L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

República Centreafricana (edita)

Revisió de 17:15 25 set 2023

148 bytes eliminats ,  17:15 25 set 2023
→‎Enllaços externs
Llínea 42: Llínea 42:  
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XAF]]</code>)
 
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XAF]]</code>)
 
| gentilici = Centreafricà, centreafricana
 
| gentilici = Centreafricà, centreafricana
−
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1
+
| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
−
| horari_estiu = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1
+
| horari_estiu = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
 
| cctld= .cf
 
| cctld= .cf
 
| còdic_telefònic =236  
 
| còdic_telefònic =236  
Llínea 51: Llínea 51:  
| nota1 =  
 
| nota1 =  
 
}}
 
}}
−
La '''República Centreafricana''' (''Ködörösêse tî Bêafrîka'', en [[idioma sango|sango]]; ''République centrafricaine'', en [[idioma francés|francés]]) és un país situat en el centre-nort d'[[Àfrica]]. Llimita al nort en [[Chad]], a l'oest en [[Camerú]], al sur en la [[República del Congo]] i la [[República Democràtica del Congo]], i a l'est en [[Sudan]].
+
La '''República Centreafricana''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (''Ködörösêse tî Bêafrîka'', en [[idioma sango|sango]]; ''République centrafricaine'', en [[idioma francés|francés]]) és un país situat en el centre-nort d'[[Àfrica]]. Llimita al nort en [[Chad]], a l'oest en [[Camerun]], al sur en la [[República del Congo]] i la [[República Democràtica del Congo]], i a l'est en [[Sudan]].
    
== Història ==
 
== Història ==
−
   
=== Colonialisme francés ===
 
=== Colonialisme francés ===
   Llínea 63: Llínea 62:  
En l'any [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels  [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus varen acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en l'any [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]]
 
En l'any [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels  [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus varen acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en l'any [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]]
   −
A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions.{{cita requerida}} Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans.  
+
A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions. Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans.  
    
Durant la segona década del govern colonial francés ([[1910]]-[[1920]]), les companyies privades com l'Estat colonial francés varen continuar usant métodos brutals per a forçar als habitants locals a treballar per ad ells.
 
Durant la segona década del govern colonial francés ([[1910]]-[[1920]]), les companyies privades com l'Estat colonial francés varen continuar usant métodos brutals per a forçar als habitants locals a treballar per ad ells.
Llínea 86: Llínea 85:  
En l'any [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  
 
En l'any [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  
   −
Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] varen establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Malí]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).  
+
Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] varen establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Mali]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).  
    
En les eleccions parlamentàries de [[1998]] el partit d'[[André Kolingba]] guanyà 20 dels 109 bancs lo que significà la seu tornada a l'arena política, pijor igualment en [[1999]] encara en moltes denúncies de [[corrupció]] en el seu govern Patassé va obtindre el seu segon mandat a la presidència.
 
En les eleccions parlamentàries de [[1998]] el partit d'[[André Kolingba]] guanyà 20 dels 109 bancs lo que significà la seu tornada a l'arena política, pijor igualment en [[1999]] encara en moltes denúncies de [[corrupció]] en el seu govern Patassé va obtindre el seu segon mandat a la presidència.
Llínea 137: Llínea 136:  
== Ecologia ==
 
== Ecologia ==
 
[[File:Gazella rufifrons AB.jpg|thumb|left|200 px|Gacela Rufina, una de les espècies que habiten en el [[parc Nacional del Manovo-Gounda St. Floris]]]]
 
[[File:Gazella rufifrons AB.jpg|thumb|left|200 px|Gacela Rufina, una de les espècies que habiten en el [[parc Nacional del Manovo-Gounda St. Floris]]]]
−
La República Centreafricana posseïx una flora i una fauna típiques del centre del continent. Es destaca el [[parc Nacional del Manovo-Gounda St. Floris]], en el nort del país, per la seua abundància d'espècies en perill d'extinció. Situat en la prefectura de [[Bamingui-Bangoran]], comprén una superfície de 1.740.000 [[hi ha]], en ell es troben espècies en perill d'extinció com el [[rinoceront negre]], el [[guepart]], [[elefant]]s, [[lleopart]]s, búfals, etc.. Fon declarat Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]] en l'any [[1988]] i en [[1997]] fon inclòs en la [[Llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill]].  
+
La República Centreafricana posseïx una flora i una fauna típiques del centre del continent. Es destaca el [[parc Nacional del Manovo-Gounda St. Floris]], en el nort del país, per la seua abundància d'espècies en perill d'extinció. Situat en la prefectura de [[Bamingui-Bangoran]], comprén una superfície de 1.740.000 [[hi ha]], en ell es troben espècies en perill d'extinció com el [[rinoceront negre]], el [[guepart]], [[elefant]]s, [[lleopart]]s, búfals, etc.. Fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]] en l'any [[1988]] i en [[1997]] fon inclòs en la [[Llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill]].  
    
