Diferència entre les revisions de "Joaquim Sorolla"

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)

* [[El pillastre de plaja]] (1891)

* [[El bes de la reliquia]] (1893)

* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)

* [[Les tres veles]] (1903)

* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)

* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)

* [[Autorretrat]] (1904)