aumentat les temperatures nocturnes i/o disminuït les diürnes en cantitats majors de lo que prèviament es pensava.[26]
Les cendres volcàniques transportades per l'aire poden reflectir els rajos del sol de tornada cap a l'espai i gelar el planeta. S'han observat caigudes en la temperatura de la terra despuix de grans erupció volcàniques com les del mont Agung en Bali que va entrar en erupció en 1963, El Chichón (Mèxic) 1983, Nevat del Ruiz (Colòmbia) 1985, i el Pinatubo (Filipines) 1991. Pero inclús en les erupció importants, els núvols de cendra permaneixen només durant curts periodos.[27]
Efectes
[editar | editar còdic]El oscurecimiento global pugues haver causat canvis a gran escala en els patrons climàtics. Els models climàtics sugerixen especulativamente que esta reducció de la llum solar en la superfície pot haver conduït a la falta de monsons en el Àfrica subsahariana durant les décades de 1970 i 1980, junt en les hambrunas associades, causades perque la contaminació de l'Hemisferi Nort gelava el Atlàntic. Esta idea no està universalment acceptada i és difícil de provar.
Relació en el calfament global
[editar | editar còdic]Alguns científics consideren ara que els efectes del oscurecimiento global han emmaixquerat l'efecte del calfament global, i que solucionar el oscurecimiento global podria per lo mateix tindre un impacte significatiu i imprevisible en les temperatures a nivell de l'mar. Els treballs inicials per a incorporar els efectes del oscurecimiento global sugerixen que les temperatures mundials podrien elevar-se en 2 °C cap al 2030 i tant com 10 °C cap al 2100; açò supon doblar les sifres àmpliament acceptades de 5 °C d'increment en la temperatura global per al present sigle. Si açò fora aixina, semblants increments provocarien la fusió de la conya de gèl de Groenlàndia, reduccions séries de l'extensió de les pluviselvas tropicals i elevació significatives del nivell de les mars.
Una hipòtesis adicional seria la de que un aument de la temperatura podria provocar un escape ràpit i irreversible dels enormes depòsits d'hidrats de metà que actualment es troben atrapats baix el pis oceànic, lliberant gas metà, un dels més poderosos gasos d'efecte hivernàcul. Un mecanisme similar seria el propost per a una de les teories que explicarien els successos que varen conduir a les extincions del Pérmico-Triásico aproximadament fa 252 millons d'anys i les extincions associades en el Màxim Tèrmic del Paleoceno-Eoceno,[28] entorn als 55 millons d'anys arrere. S'estima que al planeta li costaria tant com 100 000 anys recuperar el «estat normal» despuix d'un màxim tèrmic.
En el gràfic de la dreta s'observa l'evolució del canvi de la temperatura a través de el XX utilisant senyes reals (curva senyalada com observed) i les estimacions provinents d'un model matemàtic (curva senyalada com modeled). Aixina mateix, es desglossen segons la seua influència relativa cinc factors que contribuïxen al calfament global. Alguns d'ells tenen un efecte positiu (gasos d'efecte hivernàcul, radiació solar i ozon). Per una atra part s'observen dos factors en una contribució negativa, les partícules sòlides volcàniques (volcanic) i les d'orige humà (sulfate). El gràfic permet supondre com evolucionaria el calfament global de no opondre-se-li el oscurecimiento.
Relació en el cicle hidrològic
[editar | editar còdic]La contaminació d'orige humà pot estar debilitant sériament el cicle de l'aigua de la terra, reduint la pluja i amenaçant els recaptes d'aigua dolça. Un estudi realisat en 2001 per investigadors de l'Institut Sripps d'oceanografia sugerix que partícules menudes de suja i uns atres contaminants tenen un efecte significatiu en el cicle hidrològic. D'acort en el professor V. Ramanathan, «L'energia del cicle hidrològic ve de la llum solar. En calfar esta els oceans, l'aigua escapa a l'atmòsfera i precipita com a pluja. Aixina que, com els aerosols detenen en grans cantitats la llum solar, podrien estar ralentisant el cicle hidrològic del planeta».[29]
Els canvis a gran escala en els patrons del temps meteorològic també podrien estar provocats pel oscurecimiento global. Els models climàtics sugerixen especulativamente que esta reducció en la llum solar que alcança la superfície va poder haver conduït a l'absència del monsó en el Àfrica subsahariana durant les décades de 1970 i 1980, junt en les hambrunas associades com la sequia del Sahel, provocada per la contaminació de l'hemisferi nort que gelava el Atlàntic.[30] Per açò, el Cinturó de pluges tropicals va poder no haver ascendit cap a latitut més al nort, provocant d'esta manera l'absència de pluges estacionals. Esta afirmació no està universalment acceptada i és molt difícil de provar.
