Diferència entre les revisions de "Algèria"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Text reemplaça - 'muntanya' a 'montanya' |
||
| Llínea 130: | Llínea 130: | ||
En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà. | En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà. | ||
Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la | Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la montanya de La Cornisa Superior (Misserghin). | ||
A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar. | A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar. | ||