Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 254:

* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.

===Els numerals===

Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:

* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.

* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.

* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit'', mai usades en valencià.

* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. <br> En particular, els determinants partitius i adjectius mig i mija (en castellà ''medio'', ''media'') són les formes valencianes per a algo situat en lo mig de dos coses, mentres que els adjetius mijà / mijana equivalixen al castellà ''mediano, mediana'' en un sentit de magnitut. Per eixemple: grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente''). <br> A part de la diferència ortogràfica, la principal diferència en la AVL és que esta preferix ''mitjà'' per a termes de nova creació com ''mitjans de comunicació'' o reemplaçant a mig sense fer distinció entre mig i mijà (''Edat Mitjana'', ''germana mitjama''). Igualment, la AVL opta pel catalanisme ''medi'' com substantiu en conte de mig com en ''medi ambient''.

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una é final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma impròpia de la tradició valenciana, i en tot cas, un arcaïsme minoritari. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.

{| class="wikitable"

|-

! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''

|-

|1º || primer, primera || primer, primera

|-

|2º || segon(a) || segon, segona

|-

|3º || tercer, tercera || tercer tercera

|-

|4º || quart, quarta || quart, quarta

|-

|5º ||quint, quinta || quint, quinta

|-

|6º || sext, sexta || sisé, sisena (forma secundària: sext, sexta)

|-

|7º || sèptim, sèptima || seté, setena (forma secundària: sèptim, sèptima)

|-

|8º ||octau, octava || huité, huitena (forma secundària: octau, octava)

|-

|9º || nové, novena || nové, novena

|-

|10º || dècim, dècima || desé, desena (forma secundària: dècim, dècima)

|-

|11º || undècim, undècima || onzé, onzena

|-

|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena

|-

|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena

|-

|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)

|}

== Sobre els dialectes ==

@@ Llínea 254: / Llínea 254: @@
 * No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.
+===Els numerals===
+Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:
+* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.
+* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.
+* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit'', mai usades en valencià.
+* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.
+* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.
+* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. <br> En particular, els determinants partitius i adjectius mig i mija (en castellà ''medio'', ''media'') són les formes valencianes per a algo situat en lo mig de dos coses, mentres que els adjetius mijà / mijana equivalixen al castellà ''mediano, mediana'' en un sentit de magnitut. Per eixemple: grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente''). <br> A part de la diferència ortogràfica, la principal diferència en la AVL és que esta preferix ''mitjà'' per a termes de nova creació com ''mitjans de comunicació'' o reemplaçant a mig sense fer distinció entre mig i mijà (''Edat Mitjana'', ''germana mitjama''). Igualment, la AVL opta pel catalanisme ''medi'' com substantiu en conte de mig com en ''medi ambient''.
+* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
+* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una é final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma impròpia de la tradició valenciana, i en tot cas, un arcaïsme minoritari. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.
+{| class="wikitable"
+|-
+! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''
+|-
+|1º || primer, primera || primer, primera
+|-
+|2º || segon(a) || segon, segona
+|-
+|3º || tercer, tercera || tercer tercera
+|-
+|4º || quart, quarta || quart, quarta
+|-
+|5º ||quint, quinta || quint, quinta
+|-
+|6º || sext, sexta || sisé, sisena (forma secundària: sext, sexta)
+|-
+|7º || sèptim, sèptima || seté, setena (forma secundària:  sèptim, sèptima)
+|-
+|8º ||octau, octava || huité, huitena (forma secundària: octau, octava)
+|-
+|9º || nové, novena || nové, novena
+|-
+|10º || dècim, dècima || desé, desena (forma secundària: dècim, dècima)
+|-
+|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
+|-
+|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena
+|-
+|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena
+|-
+|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)
+|}
 == Sobre els dialectes ==