Parc nacional del Gran Canó
El Parc nacional del Gran Canó (en anglés Grand Canyon National Park) és un parc nacional dels Estats Units, un dels més antics del país, localisat en l'estat d'Arizona. Dins del parc es troba el Gran Canó, una gola del riu Colorat que va quedar entre les 28 finalistes del concurs Les 7 maravelles naturals del món (New7wonders). El parc té una extensió de 4926,66 km².
La major part dels visitants entra pel costat sur, per l'autopista estatal 64, que unix les entrades sur, prop de Tusayan, i este del parc. Les oficines centrals del parc es troben en Grand Canyon Village, prop de l'entrada sur. Unes trenta milles del costat sur són accessibles per carretera. Molts menys visitants acodixen al costat nort, a través de l'autopista estatal 67. L'única conexió per carretera entre els dos costats és el pont Navajo, lo que supon un recorregut de cinc hores. El restant del Gran Canó és molt accidentat, encara que alguns llocs són accessibles en mula o per camins forestals.
L'àrea del Gran Canó es va convertir en Monument Nacional l'11 de giner de 1908, per proclamació del president Theodore Roosevelt i va ser redissenyada com a parc nacional el 26 de febrer de 1919. La creació del parc va ser un èxit dels moviments conservacionista, ya que va ajudar a impedir la construcció d'embassaments en el seu interior.
En 1979, el parc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Geografia
[editar | editar còdic]Situació i dimensions
[editar | editar còdic].jpg)
El parc del Gran Canó se situa al suroest dels Estats Units, al noroest d'Arizona. Les dimensions del Gran Canó són jagantesques: s'estén sobre al voltant de 450 km de llarc entre el llac Powell i el llac Pixeu. La seua profunditat mija és de 1300 metros en un màxim de més 2000 metros.[1] El seu esgambi varia des de 5,5 km als 30 km.[2] El Gran Canó no és ni el més profunt, ni el més imponent dels canons terrestres: el Canó del Coure en Chihuahua i el Hells Canyon en Idaho són goles més profundes. Pero el lloc és notable per les diferents vistes que oferix als visitants i pels diferents estrats geològics que apareixen en els penya-segats, ben conegudes dels geólogos. Els estrats relaten l'història del continent nortamericà. El canó és el resultat de l'espectacular treball de l'erosió, en particular, la del riu Colorat que discorre pel seu fondo.
El Colorat
[editar | editar còdic]El Gran Canó ha segut esculpido per la força del riu Colorat que té el seu naiximent en les Montanyes Rocoses i desemboca en el golf de Califòrnia despuix d'haver recorregut 2333 km. En el nivell inferior de Yavapai Point, el llit del riu es troba a 750 metros sobre el nivell de l'mar. El cabal mig del riu és de 650 m ³/s. No obstant, en els periodos de riuada, est pot aumentar significativament: abans de la construcció dels assuts, el cabal podia alcançar els 2300 m ³/s. Un centenar de ràpits es troben en el fondo del canó. Varis afluents desemboquen en el Colorat: la riera de Kanab, la riera de Havasu, el riu Chicotet Colorat i el riu Paria. Molts cursos d'aigua són temporals i depenen de les precipitacions i de la temporada.
Geologia
[editar | editar còdic]El Gran Canó presenta roques que es conten entre les més antigues de la Terra: algunes del fondo de les goles estan datades en 1700 millons d'anys. Es considera en aproximadament mil el número de grutas i cavernes en el Gran Canó: només 335 estan reconegudes. La majoria d'entre elles es troben en les formacions geològiques de Redwall i Muav. Algunes són molt freqüentades pels turistes, com la dels Domes en Horseshoe Taula, que són atrets pels espeleotemas (estalactitas, estalagmitas, etc).
