Diferència entre les revisions de "Valéncia, (ciutat)"
Sense resum d'edició |
m Revertides les edicions de 84.126.7.235 (discussió); s'ha recuperat la darrera versió de Ssurfer |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE EDICIONS INÚTILS Gràcies.--> | <!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE EDICIONS INÚTILS Gràcies.--> | ||
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat de [[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de | '''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat de [[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]]. | ||
==Activitats | ==Activitats econòmiques== | ||
{{AP| | {{AP|Economia de Valencia (ciutat)}} | ||
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre | En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[Horta|hortes]]. | ||
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia. | |||
Podem destacar que | Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc. | ||
Actualment la ciutat | Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis. | ||
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia". | |||
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterrani, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''. | |||
==Clima== | ==Clima== | ||
El seu clima | El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost. | ||
Les precipitacions | Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda). | ||
<div style="Width:80%"><div style="text-align:center"> | <div style="Width:80%"><div style="text-align:center"> | ||
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/> | '''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/> | ||
<span> [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[ | <span> [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';</span> | ||
</div> | </div> | ||
{|id=toc style="text-align:right" | {|id=toc style="text-align:right" | ||
|- style="font-weight:bold;text-align:center" | |- style="font-weight:bold;text-align:center" | ||
||| | |||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SEP||OCT||NOV||DEC||Total<ref><small>Mija sobre lo total anual.</small></ref> | ||
|- style="border-bottom:solid 3px grey;" | |- style="border-bottom:solid 3px grey;" | ||
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors | |colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</small></ref> | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8 | |style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual | |style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"| ''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"| '' | |style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"| ''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual | |style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" | |style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:center"| |||||||||||||||||||||||||| | |style="font-weight:bold;;text-align:center"| |||||||||||||||||||||||||| | ||
|- | |- | ||
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> | |colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</small></ref> | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18 | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91 | ||
|- | |- | ||
|style="font-weight:bold;;text-align:left"| | |style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660 | ||
|- | |- | ||
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG | |colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']</span> | ||
|} | |} | ||
<div style="text-align:left"> | <div style="text-align:left"> | ||
<references/> | <references/> | ||
</div> | </div> | ||
<span style="font-size:80%">''' | <span style="font-size:80%">'''Font:[http://www.inm.es/ Instituto Nacional de Meteorología]'''</span> | ||
</div> | </div> | ||
<div id=toc style="font-size:8pt"> | <div id=toc style="font-size:8pt"> | ||
'''Nota:''' | '''Nota:''' | ||
Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat. | |||
</div> | </div> | ||
La comarca | ==Comarca: Ciutat de Valéncia== | ||
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''. | |||
La | La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]]. | ||
La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]]. | |||
Un 12,13% de la | ==Demografia== | ||
{{AP|Demografia de Valéncia}} | |||
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]] | |||
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.). | |||
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants. | |||
{| {{tablabonita}} | {| {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"| | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia | ||
|- | |- | ||
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]] | ! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]] | ||
|- | |- | ||
| | | Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075 | ||
|- | |- | ||
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]] | ! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]] | ||
|- | |- | ||
| | | Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304 | ||
|} | |} | ||
<div style="font-size: 90%" > | <div style="font-size: 90%" > | ||
''' | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div> | ||
'''Nota''': | '''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos). | ||
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994. | |||
==[[ | ==[[Urbanisme]]== | ||
===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]=== | ===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]=== | ||
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div> | <nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div> | ||
| Llínea 172: | Llínea 173: | ||
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]]. | Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]]. | ||
=== | ===Parcs i jardins=== | ||
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref> | |||
El 90% | El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins. | ||
'''El | '''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del [[Túria|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica. | ||
Se | Se dividix en vàries parts: | ||
*'''El | *'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref> | ||
*'''Vetges-tu''', este | *'''Vetges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Vetges tu i Mediterrània'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local. | ||
*'''El | *'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]]. | ||
*'''La | *'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc. | ||
=== | ===Monuments i edificis característics=== | ||
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat. | |||
[[Image:Torres | [[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]] | ||
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes. | |||
La | La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà. | ||
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans. | |||
En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet". | |||
En la | |||
===Nuevos proyectos de ordenación=== | ===Nuevos proyectos de ordenación=== | ||
| Llínea 220: | Llínea 220: | ||
{{AP|Historia de la ciudad de Valencia}} | {{AP|Historia de la ciudad de Valencia}} | ||
=== | ===L'etapa romana i el regne cristia-visigot (s. I adC–VI)=== | ||
'''<u> | '''<u>Fundacio de la ciutat</u>'''<br /> | ||
En [[138 adC]] | En [[138 adC]] fundacio de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' pel [[Imperi Romà]], mentres era consul romà Decim Junio Bruto. En [[75 adC]] la ciutat es destruida durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] te lloc un creiximent urba, l'immigracio de nous ciutadans i la construccio de grans edificis publics com el forum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construccio d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serranos]]. | ||
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat la primera comunitat cristiana de la que se te constancia en torn a la memoria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que es martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglesia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincident en les primeres onejades de pobles germanics. | |||
Posteriorment en el [[625]] la ciutat practicament s'abandona, penes existix documentacio. | |||
=== | ===Epoca musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)=== | ||
'''<u> | '''<u>Ordenacio urbana, politica i social de la ciutat</u>'''<br /> | ||
L'any 711, la ciutat es conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autonom sobre l'area de Valéncia. Éste aporta la seua llengua, religio i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossaraps, hereus de la cultura hispanovisigoda i tenien com religio el cristianisme i com llengua el mossarap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossaraps eren una minoria pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossaraps en l'idioma valencià que lo diferencien clarament del catala o la fabla aragonesa (eixida, etc) | |||
El | El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents de [[Almanzor]]). Epoca de maxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumentant el comerç en l'Espanya cristiana. | ||
Entre [[1087]] | Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, es atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]]. | ||
En | En juliol de [[1093]] raere la mort del rei de ''Balansiya'', [[Rodrigo Diaz de Vivar|El Cid]] estables ya en Valéncia com lloc de desterro, fica sitià a la ciutat, i assumix el mandat del regne. Rodrigo s'alia en [[Pedro I de Arago]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el proposit de frenar conjuntament l'espenta [[almoravide]]. | ||
El Cid | El Cid muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] consegui defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, hasda l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castilla]] ordenà l'evacuacio de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoravides]]. | ||
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)=== | ===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)=== | ||
| Llínea 534: | Llínea 534: | ||
--> | --> | ||
===Instituciones oficiales=== | ===Instituciones oficiales=== | ||
*[http://www.valencia. | *[http://www.valencia.es/ Ayuntamiento de Valencia] | ||
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana] | *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana] | ||
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia] | *[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia] | ||
| Llínea 543: | Llínea 543: | ||
*[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)] | *[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)] | ||
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia] | *[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia] | ||
*[http://www. | *[http://www.feriavalencia.com Feria de Muestras] | ||
===Turismo=== | ===Turismo=== | ||
*[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)] | *[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)] | ||