Anar al contingut

Torcal de Antequera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Torcal de Antequera
Per a el barri malagueny vore El Torcal (barri).

El Torcal de Antequera és un parage natural de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. situat en el terme municipal d'Antequera, en la província de Màlaga (Andalusia, Espanya). És conegut per les caprichoses formes que els diversos agents erosivos han anat modelant en les seues roques calcàrees, constituint un destacat eixemple de paisage càrstic.

En l'any 1929 es va reconéixer a l'àrea com el primer "Espai Natural Protegit Andalús" d'interés Nacional.[1] En 1978 va ser declarat "Parc de la reserva Natural"[2] i "Parage Natural" en 1989.[3] En 2014 va ser declarat Zona especial de conservació (ZEC).[4] La serra goja també de la declaració de Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), emesa per la Conselleria de Mig ambient i Ordenació del Territori de la Junta d'Andalusia.

En 2013 el Torcal de Antequera va ser elegit com a segon finaliste del Millor Racó 2013 de Guia Repsol. Ademés, El Torcal està propost com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Global Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya pel seu interés geomorfològic, en la denominació «SK002: El Torcal de Antequera», dins del context geològic «Els sistemes càrstics en carbonat i evaporitas de la Península Ibèrica i Balears».[5]

En l'any 2016 va ser declarat Patrimoni Mundial per l'UNESCO com a part del ben cultural en série denominat Lloc dels dólmenes de Antequera, ya que el tholos del Romeral està orientat cap al seu cim.

Orígens

[editar | editar còdic]

Els seus orígens es remonten a l'Era Secundària o Mesozoica, més concretament al periodo Jurásico. Llavors la zona constituïa un allargat passadiç marítim que comunicava, des del golf de Càdis fins a Alacant, els primitius oceà Atlàntic i mar Mediterrànea. Durant l'orogènia alpina, en el Cenozoico, es va produir l'alçament dels sediment calizos depositats en el fondo d'este braç oceànic, donant lloc a serres, els cims de les quals varen adoptar, en freqüència, forma de «champiñón». El Torcal forma part de l'arc calizo de les Serres Subbéticas.

Característiques geològiques

[editar | editar còdic]
El Tornell en el Torcal

El Torcal està constituït per roques calcàreas de tres tipos: oolíticas, brechoides i clásticas. Totes elles varen tindre el seu orige en el fondo marí durant el periodo Jurásico, fa entre 201 i 145 millons d'anys. Els sediment acumulats en el fondo de la mar s'agregaven per mig de l'acció cementadora de les sals i precipitats de la dissolució marina. Després estos sediment varen ser alçats a més de 1000 metros sobre el nivell de la mar per forces tectónicas. Més vesprada, una série de fractures varen generar clavills (diaclasas) i sistemes de fallas que es entrecortan en àngul recte (orientació NW-SE i NE-SW); l'erosió i afonament de dites clavills ha produït lo que cridem hui dia carrerons o "corredors". A partir d'este moment el conjunt queda somés a un procés d'erosió característic, la modelació càrstica.

La gelifracción, o fractura de la roca per l'acció de falca que supon l'aigua que absorbix la roca i es gela per l'acció de la fredor, junt en la dissolució diferencial de les distintes calcàrees per l'efecte àcit del CO2 atmosfèric present en l'aigua de pluja, han modelat multitut de formes en les roques. Esta falca de gèl ha esculpido singularitats rocoses, generant una completa colecció de peces naturals a les que se'ls poden atribuir semblances en formes de la vida quotidiana: el «tornell» (simbolisat en el logotip del parage), el «sombrerillo», el «alvançat», el «ataüt», els «prismáticos», el «cáliz», el «dau», etc. Ademés, la dissolució de les roques a nivell superficial dona lloc a lo que es coneix com lenar o lapiaz, terrenys rocosos a on és difícil el trànsit a peu.


Referències

[editar | editar còdic]