Diferència entre les revisions de "Oliva (Valéncia)"

m Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
mSense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
[[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. Conta en 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. Conta en 25.199 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]).


== Geografia ==
== Geografia ==
Llínea 25: Llínea 25:
Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.
Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.


Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.  
Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.  


Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.  
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.  


La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
Llínea 45: Llínea 45:
== Història ==
== Història ==


Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
   
   
Quan en l'any [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
Quan en l'any [[1609]] l'[[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.


En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en l'any [[1836]].
En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en l'any [[1836]].
Llínea 75: Llínea 75:
== Demografia ==
== Demografia ==
Oliva conta en una població de 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalidad estrangera]].
Oliva conta en una població de 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalidad estrangera]].
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" {{tablabonita}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|Evolución demogràfica d'Oliva
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
 
|-
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]
|-
|-
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772 || align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772 || align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374 || align=center| 25.199
|}
|}


Llínea 92: Llínea 94:
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), l''''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Iglésia de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), l''''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Iglésia de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.


De la seua época migeval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
De la seua época migeval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.


Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.


També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.


== Festes locals ==
== Festes locals ==
Llínea 102: Llínea 104:
* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].


Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions on se celebra la festa.
Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de l'any [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.


== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==