Els [[bioma|biomes]] presents en la República Centreafricana són la [[selva umbròfila]] i la [[sabana]]. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les selves de la República Centreafricana corresponen a tres [[Ecorregió|ecorregions]] diferents: la [[selva de terres baixes del Congo nort-occidental]] en l'extrem suroest, la [[selva de terres baixes del Congo nort-oriental]] en el sur i la [[selva pantanosa del Congo occidental]] en un chicotet enclavament en la frontera comuna en la República del Congo i la República Democràtica del Congo. En quant a la sabana, està repartida de nort a sur entre la [[sabana d'acàcies del Sahel]], la [[sabana sudanesa oriental]] i el [[mosaic de selva i sabana del nort del Congo]].
 
Els [[bioma|biomes]] presents en la República Centreafricana són la [[selva umbròfila]] i la [[sabana]]. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les selves de la República Centreafricana corresponen a tres [[Ecorregió|ecorregions]] diferents: la [[selva de terres baixes del Congo nort-occidental]] en l'extrem suroest, la [[selva de terres baixes del Congo nort-oriental]] en el sur i la [[selva pantanosa del Congo occidental]] en un chicotet enclavament en la frontera comuna en la República del Congo i la República Democràtica del Congo. En quant a la sabana, està repartida de nort a sur entre la [[sabana d'acàcies del Sahel]], la [[sabana sudanesa oriental]] i el [[mosaic de selva i sabana del nort del Congo]].
Llínea 147: Llínea 146:  
El sector fuster, caracterisat per l'anàrquica explotació dels recursos , constituïx una part substancial de les exportacions. La [[mineria]], (a excepció dels [[diamant]]s), l'[[or]] i l'[[urani]], no ha segut explotada.
 
El sector fuster, caracterisat per l'anàrquica explotació dels recursos , constituïx una part substancial de les exportacions. La [[mineria]], (a excepció dels [[diamant]]s), l'[[or]] i l'[[urani]], no ha segut explotada.
   −
L'[[indústria]] depén del sector miner i de chicotetes empreses; i el [[sector servicis]] és, sobretot, públic. Els recursos energètics propis són escassos i el país depén de les importacions, en l'excepció d'algunes [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. El [[petròleu]] s'importa de [[Camerú]].
+
L'[[indústria]] depén del sector miner i de chicotetes empreses; i el [[sector servicis]] és, sobretot, públic. Els recursos energètics propis són escassos i el país depén de les importacions, en l'excepció d'algunes [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. El [[petròleu]] s'importa de [[Camerun]].
    
El conflicte permanent que ha assolat al país ha dificultat el seu desenroll, puix este fa que s'incomplixquen reiteradament els proyectes, públics o privats, de reactivació econòmica.
 
El conflicte permanent que ha assolat al país ha dificultat el seu desenroll, puix este fa que s'incomplixquen reiteradament els proyectes, públics o privats, de reactivació econòmica.
Llínea 161: Llínea 160:     
Més del 55% de la població viu en àrees rurals. Les principals zones agrícoles es troben al voltant de Bossangoa i Bambari. Bangui, Berberati, Bangassou, i Bossangoa són els centres urbans més densament poblats.
 
Més del 55% de la població viu en àrees rurals. Les principals zones agrícoles es troben al voltant de Bossangoa i Bambari. Bangui, Berberati, Bangassou, i Bossangoa són els centres urbans més densament poblats.
 +
 +
== Referències ==
 +
{{reflist}}
 +
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
 
+
{{commonscat|Central African Republic}}
−
* [http://www.indexmundi.com/es/republica_centroafricana/ Senyes sobre la República Centreafricana]
+
* [https://www.indexmundi.com/es/republica_centroafricana/ Senyes sobre la República Centreafricana]
−
* [http://go.hrw.com/atlas/span_htm/car.Htm Mapa i senyes sobre la República Centreafricana]
+
* [http://go.hrw.com/atlas/span_htm/car.htm Mapa i senyes sobre la República Centreafricana]
−
* [http://www.mae.es/mae/VIAJEROS/verPais.jsp?idNodo=2469 Informació per a ciutadans espanyols que dessigen viajar a la República Centreafricana]
+
* [https://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i fotos dels primers habitants de la República Centreafricana
−
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i fotos dels primers habitants de la República Centreafricana
  −
* [http://www.who.int/countries/caf/es/ Informació de la OMS sobre la República Centreafricana]
      
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
   −
{{Traduït de|es|República_Centroafricana}}
+
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:República Centreafricana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/223358...286163»