Sebja

Desenrolle

L'orige i la progressió del desenroll de les sebjas en el golf Pèrsic han segut estudiats per al-Farraj (2005). Ha presentat un model de desenroll de khor–lagoon–sebja, en el que un aument inicial del nivell de la mar inunda els camps de dunes costers, formant menuts embalsamientos entre les crestes de les dunes. A mida que el sediment és re-treballat pels vents dominants i les corrents, es formen barres o espigones d'arena, paraleles a la costa, que creen un khor. Un khor és un entrante coster somero que apareix en una planicie submareal o mareal en el que poden o no créixer manglars grisos en funció de si hi ha disponible aigua menys salada en wadis propencs o aigües subterrànees.

Quan els sediments comencen a acumular-se, estos khors disminuïxen de profunditat i comencen a formar un lagoon, un pis intermareal. Els lagoons continuen sent cada volta més someros fins que el sol del lagoon queda expost durant la marea baixa. Est és el començ del desenroll de la sebja. Una sebja inmadura serà inundada durant les mareas vives més altes de lo normal, despuix d'una tormenta o quan els vents que duen aigua de mar a terra ferma l'impulsen fins a una profunditat d'uns pocs centímetros. Les sebjas madures seran només inundades despuix de fortes tormentes de pluja i, finalment, coalesceran per a formar una sebja en la planura costera. Estes planures costeres són molt planes, en relleus d'entre 10 i 50 cm, i la seua pendent cap a la mar pot ser tan menuda com 1:1.000. La planicie d'una sebkha es veu reforçada per la pols eòlica siliciclástico que és depositat en els baixos topogràfics, sent la majoria del relleu causat per les evaporitas.

Estos ambients poden propiciar també l'aparició contemporànea de cinturons paralels a la costa. Els secs de coral, les illes barrera, i els bancs d'oolita formen barreres en la plataforma oberta. Estos tipos de depòsits són indicatius d'altes energies i protegixen els entorns khor-lagoon, permetent el creiximent de manglarés pantanosos i estores d'algues i cianobacterias que preferixen mijos més tancats, en energies més baixes. L'interior d'estos són les sebjas supramareales. Les sebjas poden aplegar a tindre un ample de fins a 15 km quan els camps de dunes marins suministren grans cantitats de sediment. Les sebjas marines d'afloraments baixos del Mioceno de carbonat-evaporitas o palmitos aluvials d'Oman es pleguen i espenten formant un cinturó que pot tindre varis centenars de metros.

El clima és un dels principals factors en el desenroll de sebja. Les precipitacions en esta regió àrida per lo general es produïxen com a tormentes elèctriques i en una mija de 4 cm/any. Les temperatures poden variar en més de 50 °C, en mínims de 0 °C. La humitat està vinculada a la direcció del vent, en humitats de solament el 20% en els matins quan els vents vénen de l'interior sec i que prevalen en la vesprada com un vent fort sobre terra. De nit, una humitat relativa del 100% pot donar lloc a boiras denses. La temperatura de l'aigua varia segons la profunditat, sent en les aigües poc profundes fins a 10 °C més càlides. Estes altes temperatures produïxen altes taxes d'evaporament en el golf Pèrsic, fins a 124 cm/any que comporten un aument de la salinitat en els estanys poc profunts fins a més de 70 ppt. La taxa neta de l'evaporament de la sebja pot ser de fins a un orde de magnitut menor i té un promig de 6 cm en els últims 4.000 a 5.000 anys. Les raons d'açò són que la superfície de la sebja no és una superfície d'aigua lliure, l'alta humitat durant la nit, i l'estratificació vertical de la columna d'aire.

A pesar de la pèrdua d'aigua per evaporament, l'aigua subterrànea, mai més profunda d'1,5 m, fluïx cap a la mar i es recarrega en les aigües continentals, les tormentes de pluja i el shamal, vents huracanats de el NO que generen ones de major altura que l'altura de marea i que levan l'aigua fins a 5 km terra adins sobre la sebja fins a una profunditat d'uns pocs centímetros.

Les variacions climàtiques conduïxen a una naturalea molt dinàmica d'una sebja. La halita es deposita sobre la superfície de la sebja i l'algeps i l'aragonito precipiten en el subsol a través de l'acció capilar de les salmorra de la làmina d'aigua. En les zones més seques de la sebja l'algeps es pot descompondre en anhidrita i l'aragonito pugues dolomitizarse diagenéticamente. La contracció tèrmica nocturna i l'expansió diürna du a fonts poligonales cóncaves quan les vores es tornen cap a dalt, en part pel creiximent de les evaporitas que falquen clavills de separació. Baix açò hi ha una papilla d'algeps a on es poden desenrollar nòduls d'anhidrita i atres sulfat. Estos també podrien formar una estructura cristalina en tela metàlica (“chicken wire”). Baix d'açò estan els depòsits intermareales caracterisats per rics fancs orgànics laminados, formats per estores microbianas que gradan cap a avall en fancs més bioturbados. La facies submareal mostra grainstones carbonatados i fancs lagunares.

Estes seqüències de facies, a excepció de la halita que en freqüència es torna a dissoldre quan es mulla, pot ser preservada fàcilment. Els factors que permeten la conservació inclouen la progradación de la sebja en taxes de sedimentación d'1 m/1000 anys i en la creació de superfícies de Stokes. Estes superfícies són creades per deflación de la superfície de la sabkha que es relaciona en el nivell de la napa freàtica que actua com un nivell de base local.

Els depòsits de les sabkhas es creu que formen les majors reserves del subsol d'hidrocarburs en el Mig Oriente (i en atres llocs). La font d'estos hidrocarburs (tant gas com petròleu) poden ser les estores microbianas i els paleosuelos de manglars, que es troben en la seqüència de la sabkha, que tenen un total de carbono orgànic de fins a un 8,2% i índexs d'hidrogen típics de querógenos de marina de tipo II.

Alguns fenomens anàlecs antics inclouen formacions del subsol tals com el Khuff del Pérmico, àraps del Jurásico i anhidrita Hith, i roques sedimentàries del Terciario. Depòsits similars es troben també en la conca Williston del Ordovícico, en la conca pérmica de Texas, aixina com en els jurásicos del golf de Mèxic.