Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva"
| Llínea 119: | Llínea 119: | ||
== El valencià en Castelló == | == El valencià en Castelló == | ||
En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua. | En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava [[Josep Nebot i Pérez|Josep Nebot]], donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua. | ||
Del gran amor que | Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”. | ||
La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, | La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Àngel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]]. | ||
Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d’acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris. | Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d’acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris. | ||
| Llínea 129: | Llínea 129: | ||
Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramàtica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts. | Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramàtica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts. | ||
Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” (1[[911]]) i en el Bolleti de la | Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” (1[[911]]) i en el Bolleti de la Castellonenca. Publicà el seu poema ''La canço de l’Arbre'', que a la fi de maig organisava l’Ajuntament de Castelló en el passeig de Lledó. Est himne es publicava en el nº 4 de la revista “Germania” ([[1925]]), orgue de la joventut ratpenatista, precedit per un preambul en el que llegim entre atres lloances: “…les estròfes d'esta composició plena de patriotisme i amor a la terra”. Es l’autor d’un ''Programa de Resurximent Valenciá'', dedicat a la joventut, fa especial mencio a la necessitat de recuperar el passat iber del poble valencià que sense dubte, dona carisma i importancia a la nostra personalitat com a poble (''Germania'', [[1925]]). | ||
== Gaetà i Lluís Fullana == | == Gaetà i Lluís Fullana == | ||