Diferència entre les revisions de "Alfondeguilla"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
|image_país = [[ | |image_país = [[Archiu:Localització de Fondeguilla respecte del País Valencià.png|170px]] | ||
|image_província = [[ | |image_província = [[Archiu:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|195px]] | ||
|image_escut = [[ | |image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfondeguilla.svg|95px]] | ||
|image_província2 = [[]] | |image_província2 = [[]] | ||
|nom = | |nom = Alfondeguilla | ||
|país = [[ | |país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] | ||
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Castelló]] | |província = [[Província de Castelló]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|superfície = 129,86 km² | |superfície = 129,86 km² | ||
|altitut = 219 msnm | |altitut = 219 msnm | ||
|població = 870 hab. ( | |població = 870 hab. (2021) | ||
|densitat = | |densitat = | ||
|gentilici = | |gentilici = Alfondeguiller/a Fondeguiller/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 12609 | |còdic_postal = 12609 | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
''' | '''Alfondeguilla''' (en [[idioma espanyol|espanyol]] ''Alfondeguilla''), a nivell popular, '''Fondeguilla''', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]]. Situat al sur de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (fitant en [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]]). | ||
==Geografia == | ==Geografia == | ||
Està situat en la part meridional de la [[ | Està situat en la part meridional de la [[Serra d'Espadà]], en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. | ||
Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d' | Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguilla pertany al [[Parc Natural de la Serra d'Espadà]]. | ||
=== Accessos === | === Accessos === | ||
Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. | Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. | ||
Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida [[ | Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida [[La Vall d’Uxó]], direcció [[Soneixa]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneixa]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguilla. | ||
Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida | Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida [[Soneixa]] - [[La Vall d'Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Asuébar]] i fins a Alfondeguilla. | ||
== Localitats | == Localitats llimítrofes == | ||
El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[La Vall d'Uxó]], al sur-oest en [[Soneixa]], a l'oest en [[Chova]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà. | |||
El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[ | |||
== Història == | == Història == | ||
Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. | Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. | ||
| Llínea 57: | Llínea 55: | ||
| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862 | | align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862 | ||
|} | |} | ||
[[Archiu:Panorámica de Alfondeguilla (Castellón).jpg|thumb|250px|Alfondeguilla]] | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
[[Archiu:El "Pont de l’Aigua". Acueducto medieval de Alfondeguilla.jpg|thumb|250px|El "Pont de l'Aigua"]] | |||
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment. | *'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment. | ||
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de | *'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l'Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230. | ||
[[Archiu:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|[[Castell de Castro]] en Alfondeguilla.]] | |||
[[Archiu:Fachada de la Iglesia Parroquial de San Bartolomé de Alfondeguilla.jpg|thumb|250px|Iglesia Parroquial de San Bartolomé de Alfondeguilla]] | |||
*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat. | *'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat. | ||
*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet. | *'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet. | ||
| Llínea 86: | Llínea 90: | ||
== Administració == | == Administració == | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Alcalde_1 = Inocencio Ventura | | Alcalde_1 = Inocencio Ventura | ||
| Llínea 109: | Llínea 112: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Es basa en cultiu llenyós de secà, d'un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques. | |||
Es basa en cultiu llenyós de secà, | |||
Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. | Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. | ||
Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra ( | Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra ([[La Vall d'Uxó]]), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. | ||
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit. | Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit. | ||
| Llínea 126: | Llínea 128: | ||
*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer [[dumenge]] de [[novembre]]. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos. | *Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer [[dumenge]] de [[novembre]]. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos. | ||
*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble. | *Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble. | ||
== Referències == | == Referències == | ||