Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 68:

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. ~~Després~~ dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.

Llínea 78:

L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].

Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. ~~Després~~ de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. ~~Després~~ dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president

Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president

En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.

Llínea 84:

Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.

=== ~~Després~~ de la mort d'Houphouët-Boigny ===

=== Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny ===

Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.

Llínea 104:

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. ~~Després~~ fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. ~~Després~~ vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Despuix fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.

@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.
-Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}
+Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}
 Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.
@@ Llínea 78: / Llínea 78: @@
 L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].
-Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
+Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
 En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.
@@ Llínea 84: / Llínea 84: @@
 Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.
-=== Després de la mort d'Houphouët-Boigny ===
+=== Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny ===
 Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.
@@ Llínea 104: / Llínea 104: @@
 Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
-Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
+Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Despuix fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
 Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.