Diferència entre les revisions de "Valéncia, (ciutat)"
| Llínea 173: | Llínea 173: | ||
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]]. | Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]]. | ||
===Parques | ===Parques i jardins=== | ||
Valencia, | Valencia, coneguda tambe com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parques i zones en jardins, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (mes coneguts com Jardins de Vivieros) i el Jardi del Turia (popularment cridat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superficie verda por habitant, una de las tasses mes baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verdes. Analisats 102 parques de 18 ciutats del païs'']</ref> | ||
El 90% | El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor medida.{{sense referencies}} Valéncia es un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construiren multitut de jardins. | ||
'''El | '''El Jardi del Turia''' està situat en l'antic cause del [[Turia|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona ludica. | ||
Se | Se dividix en varies parts: | ||
*'''El | *'''El Parc de Capçalera''' (en castella '''Parque de Cabecera'''), s'encontra en la capçalera de l'antic cause del riu Turia, en el mateix llindany en el municipi veï de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valencia (cridat BioParc), de configuracio vantguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seus portes el 31 de juliol de 2007, despres de 42 anys funcionant en una ubicacio provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valencia]</ref> | ||
*''' | *'''Veges-tu''', esta tramada adquirix eixa denominacio de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterranea'' que se encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil retaguardia, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbolica font en forma de tetera, e inclos un edifici que estaja una prevencio de la policia local. | ||
*'''El | *'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura acostada del mitic Gulliver, quines trobes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea es que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que n'expresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]]. | ||
*'''La | *'''La Ciutat de les Arts i de les Ciencies''', quasi arribant a la seu desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciencies i arts, un complex futurista en el que se inclouen i fusionen els mes diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc. | ||
===Monumentos y edificios característicos=== | ===Monumentos y edificios característicos=== | ||