També es conclou que el desequilibri entre el oscurecimiento global i el calfament global en la superfície conduïx a fluix de calor turbulentos més dèbils cap a l'atmòsfera. Açò significa un evaporament global reduït i per tant les precipitacions succeïxen en un món més obscur i càlit que finalment pot conduir a una atmòsfera més humida en la que plou menys.[22]
S'ha identificat una forma natural de oscurecimiento/ensombrecimiento ambiental a gran escala que va afectar en 2006 a la estació d'huracans de l'hemisferi nort. Un estudi de la NASA va trobar que algunes tormentes de pols importants que varen tindre lloc en el desert del Sahara entre juny i juliol varen enviar pols a la deriva sobre el Oceà Atlàntic i a través de varis efectes varen provocar el refredat de les aigües, amortiguando aixina el desenroll d'huracans.[31][32]
Possible us com a paliatiu del calfament global
[editar | editar còdic]Alguns científics han propost l'utilisació d'aerosols per a frenar els efectes del calfament global com a mida d'emergència. Un expert rus, Mijail Budyko, va comprendre esta relació des de molt pronte. En 1974 va sugerir que si el calfament global acaba sent un problema, es podria gelar el planeta cremant sofre en l'estratosfera, la qual cosa crearia una boira terrera.[33][34][35] D'acort en Ramanathan (1988), un increment en el albedo planetari de solament un 0,5 % és suficient per a reduir a la mitat l'efecte d'una duplicació en la concentració de CO2[36]
No obstant, encara devem enfrontar-nos a molts problemes, com:
- Utilisar sulfat provoca problemes ambientals com la pluja àcida[37]
- Utilisar carbonilla provoca problemes en la salut humana[37]
- El oscurecimiento provoca problemes ecològics com a canvis en els patrons d'evaporament i precipitació[37]
- Les sequies o l'aument de precipitacions originen problemes per a l'agricultura[37]
- Els aerosols tenen una vida mija relativament curta.
«L'idea de que deuríem incrementar les emissions d'aerosols per a contrarrestar el calfament global ha segut descrit com un pacte en el diable perque això implicaria cantitats encara més intenses d'emissions per a equiparar-se als gasos d'efecte hivernàcul acumulats en l'atmòsfera, en un increment similar dels costs econòmics i en la salut».[38] En essència, seria necessari abordar tant les fonts de gasos d'efecte hivernàcul com les partícules en suspensió aérea.