Història geològica
[editar | editar còdic]És possible remontar-se fins a aproximadament 1700 millons d'anys per a descriure l'història del Gran Canó. Al final del Precámbrico (era proterozoica), les roques sedimentarias que es formaven llentament es metamorfizaron baix l'acció de fortes pressiones i de les elevades temperatures del magma. Fa al voltant de 1200 millons d'anys, al final del proterozoico, 4000 metros de sediments i de lava es varen acumular en una mar poca profunda. Cap als 725 millons d'anys, estes roques varen ser elevades i deformades per a convertir-se en una cadena de montanyes. Un llarc procés d'erosió va succeir a este periodo. Després la regió va ser invadida de nou per la mar en successives ocasions entre els 550 i 250 millons d'anys, donant lloc a la formació de noves capes de arenisca, calcàrea i esquisto (grups de Mec i Supai). Entre 80 i 35 millons d'anys, l'orogènia laramienne va donar lloc a la formació de les Montanyes Rocoses situades més a l'oest i deformacions en la regió de l'actual Gran Canó. Una intensa activitat volcànica va començar fa sis millons d'anys, causant importants corrents de lava. Una primera hipòtesis era que el Gran Canó mateixa es va formar a partir del final del cenozoico gràcies a l'acció erosiva del Colorat, reforçada per l'obertura del golf de Califòrnia posteriorment. Noves erupció varen produir corrents de lava que varen formar vàries obstrucció en la gola i varen donar lloc a llac d'una profunditat que aplega fins als 600 metros. Segons els més recents senyes mineralógicos, podria ser més antic de 17 millons d'anys, lo que representa 11 millons d'anys més que lo que es pensava (estimació a principis de 2008 pel Califòrnia Institute of Technology). Despuix l'Universitat de Colorat ha considerat que existia fa 55 millons d'anys i que hauria començat a formar-se fa 65 millons d'anys, al final de l'era dels dinosauris.[3]
Les formacions geològiques hui dia
[editar | editar còdic]S'han identificat prop de 40 capes de roques diferents sobre les parets del Gran Canó. Les principals formacions del Gran Canó s'arrepleguen en l'image següent.
6 - Hermit, Coconino, Toroweap et Kaibab 6d - Calcàrea de Kaibab 
6c - Formation Toroweap 6b - Arenisca de Coconino - Esquisto de Hermit
5 - Grup de Supai 5d - Formation de l'Esplanada 5c - Formació de Wescogame 5b - Formació de Manakacha 5a - Formació de Watahomigi 4 - Temple Butte, Redwall i Surprise Canyon 4c - Formació de Surprise Canyon 4b - Calcàrea de Redwall 4a - Calcàrea de Temple Butte 3 - Grup de Mec 3c - Calcàrea de Muav 3b - Esquisto de Bright Angel 3a – Arenisca de Tapeats 2 - Supergrupo de Gran Cànon 1 - Grup de Vishnu 1b - Granit de Zoroastro 1a - Esquisto de Vishnu
El replanell de Colorat s'assenta en un zócalo que es va formar durant el Precámbrico, fa entre 1600 i 1800 millons d'anys.[4] Les roques d'este zócalo aguaiten en distints llocs en el fondo del barranc: els esquistos de Vishnu són els més antics i daten del proterozoico. Són antics depòsits de (cendres, fancs, arenes) transformats en roques sedimentarias i després metamorfizadas. La arenisca de Coconino i Redwall és prou resistent a l'erosió. Els esquistos de Bright Angel i de Hermit són més blans...
Sísmo, vulcanisme i falles
[editar | editar còdic]45 terremots varen afectar al Gran Canó o la seua regió durant el XX: cinc varen alcançar magnituts incloses entre 5 i 6 sobre l'escala de Richter. Hui, no existixen volcans actius en la regió del Gran Canó. Les últimes lava daten d'al voltant de 10 000 anys. L'última erupció de Sunset Crater, situat al sur de Gran Canó va tindre lloc cap a l'any 1100. La presència de numeroses fallas donen prova de l'activitat tectónica que va afectar i afecta encara a la regió del Gran Canó. La falla de Bright Angel Fault creua el canó prop de Grand Canyon Village.
Ecosistemes
[editar | editar còdic]El parc nacional de Gran Canó presenta una important diversitat d'ecosistemas: les seues característiques depenen de numerosos factors: situació, exposició al sol, naturalea del sol, altitut, etc. La fauna i la flora es troben afectades per l'acció de l'home i la pressió turística.
