Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

== Canonisació ==

En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''».

Llínea 34:

Llínea 33:

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|~~galo~~]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|gal]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].

En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador ~~jueu~~ [[Samaria|~~samaritano~~]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.

En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador judeu [[Samaria|samarità]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.

El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''.

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 == Canonisació ==
 En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''».
@@ Llínea 34: / Llínea 33: @@
 Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».
-Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].
+Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|gal]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].
-En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.
+En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador judeu [[Samaria|samarità]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.
 El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''.