Recent inversió del fenomen
[editar | editar còdic]
Wild i uns atres utilisant medides en terra varen publicar un aument de la lluminositat des de 1990.[39][8][40] Pinker i atres[41] varen trobar que el oscurecimiento continuava (pero menys) sobre terra ferma, i que disminuïa sobre els oceans.[42] per això, a nivell de terra ferma, Wild i Pinker estan en desacort. Un estudi promogut per la NASA basat en senyes preses per satèlits va tirar una idea sobre les observacions d'atres científics que no acabaven d'encaixar sobre la cantitat de llum que alcançava la superfície terrestre. Esta cantitat ha descendit contínuament en les últimes décades, i sobtadament va començar a repuntar al voltant de 1990. Este canvi en la tendència des d'un «oscurecimiento» global a un aument de la lluminositat va succeir en acabant de que els nivells globals d'aerosols començaren a decaure.[43][27][44]
És provable que a lo manco una miqueta d'este canvi, en particular sobre Europa, es dega a la disminució de la contaminació. Molts governs dels països desenrollats han desenrollat més polítiques per a reduir els aerosols emesos a l'atmòsfera, lo que contribuiria més a reduir el calfament global que a reduir les emissions de CO2
Els aerosols de sulfat han descendit significativament des de 1970 en la Clean Air Act (‘llei de l'aire net’) en els Estats Units i en polítiques similars en Europa. La Clean Air Act es va fer més estricta en 1977 i 1990. D'acort en la EPA, han descendit des de 1970 a 2005 les emissions dels sis principals contaminants de l'aire en un 53 % en EE. UU. En 1975, els efectes dels gasos d'efecte hivernàcul atrapats varen començar finalment a emergir i han segut els dominants des de llavors.[45]
La BSRN (ret de radiació a nivell de superfície, en anglés) ha arreplegat senyes a nivell de superfície. La BSRN va començar a operar a principis de la década de 1990 i actualisa els seus archius des de llavors. Els anàlisis de les senyes recents revelen que la superfície del planeta ha aumentat el seu allumenament en aproximadament un 4 % en la passada década. Esta tendència a aumentar la lluminositat ha segut corroborada per atres senyes, incloent anàlisis de senyes preses per satèlits.
Vore també
[editar | editar còdic]- Influència antropogénica sobre el clima
- Calfament global
- Variació solar
- Glaciació global
- Hivern nuclear
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1969).Tellus.
- pp. 611-619.
- ↑ Lockwood, John G. (1979). New York: John Wiley & Sons (ed.). Causes of Climate, pp. 162.
- ↑ Ohmura, A. and Lang, H. (Juny de 1989). Deepak Publ. (ed.). Secular variation of global radiation in Europe. In IRS '88: Current Problems in Atmospheric Radiation, A. Deepak Publ., Hampton, VA, , Hampton, VA, pp. (635) pp. 298-301. ISBN ISBN 978-0-937194-16-4.
- ↑ Tellus B.42(2)
- p. 206.doi:10.1034/j.1600-0889.1990.t01-1-00006.x.
- ↑ (1994).Contr. Atm. Physics.67
- 15-29.
- ↑ (1996).Journal of Climate.9(6)
- pp. 1319-1327.
- ↑ Climatic Change.
- pp. 121-138.doi:10.1007/BF00142962.Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ 8,0 8,1 «Earth's Lightens Up». Consultat el 8 de maig de 2005.
- ↑ Nature.300
- pp. 689-693.doi:10.1038/300689a0.
- ↑ (1992).Climate Change.22
- pp. 121-138.
- ↑ (1998).Journal of Climate.11(8)
- pp. 2042-2061.doi:10.1175/1520-0442(1998)011<2042:MATOSI>2.0.CO;2.
- ↑ 12,0 12,1 (2001).107
- pp. 255-278.
- ↑ (2002).Geophysical Research Letters.29/12(2002-05-02)
- ↑ «"RealClimate: Global dimming II"». Consultat el 12 de juny de 2006.
- ↑ Climate Dynamics Springer Berlin / Heidelberg.14(5)
- pp. 369-383.ISSN 1432-0894.doi:10.1007/s003820050229.Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ Science: «Goodbye sunshine.» 8 de decembre de 2003. Guardian Unlimited.
- ↑ 17,0 17,1 (2002).Science.298(5597)
- pp. 1410-1411.doi:10.1126/science.1075390.
- ↑ (2004).Journal of Geophysical Research.109(D15102)doi:10.1029/2004JD004511.
- ↑
- ↑ (2006).33(L17715)doi:10.1029/2006GL027114.
- ↑ (2006).Lamont-Doherty Earth Observatory News.Consultat el 12 de juny de 2006.
- ↑ 22,0 22,1 (2006).Lamont-Doherty Earth Observatory News.Consultat el 12 de juny de 2006.
- ↑ Science Daily.
- ↑ (2002).83(5)
- pp. 586-592.
- ↑ «Crichton's Thriller State of Fear: Separating Fact from Fiction». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2006. Consultat el 12 de juny de 2006.
