| Llínea 92: |
Llínea 92: |
| | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' |
| | | | |
| − | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtingut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' | + | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' |
| | | | |
| | En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons. | | En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons. |
| Llínea 126: |
Llínea 126: |
| | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' |
| | | | |
| − | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtingut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' | + | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' |
| | | | |
| | En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el | | En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el |