Regió natural de Perche

La Perche és una regió natural de França en una forta identitat llauradora i cultural, que en el VI va designar una zona forestal coneguda com Silva Pertica, provablement d'herència celta anterior. Este territori de transició entre el massiç Armoricano i l'es estén des de les portes d'Alençon i el riu Sarthe, que ho separa dels monts Amain a l'est de Sées, fins a les de Châteaudun i Vendôme junt al Loir, a on comença la regió natural de la Beauce.

Composta per valls, replanells, tossals, crestes i valls, la regió és també una important reserva d'aigua natural, que alimenta les conques hidrogràfiques del Loira, el Sena o els rius costers normandos.

Distinguim la Perche-Gouët en el centre, la Perche Vendômois en la seua part sur, la Perche Sarthois en l'Oest, la Perche Dunois en l'Est i la Haut Perche en el Nort. Estes denominacions són anteriors o posteriors a la Revolució Francesa, segons les divisions fetes pels líders polítics de les diferents époques; a pesar d'això, formen la mateixa unitat territorial natural.

Esta entitat geogràfica no deu confondre's en el conjunt format per les circumscripcions eclesiàstiques de les diòcesis de Séez, Chartres, Évreux i Li Mans que la desmembraron. No deuria ser-ho tampoc en les divisions polítiques establides a partir de llavors en el seu territori seguint l'eixemple del Comtat de la Perche que agrupava el Corbonnais, el Bellesmois i la regió de Nogent-li-Rotrou, la Perche Gouët, que agrupava cinc baronia, entre La Loupe i Thiron-Gardais, el Thymerais o Terres Desmembradas i els seus poderosos senyors, el comtat i després el ducado de Vendôme (Perche Vendômois), el comtat de Maine (Perche Sarthois) i el ducado de Normandia que varen marcar la seua història, i més recentment l'aparició d'entitats administratives naixcudes de la descentralisació.

Encara que l'intermunicipalidad i la creació de països li han tornat una visibilitat en part, que la Revolució Francesa no havia pogut donar-li, sobretot en el moment de la creació dels departaments, en la creació de la Gran Perche per l'associació dels antics països de Perche d'Eure-et-Loir i de Perche ornais, el Cantón de Perche en Loir et Cher i el Pays du Perche Sarthois, la regió seguix dividida entre tres regions (Centre-Val de Loire, Normandia i Pays de la Loire) i quatre departaments (Eure-et-Loir, Orne, Sarthe, Loir-et-Cher).

Geografia

Archiu:CAPS 4 CAPS 5 CAPS 6 CAPS 7 CAPS 8 CAPS 9 CAPS 10 .png

Geografia de la regió natural de Perche.

País de replanells (planures), valls i tossals, la Perche troba com a llímit la petite Beauce pel riu Loir al sur i a l'est, la Gran Beauce en la seua part nort-oriental, el país de Manceau a l'oest, la campiña de Alençon al noroest i el País de Ouché al nort.

L'antic bosc que la constituïa encara pot vore's hui en dia. Queden diferents porcions en el bosc de Perseigne, situat en l'extrem noroest d'este territori, el bosc de Vibraye a l'oest, el bosc de Perche més a l'est, en els de Bellême i Montmirail i en una infinitat de boscs lo suficientment propencs com per a seguir traçant els seus llímits fins als boscs de Fréteval, Bellande i Vendôme al sur, sense oblidar els massiços de Senonches, Châteauneuf-en-Thymerais o Montecôt al noreste.

La regió és també una important torre d'aigua que abastix les conques hidrogràfiques del Sena i el Loira i que dona orige a una série de rius, inclosos l'Eure, el Huisne i el Sarthe, aixina com rius costers que desemboquen en el canal de la Taca despuix de creuar Normandia

Clima

El Perche té un clima de tipo oceànic marcat per l'influència dels fluix d'aire marítim de l'oest. En estiu, el clima és calorós i pesat; les precipitacions són màximes en autumne. No obstant, existixen diferències locals, sobretot en relació en la topografia i entre el nort i el sur de la regió. El sur de la Perche té poques precipitacions en hiverns suaus, estius calorosos i tormentosos i cels lluminosos, mentres que més al nort el clima és de fresca a fret i humit, en poca insolación, cels neblinosos i hiverns frescs i ventosos.