- ↑ (2002).418
- 601.
- ↑ 27,0 27,1 NASA.Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ Màxim termal del Paleoceno-Eoceno (text en anglés)
- ↑ Cat Lazaroff. «Aerosol Pollution Could Drain Earth's Water Cycle». Environment News Service. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2016. Consultat el 12 de decembre de 2008.
- ↑ (2002).Journal of Climate.
- pp. 2103-2116.Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ United Press International.
- ↑ NASA.Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ Spencer Weart. «Aerosols: Effects of Haze and Cloud». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2016. Consultat el 3 de juliol de 2007.
- ↑ 77(3-4)
- pp. 211-220.doi:10.1007/s10584-006-9101-i.
- ↑
- ↑ 240(4850)
- pp. 293-299.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 (2006).106(Interactions Between Global Change and Human Health)
- pp. 47-60.
- ↑ «RealClimate: Global Dimming?». Consultat el 5 d'abril de 2007.
- ↑ (2005).308
- pp. 847-850.doi:10.1126/science.1103215.
- ↑ (2007).34(L04702)
- pp..doi:10.1029/2006GL028031.Consultat el 3 de juliol de 2007.
- ↑ (2005).308(6 May 2005)
- pp. 850-854.doi:10.1126/science.1103159.
- ↑ «Global Dimming may have a brighter future». Consultat el 12 de juny de 2006.
- ↑ Science.
- ↑ Geophysical Research Letters.45(2)
- 1020–1029.ISSN 1944-8007.doi:10.1002/2017GL076079.Consultat el 9 d'octubre de 2019.
- ↑ «Air Emissions Trends - Continued Progress Through 2005» (en anglés) (HTML). Archivat des d'el original, el 17 de març de 2007.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- «Comprehensive Global Warming Bibliography» (en inglés). Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2007.
- «Global Dimming Bibliography» (en inglés). Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2007. Consultat el 12 de setembre de 2007.
- «Global Dimming Bibliography» (en inglés). Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2007. Consultat el 12 de setembre de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Oscurecimiento global.
Llocs web d'interés
[editar | editar còdic]- «Global Dimming summary» (en anglés). BBC Horizon.
- «Global Dimming (requerix Flash)» (en anglés).
- «Global Dimming - part 1» (en anglés). Realclimate.com.
- «Global Dimming - part 2» (en anglés). Realclimate.com.
- «Global Dimming may have a brighter future» (en anglés). Realclimate.com.
- Veiling Our True Predicament: Global Dimming - Conceptes preliminars de fàcil comprensió sobre el oscurecimiento global, que inclou també el documental de la BBC en el seu desenroll (En anglés)
Podcast
[editar | editar còdic]- «Brown Cloud» (en anglés) (mp3). Ecoshock.
Preguntes i respostes
[editar | editar còdic]- «BBC Global Dimming Q&A» (en anglés).
Artículs periodístics
[editar | editar còdic]- The Guardian.
- The New York Claves.
- Scientific American.
- Grist Magazine.
- (2005).BBC News.
- ABC News.
- Science Daily.
- NASA.Consultat el 28 de juny de 2007.
- UNIMEDIOS. |https://unperiodico.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/UnPeriodico120.pdf |bot=InternetArchiveBot }}
Diapositives
[editar | editar còdic]- Irina N. Sokolik. «Aerosols atmosfèrics i Contaminació atmosfèrica». School of Earth and Atmospheric Sciences Geòrgia Institute of Technology Atlanta (Geòrgia), EE. UU.. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2012. Consultat el 12 de setembre de 2007.
Programes de televisió
[editar | editar còdic]- «Reportage sobre una atra conseqüència del calfament global: L'efecte oscurecedor dels núvols» (en anglés).
- «Enfosquint el sol» (en anglés).
- «BBC Horizon - Global Dimming - Google Video» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2007.
- Streaming en Stage 6: Oscurecimiento global
- «Oscurecimiento Global - PRISMAtv Universitat Nacional de Colòmbia» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2010. Consultat el 4 d'agost de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Oscurecimiento global» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.