Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | ||
La seua popularitat en la [[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents | La seua popularitat en la [[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes. | ||
== La vida de Jordi de Capadòcia == | == La vida de Jordi de Capadòcia == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge. | La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge. | ||
Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[ | Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]]. | ||
L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu. | L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | ||
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | ||
Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]]. | Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]]. | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]]. | En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]]. | ||
La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han | La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han propost diverses interpretacions. | ||
* Una antiga interpretació cristiana del | * Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]]. | ||
* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[ | * Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. | ||
* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics». | * D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics». | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi. | No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi. | ||
Esta iglésia, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret| | Esta iglésia, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]]. | ||
=== [[França]] === | === [[França]] === | ||
| Llínea 122: | Llínea 122: | ||
:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). | :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). | ||
:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les | :[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]]. | ||
* [[Catalunya]] | * [[Catalunya]] | ||
| Llínea 128: | Llínea 128: | ||
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]]. | :La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]]. | ||
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[ | :Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamisme|musulmans]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. | ||
:En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a | :En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mijan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]]. | ||
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se | :En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se supon que hi ha un gran [[tesor]] que només pot ser trobat eixa nit. | ||
* [[Comunitat Valenciana]] | * [[Comunitat Valenciana]] | ||
| Llínea 153: | Llínea 153: | ||
=== [[Itàlia]] === | === [[Itàlia]] === | ||
A Itàlia, el | A Itàlia, el cult a Jorge de Capadòcia va estar molt difòs. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar sota la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc després un atre cràneu del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]). | ||
=== [[ | === [[Rússia]] === | ||
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | ||
La [[Església Ortodoxa | La [[Església Ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. | ||
=== [[Ucrània]] === | === [[Ucrània]] === | ||
| Llínea 166: | Llínea 166: | ||
=== [[Malta]] === | === [[Malta]] === | ||
En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer | En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de juliol. | ||
== Sant Jordi en el món == | == Sant Jordi en el món == | ||
| Llínea 172: | Llínea 172: | ||
Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més | Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més imposts per a construir una com més pronte millor. | ||
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[ | Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Bíblia|bíblica]]. | ||
=== [[Brasil]] === | === [[Brasil]] === | ||
Portugal va portar el | Portugal va portar el cult a les seues colònies. En els [[cultes afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro. | ||
=== [[Mèxic]] === | === [[Mèxic]] === | ||
En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[ | En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnits]]. | ||
== En temps moderns == | == En temps moderns == | ||
En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral | En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de la [[Església Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut. | ||
En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major. | En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major. | ||
| Llínea 198: | Llínea 198: | ||
És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]]. | És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]]. | ||
Diverses [[Orde militar| | Diverses [[Orde militar|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres. | ||
També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)| | També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arquers]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circ]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc. | ||
També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]]. | També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]]. | ||
| Llínea 209: | Llínea 209: | ||
== Iconografia == | == Iconografia == | ||
Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[ | Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendart]] vencedor, el cavaller campeó de [[dragó|dragons]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Deu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distinguix perqué este últim sol representar-se en ales). | ||
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc. | Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc. | ||