Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"
| Llínea 167: | Llínea 167: | ||
* L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés. | * L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés. | ||
* Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref> | * Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>Opinió de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref> | ||
===Els demostratius=== | ===Els demostratius=== | ||
| Llínea 208: | Llínea 208: | ||
* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref> | * Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref> | ||
===Els possessius=== | |||
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul: | |||
{|class="wikitable" width=90% | |||
|- bgcolor=#f0ffff | |||
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural | |||
|- align=center | |||
| 1º singular||meu||meua||meus||meues | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 2º singular||teu||teua||teus||teues | |||
|- align=center | |||
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres | |||
|- align=center | |||
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues | |||
|} | |||
També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" /> | |||
{|class="wikitable" width=90% | |||
|- bgcolor=#f0ffff | |||
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural | |||
|- align=center | |||
| 1º singular||mon||ma||mos||mes | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 2º singular||ton||ta||tos||tes | |||
|- align=center | |||
| 3º singular ||son||sa||sos||ses | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres | |||
|- align=center | |||
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres | |||
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center | |||
| 3º plural ||son||sa||sos||ses | |||
|} | |||
A diferència de la AVL, la RACV: | |||
* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor de les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admitix els possessius àtons en les persones del singular. | |||
* No s'accepta la posibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana. | |||
* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic. | |||
== Sobre els dialectes == | == Sobre els dialectes == | ||