Diferència entre les revisions de "Paterna" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[l'Horta ~~de Valéncia~~]] a 5 km al ~~nort-oest~~ de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del [[~~riu~~ Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].

'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].

== Geografia ==

El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.

Llínea 17:

Llínea 16:

Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]

En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.

La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.

L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.

La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.

== Demografia ==

Llínea 125:

Llínea 123:

== Gastronomia ==

Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.

Llínea 145:

Llínea 142:

*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[l'Horta de Valéncia]] a 5 km al nort-oest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del [[riu Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
+'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
 == Geografia ==
 El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
@@ Llínea 17: / Llínea 16: @@
 Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
-En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
+En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
-La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
+L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
 La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
 == Demografia ==
@@ Llínea 125: / Llínea 123: @@
 == Gastronomia ==
 Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
@@ Llínea 145: / Llínea 142: @@
 *[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
-{{Municipis de l'Horta Oest}}
+{{Municipis de L'Horta Oest}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]