Fauna del parc
[editar | editar còdic]
355 espècies d'aus, 89 de mamífers, 47 de reptilés, 9 d'amfibis, 17 de peces, aixina com millers d'espècies d'invertebrats es contabilisen en el parc del Gran Canó. El puma, el gat cerval, el coyot i la cabra de les montanyes rocoses són els mamífers que viuen en les dos vores, pero són difícils d'observar.
Vàries espècies estan amenaçades o en perill:[5]Oxyloma haydeni kanabensis és un caragol que es troba en alguns prats del parc. Gila cypha i Xyrauchen texanus són dos espècies de peixos que viuen en el riu Colorat i els seus afluents. El pelícano marró de Califòrnia (Pelecanus occidentalis californicus) i Empidonax traillii són aus molt rares. El còndor de Califòrnia, una de les aus més grans del planeta, va ser reintroducido en els anys noranta. Present des de fa 40.000 anys en el Gran Canó, va desaparéixer per la caça i al saturnisme. En 1987, només hi havia en el món una trentena d'individus, inclosos solament nou en llibertat en (Califòrnia). Hui, són 305, una sesentena en Arizona. Desapareguts de la regió en els anys vint, s'han classificat en la llista de les espècies en perill en 1967 i es reintrodujeron tres parelles en 1996. Se'ls numera i se'ls posa a tots un radioemissor. Els Còndors de Califòrnia no posen més que un únic ou a l'any o cada dos anys. No alcancen la seua madurea sexual fins a l'edat de 5 o 6 anys; es troba a este carroñero sobretot a l'est del parc a on aprofita els vents ascendents per a desplaçar-se.
Ecosistemes antics
[editar | editar còdic]El Gran Canó conserva numerosos fòssils, inclosos els més antics que es remonten al Precámbrico (rastres d'algas i d'esporas). Els paleontòlecs han trobat en les grutas del Gran Canó: pèls, osamentas i dejecció d'animals hui dia desapareguts. Estos testimonis de la fauna que va viure durant l'última glaciació es preserven be gràcies a l'aridez de la regió. Els especialistes varen descobrir aixina osamentas de còndor de Califòrnia de varis millers d'anys d'antiguetat i perfectament conservades per dessecació. Excrements de mamuts varen permetre als científics reconstituir el mig en el periodo de la Glaciació de Würm o Wisconsin. En l'aument de les temperatures, la megafauna del Pleistoceno va terminar per desaparéixer de la regió: mastodont, pereós jagant, camello, cavall, tigre dents de sabre.
Interior de les goles i vores del Colorat
[editar | editar còdic]Les parets expostes al nort reben menys sol que les atres: són colonisades per plantes que es troben habitualment en altituts superiors o més al nort. Les parets expostes al sur posseïxen una vegetació típica del desert de Sonora. Hi ha un centenar de rius i afluents. Es troben també distintes aus aquàtiques: (ànets…). Hyla arenicolor, Bufo punctatus i Bufo woodhousii woodhousii són els amfibis més corrents.
Vora nort
[editar | editar còdic]La vora nort és més humida i freda que la vora meridional. Les altituts alcancen els 2800 metros. Es troben boscs de coníferas: pi ponderosa, picea blau.
- fauna específica: farda de Kaibab (pancha negra, coa blanca) és una espècie endèmica de la replanell de Kaibab, puma, falcó de les colomes, muçol motejat. Les charcas atrauen a numerosos amfibis.
Vora meridional
[editar | editar còdic]La vora surest és més àrida que la vora septentrional. La vegetació està adaptada a la falta d'aigua i a l'altitut: cactus, ginebrera d'Utah, pi piñonero.
- fauna específica: Crotalus viridis abyssus , farda d'Albert, rabosot gris, cérvol mul, muflón canadenc, farda de les roques.
