Diferència entre les revisions de "Museu Històric Municipal de Valéncia"

Revisió de 17:38 17 nov 2023

Museu Històric Municipal de Valéncia, interior

El Museu Històric Municipal de Valéncia és un museu que es troba en l'edifici de la casa consistorial de Valéncia, en la plaça de l'Ajuntament. És be d'interés cultural en anotació ministerial R-I-51-0001417 d'1 de març de 1962.

El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Real Senyera, el fals pendó, el pla del Pare Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.

Història

Forma un tot en l'archiu municipal, que pot considerar-se un dels més complets i millor conservats de tot el territori espanyol. Iniciat en l'any 1238, en la reconquesta de Jaume I, i la conversió de la ciutat de Valéncia, de capital del regne islàmic, a capital d'un estat cristià.

La primera sèu de l'archiu de la ciutat varen ser unes cases habilitades per a establir la Cúria de la ciutat, en la plaça de l'Almoina, en la part atrassera de la catedral de Santa María de Valéncia.

Més tart, en l'any 1311, el Consell de la Ciutat de Valéncia va comprar uns terrenys al principi del carrer de Cavallers, en el que va construir un palau, en el lloc a on actualment hi ha uns jardins adjacents al Palau de la Generalitat Valenciana, a on va ubicar tant l'archiu de la ciutat com un conjunt de valiosos objectes relacionats en l'història de la ciutat, mantenint-se en esta localisació fins a mediats del sigle XIX.

El creiximent de la ciutat va supondre un aument considerable de les necessitats polítiques, administratiu-burocràtiques i de salvaguarda, tant de la documentació que conservava l'archiu Municipal, com atres objectes de gran valor històrics, conservats durant més de sis sigles; varen posar de relleu l'importància de buscar una nova ubicació ya que el vell edifici del palau municipal estava en un llamentable estat ruïnós.

Entre els possibles edificis disponibles per a ser ocupats per a estos fins, es va considerar que la Real Casa d'Ensenyança (fundada en el sigle XVIII per l'arquebisbe Andrés Mayoral), era la que tenia millors condicions per a ser ocupada immediatament, lo que va escomençar a fer-ho, de manera gradual, a partir de l'any 1854, i que no es va finalisar fins a l'any 1934 (any en el que es va conseguir tindre totes les dependències de la Casa d'Ensenyança, en contar en l'iglésia de Santa Rosa de Lima, que estava situada en la calle periodista Azzati, carrer de la Llonganiça en eixe moment.

El museu i l'archiu varen ser de les primeres coses que varen ocupar el nou edifici del consistori valencià. A partir de la Segona República, tant l'archiu com el museu es varen ubicar en el temple de Santa Rosa de Lima.

Continguts

Està estructurat en 4 sales:

Sala primera

En esta sala lo més destacable són els plans de l'evolució de la ciutat, encara que en ella s'exposen atres obres:

- Pla realisat pel pare Tosca en l'any 1704, pero també s'exponen els d'Antonio Mancelli de 1608 i Antonio Espinosa dels Monteros, de l'any 1769.

- Retrat de Fernando VII obra de Vicente López

- Un pinzell de Joaquín Sorolla

- Llibres d'Antonio José Cavanilles

Sala segona

En esta sala s'exhibixen els llibres que formen la donació bibligráfica de José Enrique Serrano Morales. Ademés poden contemplar-se vistes de la ciutat arreplegades en 46 gravats de la colecció municipal del sigle XVIII a mitat del sigle XIX.2

Sala dels Furs

En esta sala, decorada en pintures murals de Ramón Stolz Viciano, que representen, entre atres motius, als primers monarques del regne; destaca també la vitrina neogótica en la que s'exhibix el primer incunable del Llibre dels Furs, el manuscrit del qual es custodia en l'archiu municipal.

Sala Foral

Situada en l'iglésia de Santa Rosa de Lima i decorada en pintures de Josep Vergara, alberga alguns dels símbols i relíquies que són un referent de l'història de Valéncia.

Provinents de l'Antiga Casa de la Ciutat, entre elles:

- Real Senyera
- Pendó de la Conquista
- Trofeu de la Conquista
- L'espasa de Jaume I d'Aragó
- Quadre de l'Inmaculada i els Jurats d'Espinosa
- Relicari de Sant Jordi
- L'arcàngel Sant Miguel
- Les claus de la ciutat

Referències

Bibliografia

Català Gorgues, Miguel Ángel; Bru i Vidal, Santiago (1986). Ayuntamiento de Valencia, ed. L'archiu i museu històric de la ciutat de Valéncia (en valencià). Valéncia: CIMAL
Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976