Diferència entre les revisions de "Antigua i Barbuda"

| moneda = [[Dólar del Carib-Est]]  (EC$, <code>[[ISO 4217|XCD]]</code>)

| membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Mancomunitat de Nacions]], [[OEA]], [[ALBA]], [[CARICOM]], [[OECS]], [[Associació d'Estats del Carib|AEC]]

'''Antigua i Barbuda''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Chicotetes Antilles]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Saint Kitts i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]].

Els primers habitants de les illes de [[Antiga (illa)|Antiga]] i [[Barbuda]] en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser cridada originalment pels natius ''Wadadli''. [[Cristóbal Colón]] va desembarcar en el seu segon viage en [[1493]] i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tart el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres.

Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en [[1667]] en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida oficialment en [[1838]] en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre.

En [[1960]] es va promulgar una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat de [[Anglaterra]] quedava evidenciat en el fet de que [[Londres]] eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans.

El [[turisme]] domina l'economia d'Antigua i Barbuda, produint casi 60% del PIB (producte intern brut) i atraent el 40% de les inversions. La disminució de turistes des de l'any 2000 va obligar al govern a transformar el país en un paraís fiscal.

Després del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres.

També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències de [[Estats Units]], anant cap Amérrica del Nort, la [[Illa de Sant Martín]], o a la capital de [[Puerto Rico]], [[Sant Joan (Puerto Rico)|Sant Joan]].

La dacsa i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, farina i espècies, cuit al vapor.

{{Amèrica}}

{{Traduït de|ca|Antigua i Barbuda}}