Temperatures

La temperatura mija anual és relativament templada i igual a la mija de la regió Centre en el sur de la Perche a on hi ha una mija de 57 dies en gelades. En el restant de la Perche la temperatura mija anual oscila entre els 10 i els 9,5 °C, en més de 80 dies de gelades a l'any. Esta sifra alcança els 87 dies en el nort, especialment en el replanell de Senonches, que és una de les zones més fredes de la regió Centre, en una temperatura mija anual de 9,2 °C.

Precipitació

Les diferències de precipitació entre el sur de la Perche i el nort de la Perche són del mateix orde. La subregión sur, a favor del vent, rep una cantitat d'aigua anual d'al voltant de 600 a 650 mm contra uns 750 en el nort. Les variacions d'un any a un atre poden ser significatives: 372 mm (1953) a 860 mm (1958) en la Perche Vendôme.

La regió del nort, com el altiplano de Senonches i la Costera de l'argile a silex, orientats casi perpendicularment a les masses d'aire de l'oest, reben un nivell de precipitacions prou elevat, respectivament 772 mm i 831 mm de mija a l'any. No obstant, les diferències interanuals poden ser significatives: de 478 en 1953 a 1136 en 1960 en Senonches.

Hidrografia

Molts rieres i rius s'originen o tenen la seua conca en la regió natural de Perche. La regió és una verdadera torre d'aigua per al Sena, el Loira i varis rius costers.

Els principals rius de la regió són:

Conca del Sena

El Sena és un riu francés, de 777 quilómetros de llongitut, que desemboca en la conca de París i rega Troyes, París, Ruan i El Havre. La seua font es troba en Source-Seine, en Côte-d'Or, en la replanell de Langres. Desemboca en el canal de la Taca entre El Havre i Honfleur. El seu conca hidrogràfica, en una superfície de 78 650 km², és alimentada, en el seu curs inferior, principalment pels següents rius (afluents del marge esquerre):

• l'Eure en el centre i noreste, té el seu naiximent en Marchainville prop de Longny-au-Perche en el Orne, un afluent del Sena
  • l'Avre al nort, té el seu naiximent en la Forêt domaniale du Perche, un afluent del Eure, un subafluente del Sena
    • La Meuvette, que s'estén a lo llarc d'uns quaranta quilómetros, té el seu naiximent en el bosc de Senonches prop del poble dels Ressuintes
  • el Blaise en el nort (Thymerais), té el seu naiximent en Dampierre-sur-Blévy en el departament d'Eure-et-Loir no llunt del llímit del Orne
  • l'Iton al nort de la Perche, naix entorn de Moulins-la-Marche en el Orne, un afluent del Eure, un subafluente del Sena .
• El Risle té el seu naiximent, a una altitut de 275 metros, en els boscs situats en la frontera dels municipis de Ferrières-la-Verrerie i Planches dans l'Orne en les ales de les montanyes Aimain, nom donat a la vora del replanell, delimitant la Perche en la seua part nort, afluent del Sena.

Conca del Loira

El Loira és el riu més llarc de França, en una llongitut de 1013 quilómetros. Es considera que el seu naiximent està en Ardecha, en Mont Gerbier de Jonc en el Massiç Central. El seu estuari es troba en el departament de Loira Atlàntic, a l'oest de la regió Països del Loira i a l'oest d'Anjou. El seu conca hidrogràfica de 117 000 km² ocupa més d'una quinta part del territori francés i és alimentada principalment pel Sarthe i els seus afluents:

