Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

[[Image:Furs_copia.jpg||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia'''. Destaca la lletra capitular.]]

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del Regne de Valéncia''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]]''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i aromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], després de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de València]], en Juny del mateix any, perguérem els furs.

'''Els Furs''' de Valéncia son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valencia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del 22 de Març de 1251, ans es nomenava '''Costum'''.

[[La guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.

'''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.

Açò va succeir en abril de 1261, en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell hi havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també avant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat.

== Orige ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 [[Image:Furs_copia.jpg||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia'''. Destaca la lletra capitular.]]
-Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del Regne de Valéncia''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
+Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]]''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
+'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i aromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], després de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de València]], en Juny del mateix any, perguérem els furs.
+'''Els Furs''' de Valéncia son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valencia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del 22 de Març de 1251, ans es nomenava '''Costum'''.
+[[La guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.
+'''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.
+Açò va succeir en abril de 1261, en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell hi havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també avant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat.
 == Orige ==