Diferència entre les revisions de "Regne Unit" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

{{Infobox països

|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort

|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.svg|126px]]

|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg|70px]]

|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg|300px]]

|capital = [[Londres]]

|població = 61.284.806 hab.

|ciutat més poblada = [[Londres]]

|forma de Govern = [[Monarquia]] constitucional

|president = [[David Cameron]]

|coor =

|altitut =

|superfície = 244820 km2

|densitat = 249 hab/km2

|gentilici = Anglés/anglesa

|Moneda = Lliura esterlina

|Prefix Telefònic = +44

|matrícula_coche=

|matrícula_avió=

|códic_ISO=3

|Us Horari = GMT |horari_estiu=BST ([[UTC]]+1)

|Domini = .uk

|Membre de: =

}}

El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].

== Història ==

===Abans de 1707===

Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].

En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis migevals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Europa]]

[[Categoria:Països d'Europa]]

[[Categoria:~~Organisació de les Nacions Unides~~]]

[[Categoria:Regne Unit]]

[[Categoria:Unió Europea]]

[[Categoria:Membres de l'ONU]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{Infobox països
+|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
+|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.svg|126px]]
+|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg|70px]]
+|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg|300px]]
+|capital = [[Londres]]
+|població = 61.284.806 hab.
+|ciutat més poblada = [[Londres]]
+|forma de Govern = [[Monarquia]] constitucional
+|president = [[David Cameron]]
+|llengües = [[Llengua anglesa|anglés]], [[idioma irlandés|irlandés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]], [[idioma escocés|escocés]] i [[idioma manés|manés]].
+|coor =
+|altitut =
+|superfície = 244820 km2
+|densitat = 249 hab/km2
+|gentilici = Anglés/anglesa
+|Moneda = Lliura esterlina
+|Prefix Telefònic = +44
+|matrícula_coche=
+|matrícula_avió=
+|códic_ISO=3
+|Us Horari = GMT |horari_estiu=BST ([[UTC]]+1)
+|Domini = .uk
+|Membre de: =
+}}
 El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].
-{{UE}}
+== Història ==
+===Abans de 1707===
+Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].
+En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis migevals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.
+L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|United Kingdom}}
+{{Països Europa}}
 [[Categoria:Països]]
-[[Categoria:Europa]]
+[[Categoria:Països d'Europa]]
-[[Categoria:Organisació de les Nacions Unides]]
+[[Categoria:Regne Unit]]
 [[Categoria:Unió Europea]]
+[[Categoria:Membres de l'ONU]]