• el Sarthe al nort de la Perche, té el seu naiximent en Saint-Aquilin-de-Corbion, en els tossals de la Perche de l'Orne, afluent del Loira
  • el Loir al sur i surest, té el seu naiximent prop de la Perche en Saint-Éman en Eure-et-Loir, un afluent del Sarthe, un subafluente del Loira
    • el Ozanne té el seu naiximent en Perche-Gouët, a l'est (Perche-Gouët), un afluent del Loir
    • la Braye, té el seu orige en els tossals de Perche a l'oest de Authon-du-Perche i al sur de Nogent-li-Rotrou, en Eure-et-Loir, un afluent del Loir
      • el Couëtron naix al voltant de La Fontenelle, a l'est i al sur (Perche Vendômois), afluent del Braye, subafluente del Loir
      • L'Anelle té el seu naiximent en el municipi de Conflans-sur-Anelle, dins del bosc de Marchevert, part del bosc de Vibraye, afluent del Braye, subafluente del Loir.
    • L'Erre naix en el bosc de Montmirail, en la Perche, en el territori del municipi de Chapelle-Guillaume, afluent del Loir, subafluente del Sarthe
    • el Grenne naix en La Fontenelle (Perche Vendômois), afluent del Braye, afluent del Loir
    • el Egvonne té el seu naiximent en el Perche vendômois, en el municipi de la Fontenelle, afluent del Loir, subafluente del Sarthe
  • El Hoëne naix en el surest del bosc nacional de Perche, en el territori del municipi de Champs, en el departament de Orne.
  • el Huisne en l'oest, afluent del Sarthe, subafluente del Loira
    • l'Erre té el seu naiximent en la localitat de Nocé en el Orne, afluent de la marge dreta del Huisne
    • el Même té el seu orige en el bosc de Bellême entorn de Saint-Martin-du-Vieux-Bellême en el departament de Orne, en la regió contigua entre els parcs naturals regionals de Normandie-Maine i Perche, que fluïx des de la vora dreta de Huisne
    • el Rhone té el seu naiximent en el territori de Authon-du-Perche, afluent de la vora dreta de Huisne
    • el Jambette servix de frontera en part del seu curs entre l'Eure-et-Loir i el Orne, naix en el Etilleux, fluint des del Huisne en la marge esquerra
  • el Saosnoise Orne a l'oest, té el seu naiximent en Montgaudry en el Orne dins del Parc Natural Regional de Perche, no llunt de Mamers, un afluent del Sarthe, un subafluente del Loira

Rius costers

La regió de Perche també dona lloc a rius costers que tenen la característica de tindre un àrea de captació menuda i de desembocar en el canal de la Taca sense haver segut un afluent:

• el Touques al nort de la Perche és un riu coster que s'origina en els tossals de la Perche prop de Champ-Haut en el Orne.
• el Dives té el seu naiximent en Courménil, prop d'Exmes, en el Orne, al nort del bosc de Gouffern.

Economia

Agricultura

L'agricultura seguix sent la principal activitat econòmica. Dos terços de la superfície del Perche es dediquen a l'agricultura, per lo que és una zona mixta d'agricultura i ganaderia. Les explotacions de la Perche s'orienten principalment cap als cereals i la ganaderia en les regions d'Eure-et-Loir i Loir-et-Cher, i cap a la ganaderia en les regions de Orléans i Sarthe. El manteniment de la ganaderia és una qüestió estratègica per a la regió, ya que permet la conservació dels pasturages.

Coneguda en el passat pel seu bocage, la regió ha desenrollat tradicions particulars com el plessage à la percheronne (una tècnica de teixit de bardices vives). La regió conta en una gran varietat de peres (Calot, Loup, Vaig curar, etc.) i pomes (Coudre, Rose, Moisson, etc.), que s'han utilisat per a una àmplia gama de fins (sidra, perada, compota, secat, encurtido, etc.).

Ganaderia

El cavall percherón és sense dubte l'emblema més famós de la regió.

També existix una raça de vaca percherona que casi ha desaparegut. No obstant, forma part del patrimoni genètic de les races normanda, saosnoise i maine-anjou. Ara està especificada i inclosa en l'actual raça saosnoise.

Boscs

Fusta de roure.

Li Perche sempre ha segut una terra de boscs, com ho demostra el seu nom Silva Pertica i l'existència dels seus boscs. Encara hui, el bosc cobrix més de el 20 % de la Perche i el roure representa 2/3 dels recursos madereros dels boscs. Esta abundància forestal permet el seu aprofitament i la producció de fusta lo que a la seua volta ha permés el desenroll d'activitats mobiliarias. El sector es va estructurar a finals dels anys 1990 i 1997 en vistes a la creació de l'associació Perchebois, que porta a terme diverses accions, en particular relacionades en la promoció del sector i del moble percherón.