Parnos

Erro al crear miniatura:

Image alusiva a un guerrer parno en un arc i fleches.

Els parnos o aparnos varen ser un poble escita iranio oriental del Ocos, vall del riu (Tajen/Tajend), al surest del mar Caspio. Els parnos varen ser una de les tres tribus de la confederació dels dahes.

• parni o aparni (en llatí).
• parnoi o aparnoi (en grec).

Context històric

Durant sigles, en l'estepa centre-asiàtica varen viure tribus nómadas. Estes tribus, en ser nómades, vagaven per les planicies, atacant de tant en tant les terres més urbanisades al sur, est i oest.

Una d'estes tribus va ser la dels parnos. Són desconeguts abans del sigle III a. C. El país a on vivien, a lo llarc del riu Sir Daria, estava ocupat per una tribu a la que els perses cridaven dajá (lliteralment ‘lladres’). És provable que esta tribu desapareguera despuix de la caiguda del Imperi aqueménida. Els nous governants, reis de la dinastia seléucida, mai varen ser capaços de controlar per complet Sogdiana (lo que actualment són Uzbekistan i Turkmenistan). Potser els parnos aparegueren en escena en este periodo. Es creu que el primer rei partixc, Arsaces I, era d'orige parno. En qualsevol cas, els nómades varen escomençar a moure's cap al sur, als països coneguts com Bactria, Ària i Partia.

conquista i assentament

El rei seléucida Antíoco I Sóter (280-261 a. C.) va ser el primer en prendre mides. Se sap que va refundar una ciutat en Margiana que fins a eixe moment es coneixia com Aleixandria en haver segut fundada pel macedonio Alejandro Magne o pel seu general Crátero en el 328 a. C., i que a partir d'eixe moment es denominaria Antioquía. Este assentament militar tenia com a objectiu protegir a Iran dels atacs i incursions de nómades, com els parnos.

No obstant, açò no va ser suficient. En el 245 a. C., el sátrapa de Partia, cridat Andrágoras, es va rebelar contra el rei Seleuco II Calínico, qui acabava d'ascendir al tro. Aprofitant la confusió, els parnos varen atacar i varen prendre el nort de Partia, provablement en 238 a. C. En 235 a. C., un príncip parno cridat Tirídates I es va aventurar més al sur, conquistant el restant de Partia. El contraatac organisat per Seleuco va acabar en desastre, i els parnos es varen fer aixina mateix en el control d'Hircania.

Des d'eixe moment, els parnos serien coneguts com a parts. En els anys següents, els reis parts reconeixerien als seléucidas com els seus superiors, pero baix Mitrídates I (171-138 a. C.), els parts varen conquistar Mija, Babilonia i Elam. L'imperi partixc hauria de perdurar fins al sigle III d. C., quan va ser succeït pels sasánidas.

Bibliografia

• Curtis, Vesta Sarkhosh; Stewart, Sarah, eds. (2007), The Age of the Parthians, Idees of Iran, vol. 2, Londres: I. B. Tauris.
• Lecoq, Pierre (1987), "Aparna", Encyclopaedia Iranica, 2, New York: Routledge & Kegan Paul