A l'oest
[editar | editar còdic]Quan el riu Colorat forma el Llac Pixeu, l'altitut és de 365 metros. L'oest del parc forma part del desert de Mojave en xares (com Atriplex canescens, Larrea tridentata), arbustos i plantes adaptades a la aridez (Agave de l' Utah, Ratanhia, Acacia greggii, cactus).
Els mijos escalonats
[editar | editar còdic]- En el fondo de les goles, la vida depén dels cursos d'aigua.
- En els mijos desérticos: arbustos, cactus
Entre 1300 i 1900 metros d'altitut es troben boscs de pi piñonero i ginebrera d'Utah (Juniperus osteosperma). Atres espècies com Artemisia tridentata, efedra, Yucca baccata, Oryzopsis hymenoides o Sporobolus habiten també en esta altitut.
- Entre 1900 metros i 2500 metros d'altitut: pi ponderosa, i també: Quercus gambelii ( roure de Gambel), Robinia neomexicana, Cercocarpus, saüc, Mahonia repens , festuca, etc .
- Sobre 2500 metros: piceas i avets: Picea engelmannii , picea blau, avet de Douglas, avet de Colorat; i també de frondoses com el chop. Atres plantes: Achillée millefeuille, potentilla, Cyperaceae, Aster.
Amenaces actuals
[editar | editar còdic]Des de el XX l'home ha modificat el mig ambient del Gran Canó. La tala i els incendis fan retrocedir els boscs de la zona septentrional i amenacen a la fauna.
Història
[editar | editar còdic]Descobriment i exploració
[editar | editar còdic]Els conquistadorés espanyols varen ser els primers hòmens blancs que varen deure alcançar la regió. En 1540, el virrey d'Espanya va enviar una expedició des del Mèxic actual cap al nort, en la finalitat de descobrir les ciutats de l'or de Cibola. El capità Don García López de Cárdenas va descobrir llavors el Gran Canó pero va renunciar a creuar-ho per no haver trobat un pas entre les dos vores. Més vesprada va enviar a misionero en la finalitat de evangelizar a les poblacions autòctones. La regió va permanéixer ignorada fins a mediats de el XIX. Pero la conquista de l'oest i creiximent demogràfic varen impulsar als americans a cartografiar el sector. En 1869, John Wesley Powell, un veterà de Guerra de Secessió, descendix el riu Colorat en barco: la seua expedició costa la vida a tres dels nou hòmens. El relat de Powell desperta l'interés dels geólogos i dels enamorats de la naturalea.
Adaptacions i desenroll
[editar | editar còdic]Al principi de el XX la regió es va desenrollar molt i els caçadors varen freqüentar cada volta més el Gran Canó. El ferrocarril es va instalar en la vora meridional en 1901. El primer hotel es va inaugurar poc temps despuix. Davant la pressió humana, el Govern decidix classificar la regió com parc nacional en 1919. Les aigües de Colorat varen ser retingudes en la construcció de la presa Hoover en els anys trenta i més vesprada per l'assut de Glen Canyon cap als anys 1950-1960 (216 m d'altura, 475 m d'ample).
Turisme
[editar | editar còdic]Archiu:Grand canyon.ogv El parc de Gran Canó és un dels llocs més visitats dels Estats Units. El número de visitants no cessa d'aumentar: el número de turistes va passar de 3,9 millons en 2002 a 4,5 millons en 2007.
L'excursió
[editar | editar còdic]La particularitat de les excursions en un barranc és que es comença a descendir… i el regrés es fa pujant, contràriament a les excursions en la montanya. Esta particularitat fa que les excursions en el Gran Canó poden convertir-se en perilloses; és molt fàcil descendir i molt més difícil remontar. Ara ben alguns excursionistes no paren de descendir fins que comencen a estar cansats o a tindre fam. Aixina que, existixen al principi de la pendent numerosos panels de “Perill de mort” per a informar als turistes dels perills, i de sensibilisar-los a fin de que tinguen molt conte. Els dos principals accessos turístics són el North Rim (inaccessible de novembre a abril per la neu) i el South Rim. Un camí d'excursió conecta estos dos accessos creuant el riu Colorat des de Grand Canyon Village. Les autoritats del parc desaconsellen descendir al riu i remontar el barranc en un únic dia, sobretot perque la temperatura pot elevar-se a 40 graus Celsius en estiu.
