Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Occità'''

|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]

{| {{taulabonica}}

|----- bgcolor="#eeeeee"

|-----  

||'''clave'''  

Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).  

El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga''  (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'',  francès: ''chante''.

[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:

*[[Nort-occità]]

:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.

* El moviment burgués i esteta

* El moviment utilitari

:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.

* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].

{{listaref}}

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Occità]]