Passarela
[editar | editar còdic]Una passarela de vidre anomenada Grand Canyon Skywalk es va inaugurar el 20 de març de 2007 en Grand Canyon West a l'oest del parc nacional. Permet als visitants trobar-se 1300 metros sobre el buit. Va ser finançada en part per David Jin, un home de negocis de Las Vegas. L'obra no conecta les dos vores del barranc sino que forma un chicotet bucle que s'introduïx 22 metros en vertical sobre el Colorat.[6] La plataforma pesa 500 tonellades. És capaç de soportar el pes de varis centenars de persones exponent al mateix temps als vents. El proyecte va ser aprovat per la tribu Hualapai per raons econòmiques. L'entrada costa 33 dólars (o siga al voltant de 22 €).[7]
Clima
[editar | editar còdic]El clima es caracterisa per l'aridez i l'altitut. Les precipitacions anuals sobre South Rim són de 380 mm. Les temperatures varien entre el nort (més fret ya que està més elevat) i el sur del parc. També són diferents segons siga en el replanell o en el fondo del barranc: l'estiu és especialment càlit i sec en esta altitut. La carretera de l'alvertent septentrional està tancada entre novembre i maig per les llaus de neu. vents catabàtics bufen en l'interior de les goles en alguns moments del dia. De nit, la reducció de les temperatures genera una boira freda.
| Més | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temperatures màximes miges °C | 5 | 7 | 10 | 15 | 21 | 27 | 29 | 28 | 24 | 18 | 11 | 6 | |
| Temperatures mínimes miges °C | -8 | -6 | -4 | 0 | 4 | 8 | 12 | 12 | 8 | 2 | -3 | -7 | |
| Precipitacions miges (mm) | 33 | 39 | 35 | 23 | 16 | 10 | 46 | 57 | 29 | 28 | 23 | 41 | |
| Font: Relevés du parc national, South Rim | |||||||||||||
Fotografies
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jacques Bethemont, Els grans fleuves, Paris, Armand Colin, 2 édition, 1999,2000, ISBN 220026092X, p.41
- ↑ Thomas Jeier (text), Gerhard Eisenschink (fotografia), Els EE.UU. El Sur-Ouest , Südwest Verlag GmbH & CO. K.G., Munich, Colecció vore i saber, 1993, ISBN 2719103004, p.131.
- ↑ Flowers RM, Wernicke BP, Farley KA, Unroofing, incision, and uplift history of the southwestern Colorat Plateau from apatite (U-Th)/He thermochronometry [1] archivat en Wayback Machine., Geological Society of America Bulletin, 2008;120:571-587
- ↑ A. Mathis,C. Bowman, What's in a number? Numeric ages for rocks exposed within the Grand Canyon, Part 2: Nature Notes (Grand Canyon National Park), 2005, v.21, no.2, p.1-5
- ↑ Pour avoir la lliste complète : http://www.nps.gov/grca/naturescience/upload/threat-endanger.pdf
- ↑ « Unix passerelle de verre au-dessus du Grand Canyon », dans Le Monde du 21/03/2007
- ↑ tarif 2007 : lire Jayne Clark, USA Today, vaig citar dans « Li Grand Canyon vu du ciel, ou à peu près », Courrier international du 23/03/2007, lire en ligne|lien=http://www.courrierinternational.com/article.asp?obj_aneu=72016
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grand Canyon.- Pàgina web oficial (anglés)
- Fiche sur li Grand Canyon en el lloc de l'Unesco (francés)
- Li Grand Canyon en el lloc Terra Nova (francés)
- En els peregrins del Gran Canó reportage de figaro.fr sobre els grups creacionistas (francés)
- Fiche du parc sur li site UNEP-WCMC (anglés)
- Guia fotogràfica en Google Maps (anglés)
- Grand Canyon National Park (anglés)
- Grand Canyon National Park (UNESCO) (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional del Gran Cañón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.